EC 3 L’efecte Pigmalió

Justificació:
-He de confessar que quan vaig veure el rètol “Pigmalió, centre d’aprenentatge” que Núria Llull posà al seu espai laboral em va provocar complaença, una certa satisfacció interior. De sobte la memòria em va transportar a finals dels anys 80 del segle passat on mitjançant pel·lícules americanes -mal doblades en sudamericà- encetàrem aspectes de formació informal a l’empresa on treballava. L’efecte Pigmalió era un dels missatges clau que volíem transmetre als director d’oficina.
-Cert és que Pigmalió, la recreació del mite grec on l’escultor resta tan enamorat de la seva obra que li arriba a donar vida pròpia, és una obra de teatre de Bernard Shaw (1912), estrenada el 1956 i que posteriorment (1964) es va adaptar per al bell i premiat musical My Fair Lady.

Experiència:
-Però el concepte d’efecte Pigmalió deriva de de l’experiment que el psicòleg Robert Rosenthal realitzà el 1965, juntament amb Lenore Jacobson en una escola de San Francisco (Califòrnia).
-Consistia en donar informació falsa als professors sobre les qualitats i el potencial dels seus alumnes. Es comunicà als professors que s’havia passat un test d’intel·ligència als estudiants i que n’hi havia alguns (un grup seleccionat a l’atzar) que destacaven sobre els altres.
L’objectiu era comprovar si els professors, en saber que certs infants tenien potencial intel·lectual, els ajudarien més i conseqüentment aquests obtindrien millors qualificacions. Per aquest motiu, després de donar la informació als professors es va avaluar els infants després de cinc, vuit i vint mesos.
-El resultat de l’experiment va resultar demolidor. Els alumnes assenyalats, en fals, de posseir un gran potencial van obtenir resultats destacats en els test d’intel·ligència posteriors (als cinc, vuit i vint mesos). Dit d’una altra manera, els investigadors van concloure que els alumnes obtenien millors resultats quan els professors esperaven més d’ells.

Conclusió/Proposta:
-Les expectatives poden influir notablement en el comportament que tenim -els ajudam més, els dispensam més atenció…- si pensam que són bons alumnes.
-Si s’aplica l’exemple de l’escola en relació a l’efecte Pigmalió a nivell familiar o a nivell d’empresa pot resultar ben il·lustrador de la transcendència dels missatges -potser inconscients i normalment negatius- de qui exerceix el poder. Els nostres fills, els empleats de l’empresa, en bona part, respondran a les expectatives que nosaltres puguem tenir.
– Com diu el refrany, “qui és confrare que en prengui candela!”.

Imatge de My Fair Lady .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.