Entorn: Fonoll marí

La cua de la primavera solia comportar una sèrie d’activitats singulars, no sempre generalitzades: la recerca del fonoll marí, de flors de camamil·la i de sal de cocó.

Enfocarem, avui el fonoll marí (Crithmum maritimum)

Encara que es pot utilitzar tot l’any, la meva memòria el té lligat a les tomàtigues novelles. Un Pa amb oli amb tomàtiga novella, de casta grossa, i uns brots de fonoll marí és un del sabors emmagatzemats a la memòria des de la primera infantesa.

Des de sempre l’havia vist i guardat envinagrat. Enguany, a instàncies d’un cuiner mediàtic, fem l’experiència de guarda’l solament amb aigua sal, aigua de la mar. Sembla que així es guarda més cruixent. Posteriorment es trempa amb una de vinagre abans de servir.

El fonoll marí, com les demés plantes disposa de la seva personalitat, del seu entorn de creixement, de la seva forma i floració, del seu sabor…

Francesc Bonafè el situa a Europa occidental meridional. Àsia occidental i Africa Septentrional. El defineix com a “planta aromàtica, aperitiva, digestiva, diürètica i antiescorbútica per la gran quantitat de vitamina C que conté”

Informacions:

GOIB

Herbari virtual

Viquipèdia

4 comentaris a “Entorn: Fonoll marí

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada