Mots perduts: gangalla (guingaia)

Novetat

Guingaia és un d’aquells mots que el diccionari recull però que deriva cap a un altre que és el correcte. Indica algún tipus de deformació en la parla generalitzada. Interessant.
A més disposa de varis sentits. Es descaquen en negreta els més usuals en el nostre entorn. Fixi’s també amb les variants de dicció. Continua

ME8 Ventall d’acció

Novetat

Quan es parla de municipi educatiu o de forma general d’educació, s’acoostuma a enfocar l’edifici escolar i tot el que en el seu interior s’hi desenvolupa. Una deformació simplista, com va evidenciar G.Miaralet, ja a principis dels anys 70 del segle passat. Deformació que s’ha anat incrementant amb els temps per les aportacions de la ciència. Continua

Mots perduts: fenyedor

Abans de l’explosió turística a totes les cases en tenien un. S’utilitzava per fènyer i, a vegades, també per transportar els pans des de l’obrador del pa a la boca del forn.

Amb els temps molts desaparegueren, però  encara n’hi ha que s’utilitzen com a prestatgeria dins el rebost o com a traste en el magatzem. El de casa era de fusta d’ametler i no gaire manejadís. Continua

Mots perduts: serva!

“El meu padrí m’ho deia, serva!, serva!, una frase en un context on la persona volia explicar que no s’han de deixar de banda els aprenentatges fets.

Voldria aprofitar aquest bell verb servar per recordar dos aspectes importants. Un la importància dels altres, de les persones en que comparteixen el moment. En aquest cas si en Tomàs , amb senyes, no m’hagués remarcat el mot potser hauria, segurament no seria a la llista. I l’altra la condició familiar de determinats mots. Cada família conra un determinat sementer de paraules que van arrelant (o no) en els seus membres. Continua

Mots perduts: marrota

A vegades els mots perduts que s’agafen al vol en una conversa determinada, porten a corriols imprevistos i desconeguts. Tal és el cas.

Vaig sentir el mot, el vaig anotar -es conegut que si no s’escriu de seguida el mot es fon en la memòria i desapareix-; davant el dubte vaig posar dues possibles variants ortogràfiques, marrota i barrota. Continua

Mots perduts: palla (caramella)

Pedro Servera ens va fer arribar el següent missatge: “A sa faieta o canyeta per prendre es refresc, a Artà li dèiem caramella”.  (Nosaltres, a Sant Llorenç, també).
Es posa fil a l’agulla i el que semblava simple, es complica. L’Alcover-Moll no mostra cap accepció descriptiva en el sentit que teníem a la memòria i… comença l’aventura. Ni a caramella, ni a faieta, ni a canya es troba el significat que es cerca.

Continua