Crítica de l’obra de teatre Bravura (Sa Màniga)

Amb bravura. Així podríem dir que han afrontat Alejandro Navarro i Rosa Forteza (na Rosa Blava, com la coneixem al poble), de la companyia Moviments,  el desafiament que des de sa Màniga se’ls ha proposat: representar ni més ni manco que 13 divendres seguits la seva obra.

I deim que ho han fet amb “bravura” perquè lluny d’acomodar-se i apostar per una obra fàcil i per tota la família, han decidit experimentar, provar-se i anar una passa més enllà. En poques paraules, s’han atrevit a fer un teatre més arriscat, que és al que precisament han de donar suport les institucions, en el qual se nota que hi han dedicat hores i hores de feina (a sa Màniga mateixa, ja que hi feren una residència) fins a trobar el que volien representar i, sobretot,  la manera com fer-ho.

Aquesta esmentada experimentació a l’obra se nota amb la diversitat d’estils que han inclòs: des del començament amb els esquetxos d’humor físic al més pur estil Chaplin (potser la part menys sorpresiva i arriscada de l’obra); passant pel clown (impagables les escenes inicials en què Alejandro, brillant, ens fa veure que passa a diverses habitacions i galeries sense cap tipus d’atrezzo, només els seus gestos i el suport dels sons ambient); seguit per la dansa corporal, equilibris i moments circaires (l’especialitat de la casa); també teatre de titelles (amb l’entranyable “Pelitos” representant la “sensibilitat femenina” en contraposició  a l’excessiva “adrenalina masculina”); i acabant amb una videoprojecció animada deliciosa (com m’ha recordat a l’animació més surrealista dels Monty Python, amb un estil dalinià apropiadíssim)  i molt simbòlica que repunta amb belles imatges el missatge de l’obra.

Per juntar tot això  i que no paresqués un popurrí sense sentit hi ha hagut molta feina de cohesió  (sobretot de na Rosa, que en aquesta ocasió s’ha centrat més en la direcció que en la interpretació) i no han deixat ni un detall a l’aire: excel·lent il·luminació, els sempre brillants ferros d’en Felip Blau,  el simbolisme de l’obra (el missatge sap arribar visualment, no necessita de lletres). Tot plegat molt professional.

Però no voldria acomiadar aquesta crítica sense fer un darrer apunt. Si bé fer un projecte de 13 representacions seguides sempre és difícil (sigui on sigui) i quasi impossible d’omplir divendres darrere divendres, m’agradaria veure més públic a l’auditori. Si bé no és una obra familiar (vaja, que no és exactament per a infants, com ho podia ser   Lady, Frank & Stein) és suficientment variada, amb ritme i de qualitat  per tenir més públic. Així que animo a la gent a pegar un bot fins a sa Màniga (i després per exemple aprofitau per anar a sopar a un restaurant de la zona, que amb 45 minuts que dura l’obra hi ha bé temps) i donar suport al producte d’aquí. De totes maneres he de reconèixer que amb gent de la zona no bastarà per omplir 13 funcions. Per això faltaria la part de públic “turista”, que no hi ha manera de moure. Ja sé que encara no n’hi ha molt (tenim un 50 per cent d’ocupació), però entre això i no veure’n ni un al teatre hi ha una gran passa. Ens omplim la boca amb això del turisme de qualitat i quan oferim una obra de teatre bona, gestual i sense text (per rompre precisament la barrera idiomàtica) quasi no se veu ni un sol turista present a la sala. De veres, idò, interessa? On fallam? Falta una comunicació més directe de les institucions amb els propis hotels perquè moguin els seus clients? No en poden obtenir una espècie de compromís ja que van sol·licitar tant que es fes Sa Màniga a Cala Millor? Perquè un poc de propaganda no bastarà, aquest tipus de turista es mou per paquets organitzats pels propis hotels o tour operadors. O és que a l’hoteler no li interessa? És ver que l’espectacle no és al seu hotel, però si ofereixes aquest tipus de producte cultural a part de tenir el client content, promocionaràs un turisme diferent i de més qualitat, que teòricament és el que volem tots. La veritat, plantejo preguntes perquè no tenc les respostes, però potser estaria bé que des del Consorci de Turisme fessin una reflexió de per què una obra de teatre gestual, apte en tots els idiomes, i de qualitat no rep quasi ni un sol turista.  De la reflexió es poden trobar respostes i, sobretot, solucions.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada