Sobre les causes de la Germania mallorquina

Novetat

Guillem Morro Veny, historiador, ha escrit aquest article, que compartim amb vosaltres per a la Xarxa Territorial de l’Obra Cultural Balear.

SOBRE LES CAUSES DE LA GERMANIA MALLORQUINA
La Germania fou un moviment social que, per l’impacte que va produir en la
societat mallorquina, es pot considerar una vertadera revolució, una fita en la història
baix-medieval de Mallorca que marca un abans i un després. Tot i que en una primera
fase es manifestàs com una revolta, efecte d’un malcontentament secular de profundes
arrels econòmiques i fiscals, al llarg del procés va derivar en revolució. Continua

La Setmana del Llibre 2021 de Manacor torna a la presencialitat amb una programació descentralitzada

Comunicat.
La Fira del Llibre i una marató de contes, els actes destacats de Sant Jordi a Manacor.
La Setmana del Llibre torna a la presencialitat a Manacor després que l’any passat tots els actes varen haver de ser virtuals. L’esdeveniment cultural s’encetarà el proper dissabte 17 d’abril i
s’estendrà fins dia 27 d’abril. “Ens hem atrevit ala presencialitat, amb el repte d’organitzar actes que no afavoreixin les aglomeracions”, ha explicat el responsable de les Biblioteques de Manacor, Antoni Ferrer. En aquest sentit, la solució ha estat la descentralització dels actes, que tradicionalment es concentraven al Claustre de Sant Vicenç Ferrer i la Biblioteca. “Descentralitzam el Claustre per traslladar la cultura a diferents espais, molts a l’aire lliure i als diferents nuclis del municipi”, ha apuntat el delegat de Cultura i Educació, Mateu Marcé. Continua

Mots perduts: motlo

En aquesta ocasió més que d’un mot perdut no sé si parlar d’un mot peculiar ja que per sort més o manco encara el sent a dir bastant. La paraula que presentam avui  ha sofrit el que els lingüistes diuen una “metonímia” o  un traspàs de sentit perquè ens entenguem.  En el nostre poble (i en aquest cas sí que podem xerrar de paraula quasi exclusiva de Sant Llorenç, ja que ni manacorins ni serverins ni cap altre poble veí la diu que jo sàpiga) el significat de “motlo” com a recipient on es pot fer una coca ha passat a designar la coca dolça en si. Continua

Presentació a Manacor dels llibres, Epigramari de Joan Tomàs Martínez i La terra i altres llocs de Lucia Pietrelli

El proper divendres dia 16 de d’abril, al Pati de la Institució Alcover de Manacor, està prevista la presentació dels llibres, Epigramari de Joan Tomàs Martínez, i La terra i altres llocs de Lucia Piettrelli.
Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984) Dramaturg, poeta i guionista, Llicenciat en Història Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Continua

L’home del vol vertical

No us perdeu la representació teatral de “L’home del vol vertical”, que es realitzarà dia 18 d’abril a les 19h, a la Sala Principal de l’Espai 36.

SINOPSI:

Pere Sastre Obrador, va ser un pagès de Llucmajor amb un cervell privilegiat que, emmirallat pel progrés del seu temps, a principis del segle XX, va dissenyar i construir un prototip d’helicòpter, quan aquest encara no estava inventat. Continua

Mots perduts: parpal

L’altre dia, des de “Món”, Antoni Font mostrava unes curioses eines: manuella i cullera que s’utilitzaven per fer forat a la pedra amb l’objectiu, i amb l’ajuda d’explosius, de fer-la esbrellar.
Una perillosa feina que va finir amb l’aparició dels compressors mecànics.
Bé, idò una eina complementària, en la mateixa línia, n’era el parpal. Continua

Món. Eines singulars: cullera i manuella

No acab d’entendre, amb les poques que vaig veure, com em va quedar dins el cap la imatge d’una cullera de treure la pols d’un forat fet amb manuella per posar-hi un barrobi.

Per fer un forat o un pou, amb la manuella picavan a la roca fins fer un forat d’un pam o més per rebre el barrob,í i anaven traient la pols que s’acumulava dins el forat amb la cullera. Continua

Fotos i crònica del Concert de Pasqua de la Banda de Música de Sant Llorenç celebrat a sa Coma

El passat diumenge dia 4 es va celebrar a l’esplanada de l’església de Santa Maria de sa Coma, el concert de Pasqua de la Banda de Música de Sant Llorenç. Els músics i director, després de la sequera de concerts durant el passat any, obligada per la COVID-19, havien preparant amb il·lusió i treball el concert. Continua

Presentat a Palma el llibre «El ball de sala a Mallorca», del manacorí Ramon Codina Bonet

El passat 23 de març va tenir lloc la presentació del llibre «El ball de sala a Mallorca» ,del manacorí Ramon Codina Bonet a Palma. Fou dintre del marc de les Jornades d’Estudis Sonors, patrocinades pel Consell de Mallorca i coordinades per Bàrbara Duran i Txema González de Lozoyo. Aquest artista havia presentat, prèviament a l’acte, una instal·lació sonora. Continua

Mots perduts: socarrim

S’insisteix en la utilitat dels mots. Es perden aquells que no són útils. Actualment, en el nostre entorn, hi ha poca gent que utilitzi foc de llenya per cuinar. Potser alguna més per torrar circumstancialment. Aquestes darreres segurament coneixeran el mot. Quan el caliu és massa fort, o quan la flama envaeix la peça a torrar normalment es socarrima.

Els forns i les cuines modernes couen els aliments sense socarrimar, sense que, la peça que sigui, quedi cremada a la part externa i mig crua a l’interior. O potser sí? Continua

Mots perduts: judio o jodio

Després d’una setmana d’absència retorn a la meva col·laboració en aquesta secció de llengua. I no, a pesar del nom del titular, no m’ocup en  aquesta entrega de cap referència a la Setmana Santa (de la qual ja vam fer un bon repàs lèxic l’any passat en un altre article).

Aquest pic el mot judio (també pronunciat jodio) que recuper fa referència a “un tipus de burla”, que antigament es deia d’aquesta manera. Jo encara l’he sentit alguna vegada (sobretot quan era petit… com ara “no me facis jodios”), però ara s’ha perdut a favor de mots més generals (i elegants, en aquest cas) com ganyota, burla… A diferència d’altres vegades no reivindicarem la recuperació d’aquesta expressió (amb connotacions evidents de racisme), però sí deixar-ne constància, que és la nostra tasca. I és que el llenguatge, no ho oblidem, és, i sempre serà, el reflex d’una societat. En tenim altres proves (de racisme lingüístic vull dir) en altres expressions, com el color pell (també comentat en un altre article),  el mot foraster (per persones, pedres, fruita…), moro (despectiu i que, a més, a pesar de la seva referència geogràfica als del nord d’Àfrica nosaltres feim extensiu a tot musulmà que veim), negre…  Continua

Mots perduts: saig

Acabada l’acció, la feina, la utilitat, desapareix el mot.

L’amo en Pep “Comís”, es saig, va ser el darrer (Sant Llorenç, ?-1981). Els vespres, en la primera fosca, sobre una vella bicicleta trescava cornalons per, a toc de tambor o corneta, informar sobre les novetats de la vila. Tant era per iniciar el períde de recaptació de contribucions, com per informar que s’havia trobat un rellotge -o qualsevol altra objecte, a la plaça.
Val a dir que l’ús dels dos instruments diferenciava el contingut del missatge; més oficial o més de temes varis. Continua

Du llu espic ingliss

El febrer de 2008, Flor de Card va publicar un article sobre les paraules angleses que ens han envaït. Estava en castellà i jo el vaig traduir. Crec que val la pena reproduir-lo a Card.cat:
“D’ençà que les insígnies s’anomenen pins, els maricons gays, els menjars freds lunchs i els repartiments de cinema castings, aquest país ja no és el mateix: ara és molt, moltíssim més modern.
Abans, els nins llegien tebeos en lloc de còmics, els estudiants aferraven posters pensant-se que eren cartells, els empresaris feien negocis en lloc de business i els obrers, tan ordinaris, el migdia treien la fiambrera en lloc del tupperware.

Continua

Farines ecològiques i Bellver Ric

Sovint palpes el mòbil una hora i no en treus res de profit, però en altres ocasions amb un sol clic descobreixes  coses (fins i tot prop de ca teva com en aquesta ocasió) més que interessants que s’interconnecten entre si. Va ser el cas del passat divendres, quan un amic de Son Carrió, en Toni Vicento (gran aficionat a l’agricultura i, sobretot, a l’apicultura) me va fer arribar un enllaç d’una entrevista d’un agricultor que prop d’aquí (a Bellver Ric) produïa varietats de farines ecològiques. En aquest sol article s’ajuntà la desconeixença d’aquesta explotació agrícola ben veïnat de Sant Llorenç; una aproximació interessant a aquest tipus de farines  que darrerament sents anomenar als forns (espelta, xeixa…); el descobriment d’una finca veïna, i els seus paratges corresponents, amb jaciments arqueològics inclosos; i el misteri d’un camí antic medieval empedrat que unia Sant Llorenç amb Manacor (que encara ara no he solucionat, si algun il·lustrat lector em vol ajudar). Continua