Món. Eines singulars: entrescador

Sempre m’han cridat l’atenció les eines antigues, de disseny senzill, per una feina específica o no, i difícilment superades a dia d’avui. Queien be dins la mà i feien la seva funció, tant avui com segles enrera.

Avui vos mostr un entrescador, és una làmina de ferro amb un mànec i unes mosses que servien per tòrcer les dents d’una serra o xorrac, cap a la detra i cap a l’esquerra alternativament fins que s’acabava a l’última dent. El fet d’aquesta desviació a una i altra banda de les dents facilitava la sortida de serradís al temps en què es feia el tall. Continua

Vacunes

Probablement, si esmentava els noms d’Ugur Sahin, Ozlem Tureci, Sarah Gilbert, Derrick Rossi o Noe Mercado, la majoria dels lectors no sabrien de què els estic parlant, com també em passava a mi abans de cercar-los per internet. En canvi, si posava els noms Pfizer, Astra Zeneka, Moderna o Johnson & Johnson, molta gent veuria tot d’una que estava xerrant de quatre de les vacunes que s’han desenvolupat per protegir-nos del covid-19. Continua

L’Empresa mallorquina GenoMI Diagnostics, finalista del «Premio Nacional PYME del Año 2020»

L’empresa mallorquina GenoMI Diagnostics, que es dedica al desenvolupament de dispositius diagnòstics, va ser un dels 4 finalistes del “Premio Nacional PYME del Año 2020” en la menció lluita contra la COVID19, atorgats per la Cámara de Comercio de España amb el suport de Banco Santander.
Després de ser nominada finalista a l’edició balear dels premis com a millor PYME dedicada a la lluita contra la COVID19, GenoMI va ser l’única empresa de les Illes Balears en ser seleccionada per les finals a nivell nacional. A la gala de lliurament dels premis, presidida pel Rei d’Espanya Felipe VI, finalment no va resultar guanyadora. Continua

Món: el color de la pell en els humans

Quina explicació té la diferència de color en els humans? Sabeu quina diferència hi ha entre una persona negra i una blanca? Idò 1 gr de pigment, anomenat melanina, i record que això és una mil·lèsima part d’un Kg.

Llegint damunt l’evolució de l’home, em demanaven d’on venien els negres i no trobava cap resposta que em deixàs satisfet. Un dia vaig canviar la pregunta: d’on vénen els blancs? I ho vaig veure clar: el blancs venim dels negres. El primer ascendent de l’home que va caminar a dues cames, segons les dades actuals, va aparèixer a l’Àfrica; els esquelets trobats ho confirmen i els estudis genètics, també. Continua

La neuròloga Laura Llull Estrany, nova Coordinadora a la Sociedad Española de Neurología

Laura Llull Estrany, filla del manacorí Jaume Llull, i la vilafranquera Rosa Estrany, va néixer a Palma l’any 1984 , i des de ben petita sempre va passar els estius a s’Illot, amb els seus pares i padrins, Bàrbara “Ferrera” i Paco “Agostí”, i fa uns anys va ser la Pregonera de les Festes de s’Illot. Continua

Entorn: La intel·ligent manipulació de les plantes!!

Rapa (Arum italicum)

Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.

Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua

Una de llibres: Analfabetisme matemàtic

A mesura que passen els anys, hom se n’adona de la nefasta instrucció (que no formació) de l’escolaritat franquista que va sofrir la meva generació. Tant pel que fa a l’escola primària amb els diversos mestres a Sant Llorenç, com després la sequndària a l’Institut Ramon Llull de Manacor, com la posterior formació de magisteri a l’Escola Normal. Excepcions a banda… per llogar-hi cadiretes!.
I amb tot i amb això, si fa no fa, ens n’hem anat sortint. Continua

Més enllà dels teus límits

Un sentiment de satisfacció que ens envaeix tot el cos, des dels dits dels peus fins a la punta dels cabells, que ens fa sentir forts, poderosos, mereixents del que ens succeeix i, sobretot, orgullosos d’haver pogut posar a prova els nostres límits, seguit d’un sentiment d’esgotament, adonant-nos de tot l’esforç real que ens ha comportat arribar fins aquí. No hi ha cap sensació com la d’haver aconseguit allò per el que tant hem lluitat. Continua

Què en trobau?

Darrerament per les xarxes socials i altres webs s’ha posat de moda el concepte de “diòxid de cloro” (MMS), una d’aquestes medicines alternatives que segons diuen els seus defensors curen el coronavirus (entre altres coses, també he trobat webs que parlen de curar el càncer i tot). Impulsat per especialistes alternatius com  l’alemany Andreas Kalcker o el català Josep Pàmies, a part d’altres personatges famosos com Miguel Bosé, ha estat rebutjada per la comunitat científica majoritària (com la mateixa OMS) fins al punt de ser considerat potencialment nociu (només he pogut trobar Bolívia com a país que usa aquest producte oficialment als seus hospitals per combatre la pandèmia) .  Continua

Quan sé que he superat una ruptura amorosa?

Passar per una ruptura amorosa pot arribar a ser molt dolorós. Mesurar fins a quin punt el que ens passa és normal s’esdevé complicat, ja que es tracta d’un procés emocional molt intens.

