Patrimoni. Pou de na Comte

Amb sorpresa vaig veure la restauració (o reconstrucció?) del Pou de na Comte. Just després de fer-ne la pertinent fotografia em van entrar dubtes. Deu ser obra pública o pivada?.  Ser obra privada semblava poc probable, no sembla que la finca que l’aguanta tengui els 14.000m..  Igualment semblava poc probable que fos obra pública local al no tenir notícia de cap programa concret de recuperació del patrimoni comú.
S’haurà d’indagar, vaig pensar… Continua

T/QO – Nous Recursos Hídrics

Torrentada. Qüestions obertes/22. Nous Recursos Hídrics
La premsa d’avui mostrava el repartiment que se n’ha fet de les properes àrees del Govern de les Illes Balears.

No entrarem ara en l’anàlisi d’aquests tipus de distribucions de poder que fan els partits per tal d’arribar a acords de  governabilitat. La distribució d’arees de responsabilitat i les seves delimitacions resulten, habitualment i per dir-ho d’alguna manera, tot un exercici de creativitat. Continua

Mots perduts: baga

Le’m va suggerir el tècnic que muntava el fil de telefonia a casa: “s’ha d’anar alerta a fer una curva perquè aquest fil es bo de rompre”. Mon pare, que no parlava anglès ni en sabia res de telefonia, hagués dit “alerta que no faci baga!”. Ho deia mente esteniem fils de ferro per estirar les reixetes del galliner. Sabia que, a la llarga, una baga era punt de ruptura. Una vegada muntat el fil, voluntariament en feia alguna de grossa que servia de tensor. Continua

RME – Declaració

Del llatí declaratio vol dir “acció i efecte de deixar quelcom ben clar”.

El DIEC mostra una variant complementària: Acció de declarar o de declarar-se; l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat.
L’Alcover-Moll a la definició del verb declarar mostra: Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc./ Manifestar clarament. Continua

Mots perduts: moixina

Aquelles estades temporals i estivenques a la barraca de Portopetro formen part de l’imaginari infantil de na Caterina. Adesiara en fa referència, i conta les riealles que féren amb na Maria de Son Sans i els seus germans parlant de la “muxina” -que és així com es pronúncia a Santanyi- per amunt i per avall.
Molt de temps vaig pensar que era un mot inventat perquè, aquí, mai no l’havia sentit anomenar. Però no!. Com moltes altres vegades, anava errat. Continua

Mots perduts: feixina

Al llarg de la conversa amb en Rafel, de banda els castellanismes, també sorgiren altres mots, com el concepte feixina que aquí a Sant Llorenç era concepte utilitzat per descriure “feines manuals de voluntariat -o semi voluntariat si es considera la pressió social- fetes en grup i orientades al bé públic”.
Per exemple l’Escola Nova sembla que es va fer a força de feixines, En feixines s’arreglaven els camins o els ponts dels camins…i així. Resulta evident que s’ha perdut tant el mot com l’acció, la manera de fer. Continua

RME – Ètica

RME – Etica
El diccionari DCVB defineix l’etica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”
Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit.
Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Juny, mes de daurats. Els sembrats donen una tonalitat agairebé homogènia a la foravila humanitzada. Els arbres, les hortalissen d’estiu, l’ocre obscur de les faves…en fan excepció.
I a la vora dels daurats generalizats les petites flors, com les de corretjola, llevamans o les de cama-roja. I també les grans flors com les de la carxofera, de singular bellesa. Continua

Mots perduts: pollastre, indiot, vedella…

En parlàrem assenguts a la fresca, a sa Plaça, després de la interessant presentació del llibre de na Maria Eugènia.
Rafel Duran va fer una teringa de mots que si bé no s’han perdut del tot, porten bona marxa. De fet l’és social ja els ha perdut, o millor substituit pel seu corresponent castellanisme.
(Després ens contaràn romanços sobre adoctrinaments!)
Feia referència a mots tan habituals com pollastre, indiot, vedella… que has passat a ser “pollo”, “pavo”, “ternera”… (aquest darrer amb pronúncia mallorquinitzada) Continua

Mots perduts: grenyal

També hi ha mots que per l’ús habitual tenen cert caràcter personal o familiar. No faig referència a les repeticions -que fins i tot poden arribar a atorgar el malnom- sinó a aquells mots que la gent d’edat va aprendre de jove i encara conserva malgrat les modes i els nous usos.
Un exemple és el cas que es presenta avui. Per a la majoria el blant que encara no és madur serà verd. Per alguns altres, pocs, serà grenyal. Continua

Mots perduts: fletxes

Quan vaig demanar, a diverses persones de la pagesia, com s’anomenaven aquestes arestes que, quan passeges per foravila i gairebé sense adonarte’n, amb un tres i no res s’embotxen en els calcetins, fins arribar a la punta del peu (si fa no fa a 20 cm de la part superior de la llengua de sa sabata) em varen amollar un lacònic: no ho sé, en aquest temps n’hi ha diverses d’herbes aferradisses! Una és moixò, però n’hi ha d’altres..  Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

En l’àmbit del Coaching Relacional, l’acordar es situa en el vertex superior, quan a la base del triangle hi ha el demanat i l’oferir.
Encara que no en parlem, des de la infantesa, sempre cercam i aplicam acords. A vegades clars i de forma explícita, altres vegades confosos i de forma implícita. en el ventall de relacions que es van establint. Continua

RME-Transparència

Recreació de mots essencials: Transparència.

Certament és un mot molt usat i en molts indrets. També sovinteja en alguns programes d’acció política. Però que és la transparència?

Segons el DCVB és “qualitat de transparent” o “cosa transparent”, “Que deixa passar a través seu la llum de manera que poden veure’s els objectes des de l’altre costat”.
Del llatí. Del prefix “trans” (d’una banda a l’altra) i del verb “parere” (aparèixer, comparèixer). Continua