Mots perduts: expressions locals

-Te’n sé una de nova, va dir n’Antoni “Cus”, potser ja la coneixes: “donar més voltes que una merda de mariner“.
-Hahaha, no no la coneixia. L’haurem d’apuntar.
-“Donar més voltes que es ca de’n Rave“, havia sentit jo, afegí en Jaume “Garbeta”.
-Tot d’una en esser a ca nostres les apuntaré, perquè si no  em fugen de la memòria. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Es coneguda aquella anècdota. Calculant la resistència de l’aire, el pes de l’objecte i totes les altres condicions físiques, es pot preveure, amb un marge insignificant d’errada l’evolució d’un objecte amb caiguda lliure.

Però no és així quan el que va caiguda lliure és un ésser viu. Qualsevol revinglada pot trastocar l’itinerari previst. Continua

Mots perduts: estrúmbol

La gent gran l’haviem sentit i potser, a vegades, l’havíem usat. Curiosament és paraula masculina i es solia aplicar a aquells jovenells que eren barruts, poc respectuosos i desordenats. una mescla de la segona i tercera de les accepcions que mostra el diccionari. Per cert la tercera és ben nostra (Recordem que fins l’any 1892 vam ser manacorins). Continua

Mots perduts: fer bel·landines

-Podem anar a collir taronges?
-Si anau-hi, però deixau la barrera tancada i no faceu belandrines.

L’altre dia en Joan Umbert també ens facilità una nova llista de mots perduts. Entre ells n’hi havia un de ben usual en la infantesa preturística i que feia temps que no sentia: “fer belandrines”. Era un reclam que feien els majors als infants. No en sabiem el significat,  semblava una malifeta infantil sense gaire malícia.

El mot no ha resultat fàcil. L’hem localitzat gràcies al “Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines” de n’Antoni Lull. I es que que les belandrines són bel·landines. Continua

Mots perduts: pa

A vegades, tant de la perspectiva pràctica com teòrica, s’ha comentat el tema de la complexitat de la comunicació i aprenentatges humans. Per sintetitzar es podria dir que ens trobam totalment enxarxats tant amb les altres persones com amb l’entorn on ens desenvolupam.

La riquesa d’accepcions de la “pala de metre”, de forma atzarosa i de rebot, va suggerir a Tomàs Martinez l’exemple del pa, mot ben viu però amb múltiples accepcions i varietats, si mes no parcialment,  oblidades. Continua

CC9- L’aigua que tiram

Certament han canviat els costums en relació a les generacions anteriors i en general, per bé.
L’aigua, abans era escassa pel cost que implicava el seu enmagatzement, després, segurament per allò de la llei del pèndul, es passà a: “en gastaré tanta com pugui pagar.
Es tracta d’anar una passa enllà i, sense minvar les condicions d’higiene, hauriem d’ullar el nostre consum rutinari d’aigua. Continua