El Generalíssim Franco encara vivia i manava. Just havia acabat l’onzè dels seus governs, l’anomenat “tecnòcrata” amb el Nou Ministeri de Planificació del Desenvolupament i Fraga Iribarne en el ministeri d’Informació i Turisme.

Mentre el ja famós Utzon dirigia les obres de Can Lis (Portopetro), posteriorment convertit en santuari de l’arquitectura funcional adaptada a l’entorn.
El mateix any en que s’inaugurà el nou (i actual) edifici de l’Ajuntament, un any després de ser anomenat batle, Miquel Vaquer.
Poc després que John Lennon publicàs “Imagine”, testimoni del declivi de la Guerra del Vietnam.
Un mes després que Pau Casal, a la seu de la ONU amollàs el famós i contundent “I am a Catalan”
El mateix any en que s’atorgà el Nobel de Literatura a Pablo Neruda. I que naixia Josep Guardiola, jugador mític i actualment reputat entrenador de futbol.
Quan aquí, a moltes cases encara disposaven de bístia per als treballa de fora i també carrers sense asfaltar.
…
Entre moltes altres coses, en el mes de novembre, a Sant Llorenç des Cardassar, i després de gairebé dos anys de gestació, (Què farem i que no farem; com ho posam en marxa?; Tele-club o club tot sol?; Independent o afiliat a l’OCB?…) naixia formalment el CLUB CARD, segurament el primer club cultural de la història llorencina.

Imatge de la pàgina “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar (cedida per la família Nadal i Riera). Carrer Nord, sense asfaltar.