Relats. Capítol 30

Tornem en es Batlles.  Quan ses coses començaren a funcionar, dos ex jugadors del Carde se varen voler tornar apoderar des camp, sempre teníem enfrontaments per s’entrenament, pes camp, pes partits i per tot, en una paraula, mos volien deixar viure sempre que nosaltres mos adaptéssim a ells. Se mos presentaven com els únics representants del Carde, però el Carde ni existia, i per començar s’havien de pagar uns deutes, i començar a tercera regional. Continua

Cuina: Carxofa al pernil

Per dues persones. Dotze carxofes, cinquanta grams de pernil, una cullerada sopera de farina, quatre alls, una ceba, unes gotes de llimona, oli d’oliva, i sal.

Es fan les carxofes ben netes, es lleva lo vell i la pelussa, es posen dins un recipient xapades per la meitat amb un poc de farina dissolta en aigua, es tapen Continua

Relats. Capítol 29

Com dèiem abans, amb les eleccions per una part es va complir el nostre somni, però per l’altra es va rompre l’encant de la unió aconseguida amb la fundació del Club Card, agafant cada un el lloc que considerava que li corresponia. De banda els líders de “Flor de Card” potser hi ha, també determinats personatges clau, per la seva feina desinteressada durants tots aquests anys: Continua

Cuina, sopa asturiana

Per a dues persones; Torrau dues llesques de pa, tallau unes sis tallades de xoriço blanc, o botifarró. Se fa un brou de carn, se posen ses llesques de pa dins una olla de test plana, se tapen de llesquetes d’embotit, s’hi posa es brou, que ho tapi bé, i se fa bullir uns vuit minuts a foc suau. Serviu-ho dins un plat fondo, i ben calent. Menja d’hivern. Guardau-la per quan faci fred.

Consells: Si quan posau menjar al forn el cobriu de paper d’alumini evitareu embrutar el forn de salsa o greix o bé que se vos aferri.

Relats (capítol 28)

Sa revista Flor de Card va durar se friolera de quaranta anys, amb dos anys d’interrupció, en la qual només es feia una pàgina amb sa cronologia des Poble. En es principi s’editorial se feia entre tots, com que damunt s’ajuntament hi havia lloc, abans de començar-les a imprimir mos dèiem de boca a boca quin dia se feia s’editorial, i tots es que hi volien dir hi deien. Continua

Flaó d’albergínia i carabassó

Per dues persones es necessiten quatre llesques d’albergínia, quatre de carabassó, quatre de llom o de llomillo i quatre de formatge de fondre, sal, pebre negre, una llimona, un ou, farina i galleta picada.

S’adoba el llom amb sal, pebre negre i llimona, es passa per la paella amb l’oli ben calent, es treu i es deixa eixugar damunt un paper de cuina. Es posa un poc de sal i un poc de pebre al carabassó i a l’albergínia i es col·loca, fent sostres, l’albergínia, el llom, el formatge i el carabassó. Es passa per la farina, per l’ou i per la galleta picada i, amb l’oli no massa calent, es fregeix fins que té un color dauradet. Es treu i es deixa eixugar damunt un paper de cuina. I a gaudir d’un bon dinar d’aquest temps. Salut i bon profit.

Politiqueig

El discurs després de les eleccions de dos líders del PP damunt la trona, dirigint-se al públic:

-Així ens agrada, ens heu seguit votant, ja veureu nosaltres si ens segui votant.

-La gent: Molt bé, visca en Rajoy, és un líder, Europa ens te enveja. El que havia xerrat és gira cap a l’altre.

No escaliven, a aquests pobres els pots enganar tot lo que te doni la gana (llavors la gent s’estranya quan retallen en cultura), les volem així, les pots robar, les pots Continua

Relats. Capítol número 27

Un altre dels motius pels quals l’Ajuntament ens tragués defora va ser perquè ens volien censurar. Feien juntes de coordinació, que deien, però totes només eren per perdonar-nos la vida. És clar, com més ens espolsaven, nosaltres més atacàvem; per exemple, a la plaça de l’Ajuntament hi havia mimoses que feien una oloreta una bona temporada, idò un bon dia, a una ment il·luminada no se li va ocórrer altra idea que tallar les mimoses. Com es natural nosaltres vàrem voler saber perquè i ens contestaren: “pels nostros … ” Nosaltres, més fins que ells només vàrem escriure… per nassos i s’ha de veure com els hi va caure… Continua

Una de TIL

Tothom sap que es infants petits són com esponges, tot ho eixorbeixen. En aquests capets pensants de sa nostra Conselleria d’Educació, però, no se’ls ha ocorregut això per posar es TIL  en marxa. Ja que es nins d’ara els hem aficionat tant a sa TV, i a ses maquinetes, no podien a s’hora adequada posar-los un programa de dibuixos animats, el suficientment bons  per aficionar tots es nins de tres a set anys i fer-los en anglès? Podria ser un bon inici sense traumes ni pes nins ni pes professors.

Politiqueig: Carta al Sr. Rajoy.

Estimat Sr. Rajoy, des de fa estona sent com vostè i tots els seus ens parlen de recuperació com si nosaltres fossem nins.

Jo li volia demanar: Aquests de quina recuperació parlen? Què diuen que veuen? Ja ve?

Jo sense cap esperança d’un dia veure’m recuperat, amb una mica d’indignació, vaig agafar els meus prismàtics, vaig pujar al terrat i em vaig posar a mirar la Continua