“Amb aquest disc  agraïm a la música i també als nostres seguidors el que ens han donat”

Ara que a poc a poc la pandèmia ens permet anar obrint espais culturals i aforaments, pot ser un bon moment per conèixer de prop el nou treball d’un dels conjunts més populars del pop-rock illenc, els serverins Anegats. I qui millor que en Josep Joan, guitarrista del grup i amb una relació més que curiosa amb el poble de Sant Llorenç, com ell mateix s’encarregarà de descobrir-nos, per informar-nos-en:

1.Te vaig conèixer ja fa temps com José Juan i de bromes te deia sempre Josep Joan. Com t’anomeno ara a l’entrevista, José Juan o Josep Joan?

José Juan para los amigos!!!

2. Molts potser desconeixin la teva connexió llorencina. Ens la contes?

Mon pare va néixer i es va criar a Son Garriga, una finca dins el terme de Sant Llorenç, així que formalment era llorencí. En l’àmbit personal, l’any 2003 vaig començar a jugar a futbol amb el Carde, i aquí va començar la meva relació amorosa amb aquest municipi, amb el club de futbol i la seva gent. Jo ja tenia un bon grapat d’amics llorencins de l’època de l’institut. Va ser fàcil sentir-se un més de la família. I ja se sap, “Som més que un poble, som una família!”. Aquells anys de futbol els record amb gran estima! No els oblidaré mai.

3. De nou un àlbum. T’esperaves publicar tants treballs quan de jovenet venies als sopars del futbol amb la guitarra a les mans?

Ni prop fer-hi. No esperàvem mai deixar aquesta imprompte musical. En aquella època, era una aventura musical. Un joc de joves. Ens agradava tocar i la música, això sí, però en el fons, era tot a un nivell molt amateur. Aquest és el novè disc. Allò que va començar amb un somni s’ha convertit en una professió. Però això sí: seguim somiant.

4. I què aporta a la discografia d’Anegats aquest nou treball?

Són cançons més minimalistes, més acústiques. Pensades per tocar a espais més petits. La producció és molt urbana, molt universal. És un estil diferent al que havíem fet fins ara.

5. Per què l’heu dividit en dos volums?

Quan vàrem posar damunt la taula les composicions que teníem, vàrem veure clarament que hi havia temes més elèctrics i contundents, i altres que encaixaven en un disc més pausat, més acústic. Aprofitant l’avinentesa d’haver de tocar a espais amb aforaments reduïts, vàrem trobar adient publicar una primera part que es pogués mostrar durant l’estiu, i treure la segona part quan la situació sanitària hagués millorat. A més, ara està de moda treure tot en capítols i temporades no? Mirau Netflix, je je!

6. L’heu titulat RETORN. Retornau d’algun lloc? De la pandèmia? D’on exactament?

És retorn en el sentit de restitució de tot el que la música ens ha donat. Amb aquest disc  agraïm a la música i també als nostres seguidors el que ens han donat. És un disc d’agraïment.

7. Parlant de noms… mai t’he pensat a demanar per què vos deis Anegats.

Mirau el documental “Filant Somnis” d’Anegats. Està a la nostra web www.anegatsoficial.com  i a youtube. S’explica molt bé! 

8. De joves teníem Els Pets, Sopa de Cabra, Sau… vos considerau hereu d’aquests grups de pop/rock català que defensaven la cultura en llengua catalana i cert nacionalisme?

No ens sentim abanderats de cap causa concreta, però sí ens agrada pensar que hem contribuït a difondre la cultura i la nostra llengua. Fa dos anys l’Escola de Mallorquí de Manacor ens va atorgar el Reconeixement de Mèrits per aquesta tasca, i vàrem rebre aquest guardó amb moltíssima il·lusió.

9. Com està el tema concerts amb tot això de les mesures Covid? Teniu preparat algun format especial? 

Sí, com he explicat, el primer volum del disc va en consonància amb un format de concert acústic per a aquest estiu. No ens ha quedat més remei que adaptar-nos a la situació.

10. Quan un du un grapat d’àlbums ja pot fer un poc de memòria i elegir de quin te sents més orgullós. Quin seria i per què?

Sempre hem dit que Paraules, publicat l’any 2009, ha estat el millor disc que hem fet. És un disc rodó. Però vaja, me costa molt dir-ne un!

11. I del que menys content has quedat? Explica’ns la raó també. 

Des d’un punt estrictament musical (no personal o emocional), Illenc (2004). Va ser el disc debut i ens costa escoltar-lo perquè hi escoltam moltes imperfeccions. Però clar, era el començament i és un disc entre maqueta i disc pròpiament. 

12. El món de la música professional supòs que, com tot, no és tan guapo com pareix des  de fora. Ens ho expliques un poc millor?

Hi ha moltes hores de “burocràcia musical”. Reunions amb entitats musicals, compromisos discogràfics, etc. Moltes hores de composició i assajos. Quan es té tot el temps del món és fàcil, però en el nostre cas, que a banda de la música, tenim una altra professió, fills, responsabilitats diverses…a veure…sí que feim un poc de malabars! Però com se sol dir tamb: molta gent voldria plorar amb els nostres ulls… hem estat i som molt afortunats. 

13. Per acabar… hi ha possibilitats de veure’t per Sant Llorenç aquest estiu? 

Veure’m me veureu, però no sé si amb la guitarra o amb una cervesa a la mà amb els meus estimadíssims amics llorencins!!!!! Salut!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.