Mots perdurs: aprés

Algunes cases de fora vila, poques, fet de paret seca, encara el mantenen. Era paraula ben coneguda i usada  pels pagesos i utilitzat pels pastors.

Ara mateix, excepcions a banda, no es munyen les ovelles de forma manual, és aixì que no es necessita l’aprés i es perd el mot que, abans, era necessari per a la tasca.

El DCVB mostra:

2. APRÉS m.
Corral llarguer i estret, on es munyen les ovelles (Mall., Men.); cast. aprisco (cfr. Lamano Dial. Salm. 239). Ell i sa dona van tenir fet un aprés, una mena de corral ahont arresserarse des ponent, Camps Folkl. Men. ii, 7.—La llargària de l’aprés depèn del nombre d’ovelles que componen la guarda. L’amplària es calcula segons el nombre de munyidors: si la guarda és petita que basti un home per munyir, l’aprés sol tenir d’amplària una passa afavorida; si els homes que han de munyir són dos, té dues passes; si són tres, tres passes. Avui en dia ja es fan apressos coberts de teulada, com porxadetes, girats al ponent. Prop dels apressos solen sembrar cebes marines, perquè els calàpets en són anyívols, i així s’evita que entrin els calàpets a l’aprés per mamar de les ovelles, segons creença dels pagesos (Mall.).
Fon.: 
əpɾés (Mall., Men,).
Pl.: 
apressos. És curiós d’observar que aprés en singular és considerat per molta gent com a femení: així hi ha qui diu «una aprés petita»; en canvi, en el plural es conserva sempre masculí.
Etim.: 
del llatí appressu, ‘estret’, ‘oprès’.

2 comentaris a “Mots perdurs: aprés

  1. Saps on n.hi ha un? Ben al damunt del Puig de sa Font
    Vaig quedar molt sorpres
    PD:
    Del Puig de Sa Font Na Penyal no hi ha fites q separin el termes municipals,i aixo q. Hi ha molt de patrimoni prehistoric i etnologic

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada