Arxiu de l'autor: Joan Roig "Dalmau"

Relat (26)

Publicat el per
Respon

Jo, a part de fer totes les activitats que podia dins el Club Card, a més de fer feina, també jugava a futbol. Aquest dia, de matí, jugàrem per devers Manacor i a mi, en una mala entrada, em deixaren la cama dreta negra com un carbó, de l’anca fins al turmell; em clavaren un bony com un ou de galina. Em dugueren a una curandera de Manacor i a base de massatges em va desaparèixer el bony, però la cama va tornar negra i, companys d’aquells tan optimistes, m’animaven i em deien: “Amb aquesta cama no faràs el Rei Herodes”. Continua →

Relats (Capítol 25)

Publicat el per
Respon

Vàrem dir que a Sant Llorenç venien dos predicadors, el Pare Garcia i el Pare Jaume, el Pare Jaume al contrari que el Pare Garcia, físicament era un homo gran, magre, i guapo, en una paraula, un tio ben parit, i sa meitat des seu públic femení i qualcun des masculí. Cada vespre abans des sermons confessaven, i per cada un que se confessava amb el Pare Garcia, se’n confessaven cent amb el Pare Jaume, així ells tenien molta informació per poder fer es sermons. El Pare Jaume els feia damunt es “Pecat” de sa Carn i vos asseguro que quan havien passat es Missioners hi havia matrimoni que estaven més de mig any sense tocar-se, i dormint en habitacions separades, per por a una ” Temptació “. I això que es Govern donava cada any es premi de sa família nombrosa. Simples contradiccions d’aquell temps.

Continua →

Curiositats

Publicat el per
Respon

L’expressió endavant les atxes, ve del nom d’aquest ciris amb el ble gruixat, perquè a les processons el vent no les apagués.Els de es ciri gruixat anaven davant, i en haver de partir, el capellà deia “Endavant les atxes”.

Quan es donen les xifres de les vagues, sempre hi sol haver una gran diferència entre lo que diuen els sindicats i el Govern. En el cas de les vagueś del TIL, les Continua →

Relats. Capítol 24

Publicat el per
Respon

Com que fent feina no va bé i, a més, molesta es xigarro a sa boca o en sa mà, no fumava, però com que mos crèiem que es fumar mos feia més homos i, com deia, passejàvem dos duros dins sa butxaca, es dimarts anàvem an es cine d’Abaix (sa Central). Sa pandilla mos vèiem en es bar Olímpic, fèiem es cafè i compràvem un xéster, que mos costava cinquanta cèntims; es dijous anàvem a ca na Sorrilla -o es cine de Dalt- i fèiem lo mateix. Es dissabtes i es diumenges ja en compràvem dos, un per abans d’entrar i un altre p’es temps d’es descans. Continua →

Dites i reflexions

Publicat el per
Respon

Dites
Deixa pixar es mul.
No per aixecar-te més dematí surt es sol abans.
Aquí on hi ha patró no manen mariners.
Deu dóna crostes a qui no té barram.
No passeu s’arada davant es bou.
Si tens cavall no te mancarà treball.
Ets més caparrut que una somera sorda.
Si es ruc porta picarol sa somera també en vol.
Aigua en es març, herba en es sembrat.
Si pes març pluja, es bestiar pastura.

Continua →

Relats (capítol 23)

Publicat el per
5

Com dèiem, el Real Madrid va perdre per primera vegada una final de Copa de Europa, i va ser contra es Benfica de n’Eusebio ” La Pantera Portuguesa “. Es resultat final va ser de 5-3 amb tres gols d’en Puskas del Madrid, i quatre de n’Eusebio. S’altre permí el va marcar n’Aguas. També va ser es primer partit que vérem televisat, Només vèiem boira i coses que se movien però per nosaltres que només havíem escoltat sa ràdio, i com que es locutor el mos explicava com si fos sa ràdio, ja va ser una gran passa per arribar aquí on som ara, i per nosaltres, un invent sense pensar amb sa seva gran importància, meravellós. Continua →

Politiqueig

Publicat el per
Respon

Els jocs se’ls endu Tòkio i a Espanya, per la seva perseverança, li donam un premi especial: li regalam, a part de la Delegació, un curset d’anglès i a les Balears, com que nosaltres tenim fama de tenir moltes herbes tranquilitzants, un caixonet d’herbes perquè es tranquilitzin i un professor perquè expliqui ben explicat a la conselleria d’Educació el refrany “no se pot passar s’arada davant es bou”.

Estan segurs que s’han de fer retallades en Cultura, Educació i Investigació perquè són massa cares? Ja no se’n recorden que la incultura és més cara?

Politiqueig

Publicat el per
Respon

Un periodista pretén parlar de corrupció al Sr Rajoy. El Sr Rajoy, tot seriós i sense despentinar-se, li contesta: Bé, per desgràcia sempre s’afica qualque ovella negra dins la política. Gràcies a Déu dins el PP ni n’hi ha, ni n’hi haurà, ni n’hi ha haguda mai, i si un moment donat n’hi ha qualcun el treim del disc i ja està. Idò, que no és guapo això?

Volia donar les gràcies al Sr Montoro per haver-me avisat per carta de la puja de la pensió. Perquè si no ens avisa, jo que ja tenc el cor un poc gastat, m’exposava a patir un infart veient els números. Però hi he trobat a faltar que amb el mateix escriure no ens hi posàs una carta amb els consells sobre on poder invertir el sobrant, ell que està dins això.