Parlen els científics (IV)

Continuam compartint l’opinió dels experts, enmig de tantes opinions interessades. Aquest cop és el viròleg espanyol Adolfo García-Sastre, cap de patògens emergents de l’Hospital Monte Sinaí de Nova York. Entre altres coses ens explica quan podria acabar definitivament aquesta pandèmia, què haurien de fer els governs amb Sanitat… i altres perles.  Continua

Al meu tio Pedro

No feia comptes escriure aquestes línies. El tio Pedro tenia 78 anys, sí, però era un home sa, fort i sense antecedents patològics. De fet, ni sabia què era un hospital. Per això tenia el coratge (o l’esperança) que en sortís envant. D’aquí l’article d’ahir encoratjador  (enllaç), realment dedicat a la seva persona (post data inclosa). Però al final la realitat (aquesta nova realitat desconeguda, el coronavirus) se’ns ha tirat damunt i, la veritat, costa pair-la.  Continua

Malvingut!

Ja el tenim aquí. Allò que ens sonava a xinès (mai millor dit), llunyà, exòtic, que era tema anecdòtic en algun sopar… ja vola per devora nostre. Potser no se vegi però està ben present. I no es tracta ara de tornar uns paranoics ni res d’això, però tampoc inconscients i saber que ens enfrontam a un enemic poderós que fa mal, molt de mal.  Continua

“De moment a l’hospital de Manacor està arribant tot el material que es necessita” 

Continuam amb el nostre minicicle d’entrevistes de gent del nostre entorn que ens explica com afronta aquesta crisi del coronavirus. En aquest cas ens hem apropat a una dona que ho viu in situ i s’hi enfronta cara a cara ja que és infermera a l’hospital de Manacor. Es tracta de na Cati Bel Nebot Puigròs, qui ens explica com viu ella i els seus companys de feina aquesta difícil situació.

Continua

Documental A vegades somiam online

Ens sumam a la campanya “Queda’t a casa” publicant gratuïtament online el documental que Rafel Gómez Oliver i un servidor (Pau Quina) van fer fa uns anys sobre un grup de teatre d’APROSCOM (Manacor). Un vídeo de 30 minuts esperançador i positiu sobre un grup de persones entranyables que junts remen junts per aconseguir el seu somni (just el que feim nosaltres ara, salvant les distàncies). Un poc d’optimisme i emotivitat ve bé en dies com aquests. Continua

Mots perduts: bastar

Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no».   Continua

La dita de la setmana (CLXXXII)

“I si anàssim al llit a dormir? Ca dormit no té puces. Sí, anem a dormir, el somni té els avantatges de la mort, sense el seu petit inconvenient. Instal·lem-nos en el gran taüt. Com m’agradaria poder treure (com se treu qui no té dents la dentadura postissa i la posa en un tassó d’aigua devora el seu llit) el cervell de la seva caixa, treure el meu cor massa palpitant, pobre diable que compleix massa  bé amb el seu deure, treure’ls i submergir aquests dos pobres milionaris en solucions refrescants mentre jo dormo com aquest nin que mai més seré” (Fragment de la novel·la El llibre de mu mare, d’Albert Cohen) Continua

“En sortirem, som un poble fort i responsable”

Seguim amb el nostre minicicle d’entrevistes relacionades amb el coronavirus en l’àmbit local. Aquest cop pegam una ullada al nostre ajuntament i qui millor que qui du la cartera de Sanitat per xerrar d’aquest tema, na Maria Galmés Pastera. No sé jo si en aquestes alçades, en la seva darrera etapa política, podia imaginar viure una situació similar, però la vida ens ofereix allò més inesperat i segur que per ella, com per tots, serà tot un repte. Mirem, idò, què ens diu na Maria com a responsable política d’aquesta àrea.  Continua

Previsió del coronavirus

Tenim la sort de comptar dins l’equip humà de Card.cat amb la presència (virtual en aquest cas) d’en Joan Tomàs Matamalas, el nostre vicepresident, que si recordau fa poc va ser nomenat doctor i va presentar la seva tesi  Higher-order dynamics on complex networks (dinàmiques d’ordre superior en xarxes complexes), la qual ara està treballant des de Boston juntament amb metges. Resumint, a través d’una sèrie d’algoritmes, el sistema d’en Joan Tomàs i els seus companys científics permet fer certes previsions mèdiques en l’espai físic geogràfic.

I ahir mateix em va passar el darrer gràfic que han realitzat i, pel que sembla, indica que si no es prenen mesures un poc més severes (aturada laboral per exemple) això anirà per llarg.  Continua

“Cal tenir ocupades unes hores al dia amb les tasques escolars encomanades per fer aquest període més fàcil de dur”

Començam el nostre petit cicle d’entrevistes amb diversa gent llorencina de diferents àmbits perquè ens expliquin des del seu camp com afronten aquesta crisi. I començam amb en Pep Lluís Soler Brunet, director de l’escola de Sant Llorenç Mestre Guillem Galmés. Recordem que per als  nins i nines del poble s’han suspès les classes durant almanco 15 dies. Per això és interessant conèixer que n’opina el seu director i quins consells ens pot donar per passar aquestes difícils setmanes. Continua

Mots perduts: vamellara o mamellara

Pedro Servera ens fa arribar una altra paraula que recorda de la seva contrada d’Artà (desconec si per aquí es deia… si algú ens pot ajudar). Segons ell “a Artà tenim una interjecció que diuen si va poder venir a través de Ciutadella, ja que a sembla que és  menorquina: VAMELLARA. Surt en es D.C.V.B. Hi ha una petita difer+encia amb sa pronunciació i escriptura, ja que a Artá deim MAMELLARA (no surt com a tal al diccionari), procedent de l’expressió ¨”vejam ell ara”. Significa “no et preocupis”, “ ja ho crec”.

Amb el coronavirus hem topat!

M’ho haguessin dit fa mesos, m’hagués desclòs de riure. Que estaríem reclosos quinze dies; que les coes dels supermercats arribarien fins al carrer; que s’acabarien productes com farina, paper de vàter…; que molts no podríem anar a fer feina ni tan sols passejar; en resum, que tot el nostre món, capitalista i de ritme exultant, s’aturaria de cop. Només a un guió de ciència-ficció (i catastròfic, a més) hagués cregut una cosa similar. Però ja diuen que la realitat supera la ficció i en aquest cas la catàstrofe ha estat grossa, sense excepcions (afecta tant rics com pobres, d’un país que d’un altre, a totes les races…). Continua