Mots perduts: junyir

Segurament la pàgina no te gaire visites, però és recorfortasnt adonar-se’n que alguns lectors la viuen, i per això suggereixen entrades noves. Tal és el cas.

Han desaparegut els carros, i també tot el bestiar de feina…no és estrany, idò que el mot també hagi desaparegut.

Continua

Mots perduts: “enxufat” i “fantasma”

Avui parlarem de mots que, éssent relativaments usuals, no surten en el diccionari. El dos primers perquè, pel significat que se’ls atorga son clars castellanismes -ens n’haurem d’alegrar, idò que es perdin!-; el tercer (“cunyadisme”, que substitueix els dos anteriors) encara resta pendent de consolidació.

Continua

Mots perduts: acanar

Es un suggeriment de n’Antoni Font, lector habitual i comentarista de card.cat. Havia llegit el concepte de “terra no acanada” en un text d’Antoni Riera Melis i ho va lligar amb el “vull canes” de quan, éssent infant, jugava a bolles.
Acanar, canar, mesurar, amidar…s’han anat substituint, en bona part, pel castellanisme “medir” Continua

De la premsa: plàstics

Justament ahir se’n parlava, de forma intermitent, en un sopar multicultural, amb persones de diversos indrets que resideixen, si mes no temporalment, en el nostre entorn. Es parlava deia, de l’imparable creixement de la població mundial, de la inutilitat de les reixes a l’hora d’aturar migracions i dels plàstics que, quan ens n’hem adonat, ja s’amunteguen per a tots els racons del Planeta.

Fa bon parlar de temes de llarga distància, d’aquells tan llunyans que no ens comprometen a res en una nit calorosa amb una copa de vi rosat i fresc al davant… Continua

Mots perduts: posadera

Quan, a la taula del cafè, vaig amollar que estava acabants els recursos de mots perduts, n’Antoni, sense pensar-s’ho va saltar: “-Has de posar lo de ses posaderes”. Contà que, a Manacor hi havia posades amb posaderes. La posada era la casa que tenien els amos de les grans possessions, a la vila, a Manacor. (Aqui també n’hi havia de posades, però sense posaderes, la de Son Vives, la d’Infern, la de sa Begura…) Continua

Mots perduts: comanar

Comana’l-me molt”, “ja el me comenaràs“…realment no és un mot perdut del tot, tal vegada l’hauriem de situar a la llista de mots devaluats. El “comanar” s’ha anat substituint per “saludar”: “envia-li saludos de part meva“. “Saludo” és, segons Alcover-Moll un “castellanisme inadmissible”. Continua

Són les mateixes

En totes les èpoques, en tots els indrets hi ha persones que, davant la incapacitat de convèncer a altres persones, decideixen aplicar l’ús de la força per imposar la seva manera de veure les coses.

El tema va sorgir a una conversa de l’altre dia: “Els de “A por ellos!” del sud són molt semblants als de “El Valle no se toca” del centre, i a aquells altres, ciutadans, que, fent alulea,  tiraren cacauets i bombetes fètides el dia de la conferència de Josep Melià, amb presentació de Planas Sanmartí, a sa Rectoria (16.04.1975)”.

Persones amb desig d’imposar la seva voluntat, derivada segurament de la por a perdre el que ja no es té.

(Imatge de Google)