Grumers

“El gozo en un pozo” que diuen en castellà. O “quedar-se ben fotut” que deim per aquí. I és que així em vaig sentir quan la setmana passada, després de córrer un poc (el jusat i necessari per entrar en calor, tampoc vos penseu) vaig anar tot content a fer el primer capfico de l’any. I és que me vaig trobar la mar lila, no precisament de plàstics (un altre nou perill marítim) sinó que de grumers (o medeuses, que també deim).

Feia temps que no veia la mar tan infectada de meduses, sobretot en plena primavera. Si bé és un fenomen que es pot produir durant aquesta estació, també llegeixo que amb el canvi climàtic  si la temparatura de l’aigua puja hi ha més possibilitats que n’apareguin més. I un pensa… si al compte afegim pèrdua d’arena (basta veure de nou Cala Nau enguany); reducció de la costa; amuntegament de plàstics (recents estudis confirmen que els peixos comencen a ingerir-ne); i ara encara a més profileració de meduses, no serà el coronavirus precisament que ens llevarà el turisme.

És ver, no deixa de ser una anècdota, i no cal ser alarmista, però potser faríem bé davant els petits avisos que ens està donant la naturalesa de posar cartes a l’assumpte. No ho trobau?

Grumers la setmana passada amuntegats a la platja de Cala Millor

Més grumers.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada