Entrevista a l’actriu llorencina Cecília Genovart

L’actriu llorencina Cecília Genovart, consolida la seva carrera amb l’obra «Isabel-Clara Simó fa una copa amb els amics».

Cecília Genovart Llodrà, va néixer el 7 de setembre de 1994 a Sant Llorenç des Cardassar. Des de ben petita va estar en contacta amb el món de la música, ja que el seu pare Antoni Genovart, va ser el fundador dels Xeremiers des Puig de Sa Font, i del grup Medieval Xerabanda.
Va cursar estudis de clarinet, piano, guitarra, cant, i durant vuit anys estudis de dansa contemporània al seu poble. És professora de xeremies i música a Capdepera. A més, és graduada en art dramàtic per l’ESADIB. Si demaneu a na Cecília, qui va influir més amb les seves aficions , sempre respon fent broma que el seu nom, Cecília, la va condicionar, ja que és la patrona dels músics.

Cecília, quan va començar la teva afició pel teatre?
Quan cursava 1er d’ESO a l’Institut d’Artà vaig anar amb els meus companys a veure una obra de teatre, i quan vaig veure als actors damunt l’escenari vaig dir: «jo vull fer això». A partir d’aquí suposo que va començar; vaig tenir bastanta facilitat per part dels meus pares, encara que al principi és veritat que es mostraren una mica reticents, sobretot per part de la meva mare. Però heu varen entendre, i em digueren «serà molt difícil la feina pels joves, però si estàs decidida a ser actriu, endavant». Des d’aquell moment ma mare en va començar a dur a veure obres de teatre i m’acompanyava a veure teatre infantil, comèdia, drama, etc. Per tant, vaig tenir el recolzament 100% tant de ma mare com de mon pare.

Durant la teva formació a l’ESADIB, ja començares a treballar fora de l’escola?

Sí, vaig treballà fora de l’escola amb directors com Joan Fullana, Francesca Vadell, Antoni Maria Thomàs o Rafel Brunet; amb aquest últim vaig realitzà una gira per les Illes Balears amb el musical «La Cenicienta».

Amb quines companyies has treballat?
He format part de diverses companyies, en determinats projectes, algunes són Mallorca So, Ovnipresents, La Lluna de Teatre i TeatreEros, entre d’altres. També he realitzat treballs audiovisuals, alguns emesos a IB3, de la mà de professionals com Juan Andrés Mateos i Colau Cortès, amb qui vaig protagonitzà la seva opera prima «La Corteza».

Quan decidires traslladar-te a Barcelona per continuar la teva carrera i els teus estudis?

Em vaig traslladà a Barcelona l’any 2016, després d’acabar la carrera d’art dramàtic a l’ESADIB. Allà vaig estudiar el Màster d’Estudis Teatrals a l’Institut del Teatre i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any següent, 2017, vaig estudiar a Barcelona el Màster de Gestió Cultural, a la Universitat de Barcelona. Vaig treballar a la companyia, La petita malumaluga i al Festival Píndoles de Microteatre fora del teatre. El 2019 vaig tornar cap a Mallorca i he seguit treballant dins el món del teatre amb companyies com Conte Contat, Fila Zero Teatre i l’Eufòrica i he realitzat treballs amb directors i dramaturgs com Francesc Vernet i Bernat Mayol.

Cecília, què ha suposat per tu l’èxit de la teva darrera obra «Isabel-Clara Simó fa una copa amb els amics»?
Ha estat totalment inesperat. Tant en Francesc Vernet, director de l’obra, com jo mateixa, ens hem sorprès gratament. Aquest projecte va ser un encàrrec per a realitzar una única representació a l’auditori Sa Màniga i ara ja anem pel desè “bolo”, actuant a pobles com Alcúdia, Artà, Muro, Son Servera, Son Carrió, Sant Llorenç, Cala Millor, etc. Aquesta obra m’ha obert les portes dins el terreny artístic laboral, amb una petita gira per Mallorca amb na Isabel-Clara Simó. Gràcies a això, la figura de Isabel-Clara Simó ha pogut ser coneguda a altres llocs de l’illa. El passat divendres dia 21 de maig a les 20h, per quarta vegada vaig tornar representar l’obra a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor, i el divendres 18 de juny a les 19 hores per primera vegada la presentaré a l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Trobem que aquest fet és important, ja que va ser una gran dona, molt polifacètica. Amb «Isabel-Clara Simó fa una copa amb els amics» portem la vida i obra de l’escriptora a diversos llocs i aconseguim que el seu llegat literari no mori mai.

