Justificació:
-Tema recurrent que sol sortir a les sèries d’educació d’adolescents. L’educadora pacte amb els present perquè diguin que la cartolina és vermella essent blava I el darrers que arriba, que no està en el joc, l’arriba a veure del color que diuen els altres.
-Lliga amb el “No rompan filas” de Browning comentat anteriorment:
-El grup ens condiciona més del que pensam.
Experiència:
El Psicòleg Solomon Asch, el 1951, va reunir estudiants universitaris en grups de vuit o deu persones i se’ls va dir que estaven estudiant la percepció visual. Eren grups falsos, descomptant un estudiants els altres eren “infiltrats”. Coneixien la naturalesa de l’experiment i Asch els havia entrenat perquè donassin respostes incorrectes bona part del temps. El subjecte de l’estudi, l’única persona que no havia rebut instruccions havia de respondre les qüestions una vegada escoltades la majoria de respostes que donaven els altres membres.
Entre les proves hi havia la coneguda cartolina amb tres línies de diferent llargària…idò en la majoria dels casos els individus responien com ho havia fet el grup en contra d’una clara resposta visual.
En una entrevista posterior molts d’ells assenyalaren que sabien que la resposta no era correcte però no volien destacar.
De banda l’experiment d’Asch hi ha altres estudis en la mateixa línia com l’aportació de J.B.Harvey en la que es coneix com “paradoxa dAbilene” on tots els membres d’una família fan coses a disgust per no contrariar als altres (que també fan coses a disgust)
Font: Citat per Ken Robinson a “El Elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo”. (Debolsillo, clave, 2010)
Més informació: Experiment d’Asch o Pensament de grup
Conclusió/Proposta:
-Encara que no ho pensem, estem fortament condicionats per les opinions i accions dels nostres iguals.
-No resultam tan singulars i excepcionals com, a vegades, podem creure.
-Els experiments assenyalats destaquen la força del grup a l’hora de pensar i actuar