En Serafí diu que una persona coneguda el va escoltar a la Cerdanya. Per aquí, malgrat el reculli el DCVB, no l’havia sentit mai; potser un mot ben mort.
Nosaltres acostumam a usar, fonamentalment, el seu sinònim carrerany. Continua
Crec recordar que l’amo Antoni, fa anys, em va dir que els polls d’oca eren betzans. Vaig entendre que volia dir que eren esburbats, que posaven els peus dins les menjadores.
Tenia el concepte tort betzà interioritzat i vaig poder comprovar que, tant aquí com al migjorn encara era un concepte viu.
Vaig mirar “Els aucells de les Balears” de Joan Mayol amb bells dibuixos d’Aina Bonner -imatge destacada-. Casant la descripció que em feren els caçadors amb el que hi havia ecrit es podia deduir que el tord betzà era la mateixa cosa que la grívia (Turdus viscovarus) Continua
Recreació de mots essencials – Valors
És paraula de moda. Que si educació dels valors, direcció per valors, l’ensenyament de valors, els valors d’un grup o associació, els valors d’una persona…
De fet en l’àmbit del desenvolupament hi ha diversos jocs que poden ajudar a fer presents els valors, des de la llista de “les deu coses més importants per a tu”, fins a les identificacions raonades amb una imatge, un ésser viu…tot pot ajudar a descobrir els propis valors.
El substrat psicològic on es fonamenta la transcendència dels valors és aquell que assenyala que sempre s’ha de partir dels punts forts que tota persona té per poder trescar món a la recerca de l’aventura del viure, com fan els herois i heroïnes de les rondalles i dels contes. Continua
Les percepcions poden despertar la imaginació. Les neurones mai no paren. Podem focalitzar l’atenció (o no) amb alguna de les múltiples coses que ens volten. Continua
Diuen que, a vegades basta analitzar una part per entendre el tot.
Si haguéssim d’avaluar l’interès del Govern Balear en l’agricultura considerant les ajudes atorgades després de la torrentada del 2018, segurament li hauríem de posar una nota baixa, molt baixa. Solament s’atengueren les demandes dels pagesos (no dels propietaris de terres que no fan la declaració de la PAC) i encara sols amb un 45% del cost teòric dels desperfectes. Continua
Adesiara resulta encertat fer determinades anàlisis comparatives per clarificar l’encert o desencert dels camins que es transiten.
Hi pensava l’altre dia contemplant un d’aquells caramulls, abans habituals aquí, de contenidors, brutor i objectes inservibles d’una altra localitat. Per a nosaltres aquests caramulls de brutor provocats per l’incivisme i d’ençà de la recollida selectiva porta a porta ja són llunyà record.
Un encert que s’ha de saber reconèixer i valorar. Continua
Un interessant i aclaridor treball del periodista Antoni Janer sobre l’evolució de fora vila. Continua
I més reflexions sobre una llengua que recula!. ¿Resulten suficients les actituds personals per mitigar la reculada? (el que tu i jo, amable lector, hi poguem fer). ¿Basta la ferma actitud d’ús, mai valorada de manera suficient, de les institucions en l’àmbit local (ajuntament, escola, associacions…) Continua
Es clar, el mul o la mula ja no són bísties d’ús habitual. Parar la feina, el caminar, per deixar-lo pixar, si no hi ha muls, resulta una acció perduda. Com deixa constància en Pau en el comentari de diumenge passat resta encara l’expressió, això si mig perduda. Continua
En un principi havia pensat titular el post Comprar/vendre, però després de donar-hi dues voltes vaig optar per Negociar com a acció prèvia a tot intercanvi.
Aparentment ho tenim molt clar. Necessitam arròs, anam a la botiga, miram el preu i si ens convé el compram. El mateix passa a l’hora de vendre, collim les garroves, les portam al magatzem, ens diuen que van a tant, si ens convenç les deixam i després cobram. Les dues accions corresponen a la primera de les accepció del mots que mostra el DCVB de comprar i vendre: “Adquirir alguna cosa a canvi d’una suma convinguda” i “Transferir a canvi d’una quantitat de diners” respectivament. Continua
Sempre carregats de raó ens consta moure’ns del nostre pensar. I tanmateix si volem evolucionar ens hauren de qüestionar. Continua
Avui a la premsa es detecten dues notícies de transcendència local:
-Cent x Cent de Manacor destaca a la portada una informació del nostre batle “No em tornaré a presentar”.
-Diario de Mallorca es fa ressò de la tasca dels voluntaris i la implicació de l’Ajuntament de Manacor en la neteja de la Platja de s’Illot dels restes de la torrentada. Continua
La relació amb el altres sempre aporta punts de reflexió (que adesiara és disolen en la voràgine del viure de cada dia).
L’observació de la naturalesa també. Tal és el cas de la perseverança d’un petit caçamosques. Continua
Un suggeriment del nostre President. Si ens fixam amb les “Fotografies antigues…” veurem múltiples imatges on hi apareix el que aleshores es deia “s’empedrat”. Cal situar el mot en una època de carrers sense asfaltar i sense cotxes on es considerava que “sa carrera” era una part més, i propietat compartida, de la casa (s’hi podia passar si no hi pelaven ametles, brodaven, feien matances o s’hi prenia la fresca). Per això moltes cases empedraven l’acera parcialment o al llarg de la façana. Continua
En el Programa Més 3/24 i entrevistat pe Xavier Graset, Jaume Claret parlà de l’interès de l’historiador Josep Fontana pels menestrals i les persones pobres (l’atzar ho lliga a la ressenyada entrevista de n’Antoni Riera a Damià Duran).
I també de les aportacions, des de l’altra banda, del General Latorre Roca, entre altres coses, en relació a la corrupció franquista. Continua
Antoni Riera mostra a la manacorina Centxcent una interessant entrevista a Damià Duran (Recordem entre d’altres “Paraules d’un camperol” sobre la vida del carrioner Ramon Randa).
Mostra de com érem de pobres els llorencins (aleshorem feiem part de Manacor) entre 1600 i 1800 Continua
Es un del mots (conversa a la fresca amb Rafel Duran) clarament desplaçats pel corresponent castellanisme: servilleta.
Els nostres pares encara empraven torcaboques de de diversos tipus de tela. Continua
Desenganys, mals d’amor, crisi política, incendi, torrentada, persones que neixen i altres que moren… Continua
Potser en segui un dels efectes col·laterals de la pàgina “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar” l’enfoc més detallat i meticulós d’algunes de les imatges que ens van apareixent, que van passant diàriament, de forma constant, davant els nostres ulls. Imatges que, d’altra banda poden suggerir idees, reflexions o recreacions d’experiències viscudes. En definitiva una tasca didàctica marginal en el sentit que defuig dels objectius primigenis de la pàgina. Continua
En la conversa amb en Rafel Duran, ja comentada en altres entrades, també sorgiren altres exemples de mots perduts, substituïts pels pertinents barbarismes com és el cas de “bocadillo”.
El concepte entrepà, en el nostre poble, no va arribar fins a la normalització, amb l’arribada del català a l’escola dels anys 80, abans els infants berenàvem de pa amb…coses variades. Continua