Entorn: La intel·ligent manipulació de les plantes!!

Rapa (Arum italicum)

Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.

Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua

Entorn: Favera

Favera (Vicia faba)

Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.
No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.
El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut. Continua

Entorn: verdet

D’ençà que es va declarar planta protegida el verdet ha desaparegut .hauria d’haver desaparegut- dels nostres betlems.

La veritat es que, DCVB a banda, no n’he sabut trobat gaire referències ja que al  ser biòfid, no surt als herbaris
El DCVB a l’accepció 5 de l’entrada “verdet”, mostra: ” 5. Molsa (|| || 1 i 2) (mall.). Mata, rams de romaní, pometes del Bon Pastor i senalles de verdet, Vidal Mem. 67.
També mostra: “2. MOLSA f.|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d’algunes hepàtiques i algues; conjunt d’aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo. Continua

Entorn: Mata

Mata (Pistacia lentiscus)

Voldria retre avui una recordança a una bella, útil, abundosa i -potser per això- denostada planta: la mata.

Resten lluny les clàusules del contracte de lloguer de possessions on s’especificava que era prohibit tallar mates. No tant llunyà, però perdut l’ofici de panerer que, amb enginy, mestria, verducs de mata i canyes feien paers i coves. Continua

Entorn: Juevert

Juevert (Petroselinum crispum)

Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert

Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert” Continua

De la premsa: Xylella

Ves per on!, haviem comprat el relat de que la xylella era un fong que ja hi era i que s’havia “despert” per condicions climatològiques quan, amb els anys, apareix una nova versió científica: no es tracta de fongs, és un bacteri que, provenint de Califòrnia i amb epicentre a Son Carrió, s’escampa mitjançant insectes. Continua

Entorn: Bolets

Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.

La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua

Entorn: Farratges

En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).

Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua

Entorn: Ametler

M’agradrà, avui, des d’Entorn, retre homenatge a un dels arbres més estimats del Sant Llorenç d’ahir. A grans trets es podria dir que la majoria de possessions del terme s’establiren en el primer terç del segle XX i així els amos, missatges i madones llorencines es convertiren en petits propietaris. Una terra, també a grans trets comprada a terminis amb el raconet guanyat amb la força de les mans i, algunes vegades, amb estades intermitents a algún país d’Amèrica. Continua

Entorn: Cardassa

Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)

Tal vegada, per “coherència llorencina”, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.

Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses. Continua

Entorn: Perfums d’estiu/ i 3 – Olivarda

Olivarda (Dittrichia viscosa)

“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”. Continua

Entorn: Perfums d’estiu/1 – Alfàbega

Alfàbega (Ocymum basilicum)

“Fa uns quants anys, si haguéssiu visitada la Mare de Déu Trobada, a Santb Llorenç des Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negre, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de gran de magrana.
Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i de borra.
L’única petja d’aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat buida del firmament”. Continua

Entorn: Figuera

Figuera (Ficus carica)

Agost, temps de figues!.

La figuera és un dels arbres més característics de fora vila en el nostre entorn. De fet, fins a l’establiment de les possessions a principis de segle xx la sembra d’un determinat nombre de figueres cada any, era una de les condicions que els senyors solien imposar als arrendadors de les seves finques. Continua

Entorn: Garrover

El garrover (Ceratonia siliqua), juntament amb la figuera i l’ametler -si més no fins fa poc, abans de la xilella- eren els arbres característics de fora vila en el nostre entorn.

No és casual que el primer arbre tractat a “Entorn” sigui el garrover. Es l’arbre amb el qual em vaig identificar la primera vegada que vaig jugar a les identificacions. Identificar-se amb un arbre, amb un animal, amb una imatge…eren jocs habitual a l’hora d’encetar determinats cursos, on es feia necessari un coneixement previ de persones, fins aleshores desconegudes.

Hi ha que veure el suc que pot donar el joc de les identificacions!. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A vegades les coses evidents, òbvies, el que els castellans anomenen “perogrullada” també poden portar a la reflexió. Cap explicació addicional necessita la frase, que recorda Peterson en un ampli text. Tots ho sabem!
Hi ha d’haver fulles i brots perquè sorgeixi un borró que es convertirà en poncella i després en flor (com aquesta que es mostra de magraner) i després vendrà el fruit… Continua