Mots perduts: marxando

Novetat

La figura del marxando -no confondre amb “placer”- es ben viva en molts d’indrets del món. Persones que es passegen pels carrers per vendre el que tenen o han comprat de forma prèvia.
(A nivell d’anècdota recordo una dona que feia de marxando que es passejava per un dels  carrers de Neiba amb una porcelleta, oferint-ne alguna de les parts disponibles als veïnats)

Ara i aquí, ens hem de tornar situar, amb la imaginació o el record, en el Sant Llorenç rural i preturístic.
Bona part de la població vivia a fora vila. Els comerciants a vegades arribaven a les cases de possessió per fer barates. Si eren molt coneguts els nomenaven pel nom o malnom, (“Va venir madò “Busca!”), si no ho eren tant es referien al comerciant amb el nom genèric de marxando. Continua

Refranys: La cabra…

La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.

En aquesta cas, més que la literalitat del refrany, a l’entorn familiar, havia escoltat, de diverses formes el seu significat, sempre referit a animals. Si un ca s’avesa a fer carn… Si una ovella bota la paret….

El Corpus de fraseologia mostra el significat: “Ho diuen per significar que els hàbits inveterats, -arrelats a força de temps- son mal de fer perdre”. Continua

Entorn: Canvis ocellaires

S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.
Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’esplugabous (Bubulcus ibis)  (A vegades, tant per la forma que es destria de lluny com per les plomes grogues dels mascles adults dels esplugabous, es pot confondre amb l’agró blanc (Egretta garzetta),  Continua

Mots perduts: mans fentes

No sé si és perdut del tot. La meva mare, que era carrionera, i el padrins l’utilitzaven adesiara. La familia de part de para utilitzava més sovint els “mans plegades”.

Tant a una banda com a l’altra es valorava l’acció, l’activitat. Vull dir que s’utilitzava el mot en la seva consideració negativa: “no estiguins mans fentes!” Continua

In memoriam

No ha pogut ser.

Superada amb èxit l’operació semblava que es podria celebrar una mena de renaixement personal, però va resultar un miratge.

Ens restarà el conhort d’haver pogut compartir caminades i cims; de gaudir de la seva companyonia i generositat. I també el reconeixement per haver portat, en una certa època ja llunyana, el timó del grup local “Els trescadors”. Continua

Refranys: De lo que…

De lo que costa poc, donar-ne molt

Bona part dels refranys són polisèmics, el seu significat, dependrà, idò, del context i de la intenció del qui l’usa. Es dona el cas que el nombre de refranys que es coneixen i s’usen en un entorn familiar concret sempre és limitat; això fa que no sempre s’apliquin amb la intenció concreta en que es van popularitzar. Continua

Mots perduts: bigalot

Des del confinament ençà no havíem parlat més. Potser per això la retrobada amb n’Antoni “Cus”, guardant les distàncies, això si, va resultar singularment afable. Gairebé al final de la conversa em digué, -en sé una, bigalot!. I així em va contar que en la seva infantesa cada casa tenia una manera de fer els bigalots, era un cert signe de distinció. Veien el bigalot sabien d’on era la cussa eivissenca. Continua

Entorn: Bolets

Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.

La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua

Mots perduts: faltriquera

L’havia sentit en la seva versió dialectat, faldriguera, que aquí, segons mostra Salvador Galmés, es veu que no era mot perdut.
A dir ver, el concepte que m’havia arribat en l’ús familiar, segurament per extensió, no era el que mostra el diccionari “Butxaca”, sinó els baixos, els faldars de la camisa que, a vegades surten dels calçons i que, adesiara, també s’usava per posar-hi petites coses. La mateixa funció que, a vegades, feien els davantals de les dones. Continua

Refranys: Bon dinar…

Bon dinar, bon esperar fa.

Així es com el mostra el DCVB amb el significat: “es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d’esperar-la si es té la seguretat d’obtenir-la”
A l’entorn familiar l’havia sentit encapçalat per la preposició a.

La capacitat (o voluntat) de postergar les recompenses es un indicador de maduresa i de confiança que, a la llarga i segons sembla, es converteix en indicador de felicitat. Continua

Mots perduts: empriu

El coneixia. L’havia sentit a l’entorn familiar, si la memòria no em falla en les accepcions 2 i 3.. Quan les persones de la generació anterior contaven eixides ( “Els roters hi tenien empriu”, “els hortolans tenien empriu d’aigua”…)

Contar detingudament fets succeïts també, en bona part, s’ha perdut. Les presses, la televisió, les sèries de les diverses plataformes…han reduït el temps de contar i/o escoltar.  Continua

Entorn: Farratges

En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).

Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua