Idees anteriors: si així es desitja, es podria treballar perquè el nostre fos “Municipi educador”. Caldria dotar recursos i demanar opinió (enquestes aleatòries).
Avui es tracta el tema de la igualtat. Interessant. Suposa sortir del paradigma habitual, “jo faig el que considero i qui s’hi apunti qui vulgui”. Perquè es tracta d’oferir serveis en “igualtat de condicions” a “tots” els ciutadans. Continua
Trescar les tavelles de la llengua resulta apassionant. els matisos enriquidors i varietats per atendre un mateix concepte entre entorns, entre pobles d’un mateix entorn i adhuc entre famílies d’un mateix poble, o persones d’una mateixa família, resulten fascinants.
Tal és el cas de “rugai” (rogall) que en el nostre entorn familiar o bé no l’havia sentit mai o bé no el recordava. Continua
Idees anteriors: Es hora de posar-se a treballar, també de forma individual contra el canvi climàtic. Hi valdrà l’enginy per lluitar contra la publicitat el diner fàcil i l’obsolescència programada. A més haurem de ser caparruts, el que nosaltres podrem fer no compensarà els desastres dels grans contaminadors…però moltes miques…
El que resulta interessant d’aquesta lluita és que ja sabem el que hem de fer:
Reduir (disminuir l’impacte sobre la biosfera, consumir menys -aigua, residus, transport…-) Continua
Es continua amb la recreació de això que en diem mots esencials. Avui la 18ena entrega. Partint d’Heràclit per acabar a Maturana, després de passar pel DCVB. Continua
Ha passat un any, Els carrers i els negocis es mostren revitalitzats. En el sentir del cor de la gent, malgrat els esforços institucionals per recuperar normalitat, resta encara solam. Els ulls i les veus de les persones entrevistades, a rel de l’aniversari, no menten; la nafra encara és fresca.
Ara potser es tracta de girar fulla i viure, la normlitat és, hauria de ser, continuar la feina perquè una torrentada de les mateixes característiques no pugui repetir tant de mal. Continua
Adesiara sorgeixen coses inesperades. En potser un exemple els “Fridays for future” que han engegat, gairebé alhora, els joves de tot el món. Reclamen, amb tota la raó, que els deixem una Terra habitable.
Sense massa consciència hem anat consumint recursos i emmetzinant el Planeta. No cal anar gaire lluny, basta mirar el que passa en el nostre entorn més immediat: fums, plàstics, mata herbes… Continua
Es el que té això de prendre cafè fullejant la premsa. Algun dia, embobiat, llegeixes quelcom que et fa caure la cullereta. Després de la sorpresa penses que la persona que ha redactat el comentari (gairebé tota la darrera pàgina del DM d’ahir), deu ser jove i fa una anàlisi comparativa actual.
Si en fes referència diacrònica, el comentari segurament seria diferent. La quantitat de gorrions que, per devers ca nostra, s’han perdut en els darrers vint anys!!. El decreixement d’ocells, peixos i altres animals silvestres són indicadors clars de la pèrdua de qualitat ambiental. Continua
En Sebastià Alzamora (arabalears.cat) és un d’aquells articulistes que m’agrada seguir. De banda la fàcil lectura i l’estructura dels articles -és també escriptor reconegut-, moltes vegades em sent identificat amb el contingut dels seus escrits.
Ahir parlà de la torrentada llorencina. Continua
“No siguis blai!”. va ser una expressió popular dels nostre entorn fins que va ser substituïda pel castellanisme “tonto”.
Però també té altres accepcions. Continua
Municipi educador/1 Oportunitats
El primer dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores parla de que “Tots els habitants tendran dret de gaudir, en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix”. Parla de mitjans i oportunitats que el municipi ofereix.
I aquí sorgeix un primer dubte, quines oportunitats ha d’oferir el municipi?. Les que trobi adients el regidor corresponent?, les que pugui oferir el Consell?, les que ofereixi una persona interessada?… Continua
El fet d’arribar a la conclusió de que cal fer alguna cosa, a nivell personal, per desaccelerar una micoia de no res el canvi climàtic, no minva per res la indignació. Ja està bé de postures enganyoses!. Els administrats tenim el dret de reclamar serveis de la mateixa manera que l’Administració té l’obligació moral i laboral de respondre a les reclamacions que són de justícia. Continua
A vegades, com ja s’ha comentat en altres ocasions, la sorpresa deriva del nombre d’accepcions que te un determinat mot.
Tal és el cas del que suggerí, en un extens llistat, na Bel Alemany. Particularment tenia arxivada en els recors una de les accepcions, la sisena i en sentit amorós. Desconeixia les altres recollides per l’Alcover-Moll en altres indrets: Continua
Utilitzam els mots a conveniència i els atorgam un significat, el nostre. Adesiara aquest significat és compartit, però no sempre. Fins i tot els significats compartits en una determinada comunitat poden divergir del significat primigeni. És el cas de la cooperació, moltes vegades identificada amb la col·laboració, amb un donatiu o amb simple presència. Continua
En aquest espai de reflexió dominical arriba avui una cita que ens pot orientar sobre el masclisme de les persones, de forma presumpte, no masclies i adhuc de les feministes. Tema alhora relacionat amb la violència de gènere. Continua
El concepte “ciutat educadora” -per a nosaltres i d’ara en endavant municipi educador ME- no té res de nou. El I Congrés Internacional de Ciutats Educadores es celebrà a Barcelona l’any 1990, és a dir gairebé fa trenta anys!.
I si hem de cercar-ne les arrels, i tal com s’assenyala en el preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores, hauríem d’anar a la Declaració Universal de Drets Humans (1948), al Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (1966), a la convenció de Drets de la Infància (1989), a la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i a la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001). Continua
A vegades els mots perduts (però no perduts del tot) apareixen sense voler en el pensar. Es veu que de forma incoscient la memòria cerca. avui, aquells mots viscuts en situacions semblants en el passat.
Anava carregat com una somera i vaig pensar en els bastaixos. Una altre d’enfilat!.
Per assegurar-te mires el diccionari i te n’adones que mostra un enfilall d’altres accepcions, algunes ben nostrades.. Continua
Es demanava Wagensberg en un dels seus coneguts aforismes si “¿És l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?”. Vaig recordar la cita ahir mateix ja que em va semblar un dia de bajanades aparents.
Una referida a la llengua i l’altre als plàstics. Continua
Intentar la super mini lluita personal contra el canvi climàtic no resultarà cosa fàcil. M’hauré de revestir de coratge, enginy i sobre tot, perseverança com qualsevol Joanet o Aineta de les Rondaies.
L’aventura comença amb un desig, així mateix fort i arrelat, però seguint a Latouche, al davant hi apareixen tres monstres, tres impressionants Gorgones, aquelles divinitats infernals de la mitologia grega que, com Medusa pareixen disposar de múltiples caps de serp.
No, no resultarà gens fàcil. Continua
Tots tenim dret a sentir-nos orgullosos i cofois. Ens podem posar la bena que més ens agradi als ulls… però no deixa de ser curiós: Capdepera, Son Servera i Sant Llorenç són els darrers de la llista!. Continua
Fa part de l’ampli grup dels “pocs usats”. En la infantesa de les persones de la meva edat era ben viu. S’utilitzava a manetra d’amenaça definitiva quan la discussió arribava a la fi sense desig de brega.
Fa temps que no l’he sentit. Per a la mateixa funció amenaçadora s’utilitzen, ara. altres mots més castellanitzats. Continua