Guingaia és un d’aquells mots que el diccionari recull però que deriva cap a un altre que és el correcte. Indica algún tipus de deformació en la parla generalitzada. Interessant.
A més disposa de varis sentits. Es descaquen en negreta els més usuals en el nostre entorn. Fixi’s també amb les variants de dicció. Continua
Quan es parla de municipi educatiu o de forma general d’educació, s’acoostuma a enfocar l’edifici escolar i tot el que en el seu interior s’hi desenvolupa. Una deformació simplista, com va evidenciar G.Miaralet, ja a principis dels anys 70 del segle passat. Deformació que s’ha anat incrementant amb els temps per les aportacions de la ciència. Continua
Que no quedi per reunions. El COP25 Chile, Madrid, 2019 avança i sembla que el tema es molt seriós. O s’adopten mesures radicals de canvi o tendrem “desastres naturals” continus i terribles. Continua
Abans de l’explosió turística a totes les cases en tenien un. S’utilitzava per fènyer i, a vegades, també per transportar els pans des de l’obrador del pa a la boca del forn.
Amb els temps molts desaparegueren, però encara n’hi ha que s’utilitzen com a prestatgeria dins el rebost o com a traste en el magatzem. El de casa era de fusta d’ametler i no gaire manejadís. Continua
Hi ha coses que alteren una mica el teu estat d’ànim?. Les podries relacionar?.
No faig referència a les que fan enfadar o empegueir. Vull posar l’atenció en aquelles subtils, que sols trastoquen una miqueta i que no acostumen a tenir gaire importància. Continua
Resulta obvi. Tots estem sotmesos a la manipulació informativa. En tots els sentits. La imatge que avui es presenta -ja inclou el text- segurament, a través de les xarxes socials ja ha donat la volta al mòn. Els noticiaris formals, els que depenen de les grans empreses, se n’han fet, però, poc ressò.. Continua
El quart Principi de la Carta de Ciutats Educadores és prou explicit, clar i sintètic. Diu:
“Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants” Continua
“El meu padrí m’ho deia, serva!, serva!, una frase en un context on la persona volia explicar que no s’han de deixar de banda els aprenentatges fets.
Voldria aprofitar aquest bell verb servar per recordar dos aspectes importants. Un la importància dels altres, de les persones en que comparteixen el moment. En aquest cas si en Tomàs , amb senyes, no m’hagués remarcat el mot potser hauria, segurament no seria a la llista. I l’altra la condició familiar de determinats mots. Cada família conra un determinat sementer de paraules que van arrelant (o no) en els seus membres. Continua
El tema “canvi climàtic” o encara més “emergència climàtica” és ben viu. La premsa cada dia, d’una o altra manera, en parla. Com sempre podem triar: fer d’espectadors i esperar a veure el que passa o implicar-nos-hi una miqueta. Continua
Resulta cert que la cobdícia és el primer motor de la humanitat?. Es una idea que Martí Domínguez, professor de Periodisme de la Universitat de València, posa en boca d’un dels seus personatges. Continua
A vegades els mots perduts que s’agafen al vol en una conversa determinada, porten a corriols imprevistos i desconeguts. Tal és el cas.
Vaig sentir el mot, el vaig anotar -es conegut que si no s’escriu de seguida el mot es fon en la memòria i desapareix-; davant el dubte vaig posar dues possibles variants ortogràfiques, marrota i barrota. Continua
Quin és el sentiment quan no hi ha el mòbil a disposició?. ¿El telèfon mòbil és una eina de treball i de relació o ha passat a ser una dependència, no sempre raciopnal?. ¿Què es fa quan, a mitjan camí, hom se n’adona que ha deixat el mòbil a casa?. Continua
Avui dia 23/11, a les 10:30h hi haurà una conferència a s’Espai 36 sobre un instrument antic recuperat: sa Tarota
Serà a càrrec de sa persona que s’en va encarregar de sa seva recuperació a Catalunya.
Xavier Orriols, actual constructors de tarotes. Continua
Es continua amb la idea de la possibilitat de que pogués ésser, el nostre, Municipi Educador.
El tercer principi de la Carta parla de diàleg entre generacions. Diàleg entès en el sentit de “projectes comuns i compartits”. Continua
Pedro Servera ens va fer arribar el següent missatge: “A sa faieta o canyeta per prendre es refresc, a Artà li dèiem caramella”. (Nosaltres, a Sant Llorenç, també).
Es posa fil a l’agulla i el que semblava simple, es complica. L’Alcover-Moll no mostra cap accepció descriptiva en el sentit que teníem a la memòria i… comença l’aventura. Ni a caramella, ni a faieta, ni a canya es troba el significat que es cerca.
En una seixantena d’anys ha passat de ser matèria gairebé desconeguda a omnipresent…i perillosa!.
Una passejada per voravila o una ullada al rebost resulta suficient per adonar-se’n de la seva importància i ús. Continua
No sempre encertam al aplicar el significat del mot vanitat. Per això se’n fa la present recreació. Continua
N’Antoni Font, una de les persones que segueix la secció de mots, ens facilità una relació de mots, en bona part perduts, d’un estudi de la ramaderia del Segle XVIII a la zona del Raiguer.
Un dels mots que hi surten és toís, toïssa que serveix per anomenar, segons l’edat, les ovelles. Continua
Possiblement un dels psicòlegs més influents del moment és Esteven Pinker.
Encara que sigui just iniciada la lectura de “En defensa de la ilustración” resulta fàcil quedar-hi enganxat. Segurament en sortiran moltes altres idees. Continua