Watzlawich es demana, “Es real la realitat?”. El subtítol del llibre, de forma criptogràfica, dona pistes sobre el contingut: “Confusió. Desinformació. Comunicació”.
A manera de juguesca, es podria adaptar el títol als mites, aquestes creences compartides que tenen arrels en la saviesa popular amuntegada a força d’anys que conformen uns realitat. Una realitat que no te perquè ser real, però que actua com si ho fos.
Es podria parlar de la llegenda de la Mare de Déu Trobada, de les eixides d’en Tià de sa Real o de Santa Margalida, tal dia com avui 20 de juliol, la monja que encén el foc.
“La monja l’encén i el frare l’apaga”, un refrany ben viu que, desconeixent el temps real que farà, d’alguna manera adverteix que entre el 20 de juliol i el 20 d’agost acostuma a fer, aquí, molta calor.
Després les estadístiques confirmaran, o no, la creença però en el fons és igual, el “quina calorada que fa!” serà la base de l’intercanvi habitual de salutacions.
En el nostre entorn, aquest mes de canícula tenia una singularitat, si més no fins en els anys setanta del segle passat: l’escurçàvem deu dies. El dilluns de Sant Llorenç començava formalment la temporada d’anar a collir ametles. Una priorització de l’economia sobre la climatologia sota l’excusa que “els vespres comença a refrescar!”. Les eixides a vora mar, la distensió laboral solia acabar just passat el dia de Sant Llorenç.
Era altre temps, amb altres costums i altres necessitats. Tant els ametlerars com la seva producció econòmica són records de padrins, les soques mortes en són testimoni. Qui marca calendari és la temporada turística i l’inici del curs escolar…però el refrany persisteix!
Imatge. Miniatrura (1440). Viquipèdia