No totes les paraules disposen d’una mateixa atracció. Particularment m’agraden les paraules amb “x” i també les que disposen de certa aura de localisme.
La que es presenta avui no és perduda, encara s’usa…però eés tan nostra! (Ni el normatiu la recull) Continua
Continuam amb la nostra llista (estam ja en la lletra F) i avui toca l’expressió “a forfollons”. Vos sona de res o ja és un mot oblidat? Continua
Nova progamació del Teatre i Auditori de Manacor.
Auditori de Manacor
Roger Pistola presenta el disc “Quart Creixent” amb banda
Dia 22 de gener a les 7.30 h del vespre Continua
L’obra, de l’artista serverí Sath representa en una seqüència d’imatges el primer ball del dimoni.
“Forca-força”: la forca del dimoni i la potència i el sentiment -la força- que neix en veure el primer bot i ball d’aquesta festa és el que representa el nou mural que ja llueix als carrers de Son Servera.
Una iniciativa de l’artista serverí Sath i l’Ajuntament que s’ha presentat aquest dimecres, 13 de gener, i que forma part del projecte «Color Millor» que es va iniciar l’any 2018 a la zona costanera com un atractiu turístic més i que s’ha anat expandint també per l’interior del municipi. Continua
Per aquí en diem “tionar”, en altres indrets parlen d’atiar. Es mot lligat al foc, les llars de foc minven a l’atropellada, esperem que, si mes no, els foguerons de Sant Antoni el conservin ben viu.
Es la segona de les paraules santantonieres que va proposar en Joan Umbert. Continua
Que a Sant Llorenç es publiqui un llibre sempre és bona notícia i que ho faci algú per primer vegada encara més. Es tracta d’un llibre sorgit del confinament (qui ho diria), titulat LA SORPRENENT HISTÒRIA D’UNA PARTIDA DE MINECRAFT i l’autora és na Kika Caldentey (i tota la seva família!) i li hem fet una entrevista perquè ens expliqui com va ser aquesta experiència. Continua
Laura Llull Estrany, filla del manacorí Jaume Llull, i la vilafranquera Rosa Estrany, va néixer a Palma l’any 1984 , i des de ben petita sempre va passar els estius a s’Illot, amb els seus pares i padrins, Bàrbara “Ferrera” i Paco “Agostí”, i fa uns anys va ser la Pregonera de les Festes de s’Illot. Continua
Una reixa de fil-ferro, d’ovella que en diuen, per joc de llums i ombres apareix subtil davant la claror esplendorosa de lluna plena que juga amb els ennigulats.
Fa anys que hagués semblat imatge certa i segura, però…. Continua
Els nostres glosadors locals, Ivan Antich i Andreu Matamalas, s’han animat a fer un combat de gloses en aquest Sant Antoni tan peculiar. Llegiu-lo bé que dona per molt! I això només és un petit aperitiu; a les set de l’horabaixa, l’hora en què solíem anar a la rectoria, l’Argument es publicarà puntualment a Card.cat. Ja ho sabeu idò: tots els santantoniers a les set teniu una cita amb Card.cat! Continua
Us comunicam que a causa de la Covid-19, el Teatre d’Artà suspèn la seva programació de gener.
Us anirem informant dels canvis de data dels espectacles suspesos i també del cinema.
Atentament,
Teatre d’Artà
De nou en Pep Lluís Soler m’ha donat a conèixer un d’aquests mots que de cada pic se senten dir manco; babaí. Un mot perdut, si més no, quasi, quasi. Continua
Faust: primera etapa, adolescència (que pot durar fins als 24, com diuen els psicòlegs de 2018), teoria del món de les Idees: totes les dones en una o un fragment de la Dona en cadascuna.
Don Joan: segona etapa, joventut, pràctica desenfrenada: la coŀlecció desordenada (venus, sílfides i més d’una grassota en el mateix calaix).
Temps de fred i de camilla. En un llarg període de temps, el braser de la camilla es nodria de caliu, en contraposició als actuals elèctrics
Fins i tot hi havia cases que disposaven d’un “dimoni” -que també, com es mostra, tenia una altre concepte i funció- una peça cilíndrica de ferro foradat amb petites cames que servia, específicament, per fer caliu per posar en el braser. Així es gastava el mínim, però suficient combustible, normalment petits tions i clovelles d’ametla. Continua
Informació Teatre d’Artà: Hola, aquesta és la nostra programació per aquesta setmana. Continua
“Saps que hi va de fiter!” senties a dir ben sovint. Ara potser no tant, sobretot entre els més joves, per això des d’aquesta secció recuperam aquest mot tan nostre que corre perill de poder desaparèixer en un futur no tan llunyà.
Significat:
1. m. Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mall.).
2. adj. (f. -ERA) Que s’enfonsa sòlidament en la terra (Mall.). Arada fitera: la que es mena amb la rella molt endinsada, amb molta inclinació, molt separada de la línia horitzontal (Mall.). Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.);fig., disposar-se a no cedir. Continua
Rapa (Arum italicum)
Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.
Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua
A mesura que passen els anys, hom se n’adona de la nefasta instrucció (que no formació) de l’escolaritat franquista que va sofrir la meva generació. Tant pel que fa a l’escola primària amb els diversos mestres a Sant Llorenç, com després la sequndària a l’Institut Ramon Llull de Manacor, com la posterior formació de magisteri a l’Escola Normal. Excepcions a banda… per llogar-hi cadiretes!.
I amb tot i amb això, si fa no fa, ens n’hem anat sortint. Continua
El Govern de les Illes Balears ha decretat la suspensió de tots els actes relacionats amb les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià que molts de pobles de les Illes Balears i la capital celebren durant el mes de gener.
No només es suspenen els actes directament relacionats amb les festes sinó, també, aquells altres que es feien de manera habitual: concerts, diada ciclista, etc.
Es mantenen els actes litúrgics: les misses amb un 30% d’aforament i les completes que s’hauran de fer a porta tancada. Les beneïdes queden suspeses. Continua
Un dels atractius dels mots perduts, com ja s’ha assenyalat altres vegades, rau en el joc social.
Hom sent un mot que feia estona que no sentia i ho diu. Es el cas present.
En Pep recorda aquell, altre temps habitual “mal se canís!” a manera d’interjecció despectiva. En la recerca directe (verb canir) no es troba res, fins que en Serafí mostra la veu que surt en el diccionari.
Realment l’expressió no deriva del verb “canir” siní del “acanir”: “Mal s’acanís!” Continua
Casar imatge i text no ha resultat gens dificultós. La imatge és de l’altre dia a ses Sitges. La idea és de Mancuso/Viola. Recorden que la naturalesa ens mostra com utilitzar els recursos mínims, però suficients, per assolir els objectius. Continua