Justificació:

-Des del naixement sembla com si ens hagués tocat jugar un determinat paper. Nins blau, nines rosa. Un costum vell que encara perdura -basta mirar qualsevol catàleg de juguetes-. que s’haurà de rompre si s’aspira a treballar la igualtat.

-A més, en el nostre cas, la formació de moltes de les padrines -no cal insistir en la transcendència formativa de la padrina materna- deriva de la moda del seu temps on hi tenia un important pes l’ideari de la Secció Femenina. Per sintetitzar-ho i amb paraules de Pilar Primo de Rivera: “A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: ‘No es bueno que el hombre esté solo’. Y formó la mujer, para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre”.

-Finalment, fins fa poc temps hi havia una clara diferenciació entre “feines d’home” i “feines de dona”. A tall d’exemple: el dia de “ses matances” qui mata el porc sol ser un matancer, home i qui fa els budells nets, treballa el frit i omple les sobrassades, una matancera, dona. Es podrien esmentar molts d’altres exemples.

Experiència:

Aquests arrelats papers no sols fan referència a “accions” sinó que també afecten a “gustos”. L’antropòleg P. Sanday, després de comparar les estructures de poder d’un centenar de cultures de caçadors-recol·lectors, va trobar que les societats a base de carn tendien a ser més patriarcals, mentre que les de fruites i verdures recollides eren generalment més igualitàries.

Potser és per això que, en general, els homes són més de la carn i les dones més de la verdura (sols un 24% dels vegans són homes!)

Referit als “gustos” carn/verdura, el psicòleg de la Universitat de Columbia Steven Heine, suggereix que depèn en gran mesura de factors històrics: la carn es relaciona amb els perill i els animals a caçar que determina prestigi i societats patriarcals.

(Font: www.bbc.com. Article “Homes i veganisme” de Zaria Gorvett)

Conclusió/Proposta:

En definitiva, tots portam una motxilla de discutible “normalitat” que s’ha anat mantenint generació rere generació.

Aquestes dades històriques poden ajudar a entendre la dificultat i posar en valor la tasca dels grups feministes, com ara les “Figues de cosines”, una singular fita dins l’associacionisme local. Pel simple fet de gestar-se i néixer, d’existir, es manifest el desig de canvi de l’arrelada estructura social.

Que dones joves alcin la veu per dir “també hi som!” és una rebel·lió contra la pau establerta. Una pau, acceptem-ho, fonamentada, en la quietud imposada per l’estès patriarcat històric, i tan habitual que es considera “normal”. El seu camp d’acció a nivell local és erm, per poc que es faci, idò, ja serà molt.

(Imatge: Gravat de s’Homonet, Segons alguns autors, presumptament referit a la maternitat)