No tots els mots es van perdent amb un mateix ritme. Alguns, al perdre l’utilitat, deixen d’usar-se, seria el cas, per exemple de botilla. Altres es van substituint per paraules més castellanitzades. Altres resten en determinades famílies i per a determinades ocasions.
Podria ser el cas de sofrony entès com a conjunt de coses inoportunament amagades o estojades de forma incorrecte..
El DCVB mostra:
SOFRONY
|| 1. m. Conjunt de coses enfonyades, massa estojades (Palma). «Què heu de fer tants de sofronys dins aquest armari?»
|| 2. m. i f. Persona que té coses molt estojades, amagades, o que obra amb molta reserva i no dóna explicacions (Palma). «Quina sofrony és aquesta dona!»«Ai, que ets de sofrony! Mai saben com t’han de prendre!»
|| 3. Persona inútil, remugadora i molesta (Alaró). «Quin sofrony és aquest infant! Sempre demana!»
Fon.: sofɾóɲ (mall.).
Etim.: derivat postverbal de sofronyar.
SOFRONYARv. tr.
Amagar excessivament o inoportunament (Mall.). T’he vist amagat y sofronyat a un recó de sa rebotiga, Ignor. 45. Des d’avuy endevant pots tenir-lo tan sofronyat com vulgues, y fer-te les sopes tot sol, Penya Mos. iii, 148.
Fon.: sofɾoɲá (mall.).
Var. form. i sinòn.: ensofronyar.
Etim.: probablement del llatí vg. *suffŭndiare, derivat de suffŭndĕre, ‘escampar per sota o d’amagat’. Aquesta etimologia és preferible al *suffrondiare que hem suposat possible en l’article ensofronyar.
Aportació de Caterina Pons
Imatge fora des de dins
????