Mots perduts: quesvulla i d’ací la

Aquests mots es poden plantejar com a exemples de l’evolució en l’ús habitual de la llengua.
Els recordo perquè em varen impactar (com determinars olors i costums vitals de la casa, com, per exemple, entrar i treure la somera de la boal que hi havia al fons del corral, passant pel bellmig de la casa sobre un centrat empedrat que partia amb dos l’habitual trespol de calç i grava de la casa) quan essent adolencent, per anar a l’Institut de Manacor, vaig fer una any de posada a casa dels oncles, ja vellets, de ma mare, Biel i Rosa. Ell era el germà major del meu padrí Miquel “Coveta”, nascut el 1.888.
Tenc dubtes del primer, però a la segona elocució, mai més l’he tornada sentir.

El DCVB en diu: Continua

Mots perduts: albarda, beaces…

Altres vegades s’ha comentat, el que manté la pervivència (de mots, costums, creences, eines, instruments…) n’és la seva utilitat. Una vegada desaparegudes les bísties com ha element generalitzat de feina, bona part dels ormejos del guarniment deixen d’usar-se i es perd el mot.  Com exemple aquests d’avui que, de passada, esmentà en Jaume “Garbeta” l’altre dia al recordar la cançó. Continua

Avui, 8 de setembre. 3 anotacions.

1.- Salvador Galmés (a Flor de card)
“Fa uns anys, si heguésseu visitada la Mare de Déu Trobada, a Sant Llorenç des Cardassar, haurieu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negra, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de grans de magrana” Continua

Mots perduts: tafarra

Realment no és perdut del tot. Adesiara en diem tafarra a una cosa mal feta, maldestra, allò que s’acostuma a fer amb doblers i sense gust. Vaja tafarra!!

Però en Jaume “Garbeta” la recordava d’una cançó popular i havia de ser un altre el significat (Si me quieres, te quiero/ compra’m un ase / albardans i beaces / cingle i tafarra). Certament tafarra havia de ser, també una altra cosa. Continua

Mots perduts: valors

En aquest cas tampoc no es tracta d’un “mot perdut” en sentit estricte; en tot cas resultaria un mot “transformat”. Al llarg de les converses sobre mots apareixen altres qüestions com, per exemple, cançons -encara per publicar- o el tema de les posaderes.
I en aquest entorn un dia es va plantejar la pregunta: ¿quins eren els valors predominants de les persones en el Sant Llorenç d’abans del turisme?. Referit a les coses que procuraven aconseguir, que eren valorades pels altres conciutadans o que els feia sentir singularment orgullosos. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La felicitat. Ai la felicitat!!. Hi ha qui l’espera amb els braços oberts i no arriba. Hi ha qui la cerca i no la troba. Hi ha qui se n’afluixa de cercar…La utopia, la vella utopia universal.
Csikszentmihalyi (cada vegada he de repassar com s’escriu!), un estudiós dels “estats d’experiència òptima”, ens dona pistes… Continua

Mots perduts: ferum

Es un mot no gaire comú en la parla habitual, però si es fa present, adesiara, en alguns escrits.
En tot cas, el que s’ha perdut és la ferum que feia la vila abans de la generalització dels “cuartos de banyo” i de la canalització de les aigues brutes. L’olor, la mala olor, la pudor, la ferum que hi havia abans, a final dels anys seixanta, quan qui més qui manco tenia un clot negre obert, engreixava el porc de les matances en una soll en el cul del corral i, amés, hi tenia la boal. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Tots anam teixint el nostre relat; ens aferram al que ens sembla més adient; els nostres mites, la religió, les creences que anam treballant… I quan arribam a una cruïlla vital triam el camí que ens sembla més encertat. En aquell precís moment ningú s’erra, serà el temps que determinarà si aquella elecció era encertada o errada… Continua

Mots perduts: junyir

Segurament la pàgina no te gaire visites, però és recorfortasnt adonar-se’n que alguns lectors la viuen, i per això suggereixen entrades noves. Tal és el cas.

Han desaparegut els carros, i també tot el bestiar de feina…no és estrany, idò que el mot també hagi desaparegut.

Continua