Mots perduts: democràcia

Per la retxillera de les possibilitats obertes, en el 78, ens varen fer creure que democràcia era votar cada quatre anys. I que després els elegits, amb una llei de conveniències (d’Hont) per afavorir els grossos i excloure els petits, podien fer i desfer el que els convenia, estàs o no escrit en el seu programa electoral. Però això és un engany. Continua

El tema Catalunya

També es podria titular: Del “projecte” a “qui dies passa anys empeny“.
No és un tema local, però és un tema relativament viu en el sí de les converses locals. Qui més qui manco munta la seva película i hi diu la seva “fonamentada opinió” (no sé perquè em recorda el plantejament del PORN del Parc Natural de Llevant, ¿recordau allò que se n’havien de dur els ous que fessin les galines?). Continua

El cas de les protuberàncies (“Baden”)

Avui, que comença l’escola, potser és un bon dia per parlar-ne. Per parlar de la velocitat d’alguns cotxes (pocs però perillosos) quan circulen pel carrer Mn. Salvador Galmés.

Una certesa es que nosaltres, els llorencins som una mica singulars. Tan singulars com ho son totes les altres comunitats però, tal vegada. una mica diferents. Una de les característiques, més o manco generalitzada, és la de la queixa. Continua

La manera de fer castellana.

Primer m’he enfobiolat de bons i de veres, desprès la ràbia s’ha convertit en tristesa. Aquella tristesa eixorca derivada de la impotència que, aqui, acostumam a sistetitzar amb un “Quins collons!” o amb un “Quin desastre!”.
Llegir la maquinària coercitiva que l’Estat aplica a les persones catalanes, germanes de llengua, pel fet de voler poder decidir el seu futur m’indigna. Faig idò part del col·lectiu d’indignats. Continua

Premi a la glosa de n’Andreu

El passat dissabte foren lliurats els premis de Glosa escrita de Sóller.El segon premi fou per Andreu Matamalas amb la glosa següent:

LA INJUSTÍCIA
Una guerra encoberta
fa rajar la sang del món
la ràbia sempre confon
i la por sempre és incerta.
És una ètica en oferta
que ha perdut tot el valor
ja no cotitza el perdó
i el diner sempre va a l’alça.
Ens volen com a comparsa
de titelles sense honor.

Maten i moren els pobres
pels interessos dels rics.
Qui té poder té amics
i qui no just té les sobres.
Saben quines maniobres
han de fer per poder vèncer
la mort d’ altri els compensa
mentre sembren immundícia.
Ens ofeguen d’injustícia
d’odi, por i desconeixença.

Què en trobau?

Ho diu la saviesa popular, “festes passades, coques menjades”. Expressió fonamentalment usada abans quan l’acabatall de les festes, el dilluns de Sant Llorenç, s’enganxava amb l’inici de la temporada de collita d’ametles.

Aquest passat dissabte, amb la cursa dels Malalts acabaren les festes programades en honor al nostre Patró. Multitud d’actes, alguns amb destacada i extraordinària participació… Però, i tu, amable lector, què n’opines de les nostres festes?

Dues eixides

Em captiva la indagació del perquè fem el que fem. On arrelen ls nostres conductes?. Entre altres, sembla que resulten fonamentals les petjades d’aquella primera infància que surt de l’abast dels records; i també, com evidèncien els exemples que s’exposen, les relacions amb els altres i els costums habituals. Continua