Sovint, com avui ha fet el polític Pablo Casado amenaçant al president de la Generalitat amb “que no li passi el mateix que Lluís Companys” i com també fan, impunement i amb el favor dels diferents governs, els qui acudeixen a manifestacions feixistes, es menysprea i es fa no res, el genocidi que portà a terme el colp d’estat del 1936. Els qui no el condemnen et diuen que exageres, “que sabràs tu del que va passar”, que hi havia dos bàndols (ells consideren els que defensaven el govern escollit a les urnes com un bàndol, i els que feren el colp d’estat com a iguals a una mateixa balança)… mentiders.

Tot seguit vull compartir amb vosaltres l’experiència que visqué la meva padrina durant el colp d’estat a Manacor i que em comptà de viva veu no fa gaire:

“Mon pare dormia després d’haver dinat i es presentaren dos feixistes, li posaren els canons de les escopetes davall la boca i el feren aixecar. Tot seguir rastrejaren per tota la casa i després se’l varen manar. De camí s’aturaren a cercar a un altre que li deien el “corder” i els se’n varen dur tots dos emmanillats cap a la presó, que llavors estava situada a on ara hi ha els jutjats al carrer Muntaner. Continua →

1983

Després d’haver-ho repassat de dalt a baix diverses vegades, he de reconèixer que, segons la meva opinió, aquell any no vàrem publicar gaire articles que destacassin partdamunt els altres, si exceptuam l’àmplia informació que desplegàrem en motiu de les segones eleccions municipals de la democràcia. Com s’ha dit, l’evolució dels primers quatre anys no es va correspondre amb les expectatives que ens havíem fet, amb un ajuntament que tenia el batle socialista, però que estava controlat per UCD, i amb tota la llista dels independents que havia renunciat a l’escó, llevat del seu capdavanter, en Mateu Girart. Continua →