Imatge amb text / Text amb imatge

I continuam poalejant dins el pou de la ciència. Avui empram el poal de la psicología. Múltiples són les idees novedoses que aquesta ciència ens aporta.
Després de seguir a Jung, Kahneman, Goleman, Gardnetr, Ginger, Csikszentmihalyi, Gigerenzer, Sterberg Fox i Gendlin n’hem triades dues, gairebé de forma aleatòria. Continua

Mots perduts: A tanta distància…del banyat

Què és un torrent?. Fins on arriba la seva amplada?… Segurament son preguntes que es respondran avui mateix a la reunió prevista a l’Espai 36.

Parlant de torrents amb persones de certa edat, al comentar l’amplada, assenyalen que ,temps passats, venia determinada per certa distància “del banyat”. N’Antoni, informador habitual dels mots perduts, no recordà la distància, però si que el banyat era el que determinava el punt central del domini públic. Continua

Primera (galtada)!

M’ha sorprès perquè no ho entenc. No entenc com els nostres polítics poden donar per bones unes resolucions -aparentment injustes- que s’agafen des dels despatxos del Govern.
Tots sabem, més o manco, com funciona el món de fora vila. Els nostres pares i padrins ens ensenyaren que quan un dels teus bens (ovelles que fan tala, cans que fan carn…) danya un veí, a més de demanar-li disculpes, s’ofereix, i es pacta, la pertinent compensació pels danys causats. I després tan amics com abans! Continua

Mots perduts: recula (rècua?)

Parlant de la boixa, de rebot va sortir una altra mot, la recula. Era una jugueta d’infants molt usual en els anys cinquanta, Consistia amb un pal rodò que a la part inferior disposava d’una roda plena, de fusta i a mitja altura un travesser per posar-hi les mans i empènyer. Llavors els infants, fonamentalment els nins (aleshores els jocs  nins-nines eren ben diferenciats), s’agafaven al travesser i dipositant la part superior del pal sobre l’espatlla, corrien pel carrers. Continua

De San Lorenzo a Sant Llorenç

A vegades, des d’aquestes pàgines, s’ha plantejat la diferència entre queixes i reclams. La queixa és un recurs fàcil i gratuït. Els reclams són més laboriosos i no sempre surten bé.

La diferència és que en els reclams es mostra cara i s’argumenten les propostes. Si la contrapart és sensible hi ha possibilitats d’aconseguir petits canvis. Continua

Mots perduts: boixa

Recordar els ormejos utilitzats quan les bísties regnaven el mon mallorquí, és una valuosa font de mots perduts. Tal és el cas de boixa, una part del carro també utilitzat, a vegades, com a suport limitador del tap d’un safareig. En la conversa, n’Antoni “Cus” destacà l’habilitat que havia de tenir el fuster per fer els exactes i precisos forats a la boixa, per tal que hi encaixassin, amb la pertinent inclinació, els radis de la roda. Continua

Retrobar-se

Cada un dels dols té el seu procés.  A vegades és necessari agafar certa distància per retrobar-se i poder, així, començar de bell-nou.
Els psicòlegs ens poden ajudar a retrobar el, sempre, nou camí (Recordi’s que des de la Direcció general de menors i família, de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Llorenç a partir de dilluns s’ha obert un servei per cobrir tal finalitat). Continua

Mots perduts: acabussar

Què saps que és un “arquebús” ?, diu n’Antoni. Mos enviaven a fer “esquebussades”, respon en Jaume.
Així ho vaig entendre. Després em varen explicar que es tractava de netejar i sembrar, amb la punta de la rella, les escletxes de les roques de les terres primes, per aprofitar la producció de tots els raconets. Continua

Un parlar dels altres

Ahir, quan vaig llegir la fina ironia, amb potent càrrega de profunditat, del periodista Matías Vallés en el Diario de Mallorca (https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/10/19/govern-anuncio-tragedia-sant-llorenc/1357427.html) vaig recordar la frase aquella que, dies passats, s’escampava per dins el fang. “Els polítics haurien d’estar, ara, a l’alçada dels voluntaris”.

Certament el Govern, amb els seus mapes de l’ideib te ben marcades les zones en perill d’inundació derivades del torrent de ses Planes -ARPSI. Arees de Risc Potencial Significatiu per Inundació-. Continua

Aproximació a un procés

Cada persona te una manera de viure les seves experiències. No hi ha receptes universals.
Tots els processos, però acostumen a seguir unes determiades passes, un procés. S’aplica a la dinàmica de grups i, tal vegada, el model es podria adaptar al dol col·lectiu que, derivat de la torrentada assassina ens toca viure. Continua