Imatge amb text / Text amb imatge

Novetat

Just acabava de llegir un tema de Seligman referit a sentir-se bé –“No experimentam la mateixa emoció -deia- quan veiem a M. Jordan anotant un mate sense esforç davant un contrincant inferior y la que sentim quan el veiem anotar 38 punts malgrat tenir grip i el 39 de febre”-, quan vaig veure i sentir el poderós jutge Marchena despreciant, de forma impertinent i prepotent, els graus de febre de la filòsofa Marina Garcés.  Continua

RME – Participació

Recreació de mots essencials: Participació

Talment com acostuma a passar cada quatre anys, el programes del diversos partits que es reparteixen per les cases, molts d’ells farcits d’exageracions, per dir-ho d’alguna manera, assenyalen la necessitat de fomentar, incrementar, afavorir… la participació, la participació ciutadana.
Arribats aquí, i després de recordar que s’acostuma a proposar de futur o demanar el que no es té, potser no és de més recordar el que el mot significa. Continua

De la premsa: Sobre la llengua

L’altre dia en un debat, el conservador Gonzalez Pons, de rebot, manifestà una certa defensa del valencià com a llengua de la Comunitat Europea. Segurament l’amarava un cert desig de tergiversació, manipulació o electoralisme (em nego a considerar tan alt grau de desinformació).

La qüestió es que la seva intervenciçó motivà una interessant, afinada, alliçonadora i divertida resposta del sempre encertat Sebastià Alzamora a l’arabalears.cat. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Un bernat reforçat, també anomenat ferroparet i en algus indrets ferroporta, resulta una bona imatge per il·lustrar la darrera entrega del que s’ha anomenat “Aprenentatges dels docents” perquè és la síntesi compartida de bona part dels docents, ja jubilats, de la promoció de 1968.
I resulta una bona imatge perquè fa referència als valors personals. Treballar els valors no resulta tasca fàcil, primer s’han de destriar, després acceptar i finalment donar-ne presència. Continua

Molta vida

Des del Parc Natural de Llevant ens envien aquesta informació:

Al Parc Natural de Llevant hi ha molta vida.
Avui dissabte dia 10 de maig la biòloga Macu Ferriz ens ha introduït en el món dels insectes. Ens ha explicat les classificacions dels invertebrats. També hem aprés la relació que tenen els insectes amb les plantes, amb els animals i la importància de l’equilibri dels ecosistemes. Continua

Mots perduts: borinar

A vegades es troben coses que no es cerquen, serendipia en diuen. Es el cas. Quan na Maria del Mar va proposar el mot era perquè li agradava. El coneixia per l’ús que en fan a Menorca. Al iniciar la recerca hom se n’adona que també era usat a Mallorca (i a altres indrets), amb altres i interessants sentits. La màgia de la llengua!. Continua

RME – Democràcia

Recreació de mots essencials: Democràcia
Estem en una nova fase de preparació d’eleccions, potser és adient enfocar el mot “democràcia”.

La Viquipèdia mostra:
“El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος (“poble”) i κρατω (“governar”). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble.
Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l’antiguitat grega. Concretament, la democràcia s’establí com a forma de govern en l’Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 aC), que possibilità l’accés al poder dels pobres lliures..” Continua

De la premsa: dues idees

Dues idees d’aquest cap de semana que m’han portat a la reflexió.

Una de Bel Zabala a Vilaweb, referida a la llengua:
Si cada dues setmanes es mor una llengua al món, vol dir que cada dues setmanes desapareix una manera d’entendre la realitat. No únicament un mecanisme de comunicació, sinó també una cultura, un sistema de pensament, de comprensió i coneixement. Una identitat. Una manera d’entendre la vida, els seus valors i relacions. Continua

RME – Essència

Posicionament.
M’agradarà encetar un nou camí de feina. Es un repte llargament covat, realment des que vaig llegir el programa de Lideratge, Transformació i Management (2000). Em va costar moltíssim entendre el seu contingut. El llenguatge era tan afinat que defugia radicalment del costum de les converses habituals en l’entorn laboral.

La família, l’entorn relacional, l’escola…amb el llenguatge indiquen patrons de conducta que després adaptam al nostre relat vital. Tots ens configuram una història personal farcida de paradoxes que orienta i justifica les nostres decisions. Continua

Mots perduts: eima/esma

Intentava empényer una porta amb tirador, per això en Pere li va dir “Tomeu has perdut s’eima!, quan una porta du tirador és per estirar”. Un comentari com qualsevol altre on el to, la cadència de la veu, l’expressió de la cara evidencien presència, consideració i respecte. En Tomeu segurament va entendre bé el sentit de la frase d’en Pere: “Estic content de que siguis aquí i poguem compartir aquest moment” Continua

Mots perduts: baciva/bacivada

Es un mot pagès, el podriem col·locar idò en el grup dels mots que van perdent l’ús, encara que mentre hi hagi ovelles que pasturin n’hi haurà alguna de baciva.

Amb l’aportació del mot es vol assenyalar avui aquell ús incorrecte, o si més no dubtós, que per extensió, a vegades donam als mots. “Justament ara que l’haviem bacivada l’hem perduda” era l’expressió de la qual en vaig treure el mot. Feia referència a una acció de reedreçament de la situació. Una cosa anava malament, ara és al seu lloc, i justament ara desapareix.
El verb bacivar -passar sense criar- s’utilitzà com a sinònim d’ordenar, arreglar, desar… No se si l’ús era personal, familiar de grup…però semblà que els interlocutors n’aglapiren el sentit. Continua

El judes de Coripe

Tanta sort!. A diferència del poble sevillà de Coripe no vàrem disposar de cap il·luminat que proposàs allò de “anar a matar jueus” com a festa d’Interès Turístic Nacional.
Perquè no digueu, això de declarar per votació entre un grup de pares un “judes”, per després fer-ne befa i afusellar-lo mentre els espectadors, veïns del poble, fan alulea, tant en la forma com en el fons, no sigui, avui ridícul i desafortunat.

Continua

Mots perduts: l’encontre

Era una conversa de sopar. Nosaltres aquí diem “s’encuentro”, així directament en castellà, en altres indrets, com Felanitx, parlen d’encontrada…però ¿quina deu ser la forma correcta?.
L’avantatge de disposar d’un mòbil amb cobertura, fa que alguns d’aquests dubtes es resolguin de forma ràpida. No va ser el cas. Vam temptejar mots fins a trobar el camí. Continua