Feia temps que no el sentia. Potser per això quan per televisió vaig sentir que n’Antoni de Son Vell deia al seu pare Guillem: “Au, feis dues escombrades més i ja està” em va apàreixer a la llista de mots per recordar, aquest, escombrada.

Feien un clot de figuera -6 palms – per sembrar el dia de Sant Joan. Es referia a que havia de picar una mica més i treure la terra del clot.

El DCVB mostra:

1. ESCOMBRADA f.
|| 1. Escombres; conjunt de coses amuntegades que aturen el pas (Empordà); cast. escombros, barrera. Es vent resta enllà, aturat per s’escombrada de núvols que li barra es pas, però ell la rebentarà, Ruyra Pinya, ii, 70.
|| 2. Cop d’escombra (or., occ.); cast. escobazo.
|| 3. Multitud d’escombres.
Fon.: əskumbɾáðə (or.); askombɾáðɛ (occ.).
Etim.: derivat de escombra.

2. ESCOMBRADA f.
|| 1. Acte d’escombrar; cast. barrido, barredura. Doneu una altra escombrada a la pastera, aprofiteu fins la polcinera de la farina, i feu-me’n un panellet, Verdaguer Rond. 60. a) fig. El temps de l’altra reconquesta, de l’escombrada de moros tant aviat allunyats de Catalunya, Massó Croq. 202.
|| 2. Acte de cavar o arrabassar molt endins un terreny (Mall.).
Etim.: derivat de escombrar.