Els Al·lots de Llevant i les colles castelleres continuen sense poder tornar reprendre l’activitat castellera

Novetat

Els Al·lots de Llevant i totes les altres colles castelleres també s’han vist afectades pel coronavirus. A començament de març, quan només duien un mes assajant i després d’haver fet una actuació, aturaren la seva activitat. A hores d’ara, és un incert saber quan podran tornar assajar i sortir a plaça. Els castells són una activitat que impliquen molta de gent i, sobretot, necessiten que aquesta gent estigui en contacte. Aquesta premissa encara fa més difícil saber quan les colles podran tornar a la seva activitat amb garanties i respectant les condicions higièniques i sanitàries necessàries. Continua

La Banda de Música de Manacor reprèn els assajos i a finals del mes de juny oferirà concerts

Novetat

La passada setmana vaig parlar amb el director de la Banda de Música de Manacor, Eduardo Bernabéu, i em va informar que a finals de maig la banda de música reprenia els assajos, ja que des de la gerència de l’Auditori de Manacor els han ofert poder participar en l’obertura de l’Auditori després d’aquests mesos de portes tancades pel confinament de la Covid 19. Continua

Mots perduts: envelada

Ara que comença a arribar la calor…
La paraula castellana “toldo” ha anat substituint el mot tradicional d’envelada.
Abans, a l’estiu amb una col·lecció de pals i cobertes de branques de pi, se’n feien moltes d’envelades per guarir-se del sol. La darrera que recordo era una que es muntava a Artà cada any vora el camí que porta a ses Paises. Donava ombra a persones d’edat que hi anaven a passar l’estona. Continua

Mots perduts: es coloms/es conills/es colontes/es colomades

I seguim amb aquesta sèrie eufèmica de mots a la mallorquina, els quals ens demostren que l’eufemisme és  una característica ben nostra

En aquest cas per evitar dir l’expressió gorssera “es collons” se n’empraven d’altre més “dissimulades”, com podien ser les quatre del títol:  es coloms/es conills/es colontes/ es colomades. Actualment diria que no hi ha tants de miraments i almanco els més joves diuen directament “es colllons”, si no una cosa pitjor.

Torna a iniciar les classes l’Associació Cultural 9Ritme de Manacor

Comunicat 9 Ritme.

Hola ballarines i ballarins, com estau? Esperam que bé!
Des de l’equip de 9Ritme de Manacor, vos enyoram molt i per això vos volem anunciar que dilluns dia 1 de juny tornam amb més ganes que mai.
Com molts ja sabeu, 9Ritme va fer el seu primer espectacle l’any 2011 i des de llavors cada any en acabar el curs hem fet el nostre musical. Per a la nostra família de ballarins sempre ha estat un moment molt especial, i per això tot i la situació actual no volem que enguany sigui diferent. Continua

Refranys: Una flor…

Entre aquesta i la propera entrega acabarem les referències a aquella llista dels refranys que figuren en el “Top ten” de popularitat descrit per Víctor Pàmies i comentat, fa deu anys, per Climent Picornell i que conformen els nombres 9 i 10 de la llista

Una flor no fa estiu
“vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general” (DCVB) Continua

Mots perduts: ceba/nespla/serva/sardonaia/matalofada/xisclet

És curiós la de maneres eufèmiques que tenim els parlants mallorquins per referir-nos al cop violent d’una bufetada (i segurament me n’he deixades moltes més). Això pot donar una idea de la nostra manera de ser, almanco fa un temps: irònics, pagesos (molts fan referència a l’hortalissa o la fruita) i un poc hipòcrites (per molt que empréssim eufemismes, igual amb altres com pardal, cagondell, cagondena…, no deixàvem de dir-les, i molt).

De la llista que he posat, és ver, alguns encara es diuen, almanco al poble, d’altres ja no se senten tant i altres ja estan en perill d’extinció ( sardonaia i matalofada, diria jo). Aquí teniu l’accepció sinònima a  “bofetada” que posa de cada un el diccionari Alcover Moll: Continua

Mots perduts: grenyal

Com a sistema viu que és la llengua, s’ha anat substituint el seu significat per altres paraules més “modernes”, verd, tendre, inacabat…
En la meva joventut, mot ben usual en el sí de la família.

Mostra la singularitat que, en la quarta accepció del DCVB, en sentit figurat, mostra una referència a Salvador Galmés. Continua

1820 s’any de sa pesta. Capítol 2. Aquell maleït maig !!!!

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 2

AQUELL MALEÏT MAIG…! 

1.NOU DE MAIG. 

Francisca Brunet, primera víctima de la pesta

Aquell  matí de maig, ara fa exactament dos-cents anys, quan els serverins senten tocar de mort, no es poden ni imaginar que aquestes campanades serien el toc de trompeta del genet de la pesta posant en marxa una tragèdia que, durant tres mesos, omplirà de dolor, llàgrimes i dol tota la península del Llevant. 

És el dimarts 9 de maig del 1820, el dol és per na Francisca Brunet que viu al carrer Nou de Son Servera amb el seu espòs, Pere Morey, i el seu fill. Tot comença uns dies abans, concretament el diumenge dia 7, quan na Francisca ja no es troba bé; en molt poc temps entra en una crisi agudíssima: molta febre i un estat de gran agitació. Van a buscar al Dr. Lliteras i aquest, a pesar de què,en un primer moment, els simptomes el desconcerten , al final no els hi  dóna massa importància ja que  ho atribueix a que uns dies abans havia caiguda d’un arbre. Continua

Mots perduts: cambuix/descambuixar

I tots els derivats que se’n puguin fer… que en aquest cas són molts. I és que de l’arrel CAMBUIX,  que curiosament prové de l’àrab kanbūx, el qual significa ‘vel que duien les dones’, dóna per molt.

Potser sigui una paraula no del tot perduda (almanco en algunes accepcions, en d’altres diria que sí) però sí que entre el jovent ja s’entreveu que es comença a abandonar per altres d’ús més general. Per això consideram oportú fer un recompte aquí d’alguns dels seus significats més interessants: Continua

Refranys: Qui va amb…

Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.

Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua

Mots perduts: collada

-I aquesta que la saps?, em va demanar. Vaig haver des contestar que no, o bé no la recordava o no l’havia sentida mai. -Collada son aquestes voltes que, una vegada cosit el botó, amarren el cosit a la roba.

Segurament, idò, no serà un mot perdut atesa la relació de les persones llorencines amb la confecció. O potser sí que ho és, ben mirat, els joves no fan collades d’aquest tipus. A vegades, en comptes de cosir els botons, canvien la camisa. Continua

Mots perduts: cimal/podó/tanyada

Aquests mots de dalt surten a la palestra  en el context d’aquesta situació de confinament en què estam, en la qual  generacions com la meva hem agafat un recent interés pel món de l’hortalissa i foravila. I clar, ens n’hem adonat que no en sabíem gaire, precisament.

Resulta que un d’aquest dies. mentre un servidor, intentava podar un arbre (un poc a l’atzar, tot sigui dit), mon pare va arribar i observant que tallava per tallar me va dir rient que “anés alerta a tallar el cimal”. El què? Sí, el cimal, un mot que jo (i molts de la meva generació o més joves, almanco els poc familiaritzats amb el món de foravila) desconeixíem.  Continua