Mot ben viu fins fa una quarantena d’anys. Servia de juquesca o a l’hora de provar i justificar la raò que cada un podria tenir: “Te pos messions que guanyarà … / Hi vols jugar unes messions? /..Vaig guanyar les messions…”
Lentament la paraula messions es va anar substituit per aposta, més semblant al castellà.
Quan dues llengues conviven, la més potent, la que te més força, es va imposant sobre l’altra. Per això resulten necessàries les polítiques actives de compensació. No fer res no és neutralitat, és empenyer la imposició
El DCVB mostra:
MESSIÓf.
|| 1. ant. Despesa, allò que es gasta de diners; cast. gasto. Tot ço que el despendria en la messió que el faés en Maylorques, Jaume I, Cròn. 105. Els clergues no han mullers per tal que no sien ocupats per raó d’infants e de messions de les fembres, Llull Cont. 110. Per cordes e palla e altres messions menudes que féu, doc. a. 1358 (Rubió Docs. cult. ii, 126). En los pleyts de part a part, lo vençut pague les messions, doc. a. 1470 (BABL, xi, 288).A messió (de tal o tal altre): a despeses, corrent el llait a càrrec de tal o tal altre; cast. a expensas. E yo profir-uos cent cauallers o pus a ma messió, Jaume I, Cròn. 53. Yo’l seguiria a mon cost e a ma messió, Muntaner Cròn., c. 47. Puxen viure opulentment a messió dels pubills, Metge Somni iii. Comunes messions: (ant.) despeses pagades entre tots o alguns participants. Assò sia fet a comunes messions, Mostassaf 147.
|| 2. Allò que s’exposa a resultes del que s’afirma o es nega; juguesca (Bal.); cast. apuesta. Posar o Jugar messions: fer una juguesca. Pos messions que n’hi ha de reines arreu arreu, Alcover Cont. 12. a) Prendre ses messions per algú: declarar-se a favor d’algú, sortir a defensar-lo (Mall.). Son pare prenia ses messions per ells, Aguiló Rond. de R. 13.
Fon.: məsió (or., bal.); mesió (occ., val.). Actualment en el llenguatge quotidià s’usa només en plural i en l’accepció || 2.
Var. ort. ant.: mesio (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs. 27); massió (doc. a. 1567, ap. Hist. Sóller, i, 33); mació (Conex. spic. 56); masió (Conex. spic. 118).
Var. form.: messó.
Etim.: del llatí missiōne, ‘lliurament’.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/Apuestas