El famós decreixement per Antoni Sansó Servera

Notícia temes turístics publicada per Antoni Sansó Servera a IllaGlobal.

El famós decreixement.
Mallorca i les Illes Balears es converteixen en la dècada dels seixanta en destinació de vacances per a milers de turistes arribats dels països europeus que estaven superant la postguerra. Era el començament del turisme de masses.
El flux creixent de turistes va promoure la construcció de més i més places d’allotjament. Aquests nous establiments eren quasi tots d’una a tres estrelles, per acollir clients de classe mitjana, o fins i tot baixa. És una diferència que atorga al negoci turístic illenc una característica fonamental, el de ser popular. Les illes eren sinònim cada vegada més de vacances barates i com que el negoci era així, així se’l lloava.Deixarem qualque dia de parlar de la quantitat de turistes?
Tot això es va fer sense tenir en compte els aspectes urbanístics i la limitació del territori, cosa que comportà una creixent especulació del sòl i el creixement conegut com a balearització. Aquest fet desencadenà una sèrie de conseqüències territorials molt negatives i va fer que aquesta dinàmica d’expansió incontrolada es començàs a qüestionar per grups ecologistes i partits com el PSM i ens dugués a unes reflexions que encara avui perduren, sense haver aclarit encara què volem ser i quin model de futur volem.

Cal recordar també, com en els anys noranta, amb un govern del PP i amb l’excusa que les Illes Balears havien de ser la Califòrnia d’Europa, es van fomentar les urbanitzacions i els habitatges en rústic, tot i que aquests sempre havien estat condicionats al pagès. Això, sens dubte, va fer que moltes d’aquestes finques passessin a mans estrangeres per construir-hi segones residències, incentivant usos residencials en el sòl rústic. Òbviament n’hi ha que són residents tot l’any, altres que només ho són una part, però és segur que molts d’aquests habitatges avui fan estades turístiques, digueu-ne de familiars, d’amics o per negoci.
La limitació de places turístiques no és nova, està recollida en el nostre ordenament jurídic des de finals dels anys noranta fins avui. Totes aquestes normes ja supeditaven l’obertura de nous establiments d’allotjament turístic o l’ampliació dels existents a l’aportació de places que es donessin de baixa definitiva o adquirides als òrgans gestors de places.
El problema és que totes aquestes normatives anaren excepcionant algun tipus d’oferta, sigui per establiments d’allotjaments de turisme rural, d’interior, de ciutat, de cinc estrelles o de quatre estrelles oberts durant tot l’any i també els habitatges comercialitzats turísticament.Tots ells eren excepcionats a dur a terme l’intercanvi de places, d’aquí que fos pràcticament impossible el decreixement de places.
El que aconsegueix la Llei 6/2017 és llevar totes les excepcions i ara tothom ha de passar per l’intercanvi. A més, lleva la formula privada que permetia fer dues places per una de baixa, permetent ara només una plaça nova per una de baixa. Amb l’entrada en vigor d’aquesta llei, que estableix per primera vegada un sostre de places, queda clar que no podem créixer en places turístiques. Quan s’aprova la llei s’estableix que, fins que el PIAT no determini la xifra màxima de places turístiques, el sostre màxim de places per illa ha de ser determinat per les existents legalment més aquelles que integrin les borses de places.
El PIAT aprovat pel Consell de Mallorca, com li manava la Llei, ha establert un límit total de places per Mallorca de 430.000, que ha distribuït entre els dos tipus d’allotjament de la manera següent: 315.000 places en establiments d’allotjament i 115.000 places en habitatges.
Cal dir però que avui només és possible decréixer ja que totes les places donades d’alta amb les excepcions a l’intercanvi de places des de l’any 1998 i que estan comptabilitzades, quan es donin de baixa no sumaran ni aniran a Borsa sinó que desapareixeran. Per tant, no es pot arribar mai a aquest límit del PIAT, ja que només podem decréixer i ho podem fer amb més de 100.000 places que no poden tornar a Borsa si es donen de baixa.
L’argumentació d’aquest decreixement, a pesar de que alguns prefereixen ignorar, queda clar a l’art. 91.2 de la Llei 8/2012 modificat per la Llei 6/2017 i la prova de que el decreixement i la Llei funciona la tenim amb aquestes dades:
Baixes entre 01/08/2017 i 06/05/2019, un any i 9 mesos de vigència de la Llei, 765 habitatges amb 4.888 places i 24 establiments d’allotjament amb 551 places. Això ens dona un total de 5.439 places que han desaparegut del mercat de manera definitiva.
Aquest decreixement havia de ser constant i s’ha de continuar produint. La gran majoria de les places eliminades corresponen a habitatges de lloguer turístic que havien presentat la DRIAT però que, finalment, amb inspeccions  s’ha comprovat que no complien amb els requisits necessaris i per això es donen de baixa d’ofici. Per seguir amb aquest decreixement constant i amb el compliment de la Llei iniciat la legislatura passada, és fa imprescindible seguir amb aquestes inspeccions i seguir amb el decreixement que, com dic, amb la Llei actual podria arribar a les 100.000 places.

Un pensament a “El famós decreixement per Antoni Sansó Servera

  1. Potser falti solucionar el tema de les plataformes majoritàries de lloguer turístic. Per ara jurídicament s,han sortit amb la seva https://www.google.com/amp/s/amp.ultimahora.es/noticias/local/2020/10/15/1205243/turisme-deja-sancionar-plataformas-ofrecen-alquiler-vacacional-licencia.html

    De totes maneres Mallorca per molt que decreixi amb aquestes mesures malauradament fa molt que ja viu per damunt de les seves possibilitats. Des del principi es va apostar per un model quantitatiu més que qualitatiu i ara que ja hi ha tantes places construïdes ja serà difícil tornar enrere.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.