Mots perduts: safalcar

En Jaume “Garbeta” i n’Antoni “Cus”, a la taula del cafè, parlaven de feines ben festes, del contum (també perdut), de mostrar orgull d’una feina ben feta. El tema era relatiu al segar (tot recordant, en Jaume, una contarella de mon pare)  i de com, temps enrere, ordenaven les gavelles i les garbes… I va ser així, que en la conversa, de forma natural, apareguè el mot. Continua

ADT.PL – Recerca/2. Quina història?

De banda els aspectes físics (a tall d’exempe, el nostre entorn resulta apte per a la producció d’ametles, però no gaire per a la de plàtans), una altra variable que, sens dubte, ha condicional el nostre ésser com a “persones llorenciones” és la nostre història, el procés col·lectiu que ens ha portat on som ara. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

D’escletxes en podem trobar per tot, a cada casa i a cada persona; per exemple entre el parlar i el fer, o entre el pensar i el parlar…tal vegada l’escletxa més condundent és la que es situa entre les idees i els fets. Moltes coses les “sabem” i les “tenim clares” però a l’hora d’actuar ho fem “a la nostra manera”. Continua

Mots perduts: Homes, homenets…

El tema passat de la “Càgola merdançana” destapà la qüestió de la classificació homínica que va més enllà del diccionari.

Parlant-ne amb els savis amb qui, algun dia, compartim taula de cafè, va sorgir la llista que en feia en Joan “Maset”: Homes grans, grans homes, homes, homenets, homeniqueus, càgola merdençanes i merdes de lloro. Continua

ADT.PL – Recerca/1. Quin entorn?

Una vegada formalitzat el diagrama sistèmic, la consideració dels factor i les seves relacions que, tal vegada, podrien haver influït de manera singular en l’ésser de les persones llorencines, vàrem començar la tasca de recerca; fonamentalment en els llibres d’informació local que teníem a mà, i de forma singular en el llibre “Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municial. Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992” i en les obres de Salvador Galmés. Continua

Una de llibres: Mentides

La veritat es que vaig quedar una mica descol·locat. Ho vaig haver de llegir varies vegades: «La majoria de les persones menteixen tres vegades en una conversa de 10 minuts».

Qui ho diu?, va ser la primera resposta intuïtiva; no, no és un que passava per allà, és professor de psicologia de la Universitat de Massachusetts i segons la solapa del llibre «autoritat de prestigi mundial en causes i efectes de l’engany».

Uep aquí!. Haurem de qüestionar una vella creença. Una creença compartida. Continua

Cultura Popular a Mallorca, avui

Una petita nota, tan sols per deixar-ne constància a nivell local. Ho recordava adesiara Itamar Rogovsky: encara que no te n’adonis les coses passen. Cert.

Va ser una mica de rampellada atzarosa de noticiari: na Joana Domenge, la nostra Joana Domenge, la del ball de bot, Sant Joan Pelut i, entre altres coses membre del Consell Assessor de Cultura Popular de l’Ajuntament de Palma, juntament amb Andreu Ramis i Miquel Sbert entre altres, ha coordinat el monogràfic “Parlem de… Cultura popular a Mallorca, avui”, de la prestigiosa revista semestral “Caramella”

Continua

Mots perduts: Càgola merdançana

Amb ulls de polissó, alçant una mica les celles i mirant per damunt el vidre de les ulleres, n’Antoni «Cus» em va dir: en sé un que no el sabràs; càgola merdançana. Saps que és? Idò si, és la categoria més petita dels homes. Hi ha homes, homenets i càgola merdançanes. Ho va dir com si fos una sola paraula i vaig haver de trescar diccionari. Continua

ADT.PL – Anecdotari/1

De forma paral·lela a la publicació dels diversos capítols de “Aproximació a determinats trets de la persona llorencina” que van apareixent els dilluns, s’enceta avui una mena d’apèndix obert.

Es tracta de comentar anècdotes de fets verídics i contrastables que, d’alguna manera, puguin definir “ésser”. Tal és el “cas de les signatures” Continua

ADT.PL – Diagrama sistèmic

Tota recerca comporta un procés, de la mateixa manera que tota hipòtesi descansa sobre una manera de pensar (“tot el que es diu,és dit per algú” s’assenyala adesiara).

A l’hora d’indagar sobre els possibles trets que, tal vegada, puguin conformar l’ésser de les persones llorencines, varem reflexionar sobre la possible interrelació dels elements que intervenen en la configuració. Continua

Mots perduts: paxarraca (i altres)

Un dia, a la taula dels mots perduts, taula que mantenen fonamentalment n’Antoni «Cus» i en Jaume «Garbeta», van sorgir el tema dels embarbussaments, aquelles paraules que, sense tenir un significat clar, juguen amb el sons.

N’Antoni recità aquella cançó que, sense tenir ni cap ni peus, adesiara cantava un conegut seu: Continua