Entorn: Morer

Recordo que fa anys, quan muntàvem els materials didàctics de ses Sitges, vaig fer un estudi, no gens científic dels “arbres casolans”; d’aquells arbres que, a l’estiu, regalaven ombra a persones i animals acalorats.

Vaig arribar a varies conclusions, una que a diferència del que hi havia al migjorn de l’Illa, aquí els lledoners eren poc usuals. No era arbre estrany però, en tot cas, acostumava a sovintejar parets de fora vila (Recordo que de nin ens atrevíem a anar a “robar” lledons per devers ses Toltes Velles).

Una altra, que en el nostre entorn els arbres d’ombra, més enllà de les parres a les façanes, solien ser els morers -també en els carrers de la vila-, les figueres i en algun indret, mol pocs, ginjolers.

I finalment que les parres acompanyaven algunes façanes de la vila com les de fora vila. (De mica en mica, però, han anat desapareixent les estaques de savina o d’ullastre que aguantaven l’emparrat.)

Ara i aquí enfocarem la figurar del morer, arbre entranyable que regala bona ombra a l’estiu i mores

per menjar o fer-ne confitura.

Val a dir, també, que els morers han anat lligats molts anys als cucs de seda (Bombyx mori), un entreteniment, a manera de joc, infantil. També excel·lent mitjà per explicar i donar a conèixer la meravellosa capacitat de bona part dels insectes per realitzar la metamorfosi: ou, cuc, crisàlide que queden protegides en un capoll sedós i finalment papallona que torna a posar uns 500 ous.

Informacions:

Herbari virtual

Viquipèdia

Viquipèdia (Cuc de seda)

Imatges. Fulles i mores, capoll de seda (imatge de Constança Pont).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada