Refranys: A bé o mal…

A bé o mal andar, de ta part l’escrivà

Una vegada acabada la llista dels Top ten encetem una recreació de refranys un tant aleatòria i potser caòtica. En base al “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” de Bàrbara Sagrera anirem comentat aquells que, pel seu contingut a per la seva actualitat, al meu parer, semblin vigents.

El present no destaca pel contingut -amb el qual no em sento emocionalment gens identificat-, sinó per ser de rabiosa actualitat. Continua

Entorn: Cama-roja

1 Cama-roja (Cichorium intybus L.)

Potser no és la més bella, però si la més enigmàtica. Sedueix pel seu blau, per la seva abundància, per les tiges rectilínies sense fulles aparents i també per la seva personalitat: per seguir el sol calent i per ser, com els moment de felicitat, una flor efímera. Unes quantes hores d’existència li basten per deixar la seva empremta vital, per complir amb la seva existència. Continua

Entorn

Encetam una nova secció amb la finalitat de treballar, afavorir, sensibilitzar, orientar…vers aquest ampli concepte que s’anomena Educació Ambiental. Finalitat que es situa en la mateixa línia iniciada, conjuntament amb altres persones, des de ses Sitges estant, a principis dels anys vuitanta del segle passat.

L’objectiu és modest, es tracta d’enfocar -si potser setmanalment i cada dimarts- algun dels nombrosos continguts que ofereix l’entorn més immediat. Continua

Mots perduts: botxinar

Certament no sé ben bé si és un mot perdut o forma part del ampli llistat dels “inexistents” (totalment desconeguts). En el meu entorn no l’havia sentit mai fins que vaig començar a festejar. A la banda de migjorn de l’Illa l’usen a manera de “remenar calaixos”, “cercar, “restrejar”… Recordava, l’altre dia, en Serafí que l’havia sentit, en el mateix sentit, a Felanitx. Això sí, en la versió “butxinar” (Ja se sap que en aquella zona a determinades “o” àtones, a l’hora de parlar, les converteixen en “u”) Continua

Refranys: No diguis…

No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben fermat.

I amb aquests acabam la, varies vegades, esmentada llista dels Top ten dels refranys mallorquins (Victor Pàmies/Climent Picornell)

A l’Alcover-Moll no he sabut trobar significat o explicació. Bàrbara Sagrera en el seu “Corpus…” mostra:“vol dir que no cal confiar en aquelles coses que encara han de venir”. Continua

Mots perduts: envelada

Ara que comença a arribar la calor…
La paraula castellana “toldo” ha anat substituint el mot tradicional d’envelada.
Abans, a l’estiu amb una col·lecció de pals i cobertes de branques de pi, se’n feien moltes d’envelades per guarir-se del sol. La darrera que recordo era una que es muntava a Artà cada any vora el camí que porta a ses Paises. Donava ombra a persones d’edat que hi anaven a passar l’estona. Continua

Refranys: Una flor…

Entre aquesta i la propera entrega acabarem les referències a aquella llista dels refranys que figuren en el “Top ten” de popularitat descrit per Víctor Pàmies i comentat, fa deu anys, per Climent Picornell i que conformen els nombres 9 i 10 de la llista

Una flor no fa estiu
“vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general” (DCVB) Continua

Mots perduts: grenyal

Com a sistema viu que és la llengua, s’ha anat substituint el seu significat per altres paraules més “modernes”, verd, tendre, inacabat…
En la meva joventut, mot ben usual en el sí de la família.

Mostra la singularitat que, en la quarta accepció del DCVB, en sentit figurat, mostra una referència a Salvador Galmés. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Ja són vàries les referències que s’han anat publicant referides a la “transcendència de l’entorn” en la formació de les persones humanes al llarg de tota la seva vida; i de forma singular en el periode anomenat primera infància, si fa no fa des poc  abans de néixer fins als 3 anys.
Tots ho sabem, “son espongetes”. Però una cosa és la informació i l’altra l’aplicació del coneixement. Continua

Refranys: Qui va amb…

Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.

Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua

Mots perduts: collada

-I aquesta que la saps?, em va demanar. Vaig haver des contestar que no, o bé no la recordava o no l’havia sentida mai. -Collada son aquestes voltes que, una vegada cosit el botó, amarren el cosit a la roba.

Segurament, idò, no serà un mot perdut atesa la relació de les persones llorencines amb la confecció. O potser sí que ho és, ben mirat, els joves no fan collades d’aquest tipus. A vegades, en comptes de cosir els botons, canvien la camisa. Continua

Tot anirà bé

Una de les múltiples situacions  que mostra la imprevista pandèmia,  derivada de la situació de confinament i del pertinent i obligat canvi de rutines, és un nou retrobament de mares, pares i fills i/o filles a casa, un entorn físic limitat (malgrat, i encara sort, que la majoria de les cases, aquí, disposin de patis o corral).
Sense padrins i sense poder sortir va situar les famílies en un nou paradigma relacional.
Tenim una gran capacitat d’adaptació i tothom sempre se’n surt, però el “tot anirà bé” o el “resistiré”, com bé saben mares i pares, també tenen un determinat cost. Continua