De les converses matineres amb en Jaume “Garbeta” i n’Antoni “Cus”, en surten mots i conceptes i valors , com el de “l’orgull de la feina ben feta”. Les garberes, per exemple, havien de ser regulars i ben afilarades.
Molts dels mots de la feina de fora vila d’abans de la mecanització, al deixar de ser útils, han desaparegut del llenguatge quotidià. Continua
Després d’analitzar, damunt damunt, les persones llorenciines que mostra Salvador Galmés a “Flor de card”, continuam la recerca en altres narracions d’àmbit local. Continua
Adesiara s’ha comentat que ens aferram al que tenim més aprop. Els estudiants es comparen amb el companys de curs, d’alguna manera sóm condicionats per les opinions dels veinats o coneguts…
D’altra banda també s’ha assenyalats que, encara que no en volguem adonar, tots vivim condicionats per determinats mites. Continua
Fa devers seixanta anys, quan no hi havia l’actual proliferació de recipients de plàstic, vidre, alumini i paper, en la majoria de rebosts hi havia algunes queumes: per guardar temporament la farina, l’arrós… Ara tot són borses! Continua
Una vegada seguides algunes de les pistes derivades del llibre “Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal” pensàrem que de la força narrativa de Mn. Salvador Galmés, en podriem treure, tal vegada, alguns caràcters, algunes maneres de ser més o manco exteses en el Sant Llorenç preturístic. Continua
Seguint el fil argumental reiniciat fa 11 setmanes, toca ara transitar vers la reflexió de trobar un sentit que ens portí a un “sentir-nos persones” mes enllà de la simple existència biològica i instintiva; i potser també mes enllà dels mites configurats per l’entorn cultural. Continua
Tal vegada per identificació d’acció, després de sorgir l’ererar ja comentat, es va esmentar el mot cernir. La recerca va resultar ben interessant i ens porta a la suposició que, tal sevada, les llengües són com les persones, si es freguen, es condicionen. Continua
Com expressam els llorencins les nostres alegries?, com són les nostres festes?.
Val a dir que, amb la mirada del moment, en la reflexió, deixarem de banda la festa que, com a espectacle, intenta atraure persones externes per centrar-nos en les nostres celebracions. Continua
Per seguir l’ordre de la reflexió que, de mica en mica, es va presentant, voldria recordar una frase de Dawkins que ens situa en una determinada realitat biològica: Continua
A vegades, hi ha converses que deixen petjada. En recordo una que, dirigida per Gabriel Janer, voltava a l’entorn de la cultura popular. En aquest àmbit -com passa en els aspectes tècnics quatidians o amb la llengua- perviu, tan sols, el que és útil. Continua
De banda l’anàlisi superficial del nostre entorn, de les nostres arrels i de l’ambit relacional, potser hi ha un altre aspecte a considerar. Una mirada “externa”, des de la distància i sense prejudicis, dels fets i els mots més habituals. Continua
No és d’ara. Ja fa uns set mesos que circula per la xarxa. Segons s’assenyala, a peu d’informació, disposa de 76m visualitzacions.
No s’explica en llengua catalana, però d’altra banda, potser, resulta ben local. Continua
La diversitat de colors potser dificulta la lectura del missatge, però la imatge resulta idònia: “Per a la relació entre éssers cal un projecte comú, i per tenir un projecte comú cal ésser individual”
Ja ve de vell, expressar mitjançant gloses i cançons, el sentir més despullat: es pot referir al propi malestar, a una injustícia, a una resolució judicial o a una revinglada contra l’autoritat. Continua
El mon relacional resulta divers i complex. Ni afecta a totes les persones de la mateixa manera, ni es podria establir un model únic d’afecció. Continua
Malgrat, des d’una perspectiva micro, pugui resultar cert que cada una de les cèl·lules de cada un dels cosos, tan sols lluiti per a la seva pervivència; també és popt considerar ben encertat, des d’una perspectiva macro, el vell concepte zulú que es mostra.
En Jaume “Garbeta” (“de sa voltera” com l’anomena algún dels seus néts), és alhora nét de l’amo en Joan Maset, que com ja es va assenyalar, juntament amb l’amo en Jaume “Pistola”, era una d’aquelles persones que, mitjançant el glosat, evidenciava enginy i domini del llenguatge.
Recorda una vellà contarella de l’amo en Jaume però no recorda com acabava i, en el cafè estant, em va dir: Continua
Demà dissabte. De 17:30 a 19:00 a l’Espai 36, en el marc dels taller “Destapa’t”: SUCANT RONDAIES / ELS NOSTRES MITES.
Treball de grup on cada persona podrà comentar els “missatges rebuts” a través d’una rondalla concreta. Continua
Alguns assenyalen que nosaltres som les nostres relacions. En tot cas, cert és que les nostres relacions, com no podria ser d’altra manera, ens condicionen (animen, empenyen, frenen, passen, desprecien…les nostres accions que configura el nostre ser). Continua
Certament hi ha idees que, si s’atenen amb mirada oberta i sense prejudicis, poden trasbalsar l’ésser. Aquesta del savi Maturana podria ser una d’elles. Continua