 

De què depèn la intensitat d’una ruptura amorosa?

Com ens afecta una ruptura dependrà de com era la relació, com va ser la ruptura, quins varen ser els motius que us han portat en aquest punt, si hi ha fills en comú i com s’ha gestionat el procés. El que és cert és que d’una forma o d’una altra, una ruptura sempre deixa empremta. Continua

Bé a la feina, bé dins el cap

La feina és probablement el lloc on molts de nosaltres hi passa gran part de la seva vida, i, sense comptar el temps de repòs, moltes vegades hi passem fins i tot més temps que a casa. Així i tot, no tots tenen la sort de poder dir que van amb gust a la feina, i això es veu principalment influenciat per l’ambient que hi hagi.

Perquè el clima a la feina és tan important?
El clima laboral és el principal factor de satisfacció a la feina i, curiosament, no sempre s’aconsegueix que sigui positiu i bo per tots els integrants. Continua

Problemes psicològics: hereditaris o adquirits?

Molts són els pacients que, quan acudeixen a consulta, em demanen si el que els hi passa és degut a certes vivències que han passat o si genèticament els hi ha tocat aquest trastorn. És més, moltes són les mares que m’han demanat si el que els hi passa es podria expressar també al través dels seus fills.
Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la imatge del sol que es reflecteix a l’aigua corrent del Gorg, un Gorg ple de vida, una frase del divulgador científic B. Bryson.
Un altre envit -la reiteració pot ser indicador de dificultat- a desfer-nos de bona part de les nostres creences, en concret d’aquella que mostra l’home “dominador” de la naturalesa. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Tenir cintura, disposar de ment oberta, saber adaptar-se… són maneres de descriure la inevitable flexibilitat per poder viure en comunitat i per poder eixamplar, en extensió i profunditat, l’àmbit relacional.
No confondre flexibilitat amb absència de principis i valors. (En aquest cas, per deixar-se portar com un suret sobre l’aigua de la mar, no caldria flexibilitat) Continua

Entrevista a Jaume Bassa sobre un test PCR que obté resultats fiables en 30 minuts

El biòleg carrioner Jaume Bassa, lidera un equip que desenvolupa un test PCR que obtindrà resultats en 30 minuts. A més, és regidor de l’Ajuntament de Sant Llorenç i Delegat de Son Carrió on porta a terme un excel·lent treball, del qual parlarem a l’anterior entrevista publicada a www.card.cat el passat 28 de març. En aquesta ocasió ens parla del seu treball com biòleg i l’actual investigació en la qual està treballant encaminada a dissenyar que el test sigui senzill, fiable i ràpid per diagnosticar la COVID-19 Continua

Parlen els científics (X)

Ara que ja es parla de sortir i retornar escalonadament a la realitat… està bé donar un cop d’ull a aquesta entrevista a Miguel Hernán, catedràtic d’Epidemiologia i membre del comitè d’experts que assessora el Govern espanyol en la crisi del coronavirus. I pel que diu pareix que haurem d’assumir que almanco durant un any la nostra realitat social serà un poc diferent (més freda i distant per tal de ser més

entrevista

Parlen els científics (IX)

A poc a poc, a part de parlar d’aquest nou virus i com es pot derrotar, ja se sent a parlar molt més de com afrontarem el futur. De fet, en aquesta secció havíem començat amb una sèrie d’articles que ens apropava un poc més el covid, per saber millor què és, com es contagia, quines efectes produeix, el ritme d’infeccions… Però la setmana passada ja vam encetar un canvi de tendència posant un economista que ens parlava dels possibles escenaris econòmics que ens podíem trobar i avui, continuant aquesta tendència, posam dos articles que ens parlen de quina manera (sempre escalonada)  es pot sortir d’aquest confinament.

Per això posam dos articles publicats a El País, un de Kiko Llaneras, enginyer i doctor en Automàtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València, el qual ja havíem posat a Card.cat; i l’altre de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), líders a tot el món en qüestions de malalties, a pesar que darrerament ha hagut de sofrir els atacs irosos del president nord-americà Donald Trump. Ambdós articles neden cap a la mateixa direcció: desconfinament escalonat, lent, i progressiu. Tot plegat me du a pensar, com a mallorquí, com ho farem aquí. Es parla que les grans multituds (concerts, teatres, escola com l’enteníem, hotels…) fins l’any que ve no podran obrir amb normalitat. Podrà Mallorca, dependent quasi totalment del turisme i serveis d’oci, aguantar tant de temps? Prevaldrà més l’opinió sanitària o la pressió econòmica que ja es comença a sentir (opinió del sector turístic, , opinió de la presidenta Armengol). 

Mentre reflexionau sobre aquest tema (i ho compartiu amb nosaltres a través dels comentaris, si voleu) vos deix amb la lectura dels dos articles: Continua

Un laboratori mallorquí enllesteix un test PCR amb resultats més ràpids

Un grup d’especialistes del laboratori mallorquí de Labo’Life, entre els quals hi ha el nostre regidor carrioner Jaume Bassa (recordeu la conferència sobre el tema que va fer per Card.cat), està enllestint una prova PCR per detectar coronavirus de forma més ràpida al cos de la gent. Podeu llegir la resta de la notícia a l’enllaç: Continua