Aquestes dies, primers de juny d’un any songularment calorós, les cardasses mosten les seves singulars flors.
Del tema “cardassa” ja n’haviem parlat fa dos anys.
Ara i aquí voldriem enfocar simplement la flor emprant la detallada descripció que en fa Francesc Bonafè a “Flora de Mallorca (IV)”: Continua
Carxofera borda (Cynara cardunculus)
Ara, enguany a finals de maig, en el nostre entorn comencen a florir les carxoferes bordes, també conegudes, entre altres, com a “card de formatjar”.
Normalment es troben en terrenys no cultivats i a les voreres dels camins.
En altres indrets, fonamentalment en el nord peninsular, fan part de la cuina tradicional. Continua
Rotaboc (Lonicera implexa)
En aquest cas el nom científic es fa imprescindible. En el nostre entorn es coneix la planta amb el nom de “rotaboc”, però també es podria conèixer com a gavarrera, lligabosc, mamellera, mare-selva o xuclamel. I per si això no bastàs hi ha altres plantes, com la que nosaltres coneixem amb el nom de llampúdol bord, que també es coneixen amb el nom de rotaboc. Continua
Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.
També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura.
Certament altres professionals també apliquen aquesta mesura d’individualització de l’acció. Ho fan els mestres amb els seus alumnes, els picapedrers amb cada un dels materials… atenta observació i assaig i errada de forma continuada.
En el nostre hort, enguany les primeres herbes en aparèixer varen ser els llevamans. D’un dia per l’altre, en la primera setmana de maig d’aquest dos mil vint-i-dos, en varen aparèixer al llarg de la mànega de goteig que havia de facilitar una primera humitat a les tomatigueres de ramellet. Com si en banyeta verda, aquell dimonió simpàtic i entremaliat n’haguera fet planter just allà mateix on havia sembrades les tomatigueres. Continua
Estepa Joana (Hypericum balearicum)
L’Estepa Joana, tant per ser endemisme de les Balears -abundant a Mallorca, rara a les demès illes-, com per la seva bellesa o singular perfum, com pel fet, un tant excepcional, de trobar-se a les nostres muntanyes -habitualment es localitza a la Serra de Tramuntana o a les muntanyes més altes d’Artà- conforma un petit i impagable tresor natural.
No en podem bravejar massa, la colònia és d’uns pocs exemplars però persisteix sobre el roquissar de la banda de llebeig del Puig de ses Voltes o “es Telègraf” (415m.) Continua
Roselles (Papaver rhoeas)
En el nostre entorn es coneixien amb el nom “rovelles”, denominació que també recull l’herbari virtual. El DCVB recull rovella -no així el normatiu-, però la deriva a rosella.
A vegades se’n troben grups en els sembrats. Segons les condicions climatològiques i de terra, en circumstàncies singulars, es poden trobar camps tenyits de vermell que, sense voler, actuen de reclam turístic. Continua
Com s’ha assenyalat altres vegades el que manté de vigència d’ormejos, noms, eines…és la seva utilitat. Avui amb punts georeferènciats i el contrast entre veïnats les fites han perdut bona part de la seva utilitat.
Amb tot i amb això, al llarg del temps, les fites han esdevingut motiu de controvèrsies, algunes de les quals acabaren en plet, com aquella vella discussió entre els senyor de ses Planes i sa Real que mostrà Ramon Rosselló. A vegades, pel que he sentit contar, en nits obscures, algunes fites corrien un palm a favors d’uns dels dos propietaris… Però la mort definitiva de les fites, sobre tot en terra bona, vendria pel poc escrupolós ús de les reies fondes dels tractors. Continua
Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de maig de 2022 al Parc natural de Llevant:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua
Tornen les “mosques vermelles”, les subtils i delicades orquídies dels nostre entorn.
Enguany les he pogudes fotografiar en un lloc ben diferent de l’any anterior i amb terra de característiques diferents: enguany en terra blanca i argilosa (ses Sitges), l’any anterior en call vermell (sa Clova). Però, a manera de curiositat, cal assenyalar que ambdós indrets disposen de semblants característiques d’il·luminació solar i i humitat: sempre a l’esguard d’una paret, en zones relativament ombrejades i mirant a tramuntana. Continua
Normalment primer arriba la ciència, després la llei i finalment s’arriben a modificar les arrelades creences que tots tenim interioritzades.
Els qui podem gaudir de certa edat hem pogut constatar el cavi que s’ha donat amb els animals. Amb anys han passat de ser cosiderats “coses” -a qui les persones podien fer el que volien- a ser “éssers vius amb una capacitat de sentir”, que cal respectar. Continua
La mar fa buides i plenes
i és mala d’anivellar.
¿Quin abre en el món hi ha
que no s’hi posen serenes?
(El xiprer) (Del Cançoner de Mallorca/Calvià)
De jovencell no tenia gaire simpatia pels xiprers (Cupressus sempervirens). Es passejaven amb l’etiqueta “d’arbre de cementeri” i no disposava de gaire simpatia. Es curiós el nostre costum de posar etiquetes emocionals a tot el que ens volta, ni els arbres se’n salven! Continua
No voldria que es creassin malentesos, per tant diré que el títol es refereix al món de la botànica. A vegades passa que pareix que l’arbre és mort i mos dona una sorpresa,com aquest brot de figuera sembrat dins un cossiol un mes de febrer i va esperar a treure al mes de novembre…no havia buidat el cossiol perquè no era temps de fer una altre intent,i sorpresa:va treure en un darrer alè. Continua
Les petites llavoretes resulten gairebé insignificants. Al fregar la tomàtiga de ramellet es perden, unes aferrades al pa, altres resten a la pell que ja ha colorit de vermell la llesca.
Insignificança sols aparent, amb condicions de temperatura, humitat i terra-fems germinen. Delicades i vulnerable potser arribaran a esponerosa tomatiguera que, a l’estiu, ens regalarà els seus fruits. Continua
Posidònia a l’Aula.- Ja fa 2 setmanes que la posidònia és a CEIP Punta de n’Amer. Hi ha hagut molts de canvis i hem après per assaig / error. Voleu aprendre amb nosaltres? A continuació vos presentam algunes preguntes que ens hem fet. Si sabeu la resposta ens la podeu fer arribar a 6thgradepuntadenamer@ceippuntadenamer.org. Continua
Adesiara s’assenyala que la força del jonc es troba, precisament, en la seva flexibilitat, la capacitat de les seves fines tiges d’adaptar-se a la força de l’aigua i del vent.
Sobre les arrels d’una jonquera, una idea. Pensam ser persones equilibrades, fermes i consistents…Una altra de les mentides que ens diem a nosaltres mateixos, un autoengany. Realment som ben influenciables i ens adaptam a l’entorn físic i humà que ens toca viure. Continua
Segurament un dels bens patrimonials naturals més importants que tenim, com a municipi, és el savinar de sa Punta de n’Amer. Un bé protegit, les savines hi estan i també el lloc on es troben, que s’hauria de posar en valor encara més.
La savina, aquí generalment anomenada sivina, (Juniperus phoenicea) és un arbre, generalment i en el nostre cas, de forma arbustiva, amb llenyam de gran resistència. Per això tradicionalment s’usava per fer la base d’envelades i porxos i també puntals i estaques per estar a la intempèrie. Continua