Ha canviat la teva vida amb aquest darrer èxit?
Per a mi ha suposat un canvi total en la meva vida, tant artística com personalment. M’ha permès dedicar-me en cos i ànima a un projecte, el qual em té fascinada. He pogut defensar un monòleg d’una hora de durada, per primera vegada dins la meva carrera professional. Isabel-Clara Simó m’ha fet madurar molt com a actriu i m’ha donat moltes eines per a pujar a l’escenari i enfrontar-me sola a un públic proper i participatiu. En aquest sentit, li estic molt agraïda.

Quins nous projectes tens entre mans?

Uf, ara mateix tenc un grapat de projectes començats…, però dels quals en pugui xerrar són pocs (riu). La pandèmia complica més les coses i quan engegues alguna cosa, no saps gens si arribarà a port. El que sí puc contar és que amb Francesc Vernet seguim treballant junts amb la intenció de donar veu a altres dones importants de la literatura. Només puc avançar que pel novembre, si tot va bé i la pandèmia ens ho permet, tendrem una nova obra a estrenar. Per altra banda, estic col·laborant, juntament amb Salvador Miralles, en l’Agenda 2030, amb un projecte didàctic per a les escoles del municipi de Sant Llorenç des Cardassar. I, a més, també estic al projecte MAP de la Consellera d’Educació i de Cultura, per segon any consecutiu, el qual coordina Pere Mascaró. També cal dir que a nivell musical, com saps som professora de xeremies i jugam amb la música a l’Escola Municipal de Música de Capdepera. Jo crec que la qüestió és no estar aturada. Intento sempre tenir projectes en marxa.

Quines són les teves aspiracions com actriu?
Les meves aspiracions com actriu són seguir fent feina i poder dedicar-me a aquesta professió que vaig triar. Jo vaig fer el màster de Gestió Cultural després de la carrera i feia comptes de dedicar-mi a la gestió, perquè veia que la vida d’actriu no anava amb jo, però la sort o els camins de la vida m’han duit cap aquí. Degut a la pandèmia de la Covid 19, em vaig quedar sense feina, però va sorgir l’oportunitat d’aquest monòleg. La veritat és que estic molt contenta al poder dedicar-me al que vaig estudiar, però no descart en un futur desviar-me d’aquesta professió o dedicar-hi menys hores. No heu sé; com que la vida dóna moltes voltes i aquest any passat m’ha demostrat que no tenim res segur.

Tens actrius que admires o haguin estat un referent a la teva carrera?
Si hagues de dir qualque referent a nivell espanyol… admir bastant a na Belén Rueda, sempre m’ha agradat el seu treball. Ara, la veritat és que m’has pillat amb el calçons baixos com solen dir. A nivell de les Illes Balears m’agradaria destacar la feina de na Marga López, és una dona que sempre m’ha agradat molt damunt l’escenari, i també admir moltíssim a na Marga Serra, de Palma; és una actriu brutal. Però si envers d’actrius m’haguessis demanat si admir a qualcú, sens dubte la meva resposta seria que admiro al meu pare.

Ja que parles del teu pare… amb el grup dels Xeremiers teniu actuacions previstes?
Per sort, tenim algunes actuacions per endavant. El passat dia 8, actuarem a Son Carrió, pel motiu de les festes i a Capdepera, actuarem el diumenge dia 16 de maig, pel Mercat Medieval del poble, enguany cancel·lat per la pandèmia. Férem sortides itinerants, passa-carrers perquè el públic no s’acumuli massa. Ha estat una solució que hem trobat i ens permet seguir tocant, encara que la pandèmia ens ha afectat molt, com és comprensible, a nivell laboral.

Moltes gràcies Cecília, enhorabona pels teus èxits i que pugis continuar complint els teus somnis.

Un comentari a “Entrevista a l’actriu llorencina Cecília Genovart

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada