Es fa referència al recipient, no a la mesura. Encara se’n troba alguna que s’utilitza com a element decoratiu. S’han de cuidar; altrament, si no s’utilitzen, la fusta es resseca de tal manera que amolla i es descompon. Així la barcella és converteix en un trasto.
Es mot perdut perquè l’eina ha perduda la seva utilitat. Fa una setentena d’anys que ja no s’usen les barcelles per mesurar res. Continua
Sense anar més lluny, la Wiquipèdia ens dóna una àmplia informació sobre l’esser humà. D’aquesta informació se’n presenta una part on, en negreta se n’han destacat alguns punts a manera d’introducció a la paraula que es vol enfocar: “Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música. Continua
En sentit estricte és una paraula pagesa, l’eina que s’emprava per treure el gra sobrer de la barcella. Sí, abans de l’arribada del turisme, abans de la mecanització de les feines de foravila, els cereals, fonamentalment el blat, era bé preuat. Els sacs s’omplien a barcelles i en el repartiment de les amitges, una grapada tenia el seu valor. Continua
El passat divendres dia 16, al Club Nàutic de Porto Cristo es va celebrar el tradicional Sopar-Subhasta d’Art Solidari de Llevant en Marxa, l’assistència va ser multitudinària i especial, es va omplir per complet l’aforament del Club Nàutic. Continua
Sols és mot perdut en determinat sentit. Pau Quina el mostrà, en un comentari, com a sinònim de vessa, peresa…I efectivament en una de les seves accepcions es parla “lentitud excessiva”.
En Pau diu que en te un enfilall de mots perduts. Bò serà, idò, que anem alternant l’edició dels mots.
Tornant al tema, el DCVB mostra: Continua
La revista Catorze.cat ens recorda avui l’afusellament de Federico Garcia Lorca amb la recreació del poema “Pequeño vals vienés” interpretat per Leonard Cohen.
El mateix dia que, com recorda el llibre de Josep Cortès i la placa de l’ajuntament, també robaren la vida, sense juduici, a Bernat Estelrich “Carbó”
Aquí teniu els dos vídeos guanyadors de l’edició 2019 de Granots d’or, organitzada per l’associació juvenil Granots & Sopes. Continua
S’ha comentat altres vegades, els infants són espongentes. Ho xuclen tot. Continua
A proposta de Tomàs Martínez, de guilant a vessa.
Amb una mateixa pronúncia el DCVB mostra dos conceptes diferents. La vessa, referida a peresa i la veça referida a la planta Vicia sativa.
Els dos conceptes, en la parla generalitzada es perden. La primera segurament per sintonia amb la llengua castellana i la segona perquè l’abandó de la pagesia afecta el desconeixement generalitzat de les plantes herbàcies. Continua
El passat divendres dia 9 d’agost, a les 06´30 del matí, la Banda de Música de Manacor i acompanyants sortien cap a l’aeroport per embarcar rumb a Alacant i a les dotze del migdia arribaren al poble de Cocentaina per participar en les de festes de Moros i Cristians convidats per la “Filà Contestanos”. Continua
L’altre dia, en Jaume Cabrer d’Artà, potser per allò de l’acabatall de festes (no ho sé), mostrava aquesta glosa:
Guilant, és un mot que desconeixia. Continua
Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura. Continua
– El Dans’illot és un festival de dansa que té lloc a s’Illot i reuneix les escoles de dansa del municipi de Manacor per crear un espectacle conjunt. – Enguany, el tema de la mostra serà la torrentada del 9 d’octubre i els esforços que les persones voluntàries varen fer i fan per tornar a la normalitat. – El Dans’illot es reinventa en la seva 11a edició i oferirà dos espectacles i un taller obert al públic i participants. Continua
“L’haurem bollada!”. Li va sortir directe, sense pensar ni donar voltes. Uei!, feia estona que no l’havia escoltat en aquests sentit!. És el que te la relació amb persones amants de la llengua com és el cas de Tomeu Ginard. Continua
La realitat és la que és. Una cosa sòlida, present, inequívoca. Ho evidencia tant la cultura popular: “Anem a les realitats…” que vol dir posa’t en sintonia amb el que jo et dic -expressió ben habitual de les converses quotidianes-, com també ho mostren els diccionaris, tant el nostre Alcover-Moll: “El fet d’esser real, d’existir”, “Allò que és real.” , com l’etimològic: “del llatí realitas, qualitat relativa a la cosa vertadera o real”. Continua
Com d’altres no és encara perdut del tot, però en du camí. Arruix! interjecció, en el sentit de ves-te’n de forma despectiva i enfurismada es va substituint per diverses formes del verb anar més en sintonia amb la llengua castellana.
Com es veurà en les diverses accepcions d’arruixar, és un d’aquell mots polisèmics que, segons el context o entorn, pot significar varies coses diferents.
Amb aquest es comença una teringa de mots aportats per Isabel Alemany (Cadireta) Continua
Anit, la coral de Sant Llorenç ha interpretat el tradicional concert de les Festes de Sant Llorenç baix la batuta del director artanenc Tomeu Ginard, que a més a comptat amb la col·laboració de Santiago Vega (guitarra), Tomeu Carrió (baix), Hugo Cobo (bateria) i Maria Francisca Danús (piano). Continua
Si ja ha actuat dues vegades al mercat dels dijous, dissabte passat va ser a la fira nocturna, en el marc de les festes patronals. Continua
Amb la col·laboració de diversos poetes i poetesses,entre elles la llorencina Jerònia Mesquida, el pintor i escultor Vicenç Palmer, exposa des de dimecres passat a l’Espai 36 “Del cap a la mà”. Continua
El ritme i la marxa de la banda de música llorencina del Centre Musical a Contratemps, baix la batuta de Pere Siquier, posà «Rumb a Menorca» acompanyant al cantautor Miquel Mariano i al seu pianista Ricard Ramisa al concert de les Festes de Sant Llorenç 2019, celebrat a la plaça de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Continua