Sorgí a la conversa parlant d’eres i de carxoferes.
Es veu que tradicionalment, just a baix de l’era, amb pedres addicionals, s´hi acostumava a fer una garlanda, per retenir el pallús sobrant. Entre era i garlanda era on normalment s’hi solien sembrar les carxoferes. Carxofes negres per a ús de tota la família.
Batre a l’era fa temps que es va perdre. Però en algunes de les eres residuals encara, en aquesta època, s’hi poden observar rfestes de la vella garlanda.
Segurament per extensió, a vegades s’aplica a cosa desorenada, mal feta, espatllada... (Es un esbaldrec!)
En el nostre entorn s’usaba -i encara s’usa- referits a les parets. Les parets s’esbadreguen fen un esterrossall (que després s’ha d’aixecar). Es dóna el cas que, de forma generalitzada. al caure les pedres en terra del veinat, passen desapercebuts (o abandonats) Continua
Parlàvem de sembrar arbres –Ja passa d’hora!,- em va dir. –Ja tenc els clots fets-, vaig replicar a manera de justificació. -Però els hauràs d’esbancar!
Esbancar, una paraula per a ell ben normal i, per a mi, desconeguda. Esbancar en la seva parla significava refer i netejar els vells clots ja fets. Continua
Fa més de 4 anys que ja havia proposat un paraula amb la que comparteix arrel: xètiga.
La curiositat del mot que avui es presenta es que té dos significats ben divergents. Un un fa referència al comportament moral (que és que accepta el diccionari “Normatiu”) En el nostre entorn també s’usava ètica (ètiques) per designar una malaltia llarga i mala de pair. Continua
Era una eina ben generalitzada en el Sant Llorenç agrícola. De fet encara hi ha cases que en tenen alguna de guardada en el sòtil.
La menanització de les diverses feines les ha arraconades. Resta el record, però el mot ha deixat de ser, en general, útil. Continua
Sobre el fons d’unes humils bledes silvestres una frase radical.
Tenim tanta tendència a lloar les habilitats (guapa, llest, destre, gran, simpàtica, un 10!…) que ens oblidam de lloar l’esforç, entre altres coses perquè lloar l’esforç porta més feina, atenció i coneixements.
Però les investigacions, des de diversos àmbits -teories sistèmiques, sociologia, psicologia-, resulten clares i contundents. Altra cosa es que volguem jugar el joc del canvi i del desenvolupament. Continua
En una primera lectura, quan el vaig veure a la llista que havia enviat, fa temps, na Bel, vaig pensar que seria un castellanisme. Anava errat.
Jutjam per les nostres experiències i els nostres records. Quan era al·lot, en tot cas l’aspiració, la màxima aspiració en cap cas diària, al entrar a Can Pipado, aquella botiga del carrer de la Mar que hi havia vora la casa, Can Bala, que mal feia d’escola, era un canonet de magnèsia en pols. Semblava que, en contacte amb la saliva, feia múltiples petites explosions dins la boca. Oh! quina cosa!.
Els caramels amb bastonet encara no havien arribat a Sant Llorenç. I encara haurien de passar un grapat d’anys perquè es fessin famosos
Per extensió es diu pirulí a totes les construccions, dipòsits, torres, antenes…que tenen aquesta forma.
La primera de les accepcions deriva vers el renou, fort i agut, que a vegades fan alguns animals, (per exemple les rates xisclen, també és un xiscle el de la gallina quan es sent en perill, les monees o les milanes)
La segona s’usava com a sinònim de morma.
A vegades també s’ha usat com a eufemisme masclista de l’acte sexual (el mascle és qui mostra desig de pegar un xisclet) Continua
Segurament l’hauriem de catalogar com “mot en desús”, car en funció de l’entorn i edat de parlant encara s’usa.
Tot seient fet d’obra o tota obra que es pot utilitzar per asseseure-s’hi era conegut com pedrís-
Les altres accepcions són, per a mi, desconegudes en aquests, nostre, entorn. Continua
N’Antoni assenyala que, per a ell, és un mot matancer “Quan havien d’agafar una mostra des porc, ses instruccion deien que habia de ser des trencafiles”
No he sabut trobar la forma plural de trencafila. Podria ser que, per extensió, es volgués dir que havia de ser de la part dura o resistent de la peça.
