No confondre amb “juli” usat en determinats jocs infantils.
“Estar en joli” és una locució que no llista en els records conscients.Potser paraula viva o perduda què no consta en el registre familiar. Continua
No confondre amb “juli” usat en determinats jocs infantils.
“Estar en joli” és una locució que no llista en els records conscients.Potser paraula viva o perduda què no consta en el registre familiar. Continua
Per aquí en diem “escovar” al fet de arrabassar i tallar la cua a determinats animals.
Es va comentar al tractar la paraula “torcedor”. La relació de les persones amb els animals ha canviat de verd en blau. Cert és que ha hagut d’apareixer una llei de benestar animal per acabar de convèncer als indecisos, però cert és que la relació va canviant.
També en un entorn de passat s’hauria de posar la paraula que es presenta. Encara hi ha pastors que tallen la cua a les ovelles i d’altres que arrebassen la cua a determinades aus, però de cada dia van minvant (si mes no així ho volem creure) Continua
Ahir, dia de Pasqua, la mar pegava relativament fort a les platges de llevant. Dia de núvols canviants que oferien una mar blanquinosa, color derivat de la llum grisa i de l’escuma.
En primer pla l’explosió de la primavera. Sobre la bella imatge una frase de Kahneman, finit fa pocs dies. la seva sàvia aportació atempta contra els costums establerts. Si volem saber una opinió generalitzada, s’haurà de demanar, persona a persona… Continua
Aquest proppassat dimecres va morir Daniel Kahneman, Nóbel d’economia (2002) i autor del conegut “Pensar rápido, pensar despacio”.
Si fes una llista dels vint llibres que més m’han impactat en aquesta darrera etapa formativa,, el “Pensar rápido…” seria un d´ells.
Davant la incertesa agafam dreceres no sempre lògiques (“Ens guiam més per l’emoció que no per la raó”) i tenim aversió a la pèrdua (“Ens desagrada més perdre que el que ens agrada guanyar”) serien dues de les seves aportacions transformadores. Continua
La conversa és diversa. Cada persona té els seus interessos, el seu relat i els temes que li son plaents.
Un dels temes, apareguts i finits de rempellada ens situen en anys passats, quan el maltracte animal era considerat “normal”. Veure pegar a les bísties, als cans, i fins i tot a les ovelles, era espectacle gairebé diari, fruit tant de l’autoritarisme generalitzat com del desconeixement..
Una eina de control per a les bísties era el torcedor.
Sortosament tot això ja és passat. Continua
D’aquesta tercera entrega, malgrat es mostrin paraules en desús o ben poc usades, en voldria destacar dues, per a mi ben desconegudes: adondar i afrós. Com bé es veurà, la riquesa lèxica de Mn. Galmés, a més d’un dels motius de la present secció, serà una constant.
Avui, però, voldria enfocar el “Per afegitó”, molt usat en la parla llorencina del segle passat. Continua
En el nostre entorn, generalment, “fer una eixida” és fer quelcom festós i relativament extraordinari. Tant pot fer referència a un grup que surten per berenar plegats com quan es pacta qualsevol acció no habitual.
El Diccionari mostra moltes altres i variades accepcions. Continua
En Jaume assenyala que a Felanitx anomenen així la planta que du molta força o que va molt bona.
No recordo haver-la sentida mai en el meu entorn familiar, Podria ser, idò, un exemple de la utilització (o no utilització) de determinats mots en entorns concrets. I també exemple de la pobresa lèxica que, a nivell individual, si fa no fa, molts tenim.
Paraula que el normatiu, en sentit més restrictiu, també recull. Continua
Mot curiós el que presenta en Jaume.
Cap de les accpcions surt en el normatiu. El Diccionari sols posa una pronúncia recollida a Manacor i ramet a desfilagarxar.
“Desfer a fils, és el que nosaltres entenem com desfilagassar. Potser l’haurem de considerar un localisme. Es a dir, ben nostre. Continua
Com cada diumene, un raconet per pensar.
Es segueix amb la línia que assenyala que tot s’ha de qüestionar.
Avui de la mà de D.J. Siegel es planteja la necessitat de qüestionar el que veiem com a cosa certa, el que oïm, el que tocam… Les percepcions són una mescla de tot això, i també del que ja portam après. Continua
El normatiu remet a “sucar”, l’Alcover-Moll mostra el (V.suc art,2), però cap de les accepcions és tan contundent, clara i usada -si mes no en el nostre entorn- com la que, de forma críptica, assenyala el DCVB.
Vaig tenir un company de feina aque adesiara assenyalava “El que més emprenya de pegar un suco, és que no pot donar la culpa a ningú” . Cert, És tan personal això de pegar amb el cap on manco esperes… Continua
Avui un mot encara ben viu.
El President en fa un suggeriemnt indirecte al mostrar un article d’elnacional.cat que assenyala que és la paraula catalana amb més significats diferents (N’assenyala 19)
En el nostre entorn, amb la forma “cotre” era sovint usat en una variant de l’accepció sisena, per confirmar o adherir-se al que una altra persona assenyalava.(sinònim de “en faltaria més”, “jo també ho pens”, es clar que sí!…)
Al llarg de molts anys va ser paraula ben viva en la parla llorencina.
A fora vila, moltes cases, tenien una vaca, cabreso ovelles per poder disposar de llet fresca. Amb el sobrant de la llet, bona part de les families que tenien algun d’aquests animals provaven de fer formatge.
Val a dir que no sempre sortia bé, però…al quallar la llet i passar-la pel fogasser sortia el serigot del qual, altra vegada encalentit, en sortia el brossat.
Tot un procés, lent i pacient d’èpoques pàssades.
(Paraula no recollida en el normatiu)
De les 10 paraules galmesianes que avui es mostren en voldria destacar dues, que avui, poden semblar sorprenets i en certa manera perdudes: acondonar-se i acopament (de cor).
Altres es situarien a la llistat de paraules en desús: Continua
Una altra paraula agrícola, lligada a la feina amb tracció animal. Es així que deixa de ser útil i es perd Continua
Aquí en diem “tornai”
Mot agrícola, ben viu fins en els anys cinquanta o seixanta del segle passat. Després la motorització de fora vila canviaria usos, costums, i també el vocabulari.. Continua
El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral amb semblances de clastra.
Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua
Tant el mot com l’objecte pertanyen a un Sant Llorenç perdut.
Les partaules perdudes també son indicadors clars del canvi i la transformació cultural que estem vivint.
Fins en el segle passat, lacaça era un art i també recurs de pervivència. La majoria de cases, a fora vila disposaven de cans caçadors i d’una fura. La sendera era una xarxa, de sil que es posava a forats o portells per recuperar una peça. Els cans eivissencs encalçaven llebres i la sendera era en el portell. Si anacen de conills i s’ecavaven, la sendera anava davant el forat i la fura els treia. Continua
Gaspar Mesquida Estelrich, 52 anys
Tanatori 16:00-18:00
Dia 16 de març