Imatge marina, refrescant…un paisatge ben nostre que conté dos elements antagònics i alhora complementaris: la roca dura, persistent que confronta amb l’adaptabilitat de l’aigua, també persistent, que ve i va.
Escaient metàfora sobre el ser. A vegades pensar ser monolítics, lògics, carregats de raó sense entrar en el detall del joc de fílies i fòbies que ens conformen. Unes vendran determinades per un somriure o una mala sortida, altres poden arrelar en experiències infantils que defugen de la raó conscient.
Com bé assenyalà el guionista de la famosa pel·lícula de Buñuel, quan resten dos ciurons en el plat, sempre n’hi ha un que t’atrau més que l’altre.