Pensaments (VII)

Per gran que sigui el lloc, ha de mostrar que és major la persona (Baltasar Gracián).

Innocent és qui no necessita explicar-se (Albert Camus).

Les ganàncies mal guanyades provoquen pèrdues (Eurípides)

A moltes empreses el silenci no és or, el silenci és un sobre (Jaume Perich).

Una cosa no és justa perquè sigui llei, hauria d’esser llei perquè és justa (Montesquieu).

A la vida no hi ha premis ni càstics, sinó conseqüències (Robert G. Ingersoll). Continua

Pensaments (VI)

Si no em mates seràs un assasí (Kafka, al seu metge, quan es trobava al final de la seva vida)

Viure biològicament no és viure humanament (Savater)

El qui té una raó per viure pot suportar qualsevol forma de fer-ho (Nietzsche)

És millor vida morir que viure mort (Quevedo)

La vida sempre sobreviu (Juan Planas Bennasar)

Els dobbers no han d’entrar mai a ca les persones honrades més que per la porta de la virtut (Jacques Amyot)

La democràcia és la necessitat de doblegar-se adesiara a les opinions dels altres (Winston Churchill) Continua

Pensaments (V)

El nacionalisme mai no és quelcom acabat; sempre s’està fent o desfent (Ortega)

La finalitat del càstic és assegurar-se que el culpable no reincidirà en el delicte, i que altres s’abstendran de cometre’l (Cesare Beccaria)

No hi ha amics, només moments d’amistat (Jules Benard)

El present és la llengua dels carrers maltractada i espúria, que s’aferra com l’heura a les ruïnes de la història; la llengua en què escric també és una llengua ben entaulada per a pensar, pactar i somniar (Margarit) Continua

Pensaments (IV)

Un home mai no s’ha d’empegueir per reconèixer que s’equivoca, que és tant com dir que avui és més savi del que ho era ahir (Alexander Pope)

El líder polític que s’atorga importància a ell mateix, en general, n’està mancat (Luis M. Alonso)

Les nostres vides i les nostres lleis no són jutjades per la divina superioritat, sinó simplement per la perfecció humana (Chesterton)

A vegades convé aclucar un ull, però no és prudent tancar-los tots dos alhora (Arturo Graf) Continua

Pensaments (III)

Tomàs Bauzà ens ha fet arribar una altra tanda de pensaments.

Quan l’amo pot el que vol, es corre el risc de què vulgui el que no hauria de voler (Baldassare Castiglione)

Hi ha qui pensa en ell mateix, després en el partit i, per últim, en el país (Eduardo Madina)

Tot poder és deure (Victor Hugo)

La societat es basa en un crim comès en comú (Sigmund Freud)

Ningú ofereix tant com el que no ho fa comptes complir (Francisco de Quevedo) Continua