Justificació:
-Seguint amb la mateixa font de la nota anterior sorgeix el tema de la “masculinitat precària”, aquesta necessitat generalitzada que tenen els homes de fer ostentació del seu estat masculí.
-No cal anar gaire lluny per escoltar una conversa de cafè, un acudit o un comentari masclista en qualsevol reunió de més de dues persones. Fins i tot en els cas en que aquestes persones de l’esmentada conversa o reunió es declarin formalment partidaris de la igualtat.
-Val a dir que el que coneixem com a “comentaris i postures masclistes” no són exclusius de les reunions d’homes. A vegades les dones participen directament o riuen les gràcies dels acudits i comentaris obertament masclistes. Vull dir que hi ha una certa tolerància generalitzada, una “cultura masclista” ben arrelada.
-També s’ha de considerar que l’esmentada “cultura masclista” es pot manifestar de diverses formes. Alguna vegada disfressada de “cavallerositat” -regalada o desitjada-, altres pel posicionament que cada un ocupa a la taula, a l’hora de fer prevaler una opinió…

Experiència:
A la Universitat d’Adelaida, el 2018, un equip encapçalat per Carolyn Semmler, va dividir 460 persones en dos grups els quals van elegir el plat de mè que els agradaria menjar. A un dels grups se’ls va donar informació sobre el contingut nutricional del plat. A l’altra es va detallar, a més, com es crien i sacrifiquen els mens. Què va passar?.
La majoria de les dones no es van sentir gaire bé després d’establir la connexió entre els animals i la carn. En canvi els homes, al pensar que se’ls donava informació perquè en mengessin menys, van incrementar la seva condició de carnívors.
Segons l’autora aquest reacció es pot estendre a qualsevol conjunt de creences o comportaments incompatibles. Les dones es mostren més obertes al canvi mentre que els homes tendeixen a atacar i persistir. Per això quan es veuen obligats a fer alguna cosa “femenina”, com per exemple fer la cua als cabells d’una nina, després necessiten exhibir el seu masclisme.
(Font: www.bbc.com. Article “Homes i veganisme” de Zaria Gorvett)

Conclusió/Proposta:
Portam el masclisme tan aferrat que si no es planifiquen estratègies de foment de la igualtat real hi ha el perill que les vindicacions feministes perdin bona part del sentit originari. Que es redueixi a esporàdiques actuacions simbòliques -com els coneguts minuts de silenci- o que es posi de moda parlar-ne molt sense canviar les estructures de decisió i participació. (Com ha passat amb els productes “eco” i de “proximitat”).

Imatge:Homonet a la Cova de s’Homonet (Son Ribot).