Certament no hi havia pensat. Resulta tan ampla el ventall d’accions a fer, d’actituds a modificar en relació al canví climàtic que, fins que la re lectura del llibret ho recordà, el tema dels pneumàtics no sortia a la meva llista de prioritats. Continua
Si no vaig errat Joan Umbert l’havia proposat com a “llevanya” que crec que és com s’acostuma a dir en el nostre entorn. Però llevanya té, en el DCVB, un significat curt i aplicat a Eivissa. Després d’uns quants rebots: llevanya, llavanya…s’ha trobal el que es cercava. Continua
Els dilluns toca Recreació de Mots Essencials i avui, dia gris i plujos, el tema de la frustració. De trobar-se malament per no poder arribar a les metes previstes. Continua
Es coneguda aquella anècdota. Calculant la resistència de l’aire, el pes de l’objecte i totes les altres condicions físiques, es pot preveure, amb un marge insignificant d’errada l’evolució d’un objecte amb caiguda lliure.
Però no és així quan el que va caiguda lliure és un ésser viu. Qualsevol revinglada pot trastocar l’itinerari previst. Continua
La gent gran l’haviem sentit i potser, a vegades, l’havíem usat. Curiosament és paraula masculina i es solia aplicar a aquells jovenells que eren barruts, poc respectuosos i desordenats. una mescla de la segona i tercera de les accepcions que mostra el diccionari. Per cert la tercera és ben nostra (Recordem que fins l’any 1892 vam ser manacorins). Continua
Com cada divendres, continuam amb l’intent d’aprofundint ¡en el concepte de “municipi educador” seguint les orientacions de la Carta de Ciutats Educadores. Continua
-Podem anar a collir taronges?
-Si anau-hi, però deixau la barrera tancada i no faceu belandrines.
L’altre dia en Joan Umbert també ens facilità una nova llista de mots perduts. Entre ells n’hi havia un de ben usual en la infantesa preturística i que feia temps que no sentia: “fer belandrines”. Era un reclam que feien els majors als infants. No en sabiem el significat, semblava una malifeta infantil sense gaire malícia.
El mot no ha resultat fàcil. L’hem localitzat gràcies al “Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines” de n’Antoni Lull. I es que que les belandrines són bel·landines. Continua
Continiant amb la recreació dels mots esencials, avui surt el tema del cost. Tot té un cost, encara que no en volguem ser conscients. Continua
L’aportació de R.Sternberg em porta a considerar que no sols es tracta de possibilitar experiències, que resulta bàsic i fonamental, sinó que també cal reflexionar sobre aquestes experiències; per poder incorporar, així, nous aprenentatges. Continua
A vegades, tant de la perspectiva pràctica com teòrica, s’ha comentat el tema de la complexitat de la comunicació i aprenentatges humans. Per sintetitzar es podria dir que ens trobam totalment enxarxats tant amb les altres persones com amb l’entorn on ens desenvolupam.
La riquesa d’accepcions de la “pala de metre”, de forma atzarosa i de rebot, va suggerir a Tomàs Martinez l’exemple del pa, mot ben viu però amb múltiples accepcions i varietats, si mes no parcialment, oblidades. Continua
Un dels paràmetres que es mostren clars en el projecte utòpic de municipi educador (ME), seguint les orientacions que mostra la Carta de Ciutats Educadores, és que l’educació, en contra del que consideren molts de pares, no és sols un qüestió “d’escola” sinó que afecta a tota la comunitat. Continua
Certament han canviat els costums en relació a les generacions anteriors i en general, per bé.
L’aigua, abans era escassa pel cost que implicava el seu enmagatzement, després, segurament per allò de la llei del pèndul, es passà a: “en gastaré tanta com pugui pagar.
Es tracta d’anar una passa enllà i, sense minvar les condicions d’higiene, hauriem d’ullar el nostre consum rutinari d’aigua. Continua
Avui, Dia de Reis, Ahir dia d’il·lusió, a vegades barrejada amb una mica de por, per a tots els infants. I també, en el nostre entorn, dia d’escarafalls, de poder mostrar obertament el desig d’ostentacióo de pares i padrins, els valors de les famílies i la força subtil de la publicitat.. Continua
Es una d’aquelles múltiples paraules que en el seu ús habitual, ve determinat per entorns i famílies. No es pot considerar perduda del tot, però paraules germanes com por o espant, al perdre els matisos -torba profundament-, van ocupant el seu lloc. Continua
Hem passat la tardor. Cada una de les fulles amuntegades passa a ser un tot.
El contructe social sembla que determina les interpretacions i les classifica en acceptables i no acceptables. Continua
El principi 8è de la Carta de Ciutats Educadores fa incidència sobre l’urbanisme, part del tot, com a important element educador: “La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en els desenvolupament de tots els individus”. Continua
Certament el mot és ben viu: “du sa pala”, “pose-ho dins sa pala”, “amb quatre palades”.. però ha perdut part del mot. Resta la generalitat i s’ha perdut la concreció. Segurament deriva de que els nostres padrins utilitzaven, de forma generalitzada diversos tipus de pales. Continua
Rafel Perellò, a centxcent, l’altre dia de pagès, feu una sucosa entrevista etoantropològica a la centenària llorencina Bel “Pisca”. Tot un homenatge i recordança a les nostres arrels. Continua
La darrera recració de mots d’enguany. Crisi i canvi. Dia de propostes de canvi sense esforç. Propostes efímeres. Continua
La incertesa de les pròpioes observacions, de la pretesa realitat ja és qüestionava de ben antic, (l’al·legoria de la caverna de Plató és de 400 anys abans de Crist) Continua