Entorn: Crancs de riu americà en el Gorg de ses Planes

Novetat

Prest farà dos anys de la luctuosa torrentada i de la posterior i discutible intervenció de Recursos Hídrics (a hores d’ara encara no s’ha informat als veïnats ni de la justificació ni del cost de les diverses intervencions).
Malgrat tot, la naturalesa fa el seu camí, a l’indret del Gorg el canyar ha rebrotat i l’aigua brolla encara amb generositat.. L’entorn humit, els ocells, els verds, el so de l’aigua… possibiliten una atmosfera agradosa i lleugerament més freda que no la de la vila o la del camp de secà. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

He vist la mateixa frase, amb petites modificacions, atribuïdes a diversos autors. Es presenta la que mostra Taleb,.
Es un clar envit a la participació, I encara més, intenta rompre l’extesa creença de menfotisme que s’expressa de diverses maneres: “si no m’afecta directament, ja se n’avendràn” o aquella altra, també, habitual “no diguis que ho has vist i així no hauràs d’anar a declarar!”. Continua

Refranys: Qui és…

Qui és confrare, pren candela.

Aquest conegut refrany, com passa en bona part del refrany pot tenir diversos significats. A vegades he sentit “Qui es confrare, que prengui candela aplicat en la mateixa direcció d’aquell castellà “Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar” que no és el sentit que descriu Sagrera o el mateix DCVB: “significa que en parlar d’un fet sense al·ludir expressament a ningú, el qui es considera al·ludit dóna prova d’esser culpable d’aquell fet o d’haver-hi intervingut”. Continua

Entorn: El cant dels ocells

No hi ha, ni hi pot haver, sedàs a la xarxa i per això s’hi escola tot. Hi podem trobar des de pàgines meravelloses a presumptes notícies distorsionades a conveniència. Per això resulta tan important analitzar les fonts de tot el que ens arriba.

Voldria enfocar, avui una pàgina que, des d’una perspectiva mediambiental, em va semblar molt interessant. Continua

De la premsa: Mitjans lliures, ciutadans que participen

Des de fa varies setmanes, a les pàgines de arabaleras.cat, l’amic Jaume Garau ens regala part dels seus coneixements, complementats amb l’experiència de consultor en diversos països.
Articles deliciosos amb propostes d’acció. Els he gaudit i  m’he sentit ben identificat amb el seu discurs. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Es moda parlar d’escola. S’acostuma a utilitzar l’escola com a instrument electoral. Una manera com una altra de desviar l’atenció. Mestre es parla de l’escola, o de la llengua, o de l’adoctrinament… no es parla, per exemple de frau fiscal, de balances fiscals compensatòries o de partides pressupostàries. Continua

IB3, a les 22:15h: Els esclaus de Franco

El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear  i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua

De la premsa: Inclusió a l’escola

Setmanes passades, es publicaren a card.cat una sèrie d’articles referits al concente “municipi educador”, una de les característiques dels quals ha de ser el caràcter inclusiu de l’escola i de la comunitat. Avui, a l’arabalears.cat, el catedràtic de la UIB Joan Jordi Muntaner, parla del tema. Continua

Mots perduts: tàpara

No tenia el mot a l’arxiu de la memòria, i segur que l’havia sentit moltes vegades. va ser na Caterina que em va assenyalar que era un mot usat sovint per ma mare “una cista amb tàpera” (de cista en parlarem un altre dia).

La força de la mirada externa!. Sempre resulten interessant les mirades externes!. Segurament, de forma incoscient, transformava el mot local (recollit a Manacor)  pel més usual de tapadora. Un engany del cervell!. Continua

Refranys: Per Sant…

Per Sant Pere enrevolten la figuera.

Sant Pere és un sant d’aquells que fa vasa. A moltes cases hi ha peres; molts d’anys, com a col·lectivitat hem considerat que Sant Pere disposava de les claus del cel… molts son, idò els refranys i les creences referides al sant (L’amo en Capdepera, ja vellet, quan tronava, em deia: “veus, ara Sant Pere, tragina les caixes, per això fa aquest renou!”) Continua

Entorn: lluerna

Lluerna, llanterneta, cuca de llum (Phausis paulinoi)

Feia temps que no n’havia vista cap, potser per això em va sorprendre una mica. De fet la darrera que havia fotografiada, fa anys, era en una d’aquelles ja llunyanes i singulars excursions nocturnes de Els trescadors que férem pel Parc Natural de Llevant, a les muntanyes d’Artà. Continua

Mots perduts: cipró

L’havíeu sentit alguna vegada?. No sé si passa de ser un mot familiar. Era així com ma mare anomenava aquella petita repisa que sustentada per dues columnes, tot de ciment pulit, es posaren de moda en els anys quaranta i cinquanta (o potser abans), a manera de pòrtic a la llar del foc.
(El fet que ma mare fos carrionera ens podria convidar a treballar les singularitats diferencials de la parla entre Sant Llorenç i Son Carrió, però és un altre tema) Continua

Mots perduts: xaloc/basca

Més que mot perdut és una curiositat de la parla llorencina. A la calor forta i humida aquí li diem xaloc (Quin xaloc que fa!)
Identificam una determinada situació climatològica amb el nom del vent d’on habitualment acostuma a venir aquest aire calent i humit.

El mot es comparteix amb aquell altra potser més escaient: basca. Continua

Refranys: A l’estiu…

A l’estiu, tota cuca viu.

Refrany ben conegut i usat. El DCVB mostra algunes variants, segons el lloc de recollida: «En l’estiu (o «d’estiu») tota cuca viu» (Cat., Men.); «En l’estiu, tothom viu» (Mall.); «En l’estiu, tot lo món viu» (Val.); «A l’estiu, tot reviu» (Olot, Empordà), sense indicació de significat. Continua

Entorn: Herba de Sant Joan

Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)

Alerta!, segons Bonafè amb la denominació Herba de Sant Joan a Mallorca i Menorca és coneix l’Hypericum perforatum, a altres indrets amb el mateix nom s’hi pot conèixer l’Artemisia arborescens o la Santolina chamaeciparissus.

L’herbari virtual amb el mateix nom popular ens remet a Santolina magonica Romo. Si hi arribam pel nom científic Hipericum perforatum també la mostra com a herba de Sant Joan, i en quan a usos fa esment a “medicinal i usos simbòlics”, sense concretar més. Continua