Avui, Primer de maig.

Dia Internacional dels Treballadors.
Transcendència singular de la celebració en un any en que la pandèmia viscuda, segurament haurà trastocat el concepte treball.
D’una banda al visualitzar determinats treballs que han passat de ser secundaris o menyspreats a considerar-se essencials. I d’altra banda per la incertesa de les condicions laborals en un futur immediat.
Potser per això, convé recordar el sentit de la festa i el sacrifici que comportà guanyar els drets laborals vigents. Continua

R.Refranys: Qui no vol…

3 Qui no vols pols, que no vagi a s’era.

Victor Pàmies va estudiar quins eren els refranys més populars i aquest és el que passa al davant a les Illes Balears. I també és el més popular a Catalunya i al País Valencià.
El DCVB el mostra a la veu “pols” amb el significat: “per a evitar perills o molèsties cal allunyar-se de les ocasions de caure-hi o de sofrir-les”. Continua

RME Estimar

I amb aquesta entrega posam fi al que hem anomenat “Recreació de mots essencials”. Cada persona té els seus i , si vol, els recrea així com considera.
La llista es podria allargar fins on consideràs el desig. Entenc que els 47 que s’han treballat compleixen, si més no, una primera tanda
Estimar és el darrer i potser, també el més contundent. Continua

Imatge amb tex / Text amb imatge

Alguns assenyalen que, després del coronavirus, el que és essencial -descomptant l’empobriment general-, tot continuarà igual.
Altres que l’excepcional situació viscuda és una oportunitat per treballar en el sentit de fer un món més humà.
Les persones i el temps, diran.

Segurament un dels aspectes més destacats del que hem viscut n’ha resultat el bombardeig i  la manipulació mediàtica. Continua

Mots perduts: ditirambe

Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.

Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua

Recordança de l’òbit de Salvador Galmés

Tal dia com avui de l’any 1951 moria a Sant Llorenç, Mn. Salvador Galmés i Sanxo, el més il·lustre dels llorencins.
Els veinats del carrer Rector Pasqual, han volgut fer una petita recordança  de confinament, llegint alguns pàragrafs de “Flor de card”.

Com assenyalà l’autor a la introducció de la contarella “No dóna gran cosa més l’agre de la terra!” Continua

R.Refranys: Tots duim…

2 Tots duim una campana dalt es cap

El DCVB també el mostra a la veu “campana” amb el significat “tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem”
Vendria a ser un refrany de significat diferent a l’anterior. Aquest recollit Mallorca.

En la mateixa línia hi podríem incloure aquell de S’homo es té per sa dita, i es bou p’es banyam que vol dir que el compliment de la paraula és el que caracteritza l’home formal. Continua

Mots perduts: morma

“Et fotré una morma!” anys enrere, era una expressió amenaçant que s’utilitzava, entre els infants i adolescents, per marcar territori, per demostrar superioritat sobre l’altra. Generalment l’amenaça acabava en no res.
També, a vegades, entre adults, i amb un to de dolça cansueta, per mostrar amical disconformitat

Fixi’s que una de les referències és de “Flor de card” de Mn. Salvador Galmés

En molts casos, el coronavirus haurà significat una espectacular morma a la confiança.

Continua

RME Felicitat

A vegades s’ha assenyalat que un dels motors de la vida de les persones és troba en el permanent encalçar  de la vella utopia de la felicitat.
Una felicitat que es pot trobar en molts indrets però que, com tot, s’ha de treballar. No sempre ve regalada.

És la penúltima entrega del que vaig anomenar “mots essencials”. La imatge correspon a una antiga excursió de “Els Trescadors” Continua

De la premsa: tres cullerades

Dins la voràgine d’informacions, algunes ben intencionades i altres no tant, i d’especulacions sobre el que podrà passar, o no, després del llarg confinament amb el joc de xifres a conveniència (¿algú pot explicar des de la raó perquè no en consideraven les persones mortes de coronavirus a les residències?, i el joc de les mascaretes?, voldria destacar dues informacions aparegudes aquest diumenge, i una abans, a la premsa digital. Continua

Mots perduts: polent

A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.

Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”

Continua

Vell autoritarisme

S’especula molt sobre el que podrà passar després de la pandèmia de coronavirus. La glosa de Maribel Servera d’avui matí n’és un exemple.
Si les persones, en conjunt, volen poden passar coses que portin al canvi (com va passar en el maig del 68 o amb a caiguda del mur de Berlin). Però tampoc no s’han de menysprear el recursos dels diners; la majoria de filòsof de principis de segle XX varen preveure que a finals es viuria la cultura de l’oci, menys hores de feina i més per gaudir, i ja ho veis!. Continua

R.Refranys: Cada campana…

1 Cada campana fa el seu so

L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”

En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o “tantes persones, tants de parers” Continua