Tothom ha de poder opinar, just faltaria, però les entitats en general, no tan sols les religioses, haurien de tenir més empatia en general i donar veu a representants femenines quan el tema del que es fa bandera les afecta a elles. El mateix s’hauria de fer quan el tema afecta a gent d’altres edats o color de pell, per exemple. Continua →

No és res nou que la informació dels mitjans espanyols envers les Illes Balears és sempre distorsionada de forma malintencionada per provocar un efecte o altre, però aquesta notícia de Telecinco, jo sempre li dic “Telecirco” 🎪🤡, és d’aquelles que s’escriuen quan un va molt passat de substàncies psicotròpiques i alcohol. Continua →

Sense voler prendre part en cap moment en l’àmbit religiós i vist des de fora, sempre he anat una mica a contracorrent pel que feia a la figura del recentment traspassat Joseph Ratzinger.

La que ofereix aquest film, en major o menor mesura, és la imatge que en tenc jo, la d’una persona seriosa, metòdica i conservadora, però també el d’una persona que predicava amb les seves creences i que va quedar regirada quan va arribar al càrrec amb tots els casos d’abusos i corrupció que s’havien anat amagant durant el mandat anterior. Continua →

Fa més de 20 anys vaig escoltar com un regidor de Manacor, durant una conversa informal amb una altra persona, proposava la idea de fer un parc temàtic d’en Mossèn Alcover a Manacor. Val a dir que aquella idea mai es va acabar portant a terme.

Potser però no caldria fer un gran parc temàtic d’aquestes rondalles que escoltàvem de les nostres padrines i padrins, sinó tematitzar els parcs infantils que tenim arreu de Mallorca amb els seus personatges. Continua →

Més de 500.000 morts són els que es calculen que va produir l’Oxycontin als Estats Units, més que tota la població de Palma i la seva area metropolitana juntes. La història d’aquest fàrmac des dels seus inicis fins a la fi de la seva comercialització, centra l’atenció de Dopesick (Disney+).

Una de les fites més destacables d’aquesta sèrie és, des del meu punt de vista, mostrar l’adicció que provocava l’Oxycontin als seus consumidors sense entrar en el sensacionalisme que molta gent cerca en el patiment dels altres, i que m’ha recordat a certes escenes del Manacor de finals dels anys 80 i principis dels anys 90 durant l’auge de l’heroïna. Continua →