Res surt del no res. Algú ho recorda i comenta, en aquest cas Josep Cortès, sempre atent a les efemèrides: Aquest proper mes de novembre farà 50 anys que es va crear el Club Card.

La simple recordança fa que els caps comencin a bullir seguint la coneguda paradoxa assenyalada per Kahneman: “jo som el jo que recorda encara que és el jo que experimenta que dona sentit a la vida”

Des de l’any 1971 ençà ha plogut molt i també ens ha tocat suportar vuit torrentades de diversa intensitat.

Si s’hagués de fer una barroera caricatura, entre altres coses, es podria assenyalar que s’ha passat…

-D’una televisió amb dos canals a algunes cases a múltiples televisors amb múltiples canals a totes les cases.

-De comptades cambres fotogràfiques a una cambra en el telèfon mòbil de cada persona que, alhora és potent ordinador i mitjà de connexió amb tot el món.

-De l’obligada missa dominical amb posterior variat a un dels diversos cafès a un radical canvi de valors socials i personals. Sense anar més lluny s’ha passat del valor de la virginitat en el moment del matrimoni al matrimoni després de compartir varis fills.

-De mitja dotzena malcomptada de persones -majoritàriament homes- que havien superat la barrera dels estudis primaris (unes cinquanta a l’any 1980) a més de set-centes persones -majoritariament dones-que han trepitjat universitat si es consideren diplomats, llicenciats, postgraus i doctors.

-D’una reduïda capacitat associativa (Cardassar, Club Ciclista, Caçadors i Columbòfila). a més d’una quarantena d’entitats i associacions amb finalitats i àmbits diversos.

– Del “Viva Sant Antonio” al “Visca Sant Antoni” a les carrosses de la festa de Sant Antoni

… i encara passava el tren i hi havia tallers de brodats!

A dir ver, aleshores es feia difícil preveure l’evolució del viure.