Manya o naturalesa?

No fa gaire el company Guillem Pont va publicar l’article Horts d’Estiu, en què manifestava el costum de la gent (tot tipus de gent) de fer sembra aquesta estació de l’any.  Normal si tenim en compte que el dia dura més, hi ha molta varietat per triar (a l’hivern no és el mateix) i tenim la inestimable ajuda del sol que dona energia a mansalva per fer créixer l’hortalissa i la fruita (i la majoria, com diu en Guillem, disposam d’aigua, l’altre element indispensable). 

He de reconèixer que som dels que m’he incorporat a aquesta moda d’ençà del confinament i encara me dura, Fins i tot enguany, a part de les típiques tomàtigues, cebes i pebres, m’he atrevit també amb altres variants com són les remolatxes, els calçots, les mongetes,el blat d’índies dolç (maís que deim per aquí erròniament), safarnàries  i cacauets.  I, la veritat, no em puc queixar, la collita va més que bé. Això em permet després anar a les reunions d’homes i bravejar de l’hort (sí, és un altre costum masculí arcaic ben estès exclamar les beneficències de la nostra hortalissa) i discutir amb els altres quina és la tècnica millor (hort ecològic, esquitxar, llaurar… i la darrera que he sentit és deixar créixer l’herba devora, sense llaurar ni entrecavar, perquè l’aigua s’hi aprofita millor). I el més graciós de tot és que darrere tantes floretes, tècniques i bojors (que diríem en bon mallorquí)   qui realment mana al final és la mare naturalesa, no nosaltres ni la nostra manya ni trucs diversos. Per això un any, a pesar de fer exactament el mateix que l’any passat, la collita no te va igual de bé, i no saps exactament el perquè. I això si no surten noves plagues, o els pega el mildef (sempre m’ha encantat aquest nom). Però el que demostra definitivament el que vos vull dir (és a dir que qui mana és la mare naturalesa, no tant nosaltres) és el que m’ha passat enguany: resulta que a un centenar de metres del meu hort  hi he sembrat uns arbres tropicals de Viveros Esteve i, com que hi he posat fems orgànic que devia tenir llavors disperses, m’han nascut espontàniament a la vora una remolatxa i tres tomatigueres.  I a diferència de les altres de l’hort, sense goteig ni encatravades ni sofre ni res més que una regada a la setmana, han anat més bones que qualsevol de l’hort (sobretot de mida del fruit). Idò això… que la naturalesa mana i nosaltres màxim ens hi podem adaptar el millor possible.

3 comentaris a “Manya o naturalesa?

  1. ” Per això un any, a pesar de fer exactament el mateix que l’any passat, la collita no te va igual de bé,”
    Vares canviar de lloc?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Potser una lliçó d’humilitat?. Heurem de reconèixer que el teu padrí o mon pare en qüestions d’hort ens en donaven amb cullereta? Hauríem de replantejar el concepte de cultura?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada