Una altra paraula ben nostra. El dubte és si s’ha de considerar, o no, mot perdut.
A vegades vaig nito. Amb el temps he arribar a aclarir quan és que decideixo mostrar malhumor…
Veureu que el mateix diccionari ens remet a nic, niga, que tampoc no surt en el normatiu.

El DCVB mostra:

NITO, NITAadj.
Nic, malhumorat (mall.). «¿Què tens, que estàs tan nito?»

Fon.: níto (mall.).
Etim.: V. nic.

 

NIC, NIGA adj.
|| 1. Irritable, que té mal geni (Mall., Eiv.); cast. bravo, furo. «Aquesta mula és molt niga».
|| 2. Irritat, ple de furor (Eiv.). Una manada de cans, molt nics perquè no els havien convidat…, els envestiren, Rond. Eiv. 24. Ses barres li cruixien de niga que estava, ibid. 55.
Refr.
—«A dona niga, da-li corda fins que riga» (Mallorca).
Var. form.: nyic, nito.
Etim.: reducció de inic (<llatí iniquu), ‘dolent’.

Aportació de Bel Alemany