I continuam poalejant dins el pou de la ciència. Avui empram el poal de la psicología. Múltiples són les idees novedoses que aquesta ciència ens aporta.
Després de seguir a Jung, Kahneman, Goleman, Gardnetr, Ginger, Csikszentmihalyi, Gigerenzer, Sterberg Fox i Gendlin n’hem triades dues, gairebé de forma aleatòria. Continua
Què és un torrent?. Fins on arriba la seva amplada?… Segurament son preguntes que es respondran avui mateix a la reunió prevista a l’Espai 36.
Parlant de torrents amb persones de certa edat, al comentar l’amplada, assenyalen que ,temps passats, venia determinada per certa distància “del banyat”. N’Antoni, informador habitual dels mots perduts, no recordà la distància, però si que el banyat era el que determinava el punt central del domini públic. Continua
A vegades apareix el dilema “del nas”. Aquell que et fa dubtar entre participar ( o no) en determinats temes. Continua
Realment no és un mot perdut, en tot cas un mot “transformat”. Darrerament s’aplica, fonamentalment, a l’atenció i velocitat del automòbil, però el significat del mot va més enllà. La viquipèdia en diu: Continua
Avui toca poalejar en el pou de la ciència amb la corriola de la neurociència. Trescant els textos de Gazzaniga, Damasio i Sacks, dues imatges, dues idees, els records i el jo. Continua
M’ha sorprès perquè no ho entenc. No entenc com els nostres polítics poden donar per bones unes resolucions -aparentment injustes- que s’agafen des dels despatxos del Govern.
Tots sabem, més o manco, com funciona el món de fora vila. Els nostres pares i padrins ens ensenyaren que quan un dels teus bens (ovelles que fan tala, cans que fan carn…) danya un veí, a més de demanar-li disculpes, s’ofereix, i es pacta, la pertinent compensació pels danys causats. I després tan amics com abans! Continua
Una vegada passat el xoc inicial i la primera fase del dol s’esdevenen els primers análisis racionals. El rastre que va deixant la premsa juntament amb alguns dels comentaris que suren sobre les taules del cafè, mesclat amb el que s’havia viscut en altres torrentades indiquen l’inici d’un llarg camí. Continua
L’article de Miquel Payeres a El Temps mostra una mirada general, una “combinació letal” que condiciona la terra i els éssers vius de la conca mediterrània. Un perill comú de totes les torrenteres. Per a una lectura digital, potser resulta una mica llarg, però ben aclaridor. Continua
Parlant de la boixa, de rebot va sortir una altra mot, la recula. Era una jugueta d’infants molt usual en els anys cinquanta, Consistia amb un pal rodò que a la part inferior disposava d’una roda plena, de fusta i a mitja altura un travesser per posar-hi les mans i empènyer. Llavors els infants, fonamentalment els nins (aleshores els jocs nins-nines eren ben diferenciats), s’agafaven al travesser i dipositant la part superior del pal sobre l’espatlla, corrien pel carrers. Continua
A vegades, des d’aquestes pàgines, s’ha plantejat la diferència entre queixes i reclams. La queixa és un recurs fàcil i gratuït. Els reclams són més laboriosos i no sempre surten bé.
La diferència és que en els reclams es mostra cara i s’argumenten les propostes. Si la contrapart és sensible hi ha possibilitats d’aconseguir petits canvis. Continua
Recordar els ormejos utilitzats quan les bísties regnaven el mon mallorquí, és una valuosa font de mots perduts. Tal és el cas de boixa, una part del carro també utilitzat, a vegades, com a suport limitador del tap d’un safareig. En la conversa, n’Antoni “Cus” destacà l’habilitat que havia de tenir el fuster per fer els exactes i precisos forats a la boixa, per tal que hi encaixassin, amb la pertinent inclinació, els radis de la roda. Continua
Na Maria Isabel Sancho, que va passar per lloc ben estret, mostra, des de la serenor i una vegada passada la tragèdia, una sèrie de reflexions. Continua
Continuam amb el repàs d’idees que aporta cada una de les branques de la ciència. Avui, de la mà de Dawkins, Maturana, Lipton… enfocam la biologia.
Una, amb recordança als voluntaris, fa referència a l’altruisme. La segona és l’altra cara de la moneda, el viure habitual. Continua
Cada un dels dols té el seu procés. A vegades és necessari agafar certa distància per retrobar-se i poder, així, començar de bell-nou.
Els psicòlegs ens poden ajudar a retrobar el, sempre, nou camí (Recordi’s que des de la Direcció general de menors i família, de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Llorenç a partir de dilluns s’ha obert un servei per cobrir tal finalitat). Continua
Lluís Gili, d’Artà, amb la seva cançó, aníma a sortir-se’n de la situació tràgica que, tota la contrada, ha viscut. Continua
A vegades, en la conversa de mots perduts, surten diversos mots per a un mateix significat. En les explicacions de “acabussar”, va sorgir, també, el mot “adobar”, un mot ampli amb una accepció utilitzable en el cas de sembrar les escletxes de les pedres. Continua
Què saps que és un “arquebús” ?, diu n’Antoni. Mos enviaven a fer “esquebussades”, respon en Jaume.
Així ho vaig entendre. Després em varen explicar que es tractava de netejar i sembrar, amb la punta de la rella, les escletxes de les roques de les terres primes, per aprofitar la producció de tots els raconets. Continua
Gabriel Janer també mostra el seu sentir. Continua
Ahir, quan vaig llegir la fina ironia, amb potent càrrega de profunditat, del periodista Matías Vallés en el Diario de Mallorca (https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/10/19/govern-anuncio-tragedia-sant-llorenc/1357427.html) vaig recordar la frase aquella que, dies passats, s’escampava per dins el fang. “Els polítics haurien d’estar, ara, a l’alçada dels voluntaris”.
Certament el Govern, amb els seus mapes de l’ideib te ben marcades les zones en perill d’inundació derivades del torrent de ses Planes -ARPSI. Arees de Risc Potencial Significatiu per Inundació-. Continua
Cada persona te una manera de viure les seves experiències. No hi ha receptes universals.
Tots els processos, però acostumen a seguir unes determiades passes, un procés. S’aplica a la dinàmica de grups i, tal vegada, el model es podria adaptar al dol col·lectiu que, derivat de la torrentada assassina ens toca viure. Continua