-No sé d’on han sortit aquests cucs negres!. S’enfilen per tot!. Abans no n’hi havia!.
Son comentaris que es poden sentir aquí, però també a qualsevol altre indret de l’Illa. Es veu que les condicions climatològiques d’aquests darrers anys han afavorit la seva reproducció i presència a qualsevol indret, fins i tot en els més insospitats de la casa. Continua
Blat (Triticum aestivum)
Son vàries de dites i refranys populars que lliguen la sembra del blat amb el mes de novembre (“Per Sant Andreu -dia 30- sembra el blat teu”). La tradició, però, a vegades canvia, les noves varietats de blat permeten una flexibilitat d’època de sembra que rompen la rigidesa tradicional.
Del blat, de banda el consum diari de bona part de la població mundial, se’n poden treure tota una sèrie d’idees sorprenents, gairebé màgiques. Continua
Novembre ja toca a la fi i 3 mesos més tard comencen a sortir els primers brots tendres del curs escolar.
Tots i totes començàrem el mes de setembre amb incertesa, dubtes, neguits, pors,… però a poc a poc es transformaren en respecte, conscienciació, resignació i acceptació a la nova situació a viure. Enguany tenim noves regles de joc, ni més ni pus! La vida és com una muntanya russa, de nosaltres depèn decidir com la volem viure… Cridant de por o d’emoció!
Després d’una gran bufada de vent on s’han hagut de posar en ordre els papers, és quan hem pogut començar a fer feina i a posar en marxa projectes pendents, que romangueren aturats per mor de la COVID-19 el passat curs escolar. Continua
Entre l’any 2021 i 2023 arribaran a l’estat espanyol fons europeus (140.000 milions d’€) destinats a la recuperació econòmica i a invertir en projectes de transició ecològica i mobilitat sostenible.
Les Balears representam un 2% de la població de l’Estat i ens podrien correspondre almanco 2.800 milions si elaboram i som capaços d’executar projectes que encaixin dins els paràmetres de la UE. Me consta que al Llevant ja hi ha gent que es mou per aconseguir que una part d’aquests fons siguin per recuperar el tren de Llevant.
PER QUÈ TREN DE LLEVANT? Continua
Moraduix i altres herbes
Realment la present entrada d’avui es podria plantejar en forma de joc.
A la majoria de cases, ja sigui en un racó del corral o en un cossiol, es disposen de determinades herbes culinàries o aromàtiques. Llavors el joc compartit podria ser respondre a la pregunta: ¿quines herbes aromàtiques procura tenir a mà la meva padrina o el meu padri? Continua
Llorer (Laurus nobilis)
Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts. Continua
Ves per on!, haviem comprat el relat de que la xylella era un fong que ja hi era i que s’havia “despert” per condicions climatològiques quan, amb els anys, apareix una nova versió científica: no es tracta de fongs, és un bacteri que, provenint de Califòrnia i amb epicentre a Son Carrió, s’escampa mitjançant insectes. Continua
Garballó (Chámaerops húmilis)
El garballó és una planta interessant i curiosa per varis motius.
Primer, per ser única. Masclans (1972) asssenyala: “La flora mundial cmpta amb mérs d’un miler d’espècies de palmera. Una, tan sols, és autoòctona d’Europa: el margalló”: “. D’altra banda l’Herbari Virtual de la UIB mostra: “única palmera autòctona de les Illes Balears”.. Continua
S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.
Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’esplugabous (Bubulcus ibis) (A vegades, tant per la forma que es destria de lluny com per les plomes grogues dels mascles adults dels esplugabous, es pot confondre amb l’agró blanc (Egretta garzetta), Continua
Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.
La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua
Des del torrent de ses Planes, a l’altura del Puig Negre, amb el sol ponent que il·lumina un Penyal de Migdia ara encès, a la banda septentrional de s’Esquerda, és la imatge que sosté una encertada frase del psicòleg Steven Pinker. Continua
En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).
Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua
Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)
Tal vegada, per “coherència llorencina”, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.
Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses. Continua
Sa Coma,és una de les urbanitzacions amb més zones verdes públiques i privades, hi ha un servei contractat de neteja que compleix la seva comesa en bona part de sa Coma. Però a sa Coma, hi ha, a més, nombrosos passos públics per a vianants a tota la urbanització. Continua
Olivarda (Dittrichia viscosa)
“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”. Continua
Fonoll (Foeniculum vulgare. Mill)
Jo tenc, tots tenim, la nostra llista d’olors d’estiu. Un perfums interioritzats que sentim i recordam, en general, en una determinada època de l’any. Segurament ens costaria descriure’ls -no tots tenim les qualitats dels enòlegs capaços de retolar etiquetes amb descripcions de matisos- però quan el sentim, els recordam perfectament.
La pràctica em diu que si féssim una mateixa pregunta -quin són els teus perfums d’estiu?- a una dotzena de persones diferents, les respostes, tant en nombre com en varietat, serien dispars. Segurament alguns d’aquests perfums serien compartits, però les llistes serien diferents. Continua
Avui, 22 d’agost, hem gastat els recursos que el planeta pot generar en tot un any. Això vol dir que des d’avui fins al 31 de desembre emprarem recursos que no es podran renovar.
Aquesta data es coneguda com el Dia de la sobrecapacitat de la Terra i no es tracta d’una data fixa. L’any 1970 aquest fet es produí el 30 de desembre, per tant només s’empraren recursos extraordinaris durant un dia.
De llavors ençà, cada any, amb petits alts i baixos, aquesta data s’ha anat avançant: Continua
Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus)
La coneixem amb el nom genèric de serp. Es pot trobar rera una paret, assolellant-se sobre un caramull de pedres o morta en un camí quan, en un mateix moment, s’hi trobaren cotxe i serp.
Passa com la circumstància descrita a l’entrada referida a la lluerna. Feia anys que no en veia cap, (i això que en els anys vuitanta se’n deixava veure alguna per ses Sitges i fins i tot en vàrem arribar a tenir vàries en un terrari amb la finalitat que els infants les poguessen observar) i enguany, sense cercar-les n’he vistes tres a diversos indrets (dues d’adultes i una de petitona), però no s’han deixades fotografiar. A més d’inofensives, al detectar presència humana fugen tan aviat com poden. Continua