Mots perduts: Ave Maria Pusíssima

Era una salutació d’entrada a casa externa. Nomalment la resposta era “Concebuda sens pecat” i a partir d’aquí començava la conversa.

També molts recordarem el toc de les tres avemaries, entre altres coses, fita de retorn a casa si jugàvem pel carrer.

Si l’esmentada salutació era d’entrada a casa, n’hi havia una altra d’escomesa al carrer o a fora vila: “Alabat sia Déu!” a la que es responia “Per sempre sia alabat”.

Fórmules de salutació perdudes derivades de la pèrdua social de religiositat.
Segurament són formules tradicionals anteriors a les imposicions del nacional catolicisme, Si més no la darrera ja es mostra en el DCVB. (No he sabut trobar la primera).

El DCVB mostra:

AVE MARIA
|| 1. Paraules de salutació a la Mare de DéuAve Maria! Saluda’t lo teu servidor, Llull Blanq. 87, 3. a) Aqueixes paraules s’usen generalment a Catalunya per saludar en entrar a una casa i se solen pronunciar aumaria, aumaria puríssima (Empordà, Ripollès, Camp de Tarr.). El senyor rector va entrar, després d’un «Ave Maria» degudament respost, Massó Croquis 47. Un pobre… del cap d’avall de l’escala fent una cantarella diu: Au Maria Puríssima!, Script., jul. 1925. «¡Au Maria! ¿voleu camilleres?»: això diuen els cantadors de camilleres en arribar a una casa per cantar-hi (Ripollès).—b) També s’usa aquesta fórmula com a exclamació admirativa o d’espant (Cat.). ¡Ave Maria, que’n gasta de vanitat!, Vilanova Obres, xi, 42.
|| 2. f. Oració de la litúrgia cristiana, que comença amb la fórmula de salutació Ave Maria. Ni’ls has ensenyat lo pater-noster ni la Ave-Maria, Eximenis Conf. 10. Degen dir… deu patre nostres e deu avemarias, doc. a. 1368 (Col. Bof. viii, 194). Les Ave-Maries anava cantant, Costa Poes. 28.
|| 3. f. Gra de rosari indicador de dita oració. Fent de cada gra | una ave-maria | del rosari ermós, Verdaguer Flors 27.
|| 4. f. Toc de nou campanades distribuïdes de tres en tres, que es fa a la sortida del sol, al migdia i a la posta del sol, per invitar els feels a saludar la Mare de Déu; cast. ángelus. A XII dies de juliol…, hora del seny de la Ave Maria, Pere IV, Cròn. 353. Que se cuydi de tocà ses Ave-Maries, Ignor. 67. Toca Ave-Maria la campana, Costa Trad. 57. Entrarem a la vila a toch d’avemaria, Roq. 41.
Loc.
—a) En una avemaria al temps de dir una avemaria: en molt poc temps, en un moment.—b) Esser més sapigut que l’avemaria: esser una cosa molt sabuda de tothom (Aladern Dicc.).
Fon.: 
aβəməɾíə (Ross., Gir., Barc., Tarr.); awməɾíə (Ripoll, Empordà, Camp de Tarr.); áβemaɾía (occ.); avemaɾía (val.); aveməɾíə (mall.); avəməɾíə (men.).
Pl.: 
la forma ordinària del plural és avemaries, però també és freqüent en llenguatge vulgar la pluralització dels dos membres del compost: aves-maries.
Etim.: 
del llatí ave Maria, fórmula de salutació amb que, segons l’Evangeli, començà l’arcàngel Gabriel el seu parlament a Maria Santíssima per anunciar-li l’Encarnació.

 

1. ALABAT, -ADA
|| 1. part. pass. per alabar.
|| 2. adj. Molt satisfet, agradat molt intensament d’alguna cosa (Mall., Men.). «Estar tot alabat amb s’al·lota». Vengué a Ciutat un porrerench que no hey havia estat may; y quant vé es fanals de gas, quedà alabat, Ignor. 67.
Loc. i Cult. pop.

|| 1. Alabat sia Déu! Exclamació que s’usa: a)Com a salutació que es fan a la pagesia de Mallorca en trobar-se per un camí o terra persones desconegudes, i també en entrar a les cases de fora vila; i a Menorca s’usa encara en entrar a una casa, però no en trobar-se per fora. Al qui rep la salutació de «Alabat sia Déu», li toca contestar: «Per a sempre» o «per a sempre-sia alabat Déu»La Roqueta dona un cop d’¡alabat sia Deu! a tots es periodistes, Roq. 4. Més avall trobá un bergantell que feya el seu mateix camí…, y armá aquesta conversa ab ell:—Alabat sia Deu.—Pera sempre; Penya Mos. iii, 91.—b) Com a acció de gràcies a Déu per un benefici. “De la salut no’n tench rès que dir, ella marxa perfectament”. “Vaja, alabat sia Deu”; Vilanova Obres, iv, 168.—c) Com a expressió de conformança enmig de les contrarietats.—d) Per reforçar un judici ponderatiu. Aquell no era mort: dormia. No tindria mala llevada, alabat sia Deu! Víct. Cat., Ombr. 38. a) Quan, comptant cert nombre d’objectes, arriben a deu, diuen «alabat sia Déu» i segueixen contant «onze, dotze…» (Barc., Valls, Organyà, Mall.). És un costum que es perd. || 2. a) Alabat sigui, madò Mercadala!: exclamació admirativa per ponderar una feta, generalment estrambòtica (Men.).—b) Alabat sia el Corpus, que cau en dijous: exclamació per exhortar irònicament a pendre amb paciència alguna desgràcia imaginària (Escrig-Ll. Dicc.). Var.: Alabat siga Corpus, que fa els dies llargs (Igualada).
Fon.: 
ələβát (or., bal.); alaβát (occ., val.).—La frase salutatòria «alabat sia Déu», a Mall. i Men., té una gran tendència a la contracció, com tantes altres salutacions. La pronúncia correcta és ələβáʦiəðéw; però és freqüent a Mallorca, dir ələβáʦiðéw i a Menorca ələváʦidéw, váʦiðéw i fins i tot ʦiðéw. No hi ha res comparable a aquest notable acurçament, si no és el que fan, a Mallorca, de l’expressió «bon dia tenga», reduint-la a «dia tenga» i a «tenga!» tot sol.

Aportació: Josep Cortès (amb posteriors comentaris dels editors de card.cat)
Imatge: Google/Entrada en casa

Un comentari a “Mots perduts: Ave Maria Pusíssima

  1. Nat el 67, record haver sentit “Bon dia tenga!” i haver proferit, de petit, “Ave Maria Puríssima!” al llindar d’una casa llorencina. Ara, “Alabat sia Déu!”, a la vida quotidiana,ni dit ni sentit. A la cultura escrita, als colofons d’algunes editorials, encara podem trobar-ho en versió original: “LAUS DEO”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada