Justificació:

Una activitat recent amb infants de l’escola referida a jocs tradicionals, involuntàriament, em va transportar el record de les, ja velles, experiències laborals i en concret a l’intent, no sempre reeixit, de convèncer als aleshores caps de zona que les persones, en la realització d’aspectes puntuals i concrets es solen distribuir segons la campana de Gauss o, per fer-ho més gràfic, de forma semblant a una “esquena de cavall”. (A vegades he tengut la temptació de redactar un farcell de relats curts relatius a aquelles experiències, però el tema, encara tova)

Experiència:

Amb els infants intentàrem jugar a “la raieta”, un joc tradicional ben viu entre els joves de Sant Llorenç des Cardassar a finals dels anys 50 i principis dels 60 del segle passat. A la sortida de missa, davant sa Rectoria, alguns encara amb calçons amb bufes, s’organitzaven algunes partides del joc¹.

I a s’Estació, amb els infants, va passar el que sol passar quan les persones, des de certa distància, tiren una moneda per arribar a una retxa feta a terra. Alguns, pocs, s’hi apropen moltíssim, alguns, pocs, se n’allunyen bastant i la gran majoria es situen entre uns i altres.

Distribució, en forma d’esquena de cavall, que es pot aplicar a molts altres aspectes de la vida on hi intervenen persones diverses.

L’aplicació d’una formula matemàtica a les ciències socials. Una distribució que bé coneixen els ensenyants a l’hora de considerar totes i cada una de les avaluacions.

Fonts:
Alfonso Vazquez Atochero
Viquipèdia 1
Viquipèdia 2

Conclusió/Proposta:
-No podem esperar que totes les persones responguin d’una mateixa manera (a l’hora de tirar una moneda, a l’hora de cantar o a l’hora de recitar un poema.
-Una frase a vegades atribuïda a Aristòtil. “Es injust tractar igual a persones desiguals”
-Sempre resulta desmotivador que no es consideri la implicació i l’esforç.