Certament no sé si és un mot perdut, crec que encara s’utilitza, però de cada dia menys. Es característic del llenguatge infantil, de primera edat, quan el balbuceig inicial dels infants és imitat pels adults.

El mot té una altra característica ben vital. Amb les mateixes lletres i col·locades amb el mateix ordre, depenent de l’accent i de la pronuncia (o oberta o tancada) te significat ben diferenciat.

El DCVB mostra:

BOBO m.
|| 1. Beneitot, curt d’enteniment; cast. bobo. Per donar satisfacció e exos bobos, Vilanova Obres, xi, 211. (V. bovo).
|| 2. Peix Trigla cuculus L.; cast. rubio, arete (Esteve Voc. peixos).
|| 3. Nom del ball que es fa a Monistrol el dia de Sant Sebastià.

BOBÒ m.
Cosa dolça; lleminadura (en llenguatge infantil). Alsant los brassos en l’ayre cap aquella flor, com fan las criaturas que demanen bobò, Bosch Rec. 104.

Aportació: Bel Alemany
Imatge de Google