LA SETMANA SANTA DE NOTRE-DAME
PER JAUME GALMÉS, PARÍS
Dilluns de cendres
L’expressió és del director de la revista cristiana La vie. La Fletxa de Viollet-le-Duc, que duia un segle i mig allà d’alt en estat incòlume, pren foc, amb l’armadura de fusta del segle XIII, i li travessa el cor. Creients i no creients que es trobaven allà criden: Mon Dieu, mon Dieu!
Una musulmana: “Per a mi, és com si s’hagués cremat una gran mesquida.” Continua
SETMANA SANTA 2019
“DILLUNS DE CENDRA”
Stabat Mater…
Nostra Senyora, Mare i Catedral,
Fletxa i punyal al cor, ben dreta encara:
de nit, igual, vos dreçau espectral,
sols a ple dia se us veu mala cara.
La gloriosa creu, or immortal,
com el vostre pilar encara ens empara.
Enterrareu París, com diu Nerval,
ho vol el Fill, l’Esperit sant i el Pare. Continua
L’ENDEMÀ DE L’INCENDI DE NOTRE-DAME
Per Jaume Galmés, París
Finques del carrer del Claustre desallotjades. Pens en Joachim du Bellay, que visqué i morí devora la Catedral al seu retorn de la Ciutat eterna. Havia cantat les ruïnes de Roma al seu segle XVI. Cinc-cents anys més tard, allò que fou el cor de l’Illa de la Ciutat abans de ser el cor de França són també ruïnes. Allò que no destruí ni la Revolució, ni la Comuna ni cap guerra, ha estat víctima d’una negligència. La fogatèria causada a la bastimenta (que en cremar ahir vespre semblava llenya prima) instal·lada per a la restauració de la Fletxa se n’ha enduit dos terços del sostre, Continua
Tots els llibres de Ramon Llull són fruit d’un impuls evangelitzador presidit en tot moment per la paraula poètica i el miracle que obre l’Obra en el cor del lector, el qual, si el Creador l’ha dotat de sensibilitat i enteniment, no pot sinó quedar-ne corprès, meravellat. Llull, en concebre el seu Libre d’Amic e Amat, Continua
Haiku: respectivament primera i darrera síl.laba dels mots haikai i hokku, contracció realitzada per Masaoka Shiki (1867-1902), un dels quatre grans mestres d’aquest art de la brevetat. El precediren en el temps Matsuo Bashō (1644-1694. Divinitzat el 1843, és el més conegut de tots) que renovà el gènere i l’elevà a l’altura de la tanka, un gènere mil.lenari, Yosa Buson (1716-1773) i Kobayashi Issa (1763-1827). Continua