Torrentada: Materials necessaris

La solidaritat i la generositat també va desbordada. A nivell organitzatiu convé però que els desplaçaments a l’interior del nucli urbà no es facin en cotxe i que els voluntaris passin per l’Espai 36 on els indicaran on poden incidir.

Malgrat tot, apareixen noves necessitats. com per exemple:
Borses de fems resistents
I també:
Botes d’aigua, guants
Poals
Pales i graneres,
Poals i “fregones”
Pales de ferro
Rastrells
Roba per a adolescents.

Per si alguna persona o empresa vol ajudar…

Alerta! S’ha detectat una porta forçada a l’escola Mestre Guillem Galmés

Des de l’escola ens fan arribar la notícia que, ahir (tarda o nit), alguna persona ha forçat la porta de secretaria de l’escola Mestre Guillem Galmés, suposadament amb la intenció de rastrejar i pispar alguna cosa.
Serveixi aquesta informació com a motiu d’alerta. Hi ha persones que aprofiten les situacions de crisi per treure’n guanys. Continua

Mots perduts: darreria

Poques coses resulten tan gratificants com les aportacions dels lectors. En Pau suggereix, d’una vegada, dos nous mots perduts.
Cal recordar que el concepte “mot perdut”, com moltes altres coses, és elàstic. Potser perdut per una determinada generació o familía i per altres no. Per a les persones grans, sen sentit de segon plat, és encara un mot ben viu.
Vegem el diccionari Alcover-Moll: Continua

Mots perduts: esbaldir/esbandir

Caçar mots perduts es pot convertir en una aventura. Es tracta d’escoltar la parla persones de certa edat i quan diguin un mot poc usual, jas!, un a la borsa!. A n’aquest el caçà na Caterina, es coltant una recepta de cuina “…i quan estigui ben esbaldrit…”.
Vegeu el que mostra aquesta meravella de MN. Alcover i F. de B. Moll: Continua

Mots perduts: Recordar cançons

Encara hi ha gent de certa edat que gaudeix de recordar velles cançons i acudits que havia sentit d’altres persones. Son vestigis d’una època perduda. D’aquella en que s’exercitava la memòria, ja fos per obligació (a l’escola) o per necessitat (ho hi havia ni els coneixements ni les tecnologies actuals).

Vet aquí algunes cançons (relatives a pomes) que recorda en Jaume “Garbeta”. Continua

Envelliment

El tema de l’envelliment de les persones ha provocat, darrerament i a nivell general, tot una serie de moviments que van des de l’explotació comercial (viatges) al desenvolupament (UOM), passant per la “madurescència”, l’intent de donar sentit i vida a les persones, una vegada superada l’etapa laboral.
El comentari d’avui gira a l’entorn de la necessitat de facilitar els serveis adients a la demanda que arriba després d’aquests moviments assenyalats. Continua

Mots perduts: ascendència

Realment no és un mot perdut, en tot cas un mot trastocat.
Va ser parlant de les posaderes quan, n’Antoni “Cus”, va fer referència a l’amo en Pedro de Son Pou, i a la seva “ascendència” sobre la pagesia manacorina (“Ben vestit, sempre amb traje de llista arribava als abeuradors i allà hi deia la seva, tothom l’escoltava… lo que deia l’amo en Pedro, anava a missa!”) Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Hi ha idees que remouen, sacsegen, tal és el cas de la que es presenta. De fet va originar el treball de recerca sobre un possible ésser de la persona llorencina (ADT.PL) que es publicà en aquesta mateixa revista digital abans de l’estiu. A l’hora de pensar i actuatr, la família, l’entorn, la cultura té més importància del que, a vegades, consideram. Continua

Mots perduts: l’art de dir

Fa temps vaig tenir un professor que assenyalava: “ben dit, tot es pot dir”. I justament a l’art de dir vull fer avui referència. Es un diàleg entre l’amo en Joan “Macet” (padrí d’en Jaume “Garbeta”) i don Joan “Sitges” (també conegut a nivell local com “El capellà sobrassada”). Els “Manaments de l’església” segons l’amo en Macet, als que el capellà responia amb pacient benevolència: macet, macet…  Continua

Mots perduts: quesvulla i d’ací la

Aquests mots es poden plantejar com a exemples de l’evolució en l’ús habitual de la llengua.
Els recordo perquè em varen impactar (com determinars olors i costums vitals de la casa, com, per exemple, entrar i treure la somera de la boal que hi havia al fons del corral, passant pel bellmig de la casa sobre un centrat empedrat que partia amb dos l’habitual trespol de calç i grava de la casa) quan essent adolencent, per anar a l’Institut de Manacor, vaig fer una any de posada a casa dels oncles, ja vellets, de ma mare, Biel i Rosa. Ell era el germà major del meu padrí Miquel “Coveta”, nascut el 1.888.
Tenc dubtes del primer, però a la segona elocució, mai més l’he tornada sentir.

El DCVB en diu: Continua