T/QO – La més grossa!!

Torrentada. Qüestions obertes/21 – La més grossa!!

La top, la més grossa, la medalla élite, el premi dels premis, el “torrent de fang” més elaborat i plantós, de moment i mentre no canviem d’opinió, haurà de ser per aquesta espècie de maga anomenada Recursos Hídrics.
De moment, i des d’una informació generalitzada,  ningú no ha mostrat cara en relació a les decisions preses. Un núvol eteri rere un nom.  Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Contemplar els estels, una nit obscura i clara, em porta a la insignificança i a la intranscendència. Deturar-se en l’observació d’una minúscula fulla, per exemple de xiprer, pot portar a l’admiració de la perfecció geomètrica; de la mateixa manera  observar el transitar d’una solitaria formigueta porta, pot portar, a la valoració de l’eficiència vital Continua

Mots perduts: beata aucellera

Això dels “mots perduts”, de mica en mica, assoleix una fita tan inesperada com desitjada: convertir-se en treball col·lectiu.
L’altre dijous, a l’assaig de la coral, en varen comparèixer unes quantes de paraules o expressions oblidades. tal és el cas de “beata aucellera”.
No he sabut trobar una resposta inequívoca en el diccionari, però de la combinació dels vocables se’n pot treure cert sentit (que, a la fi, sempre dependrà de la persona que l’usa).
Continua

T/QO – Premis i reconeixements

Torrentada. Qüestions obertes/20 – Premis i reconeixements

Potser és resultat d’aquesta timidesa ancestral que ens fa estar a l’aguaït rere la paret mirant, sense ésser vist, tot el que passa. Potser és l’assignació del malnom de la comunitat que ens condiciona (granots!, animalons simpàtics, individualistes, compartint bassal, de sang freda i memòria curta). Potser és la marca religiosa. Poden ser altres raons…no ho arribarem a saber mai. Però cert és que ens aconhortam amb el que ens ha tocat viure (era inevitable, i què hi podem fer…). Continua

T/QO – La llosa del silenci

Torrentada. Qüestions obertes/19 – La llosa del silenci.

Els ulls de la persona que tenc al davant brillen de forma singular, A la fi hem cobrat!. L’expressió va molt més enllà de la compensació dels danys ocasionats per la torrentada, indiquen satisfacció i conformisme. Aquesta persona, pens, ja no dirà res, li han comprat el silenci.

I de silenci comprat el pensar porta als silencis institucionals, incomprensibles, vergonyosos, ofensius… Segurament legals però no gens ètics i no sé si lícits. Continua

Els d’aquí i els altres

Contemplar el paisatge implica adonarse’n del canvi continu. El ved tendral de la punta del brots indica creixement, de la mateixa manera que que l’arbre esbrancat mostra modificació de forma.

De forma semblant passa en l’entorn social. Es bescanvien els actors però algunes pautes de comportament es mantenen. Ho haurem d’acceptar, una part del nostre ésser és racista i masclista. Continua

T/QO – Se’n parla!

Torrentada. Qüestions obertes – Se’n parla!

Havia tancat aquella serie de comentaris fets sota el genèric “Torrentada-Qüestions obertes” perquè considerava -i encara consider- que cada persona, cada grup, cada comunitat “viu el viure que vol viure”. Es a dir, si és del seu interès té capacitat d’acció.

Però en petit comité han anat sorgint una sèrie d’idees que, potser, cal evidenciar. La primera és aquesta: passats cinc mesos encara és un tema viu.
En bona part dels sopars, trobades o converses, de passada o en forma d’acalorada discussió, surt el tema, mostrant-se tantes opinions com persones que hi participen. (Cada campaneta fa el seu so, diu l’adagi). Continua

Mots perduts: esmús

L’expressió que mostra de l’autoretrat de Van Gogh pot il·lustrar el que és una persosa esmussa. El mot sorgí -com l’anterior, romandre-, en resposta a la pregunta feta directament a un grup de persones; ¿em sabrieu dir un mot perdut?
Vist el que assenyala el DCVB , podria dir “M’esmussa veure les obres que estan fent en el torrent”. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

L’herència cultural ens fa “dominadors ” de la naturalesa. Recordem allò del Gènesi “Facem l’home a nostra imatge, segons la nostra semblança: que tengui domini sobre els peixos de la mar, sobre les aus del cel, sobre el bestiar, sobre les bèsties salvatges i sobre els reptils de la terra”.
El biòleg cel·lular Lipton, en la seva “La biologia de la creença”, mostra que la ciència ofereix altres mirades. Continua

Mots perduts: xiulet, siulet

En concret faig referència a aquell xiulet dolçs, entre dents, intermitent que conviada a les bísties a beure a l’abeuradopr del Pou Vell els horabaixes, entrefosc, al final de la jornada laboral.
Fa anys que ja no hi ha carros ni bísties, i encara més que l’abeurador del Pou Vell, transformat en recordança galmasiana, és sec. La imatge mental pertany a un altre món, alhora nostre i desaparegut. Continua

Mostra’m com aparques i et diré…

El respecte que tens al dret dels altres!.
Resulta obvi. Si de cada dia hi ha més cotxes, s’incrementa la dificultat per aparcar vora ca teva. Sobre tot els vespres, quan la majoria dels que treballen a fora son a casa.
Tots coneixem persones barrudes, aquelles que estacionen el cotxe “a la seva manera”. Tant és si és s’ha de deixar vora un cantó, com davant un gual permanent, o si per petar la xerradeta han d’interrompre el trànsit de tota la via. Faltaria més! Continua