Mots perduts: oró

I un uró, que saps que és?. La pregunta de n’Antoni Pasqual, alçant les celles sobre la conxa de les ulleres, va resultar ben directe. Segurament el vaig sorpendre una mica quan li vaig dir que sí, que en teniem un a ses Sitges de palla d’ordi i, a més, li vaig contar l’ànecdota de quan  l’amo en Jaume Pistola, que vivia per devers Tenja, va “uronar” un ca prim de barra de la senyora Calicant. Continua

Esbaldrec

Malgrat el desig d’agafar distància, no puc donar-li la volta i vèncer la implicació emocional. M’emociona veure una munió de persones amb el braços a l’aire i les mans obertes (quan aquí ens costa tant mostrar el nostre pensar i sentir com va passar en el tema, per exemple, de les «camisetes verdes») defensant, a contra corrent, les seves creences; i m’indigna la barra de qui, amb tota autoritat amolla el que sap que és descarada mentida. No hi puc fer més!. Continua

Mestall

Vivim dies intensos. El zapping, televisiu, de premsa i xarxa treu fumet. La diversitat d’interessos porta a lectures parcials (no totes ben intencionades). Sembla que com més poder més gros es pot dir el disbarat… (Vareu veure la entrevista al Ministre Dastis?. Segyuireu l’entrevista a l’exministre Borrell?) Continua

“Adoctrinament”.

Ve de vell. Quan no saben a que s’han d’aferrar peguen a l’escola. Sembla que ara tot, o bona part del problema de Catalunya, és motivat per l’adoctrinament de l’escola. Es aquest un recurs ben feble però, com deia aquell, embolica que fa fort!.
Sort que ens han mostrat que Sèneca, abans de Crist, ja feia referències que l’engany, la mentida, la tergiversació…. dels polítics per arribar a les seves metes.
Els pastors diuen que en una guarda d’ovelles n’hi ha de tota mena, però cert és que, vist des d’aquí, en general, l’escola catalana ens va una quants anys avant per que fa referència a les aplicacions de les ciències, humanes i tècniques, a l’escola. I tot de banda les ulleres ideològiques que hom hagi triat portar. Continua

VaM, nou taller Destapa’t

A punt d’iniciar, aquest vinent dia 21 a les 17:00h a l’Espai36, la V edició dels tallers Destapa’t.
Obert a totes les persones que desitgin treballar les relacions amb altres persones i amb elles mateixes.
Enguany amb el títol VaM, vestit a mida, els continguts són la deriva de les demandes dels seguidors del curs anterior.
Comunicació, Disseny i programació d’activitats, Fases d’un procés de dol, Marc conceptual actual i  Mites, conformaran el bessó dels continguts.
(S’adjunta programa complet) Continua

El toc de les hores

Resulta curiosa l’evolució de les coses (i de les idees, costums…). Enguany fa cent-deu anys que, per instàncies del vicari Lliteres, es posa un rellotge en el campanar. Segons contava el germà Clapés (es frare Migollo), tal decisió no va resultar gens fàcil puig es va topar amb l’oposició frontal dels senyors del poble. Al sentir, des de lluny, les hores, els jornalers sabien el temps que havien treballat i això tombava l’habitual i imprecís «de sol a sol».
Fa pocs dies, s’han silenciat les hores nocturnes, des de les 24:00 fins a les 6:00 del rellotge de l’església. Continua

Mots perduts: fonell

-En sé una de nova!,  -a si, i quina és!, -fonell.
Així comença la conversa matinera amb n’Antoni Pasqual (Cus). De seguida, mirant pel mòbil la meravella del Diccionari Alcover-Moll, en surten diversos significats. Ell escolta i  mostra consentiment amb la segona accepció. La que defineix la tapadora foradada del rusc. Continua

Mots perduts: sarrieta

Aquí em varen agafar. Condicionat per parlar santanyiner de na Caterina vaig respondre a la pregunta, i que saps que és una sarrieta? segons la segona accepció; però n’Antoni Pascual (Cus) va descriure la tercera que era el concepte que recordava de quan era jovencell. En arribar en Sebastià Caldentey (Relles) a la taula del cafè, també va fer una acurada descripció del mot, segons la tercera accepció. Continua