Entrevista a Carlos Sirer Melis, de sa Coma, ordenat diaca a Hongria

Carlos Sirer Melis va néixer el 14 de març de 1993 a Felanitx, fill de Manuel Sirer de Felanitx, i Antònia Melis, natural de Manacor i veí de sa Coma. Amb ell parlem sobre la seva infància i la seva vocació religiosa, que el va portar a Hongria a cursar els seus estudis religiosos, al Seminarium Redemptoris Mater de Eger. El passat 19 de juny a Hongria va rebre el diaconat de mans de el bisbe de Eger. El diumenge 27 de juny, Fra Pere Vallespir, va presentar a la comunitat de sa Coma, a el nou diaca, el qual va proclamar per primera vegada l’evangeli i va fer el sermó dominical.

Carles, on vas néixer i vas passar la teva infància, i quants germans tens?

Vaig néixer a Felanitx, i vaig passar la meva infantesa entre Manacor, i Felanitx. Jo tenc set germans -amb jo som vuit-, i jo sóc el sisè. Els meus pares tenien negocis a Felanitx, Manacor, i a la zona de Cala Millor. Els estius els passàvem a Cala Millor, però des de fa 10 anys vam anar a viure a sa Coma.

On cursares els teus estudis?

Els estudis fins a finalitzar l’ESO, els vaig cursar a Felanitx, i quan vaig acabar l’ESO, vaig estudiar cuina a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears, cursant les meves pràctiques a l’hotel Mallorca Palas de sa Coma. Quan vaig decidir entrar al seminari, abans vaig haver de fer el batxillerat al col·legi de Sant Francesc, a Palma.

Llavors anaves per cuiner … què va passar?

Fa onze anys, quan estava a punt d’acabar els meus estudis de cuina, els vaig comunicar als meus pares que volia seguir la meva vocació religiosa i ser sacerdot, i en tot moment em van recolzar i van decidir que si era la meva decisió i estava decidit endavant.

En quin moment va néixer la teva vocació religiosa?

La meva vocació, va néixer en un moment de la meva vida que no sabia que fer amb la meva vida, sentia que hi havia un buit en la meva vida, havia acabat els estudis de cuina, però veia que això no m’omplia, sentia que no era feliç, i en aquest moment vaig sentir que Déu em cridava a ser feliç, aquest camí per a mi era fer la voluntat de Déu, i aquesta voluntat era que entrés en el seminari.

Va ser per això que vas triar aquest camí?

Bé, la meva vocació no la vaig triar jo, sinó que jo sentia que Déu em cridava per seguir aquest camí. La meva tasca només va ser acceptar i posar totes les meves confiances en Déu ja que ell mai m’ha deixat sol i mai em defrauda.

Van influir els teus pares en la teva vocació religiosa?

Bé en la meva vocació com a cristià van influir, ja que ells van ser els que em van transmetre la fe i els que em portaven a l’església, i els que em van convidar a entrar a les comunitats neocatecumenals, que són a la parròquia de Sant Pau.

En quin país has cursat els estudis religiosos?
Jo els meus estudis els he realitzat a Hongria, a la Diòcesi d’Eger. Al Seminari Diocesà Redemptoris Mater de Eger, que són seminaris que estan vinculats a camí Neocatecumental. Hi ha uns cent a tot el món es van crear per acompanyar les famílies en els llocs on s’anava perdent la fe cristiana.

Què ha estat el més difícil d’aquests últims cinc anys?
Crec que sens dubte ha estat la llengua hongaresa, i l’haver de cursar els estudis en aquesta llengua.

Quina diferència hi ha d’un seminari normal, a el seminari Redemptoris Mater?
Els estudis són iguals que en qualsevol altre seminari, la diferència és que nosaltres estem molt enfocats en l’evangelització i en l’evangelització a tot el món.

El passat 19 de juny, vas fer les teves promeses d’obediència i celibat davant el Bisbe de Eger. Com recordes aquell dia?
Amb molta emoció, va ser molt emocionant per a mi, a la celebració, vaig fer les promeses d’obediència i la de celibat, i a més vaig rebre la bíblia, de mans del bisbe per poder proclamar l’evangeli en la missa. La celebració, tot i que havia limitacions per la pandèmia, per a mi molt bonica, i les paraules del bisbe em van ajudar a tenir present que, en el dia dia per enfortir la meva vocació he de tenir una relació molt profunda amb Déu. També em va ajudar el que, en les lletanies dels sants, que es proclamen quan els que va a ser ordenats es postren a terra, vaig demanar que també es recordés als sants mallorquins Sant Junipero Serra i Santa Catalina Tomàs, perquè intercediesen per la meva vocació.

Els teus pares em van explicar que per a ells va ser molt emocionant poder assistir a la cerimònia. Satisfet que poguessin estar presents?
Sí, molt satisfet, també va ser una gràcia, que encara que hi hagués moltes restriccions per entrar a Hongria a causa de la pandèmia, els meus pares, juntament amb dues germanes meves i els seus marits van poder assistir a la celebració. Els altres germans, familiars, i amics, gràcies a les noves tecnologies van poder seguir-lo per youtube

On vas a continuar la teva formació, aquest últim any que et queda, abans de ser ordenat sacerdot, i quin destí t’agradaria?
Des de setembre fins al gener, he de servir en una parròquia de la diòcesi d’Eger, i després fins a maig, he de tornar a el seminari i acabar els estudis que em queden. I realment no tinc cap destí preferit, ja que he experimentat que Déu, arreu de món, estarà allà per ajudar-me.

Com veus el teu futur?
Doncs viu el dia a dia, no penso molt en el futur.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada