Un de les poques flastomies (si és que se pot dir així) que el meu conco Joan, capellà, es permetia dir-me, sempre amb gràcia i humor, era llosco. M’ho devia dir cada pic que d’infantó feia o deia alguna barbaritat, que era sovint, no ens enganyem. Curiosament no m’ho deia en el sentit original de “curt de vista” (com posa el diccionari) sinó més en el sentit figurat de “curt de gambals” o “curt d’eneteniment”.

Avui en dia la gent de la meva edat no l’usa gaire, però més o manco sabem què vol dir. Els més joves directament ja no l’usen i pocs saben què vol dir. Per això és important deixar-ho registrat aquí:

Significat: Molt curt de vista; que no hi veu sinó de molt prop; cast. lusco, cegato. 

Grafies documentades: “A on està la meua guitarra?—¿Que ets llosco, borinot? La ti als nassos i no la veu”, Moreira Folkl. 98.

Etimologia:  del llatí lŭscu, mat. sign.

Curiositat: “Fer sa llosca: anar a treballar amb poca claror, sense veure-hi bé” (Mall.).

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)