ADT.PL

Feinejafa per foravila quan me’n vaig adonar del tirurit indicador d’un nou missatge en el mòbil que, com a inequívoc signe de modernitat, portava a la butxaca del darrera dels pantalons. En acabar de fer el que feia el vaig mirar. Adjunt a una imatge dels text que es mostra, hi anava la pregunta del company. I que és això tan misteriós que presentes? Continua

Pressuposts i educació

Pressuposts i educació
Ja tenia redactat «L’esperit dels 80» quan en van publicar a Card.cat els pressuposts: «L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar aprova un pressupost de 19 milions d’euros sense crèdits bancaris». Després d’una primera ullada, haure de reconèixer les mancances i acceptar que de macroeconomia no en se un pebre; és a dir que no entenc res.
Veig que a educació s’hi destinen 1,2 milions que em semblen una doblerada; però tal vegada resultaria interessant, de cara a la transparència, la informació i la motivació dels ciutadans, una explicació més a la menuda de les partides pressupostaries. Continua

Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi

Des del Consell Social de la Llengua Catalana ens fan a mà l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi

A manera de tast es presenta un copiar i enganxar parcial” de les conclusions: “La majoria de la població que ha nascut a les Illes Balears té com a llengua inicial el català i aquesta és la llengua en què es desenvolupa en bona part de les situacions. Així i tot, pel pes dels contingents aportats per la immigració continuada, el grup demolingüístic més ampli és el dels castellanoparlants, que viuen només o principalment en castellà. Continua

Mots perduts: oró

I un uró, que saps que és?. La pregunta de n’Antoni Pasqual, alçant les celles sobre la conxa de les ulleres, va resultar ben directe. Segurament el vaig sorpendre una mica quan li vaig dir que sí, que en teniem un a ses Sitges de palla d’ordi i, a més, li vaig contar l’ànecdota de quan  l’amo en Jaume Pistola, que vivia per devers Tenja, va “uronar” un ca prim de barra de la senyora Calicant. Continua

Esbaldrec

Malgrat el desig d’agafar distància, no puc donar-li la volta i vèncer la implicació emocional. M’emociona veure una munió de persones amb el braços a l’aire i les mans obertes (quan aquí ens costa tant mostrar el nostre pensar i sentir com va passar en el tema, per exemple, de les «camisetes verdes») defensant, a contra corrent, les seves creences; i m’indigna la barra de qui, amb tota autoritat amolla el que sap que és descarada mentida. No hi puc fer més!. Continua