L’altre dia el veig veure escrit amb c inicial i feia ja molts d’anys que no havia sentit el mot. I això que quan era bergantell lers dites: “vaja un selordià!” o “quin selordià que estas fet!” eren expressions ben vives. Continua
Algun dels temes relacionats amb el canvi climàtic, ara ja es diu “emergència climàtica”, és noticia a la premsa diària.
Potser li passam la mirada per damunt, però no interioritzam la transcendència que suposa la dramàtica situació. Com si no en afectàs. Continua
Adesiara ens travam amb les paraules i confonem conceptes. Potser la tolerància és una d’aquestes. Es consideren tolerants les persones que mostren deixadesa, consentiment, transigència…però hi ha coses que no es poden tolerar!; com és ara una errada científica o una opinió que, a contraciència, intenta manipular sentiments a conveniència. Continua
Avui tornam votar. Altra vegada. Des de la raó no s’entèn la manca d’habilitat per d’arribar a acords. Però es que la raó hi intervé poc. Continua
Sortosament la resposta dels lectors a la seccció fa que disposem d’un grapat de mots perduts en llista d’espera.
Vet aquí un mot curiós de la llista que ens facilità na Bel Alemay. Particularment no el recordava gens ni mica.
Es una variant manacorina, és a dir nostre, de somort Continua
Idees anteriors: La comunitat no deixa d’intervenir sobre els infants. Si es fa de manera conscient es pot assolir la condició de “Municipi educador”. El primer principi de la Carta de Ciutats Educadores fa referència a la igualtat. Continua
En els comentaris anteriors relatius al Canvi climàtic es va intentar justificar la necessitat d’implicació personal. Ls setmana passada es començà amb la primera proposta concreta, el vot. Avui s’orienta la mirada vers una primera fase del consum responsable: llegir etiquetes per conéixer, o millor intuir, el que realment compram. Continua
Des d’una mirada externa, a vegades, a les persones llorencines, se’ns ha acusat de pretencioses i orgulloses del que tenen o consideren seu. Continua
En Pedro Servera, recordem les seves arrels artanenques, ens fa a mà un altre mot, per mi, desconegut: aür!.
Val a dir que és un mot ben nostre, és a dir no surt en el Diccionari de la llengua catalana (IEC2) Continua
Dies de campanya electoral, tothom diu el que més li convé. Malgrat les reposades reflexions en el fons votam per intuïció (i no sempre pel que ens convendria). Recordem, si potser, un tema cabdal: el de la llengua. Continua
Idees anteriors referides al canvi climàtic: Bé per interessos econòmics o bé per inconsciència, entre tots ens estem carregant el Planeta. Podem no fer res o treballar-hi una mica. Algunes propostes d’indole personal.
Diuen que el desgel dels pols, amb una grapada d’anys, farà augmentar el nivell de la mar i això afectarà ben directament grans ciutats i també les nostres platges. Això encara ha de venir, de moment un tassó d’aigua no modifica el volum global de la mar, Continua
L’altre dia n’Antoni Font comentà que en una conversa entre padrina i nét havia sortit la paraula “tatano”, que feia anys que no havia sentit.
I es que abans hi havia un “vocabulari infantil” avui desterrat. En comptes d’anomenar les coses pel seu nom, al parlar amb els infants, es feien deformacions, com la de tatano, tate per xocolata, tata per pare… i tantes altres. Continua
En Pedro Servera, l’altre dia, en un comentari assenyalà dos mots, brac i verrim que apareixen en el diccionari, el primer com a liquid seminal i el segon com a “engrut de brutor”. Al poc temps contestà en Joan que havia sentit dir verrim amb “b”.
Brac era, és, per a mi, un mot desconegut. Els all·lots , anys enrera, anomenàvem barrim (segurament derivat de barrinar) a l’esmentat líquid; un mot que no surt, però, en el diccionari. Continua
A vegades va bé agafar una mica de distància. Sortir del constant bombardeig informatiu, sempre interessat.
Rellegir el concepte de justícia m’ha anat bé.
Justícia?. Quin desastre!
La porta cremada pel sol em suggereix un tema vell i persistent. Els claus rematxats, la voluntat humana, de qui la va fer, de mantenir constant i fermada la situació.
La frase ens recorda un dels problemes més greus del món actual, l’increment de la injusta distribució de la riquesa. Continua
Idees anteriors si així es desitja, es podria treballar perquè el nostre fos “Municipi educador”. Caldria dotar recursos, demanar opinió i treballar per a la igualtat.
El primer principi de la Carta de Ciutats Educadores, del qual ja se n’han tocat dos aspectes, fa molta incidència en el tema de la igualtat.
De la necessitat de prendre mesures adients per “eliminar els obstacles de qualsevol mena” que puguin impedir l’exercici del dret a la igualtat. Incloent-hi les barreres físiques.
La part física és potser la més tangible. Continua
És un de la llarga llista que ens facilità na Bel Alemany. Mot curiós, emmagatzemat en la amemòria de la infantesa, amb l’accent sobre la o. Ara poc utilitzat, poc sentit.
El DCVB mostra:
RÈBOU adj. ant.
Rèbeu, violent.
Canvi climàtic04 Tancant introducció
Idees anteriors: Es hora de posar-s’hi. És la nostra decisió aportar alguna cosa. Tots coneixem el camí.
Per tancar la introducció i abans d’encetar possibles propostes concretes, potser cal incidir en la “re avaluació” que proposa S. Latouche.
La clau és prendre consciència de la necessitat i després creure i confiar amb les nostres possibilitats, car tots portam el monstre de la peresa, del tanmateix, a dins. Continua
Paraula de moda. Qui més qui manco demana diàleg a l’altra, amb qui es troba confrontat. Reflexionem-hi una mica. Continua
Potser no és perdut del tot, però poc utilitzat. L’altre dia va sorgir a la coral -ja s’ha dit altres vegades que el director, en Tomeu Ginard, adesiara n’amolla alguna per recordar-. En aquesta ocasió se n’adonà una soprano que va fer senyes per posar-la a la llista.dels mots perduts.
Val a dir que és un mot ben nostre. Vull dir que, com el cas de biuló, si un va a València, Barcelona, Lleida… segurament no l’entendran. Continua