Drets bàsics.

Les morts sempre van acompanyades de silenci. Es una creença on es mescla desig i presumpta realitat. Resten lluny els temps de les ploradores contractades; i ès que els costums socials, de mica en mica, van canviant.

La reflexió deriva del silenci que acompanyà la defunció de “en Córdoba”. No en sé res d’ell; ni tan sols nom i llinatges, sols el nom pel qual era conegut.

“Niña te vas a caer!” , “Como andamos?. Bien!..” eren les seves escomeses. Com totes les altres, un desig de presència…
Ho vaig sentir a dir: “En Cordoba és mort”. I ja està!, ni campanes, ni comiats, ni res.
La reflexió.
Sortosament no hi ha, no es coneixen, gaire casos d’extrema soletat. Seguramenbt per això mateix s’hauria d’establir un determinat protocol, una senzilla retxa divisòria social entre persones i altres animalons.

2 pensaments a “Drets bàsics.

  1. Com diuen per aquí a dalt un personatge molt peculiar, alegre, eixerit i, encara que no el semblés, era una persona molt solitària que, baix el meu punt de vista, a la seva manera en Fulgencio ( que fins i tot crec que hi ha poques persones que ho coneguin per aquest nom)
    ja que el mateix es feia dir ” El Córodoba ” va ser completament feliç fins al darrer dia de la seva vida. Cel Cia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.