Encara que França el 1791 adoptà el nou sistema mètric decimal, fins a 1960 no arribà el reconeixement internacional.

D’una banda és indicació dels lents canvis socials. D’altra banda és mostra que no resulta gens estrany que en els anys seixanta i setanta del segle passat encara, a l’hora de pesar el pollantres, si mes no a nivell familiar, encara persistissen les velles mesures: lliures i terces (400 gr.), unces (27,29 gr)…

De banda mesura de pes, havia sentit contar que el padrí Guillem, pagès de sa Begura, tres vegades a l’any, anava a pagar la corresponent terça a Ciutat, a la casa del Marquès Desbrull, ara Museu de Mallorca.

El DCVB mostra:

TERÇA
|| 1. adj. f. Tercera hora del dia, en la divisió romana del temps; corresponia a les nou del matí actuals; cast. tercia. Cal que adversari esperàs l’autre en plet entrò a la terça ora del dia, Usatges 98. Com lo luert passada l’ora terça, Febrer Inf. xxv, 79. a) f. Hora canònica que segueix a la prima. E serà lo preych de la terça, Quar. 1413, p. 115.
|| 2. f. La tercera part d’una lliura carnissera; la terça vénen a ser 400 grams i es divideix en 12 unces (or., occ., bal.). Lo quintar de Masina és CC menys tersa de Génova, Conex. spic. 55. Venent deu cèntims més cara que els altres la tersa de la seva mercaderia, Oller Bofetada 71.
|| 3. f. ant. La tercera part d’una cana; cast. tercia. Hun parell de lancolos de li de quatre terces de largària, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 297).
|| 4. f. a) La tercera part d’una quantitat a pagar en tres lliuraments (per salari, per impost, per multa, etc.); cast. tercia. Ordenam que alcun official no dega esser paguat de son salari sinó de quatre en quatre meses, que és una terça, doc. a. 1300 (Arch. Glott. It. ix, 271). Que les dites L mília liures degen esser pagades per terses de quatre en quatre meses, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 114). A mi deguts per la segona terça de mon salari, doc. a. 1485 (Arx. Gral. R. Val.).—b) ant., per ext., Cadascun dels pagaments parcials (quatre, cinc, etc.) que s’han de fer durant un any per a pagar íntegrament una quantitat en un temps fixat; cast. plazo. Salari anual de XXXVI lliures en quatre terces, Ardits, i, 325. Vint liures e sis sous paguades en quatre terças, doc. a. 1480 (Est. Univ. vii, 52). Cent vint e cinch liures… dins dos anys… pagadores en sta forma, ço és en cinch terçes, vint e cinch liures en cascuna terça, doc. a. 1490 (Est. Univ. vii, 57).—c) Cadascun dels pagaments parcials d’un arrendament o d’un impost (or., occ., bal.); cast. tercio, plazo. «Sa renda d’una possessió se paga en tres terces» (Mall.). «Demà hem de pagar la terça»: hem de pagar el trimestre de la contribució. «En pagar ses terces an es senyor, ja estic cabal amb ell» (Mall.). La tersa del diner degut és cayguda: Pecuniae pro trimestri spatio solvendae dies exiit, Lacavalleria Gazoph. Quant vénen a pagar sa tersa, Ignor. 9. Ni podia pagar-li al ferrer la llusià… ni la terça al govern, J. Pascual Tirado (BSCC, viii, 247).
Terça (escrit Tersa): llin. existent a Alguaire, Almacelles, Arties, etc.
Fon.: tέɾsə (or.); tέɾsɛ, tέɾsa (occ.); tέ̞ɾsa (val.); tέ̞ɾsə (bal.).
Etim.: del llatí tĕrtĭa, ‘tercera’.

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge: Viquipèdia