Parlen els científics (IV)

Continuam compartint l’opinió dels experts, enmig de tantes opinions interessades. Aquest cop és el viròleg espanyol Adolfo García-Sastre, cap de patògens emergents de l’Hospital Monte Sinaí de Nova York. Entre altres coses ens explica quan podria acabar definitivament aquesta pandèmia, què haurien de fer els governs amb Sanitat… i altres perles.  Continua

Alguns pensaments sobre l’epidèmia

“El ràpid creixement de la població humana i la seva destrucció del medi natural han alterat uns equilibris complexos que han desencadenat efectes imprevistos. En realitat, no és que nosaltres hàgim de protegir el medi ambient, és que el medi ambient ens protegeix a nosaltres”.

Xavier Domènech
Historiador i polític Continua

Confinament i benestar psicològic: compatibles?

 

Quedar-se a casa les 24 hores del dia té, inevitablement una sèrie de conseqüències psicològiques que, si no hi parem atenció, poden convertir-se en un problema seriós. Però no vos alarmeu, ara vos explicaré una sèrie de mesures que podeu prendre per assegurar-vos no tornar-vos “bojos” arrel d’aquest confinament!

Continua

“De moment a l’hospital de Manacor està arribant tot el material que es necessita” 

Continuam amb el nostre minicicle d’entrevistes de gent del nostre entorn que ens explica com afronta aquesta crisi del coronavirus. En aquest cas ens hem apropat a una dona que ho viu in situ i s’hi enfronta cara a cara ja que és infermera a l’hospital de Manacor. Es tracta de na Cati Bel Nebot Puigròs, qui ens explica com viu ella i els seus companys de feina aquesta difícil situació.

Continua

Previsió del coronavirus

Tenim la sort de comptar dins l’equip humà de Card.cat amb la presència (virtual en aquest cas) d’en Joan Tomàs Matamalas, el nostre vicepresident, que si recordau fa poc va ser nomenat doctor i va presentar la seva tesi  Higher-order dynamics on complex networks (dinàmiques d’ordre superior en xarxes complexes), la qual ara està treballant des de Boston juntament amb metges. Resumint, a través d’una sèrie d’algoritmes, el sistema d’en Joan Tomàs i els seus companys científics permet fer certes previsions mèdiques en l’espai físic geogràfic.

I ahir mateix em va passar el darrer gràfic que han realitzat i, pel que sembla, indica que si no es prenen mesures un poc més severes (aturada laboral per exemple) això anirà per llarg.  Continua

Aplicacions per lligar: sí o no?

La forma que tenim de lligar és totalment personal, però el que és més i més comú és recórrer a certes eines com Apps tipus “Tinder” o “Meetic”. Aquesta forma de relacionar-nos sense dubte ens està canviant la vida, a tal punt que connectar-se a Tinder/Meetic comença a equivaler-se a sortir un dissabte “a veure si cau alguna cosa”. Es pot trobar l’amor a les xarxes socials de lligui? Com podem triomfar en elles? Continua

Millor estar enamorat o estar tranquil?

Un dels objectius vitals més comuns és trobar la parella perfecte. Ens pensem que això ens aportarà benestar i una alta satisfacció vital. De fet, existeixen moltes aplicacions que ens ajuden a perseguir aquesta meta i no fa falta mirar més enllà de la televisió en hora punta per adonar-nos que és una cosa a la que aspirem. Sembla, o se’ns fa creure, que hem de passar per aquest procés d’emparellament per poder assolir l’autorealització. Continua

Jo i la meva soledat

Portes molta estona buscant parella, sense trobar la persona adequada? Has perdut un ésser estimat recentment?  Has viscut una desil·lusió? Aquestes situacions ens generen un terreny molt vulnerable a l’arribada de la soledat: no et sents entès per les persones del teu voltant, penses que no li importes a ningú o tens la sensació que tot el que motiva a la gent t’és indiferent. Continua

La ciència aplicada a la torrentada

Una de les raons de ser de la ciència és l’observació i estudi dels fenòmens naturals. La bona ciència, tanmateix, va més enllà d’aquesta simple observació i anàlisi, i assoleix com a objectiu final proveir una explicació mecanística de les causes i dels efectes d’aquests fenòmens, i generar així nou coneixement que permeti anticipar futurs escenaris. Aquest nou coneixement cal que sigui revisat per experts anònims i publicat a revistes científiques internacionals. D’aquesta manera, s’assegura qualitat, transmissió, internacionalització i progrés del nou coneixement generat. Per la mateixa regla de tres, la publicació d’articles a revistes científiques internacionals d’impacte permet a qualsevol gestor seleccionar aquells científics que atresorin un major coneixement per resoldre una determinada problemàtica. Posem el cas que parlam de la torrentada de 2018 a Sant Llorenç. Continua