En el nostre entorn (a nivell de parla “manacorí”) també significa “paret divisòria”, es pñodria donar el cas que el significat tenmgués relació amb agafar la carn o el fetge de la vorera, per no espatllar la peça.
Nota: El DCVB no posa la traducció al castellà de la paraula
Encara hi ha bona part de les famílies llorencines que mantenen un “corral de galines” per totes aquestes persones, la paraula escainar, referit a gallines, pot situar-se en desús, però encara no “mot perdut”.
Sembla ser que, les gallines tenen una trentena de maneres diferents d’escainar, segons el missatge que volen estendre: alerta!, estic contenta, crec que podré un ou, he post un ou…
Ben mirat, de banda la primera de les accepcions, la més genuïna, en el nostre entorn s’han de considerar les altres dues.
Segons a quins indrets encara es parla a crits, i el bravejar és moda i costum. Continua
El solt surt cada dia i, a més, surt per a tothom. Una vella i nostrada sentència.
Sobre la imatge de la posta de sol d’ahir, un missatge contundent.
Immersos en la constant revolució tecnològica, potser no ens podem adonar -falta perspectiva- de la seva transcendència. Però tal transformació hi és!. Es fa present des de la filosofia i de la mà d’aquest professor d’una de les universitats de Berlin. A partir d’ara res no tornarà a ser igual. Continua
Com s’ha dit altres vegades. això de la pèrdua dels mots, sempre lligada a la seva utilitat, depèn molt de l’edat i cada una de les famílies.
Befa pot ser ben viu per algunes persones i “perdut” per altres. Fer la befa a algu, sobre tot, a les persones més febles, va ser un esport local ben arrelat.
Ho recordam ara, poc abans d’arribar als darrers dies quan, temps enrera, s’usava el tirar tests dins les cases (generalment cases de persones indefenses). Continua
En Tomàs Martínez, des del banc de la paciència, ens remet ujna paraula ben curiosa.
Primer pel cas de l’accent que, en aquest cas, no modifica significat. I també oer la deriva que pren la paraula en els diccionaris.
Segurament per la semblança amb “abundor” es va anar perdent. El refrany posat en negreta, entre paréntesi posa un aclaridor “abundor” després de la paraula “abondó”.
Una altra curiositat és l’acceptació en el Normatiu de la planta boldo Continua
Assabentat de que, ahir, era el “dia el punt volat” (que es veu que es celebra cada 24 de gener des de l’any 2017 per recordar aquesta singularitat de la nostra llengua) vaig cercar una paraula amb tal punt que es situa al bellmig de dues lletres l.
D’entrada vaig pensar amb la paraula fal·lera però, al detectar que ja havia sortit en vaig cercar una altra.
En aquest cas el “Normatiu” aporta més accepcions.
Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.
Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.
Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.
A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.
El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.
En el nostre entorn normalment en diem “sòcul”.
El mot presenta varies singularitats, primera les descripcions del “normatiu” són més amples i sempre orientades a la construcció que no el que apareix a l’Alcopver-Moll
Les accepcions 2, 3 i 4 del DCVB no tenen correspondència en el “Normatiu”. Continua
No recordava haver-la sentida en el meu entorn familiar.
Abandonat, brut, mal vestit…serien dinònims usats.
Paraula no recollida en el diccionari Normatiu. Continua
Sobre els bells colors d’una imatge desenfocada una frase de Richard Wiseman referida a una investigació de James Laird (Clark University, Massachusetts) on s’evidencia que si resulta cert que quan t’enamores mires als ulls a la teva parella, també ho és que mirar-se als ulls una estona, entre persones triades a l’atzar, afecta la seva sintonia relacional..
Vendria a ser una altra aplicació del conegut efectes de mossegar un llàpis. Si amb el llàpis forces un somriure, encara que sigui un fals somrire, t’ajuda a estar més alegre.
Per donar-li dues voltes… Continua
Estàs embaladit! en el nostre entorn, es diu a la persona que no posa atenció en allò que nosaltres desitjariem.
Amb to despectiu fins i tot podria indicar persona de poques llums, desinterès…
Els diccionaris aporten una versió més contundent.i positiva: perdre temporalment el mòn de vista Continua