A les tres, seran les dues

Demà, darrer diumenge d’octubre, de matinada, a les 3 hores haurem de canviar d’hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern i posar les busques dels rellotges a les 2.

Aquest canvi, que es produeix a tots els països de la Unió Europea comença a fer-se l’any 1974, degut a la crisi del petroli, i s’aplica com a directiva comunitària des de l’any 1981. L’objectiu del canvi d’hora és aprofitar millor les hores de sol i consumir menys energia elèctrica, tot i que no sembla que siguin molts clars els avantatges d’aquest canvi fins al punt que Europa ja s’havia qüestionat acabar amb el canvi horari a partir d’una proposta de Finlàndia, votada al Parlament Europeu i aprovada per 384 vots a favor i 153 en contra, escoltant així el parer de 4,6 milions de ciutadans europeus Continua

Dos llorencins a la premsa

El pintor Guillem Nadal i l’enginyer Joan Riera (de ca ses Canyetes)  han sortit a la premsa aquesta setmana a casusa del seu bon què fer en la seva feina. En Guillem noi més ni manco estrena exposició a Londres (a pesar que per mor de la pandèmia no l’ha pogut inaugurar) i en Joan Riera ha estat l’encarregat de dur a terme un innovador projecte d’energia fotovoltaica en el sector hoteler.

Continua

Del paradís a la soll

Aquest ha estat un estiu estrany: la gent tenia ganes de festa, però no podia (o almanco estava limitada, una altra cosa és que tothom ho complís); hauria partit de viatge, però no gosava sortir; volíem turisme però quasi no n’ha vengut; i no hi ha hagut estrangers però certes platges seguien igual d’abarrotades. Seguint aquesta estela plena de contrastos, la meva percepció de la nostra “roqueta” aquests mesos també  ha estat igualment paradoxal. Sovint l’he degustada com un paradís però si no hi posam remei m’he adonat que la podem convertir en una  soll .   

Continua

Entorn: Paret seca

De nou en Guillem Pont me deixa el seu espai d’Entorn per escriure-hi. Si fa uns mesos ho vaig aprofitar per xerrar d’una tradició tan nostrada com “fer herbes” (suc), que incloïa tot un seguit d’herbes i fruits propis del nostre entorn (una trentena), ara ho faig per parlar d’una de les meves passions, la paret seca, que forma part, com no, de l’entorn mallorquí. Continua

Entorn: Perfums d’estiu/2 – Fonoll

Fonoll (Foeniculum vulgare. Mill)

Jo tenc, tots tenim, la nostra llista d’olors d’estiu. Un perfums interioritzats que sentim i recordam, en general, en una determinada època de l’any. Segurament ens costaria descriure’ls -no tots tenim les qualitats dels enòlegs capaços de retolar etiquetes amb descripcions de matisos- però quan el sentim, els recordam perfectament.

La pràctica em diu que si féssim una mateixa pregunta -quin són els teus perfums d’estiu?- a una dotzena de persones diferents, les respostes, tant en nombre com en varietat, serien dispars. Segurament alguns d’aquests perfums serien compartits, però les llistes serien diferents. Continua

Entorn: Figuera

Figuera (Ficus carica)

Agost, temps de figues!.

La figuera és un dels arbres més característics de fora vila en el nostre entorn. De fet, fins a l’establiment de les possessions a principis de segle xx la sembra d’un determinat nombre de figueres cada any, era una de les condicions que els senyors solien imposar als arrendadors de les seves finques. Continua

Entorn: Fonollassa

Botxes/Fonollassa (Daucus carota, subsp. carota)

M’agradarà enfocar avui la parcialitat generalitzada i compartida en la contemplació de la natura. Aquesta planta pot complir perfectament l’objectiu.

La pastanaga silvestre, aquí coneguda amb el nom de botxes i també fonollassa, és ben habitual e les vores dels camins i dels camps de conreu. La de la fotografia va arrelar i florir en un dels nostres cèntrics carrers. Continua

Brutícia al torrent de Ca n’Amer a l’arribada a s’Illot

A s’Illot, el nucli turístic costaner compartit entre els municipi de Sant Llorenç des Cardassar i Manacor, la frontera natural és la representada pel torrent de Ca n’Amer, que recull les aigües de les rodalies de Sant Llorenç, les muntanyes de Calicant, passant per Son Carrió i desembocant a la mar.
El 2015 l’Ajuntament de Sant Llorenç va acabar les obres del carril bici que van des de sa Coma fins al torrent de s’Illot, és un recorregut molt utilitzat pels turistes i residents, ja que comença el seu recorregut a la Costa dels Pins, passant per Cala Bona i Cala Millor i acaba just a la frontera natural del torrent.
Ja que és un torrent compartit pels dos municipis, estaria bé

Continua

Alerta de torrentades

Fa uns pocs dies, el Govern i la Universitat van signar un conveni mitjançant el qual el grup de recerca MEDhyCON (INAGEA-UIB) crearà un servei d’alerta de torrentades a les conques de major risc amb l’objectiu de donar avisos anticipats a les poblacions vulnerables. Aquí teniu l’enllaç de l’excel·lent notícia:

https://diari.uib.cat/arxiu/El-Govern-i-la-UIB-collaboren-en-la-creacio-dun.cid634029

Amb aquest conveni, el Govern reconeix la trajectòria i lideratge en el camp del grup dirigit pel Dr. Estrany per dur a terme aquest ambiciós projecte, dotat amb més d’1 M€ que esperem suposi un salt qualitatiu en la seguretat del nostre poble. Seria bo que els representats locals aprofitessin al màxim aquest conveni en pro d’aquest objectiu.

Entorn: herbes casolanes

No faig comptes prendre la secció al bo d’en Guillem Pont, ni tan sols compartir-la, però si m’ho permeteu faré una petita contribució a la seva secció sobre l’entorn. I és que precisament l’altre dia vaig anar a fer les herbes (suc) que cada any preparam la família per tenir el rebost ben ple per beure’n tot l’any (i regalar-ne per Nadal i Sant Antoni). I com que això de fer herbes és una tradició ben mallorquina antiga i s’hi posen productes de l’entorn del nostre camp (en el nostre cas més de trenta herbes autòctones, que se diu aviat!!!) he cregut idoni fer-li un espai a la secció.  Continua

Oberta al públic la platja de sa Coma i continuen els treballs de condicionament de les platges de Cala Millor i s’Illot

La passada setmana l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, va procedir amb camions a traspassar arena de les zones de la platja de Cala Millor on hi havia major acumulació i va ser escampada a la zona del final de la platja on havien quedat les roques al descobert, treballs que encara continuen a dia d’avui. Continua