Entorn: Sal de cocó

La sal, en el nostre entorn, sempre ha disposat de preu assequible; segurament per això recollir sal de cocó no era una activitat generalitzada (com tampoc no ho era la recollida de fonoll marí i flor de camamil·la).

Ben mirat i de banda, aquella mal comptada mitja dotzena de persones amb l’afecció de pescar amb canya, abans dels anys seixanta-cinc o setanta, la gent vivia d’esquena a la mar. Segurament per això, el costum d’anar a cercar sal resultava ben excepcional.

A l’estiu, quan el sol fort havia evaporat bona part d’aquesta mescla d’aigua de la mar i aigua de pluja, en els cocons estancs de pedra que hi ha vora la mar, es formen petites capes d’un crestall blanc que si s’agafa superficialment amb una giradora o un petit colador conforma la sal de cocó.

El costum de recollir sal per a tot l’any, sobre tot dels cocons de les petites illes deshabitades, és més estès a la zona meridional de l’Illa.

Les característiques i comerç de la sal, la ruta de la sal entre Eivissa i Barcelona, l’impost de la sal o l’hospitalitat grega d’oferir pa i sal són alguns dels capítols del “Llibre de la sal“ de Josep Lorman editat per El Mundo-El dia Dia de Baleares (2001).

Si hom no vol trescar cocons (le darreres pluges de terra roja també han afectat la sal) es pot elaborar la seva sal assolellant una fina capa d’aigua de la mar en una palangana. En pocs dies s’evapora l’aigua i resta la sal.

Informacions (Viquipèdia):
Sal marina
Aigua de mar
Flor de sal
Història de la sal

Imatges:
-Recollida de sal en les famoses salines de Guérande, de la Bretanya francesa. Mantenen el sistema tradicional des de l’època romana.
-Sal d’elaboració casera de Caterina Pons.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada