Retrobat, fent dissabte, retalls de la meva vida, més dies rescatats de l’Oblit. Vénen a ser el preàmbul al “Diari d’un confinament i d’un nou començament” pertanyents a aquesta mateixa secció DE PARíS, el qual abraçava mig any (de març a setembre) que ja no tenia res de normal i que vaig passar prenent banys a Cala Bona i cafès amb llet a Can Neula abans de retrobar, el dia de Sant Mateu, la meva ciutat adoptiva.
Faust: primera etapa, adolescència (que pot durar fins als 24, com diuen els psicòlegs de 2018), teoria del món de les Idees: totes les dones en una o un fragment de la Dona en cadascuna.
Don Joan: segona etapa, joventut, pràctica desenfrenada: la coŀlecció desordenada (venus, sílfides i més d’una grassota en el mateix calaix).
Potser si els humans no fossin tan nombrosos. Sabíeu que la nostra espècie va estar a punt de desparèixer? Com els dinosaures. El que salvà el sapiens sapiens fou tenir més capacitat per a emetre sons, gust per la comunitat (els homes de Neanderthal vivien en grups molt petits, mentre que el sapiens ja feien com a poblets), anar més alerta i tenir més curiositat. Erem uns 3000 en total (com avui els tigres), i si abans l’homo sapiens caçava llançant llances, o sia, d’enfora, els neanderthalians s’acostaven massa a les feres i molts de caçadors acabaven devorats. Sobretot, si sobrevisquérem, fou gràcies a la nostra curiositat (la mateixa que féu que Adam i Eva es perdessin i fossin tan mortals com nosaltres), i menjaren coses que no havien menjat mai, com ara musclos… Continua
Llull féu, a diferents èpoques, diverses estades a la capital francesa. Fins i tot el seu nom figura en un dels volums d’escriptors en llengua llatina confeccionat al segle XIX.
A partir del munt de notes que n’he pres del 1987 ençà, voldria presentar-vos avui un grapadet de pàgines en net sobre el fundador del català literari i un dels pocs catalans a parlar les llengües dels tres Savis monoteistes confrontats amb un Gentil o pagà. Continua
CANT DE TARDOR Continua
Començaré aquest homenatge, si no vos sap greu, amb l’extracte d’una carta
que li vaig enviar fa quasi un quart de segle, i en la qual evoc, per una banda, la nostra única (n’hi hagué una segona, però no compta) conversa mantinguda feia un any i mig, i,per una altra, el poemari que acabava de publicar:.
Continua
De finestres i jaquetes
Començaré amb una obertura, un respirall per aquests temps que no corren. Temps d’enclaustrament, però amb finestrons a cada cel·la, llindars per excel·lència entre els mons interior i exterior, o viceversa. I acabaré amb peces de vestir com un pont entre el passat i el present.
LES FINESTRES
Aquell que mira a defora a través d’una finestra oberta mai no veu tantes coses com aquell que mira una finestra tancada. No hi ha cap objecte més profund, més misteriós, més fecund, més tenebrós, més enlluernador que una finestra il·luminada amb una espelma. Allò que podem veure al sol és sempre menys interessant que allò que passa darrera els vidres. Dins aquest forat negre o lluminós viu la vida, somia la vida, sofreix la vida. Continua
LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA
Charles Baudelaire
(tria de notes preses entre el 17 de març i el 12 doctubre d’enguany)
17 de març
Orly, Porta d’embarcament. Intercanvii correus amb Pere Rosselló. M’acomiad per telèfon de Tatiana i de Francesc Bordas. A la cua, sent darrere meu: “Que ets tu o no ets tu?” Era Rosa Capllonch, acompanyada del seu filòsof francès, el mateix amb qui prenguérem cafè a ca seva (que fou antany la casa del poeta Miquel Ferrà) fa uns anys.
Molt content de retrobar ma mare des d’avui vespre. A mitjanit –se sap des d’ahir– França es confina i tanca els seus aeroports. Vaig reservar el vol abans del 14, quan començà el confinament a Espanya. Gràcies a l’Esperit Sant hauré pogut “fugir de París”. Continua
Just abans de començar el segon cicle d’EGB (que anava de 6è fins a 8è, o sia: dels 11 als 13 anys), havíem tengut Don Joan (“El mateix”, va ser la resposta que donà davant meu i davant ca seva a mon pare en demanar-li, l’estiu que xapava els cursos 4rt i 5è: “Quin mestre tendran enguany?”). Record com si fos ahir el dia que, a la pissarra, aquest mestre escrigué “Médico” i “México”, i abans que ell no obrís la boca, ja vaig veure’n, sense poder anomenar-lo, el lligam. Continua
De PARÍS
Iniciï avui aquesta nova secció que esper poder dur a terme amb periodicitat setmanal (i, sempre que hi pensi, el dimecres entre les 14 i les 16h). És possible que de vegades parli de Sant Llorenç (hi acab de passar sis mesos seguits, cosa que no s’esdevenia des del 1998) o d’altres llocs del planeta. En aquests casos, l’escrit no parlaria (gens o gaire) de París, però sí que vindria sempre de París, com els nins (i les nines, que llavors m’atupen!).
Jaume Galmés
El text de Guillem Pont aparegut a card.cat a les deu del dematí del 20 d’aquest mes (1), o sia una hora després d’haver tornat del nostre passeig on em fotografià davant la casa natal de Salvador Galmés (aclarint-me que amb tota probabilitat degué néixer a la finestra que hi ha a l’esquerra del portal), aquest text, em deman, si, conscientment o no, té a veure amb la nostra passejada.
Aquell diumenge m’havia mostrat i demostrat que les ovelles també eren “humanes”, ja que de la seva guarda n’hi hagué que preferiren la verdesca fresca a la civada collida feia temps; aquell mateix dia, a l’escrit esmentat, qualifica, al seu torn, els humans d'”irracionals”. Continua
Per Jaume Galmés, París. Fundació de Reims
Enviat a França pel papa Sixt II junt amb el seu amic Sínice (el qual esdevindrà més tard bisbe de Soissons), Sixt, que serà el primer bisbe de la capital de Champagne, arriba a Durocortorum dels Rems (sembla que el gentilici no té res a veure amb el nom del germà bessó de Ròmul), vila gala aliada a Roma sota Juli Cèsar. El primer Sant Sixt, anomenat així perquè fou el 6è successor de Sant Pere, morí màrtir sota Adrià el 125 al cap de 10 anys de pontificat. Sant Sixt II morí màrtir en temps de Valerià i fou papa només de 257 a 258. Continua
LA SETMANA SANTA DE NOTRE-DAME
PER JAUME GALMÉS, PARÍS
Dilluns de cendres
L’expressió és del director de la revista cristiana La vie. La Fletxa de Viollet-le-Duc, que duia un segle i mig allà d’alt en estat incòlume, pren foc, amb l’armadura de fusta del segle XIII, i li travessa el cor. Creients i no creients que es trobaven allà criden: Mon Dieu, mon Dieu!
Una musulmana: “Per a mi, és com si s’hagués cremat una gran mesquida.” Continua
SETMANA SANTA 2019
“DILLUNS DE CENDRA”
Stabat Mater…
Nostra Senyora, Mare i Catedral,
Fletxa i punyal al cor, ben dreta encara:
de nit, igual, vos dreçau espectral,
sols a ple dia se us veu mala cara.
La gloriosa creu, or immortal,
com el vostre pilar encara ens empara.
Enterrareu París, com diu Nerval,
ho vol el Fill, l’Esperit sant i el Pare. Continua
L’ENDEMÀ DE L’INCENDI DE NOTRE-DAME
Per Jaume Galmés, París
Finques del carrer del Claustre desallotjades. Pens en Joachim du Bellay, que visqué i morí devora la Catedral al seu retorn de la Ciutat eterna. Havia cantat les ruïnes de Roma al seu segle XVI. Cinc-cents anys més tard, allò que fou el cor de l’Illa de la Ciutat abans de ser el cor de França són també ruïnes. Allò que no destruí ni la Revolució, ni la Comuna ni cap guerra, ha estat víctima d’una negligència. La fogatèria causada a la bastimenta (que en cremar ahir vespre semblava llenya prima) instal·lada per a la restauració de la Fletxa se n’ha enduit dos terços del sostre, Continua
Tots els llibres de Ramon Llull són fruit d’un impuls evangelitzador presidit en tot moment per la paraula poètica i el miracle que obre l’Obra en el cor del lector, el qual, si el Creador l’ha dotat de sensibilitat i enteniment, no pot sinó quedar-ne corprès, meravellat. Llull, en concebre el seu Libre d’Amic e Amat, Continua