Mots perduts: formiguer/rumbo

Avui, quan en Jaume contava que mentre feia una altra activitat havia tingut temps de fer un formiguer, pensàvem que es referia a un formiguer d’aquells que, adesiara i en els anys cinquanta del segle passat, es veien fumejar per foravila. Pero no, feia referència a un pastís de moniato que, si més no a Son Carrió, era conegut també amb el nom de “rumbo”. Continua

Mots perduts: blonco

En el Sant Llorenç preturístic els “tios” eren bloncos.
I les ties eren ties. Segons el gènere s’utilitzava una accepció o l’altra. Amb els anys, la modalitat castellana (una mateixa accepció amb dos finals) envaí l’espai comunicatiu.
El DCVB reorienta cap a “oncle” i assenyala que blonco, com conco, és una variant. Continua

T/QO – “Situació d’emergència”

Torrentada. Qüestions obertes/9 – “Situació d’emergència”
La qüestió oberta que es planteja ben bé es podria titular “Silencis/2”
Els polítics i tècnics de Recusos Hídrics (a la reunió de l’Espai 36) i els tècnics del Consell Insular de Mallorca (En concret la senyora Lara Ataun en el programa Fred i calent del 26/12/218) parlen de “situació d’emergència”· per refer el que hi havia abans de la torrentada.
Del que hi haurà després de la “situació d’emergència” encara ningú n’ha parlat. Continua

T/QO – Autocrítica

Torrentada. Qüestions obertes/7 – Autocrítica

“Cada campaneta te el seu so” diu el refranyer per assenyalar que cada persona veu les coses a la seva manera. Una obvietat que, massa vegades, s’oblida.
Les meves referències personals, tant experiencials com intel·lectuals (“La primera passa, sempre és adonar-se’n, prendre consciència”) sempre porten a una mateixa font: l’autocritica és la que nodreix les noves idees. L’inici d’una possible transformació. Continua

Mots perduts: nombre (o maneig/2)

El savi Maturana assenyalà que en la reflexió s’aprèn…i com s’aprèn?, reflexionant, fent amb altres, completava. Vaig pensar amb la sentència maturanenca quan de Tomeu Ginard, d’Artà, em va fer un comentari ampliant el concepte de “maneig”.  Així, de banda el concepte “particular” assenyalat per Jaume “Garbeta” (referit al pagès pobre que al retirar-se es desfà dels ormejos habituals de feina), cal afegir-hi el concepte “empresarial” aportat per Tomeu Ginard i referit a “tots els bens que eren propietat de l’amo de la posessió”, fossin olles, bísties o altre mobiliari i que se’n portava en cas de canviar de lloc de residència, sempre el dia de la Mare de Déu de setembre. Es diferenciaven dels bens i objectes propietat del senyor que eren “de nombre” i havien que quedar a la possessió. Continua

T/QO – Silencis

Torrentada. Qüestions Obertes/6 – Silencis

Superats els tres mesos d’ençà de la torrentada no deixen de sorprendre alguns silencis. De banda l’espès silenci dels voluntaris a l’hora de treure fang de les cases, sorprenen, ara, tant els silencis administratius com els intel·lectuals o els associatius. Son ben comptades les exposicions públiques del pensar, del sentir i, encara més, dels tràmits orientats a possibles decisions preventives.
I tot, malgrat a la darrera campanya es parlàs sovint de “transparència” i, en algun dels casos, de “democràcia participativa”. Continua

Mots perduts: maneig

En Jaume, avui amb un bonet de punt al cap, passa per davant la taula de cafè i em diu –En sé una que, tal vegada, ja l’has posada!, -Quina és?, li dic, i ell em contesta: –maneig, el conjunt de bístia, carro i ormejos que tenien els pagesos. Quan es retiraven, llevaven el maneig. -Ha regalat o venut el maneig!, deien…  Continua

T/QO – El relat

Torrentada. Qüestions Obertes/5

Després de contemplar i analitzar superficialment els darrers videos, sembla que, de mica en mica, vagi surant un determinat relat derivat de la torrentada. Si fa no fa ve a dir: la desgràcia era inevitable, no s’hi pot fer res i que encara sort que es va donar a darrera hora del capvespre.
Relat que està molt en sintonia amb la nostra cultura, on el conformisme i la resignació cristiana en resulten paradigmàtics.
Un relat que, a més de satisfer a bona part dels afectats, fonamentalment afavoreix a totes les administracions.
Res a dir. Cada comunitat repòn segons les seves necessitats.

Però tampoc no ens hem d’enganyar a nosaltres mateixos. La pluja era, certament, inavitable. Amb el coneixement actual, res podria impedir que tres-cent litres caiguessin en poc temps sobre Infern, sa Carbonera, sa Begura, s’Alma i ses Planes.
Altra cosa en són les conseqüències d’aquesta pluja inevitable i en aquest cas, dramàtica.
Potser seria convenient que ens preparéssim. Segons assenyala la ciència, això tornarà a passar. No sabem quan, però hi tornarà.

Mots perduts: un efilall

En un dels darrers exemplars de CentxCent, Rafel Perellò mostra una entrevista feta a Josep Bauçà, l’home més vell de Mallorca. Una delícia.
Al final presenta una explicació de l’enfilall de preciosos mots perduts que surten en la conversa.

Vegeu l’entrevista i els mots

(La imatge, també de Rafel Perelló, és la que acompanya l’entrevista)

T/QO – Foravila

Torrentada. Qüestions obertes/4: Foravila 

L’actitud del Govern  front els danys que la torrentada causà a foravila, n’és una evidència més del desinterès i l’abandó. Ho han manifestat reiteradament els pocs pagesos que resten -foravila és mort!- i la manca d’atenció, ara i aquí, n’és una prova fefaent. Continua

T/QO – Jo

Torrentada. Qüestions Obertes: Jo

A dir ver tan sols he assistit a una de les diverses reunions relatives a la torrentada, Era aquella on els responsables de Recursos Hídrics, amb presència dels de l’Ajuntament i de l’empresa constructora explicaren la feina que ferien en el torrent i si no ho vaig entendre malament en una fase “d’emergència de tres mesos”. La famosa reunió de la servitud (no aplicada) dels cinc metres. Continua