En aquesta ocasió us present l’escena inicial de Melancholia (2012), del sempre polèmic Lars Von Trier. Són vuit minuts d’imatges impactants que entremesclen cinema i pintura, dues arts que aquí es donen la mà. Les imatges que ens ofereix el director danès són com a quadres romàntics o prerafaelites que cobren vida en la pantalla, els quals formen com un bloc independent de la pel·lícula en si, però que ja premonitzen moltes de les coses que passaran en la cinta. Continua
En un dels bons programes que fan al Canal 33, Territoris Film-Fest, en el qual s’exhibeixen curtmetratges de diferent procedència, vaig poder visualitzar Légere Problème (Hélène Florent, 2009), treball francès que va participar en el Festival WSSF de Toronto (traduït al català: Un problema lleuger) .
Una manera graciosa i lleugera (això darrere, mai millor dit…) de tractar un tema profund i delicat… Continua
Avui vespre, dijous, a les 20,30 hores, a la Biblioteca de Sant Llorenç podreu visionar la pel·lícula “L’home i l’ofici”. Continua
L’Obra Cultural de Sant Llorenç vos convida a la Lectura de contes de PERE CALDERS i Continua
La tercera part del llibre de Dispenza comentat l’altre dia, conforma una guia pràctica de canvi mitjançant la meditació, en línia amb el nou ésser qüàntic. No ve regalat, però és possible.
Aquesta secció d’avui va dedicada a un dels nostres afèrrims seguidors, el Pare Bernat Romaguera, per tal de donar-li ànims davant d’una prova trascendental a la qual està a punt d’enfrontar-se.
Per això, com que sé que enguany no ha tengut gaire adeptes en el primer bany espiritual de l’any, que se sol fer dia 1 de gener a les gèlides aigües de la Mediterrània, i que va haver de banyar-se quasi tot sol (una mostra, Pare Bernat, de la crisi de valors que assola el nostre temps) he trobat convenient, per animar-lo, que li mostri una escena del film Oh Brother en què sí que es veu una multitud (eren altres temps) que sí pren el bany purificador. Esper que no li molesti el petit detall que no es tracti exactament de la mateixa branca religiosa que la que vostè professa i que li serveixi realment d’ànims per aquesta trascendental aventura que està a punt de dur a terme. Des d’aquí: molta sort!!! Continua
Ja ha arribat l’hora. Si durant aquests mesos us he anat presentant a través de Card.cat els diferents treballs cinematogràfics que en Rafel Gómez Oliver “de can Renou” i un servidor havíem anat fent durant aquests anys, ara toca presentar el nou projecte que estrenarem dissabte que ve, dia 26 de gener, al Teatre de Manacor a les 20 h. Continua
Ja és més a prop l’estrena del nou projecte que en Rafel Gómez i un servidor hem realitzat, però per anar obrint boca us reposam el darrer treball que havíem estrenat: El paquet. En aquest cas, potser sigui del vostre interès saber que entre els actors hi ha coneguts llorencins, com ara na Rosa Forteza Blau o na Francisca Racona. Mirau el curtmetratge i veureu quina bona feina que hi fan les dues. Continua
D’altres vegades ja us he xerrat de David Lynch, un dels meus directors de cinema favorits, però segurament només coneixeu el seu vessant més popular: l’obscur i inquietant que ha mostrat a treballs com Twin Peaks, Lost Highway (Carretera perduda), Mullholland Drive… Però el bo de Lynch va tapar la boca a tots els detractors que l’acusaven de ser un director massa complex i surrealista, incapaç de fer una pel·lícula senzilla i “normal”, amb l’estrena de The straight story (Una història vertadera), una bellíssima història basada en un fet real en la qual un ancià atravessa mitja Amèrica amb una màquina de tallar gespa (no té carnet de cotxe ni vehicle) per anar a visitar el seu germà que és a punt de morir i amb el qual està barallat des de fa deu anys.
En resum, una història entrenyable (que recordem va passar de veritat) molt ben dirigida per David Lynch que va guanyar la Palma d’Or a Cannes i l’Oscar al millor actor secundari. Continua
Sempre està bé que de tant en tant surti algun artista mallorquí per aquesta secció ja que en el món del cinema tenim més directors de la terra que no ens pensam: Agustí Villaronga (Pa Negre és una obra d’art), Daniel Monzón (La celda 211, tres quarts del mateix), Toni Aloy (El celo, gravada a Raixa, no va tenir l’èxit que es mereixia) o l’artista d’avui, el bunyoler Toni Bestard, que fa poc va estrenar el seu primer llargmetratge, El perfecto desconocido. No obstant això avui preferesc centrar-me en un dels seus magnífics curtmetratges: Equipajes. Continua
Joana Oliver Umbert ens ha tramés aquesta informació per a què la publiquem:
Impuls, ara! associació de suport a les persones amb Trastorn per dèficit d’Atenció, amb o sense hiperactivitat (TDAH), organitza al teatre de Manacor la projecció de la pel·lícula : Taare Zameen Par “ESTELS A LA TERRA … CADA AL·LOT ÉS DIFERENT”. Continua
Ja coneixereu la meva afició pel setè art a partir de la secció “Moments de cinema” que de tant en tant public en aquesta revista. Resulta, idò, que a part d’un espectador empedernit, també som director o guionsita d’alguns projectes cinematogràfics (si no és molt agosarat definir-ho així).
I aprofitant que per Nadal (si no hi ha res de nou, ja que això del cinema amateur és totalment imprevisible) en Rafel Gómez Oliver, el meu company d’aventures i més conegut per ser el conductor del programa d’IB3 Tira, Tira, i un servidor, Pau Quina Jaume, estrenarem el nostre nou projecte (encara no vos diré de què tracta… però sí que és un documental), volem donar a conèixer els nostres treballs previs a través d’aquesta gran plataforma que és Card.cat. Com a primer plat, us deix el primer curtmetratge que realitzàrem, ara ja fa bastant de temps: Quídam. Continua
Dedic aquesta escena cinematogràfica d’avui a un dels comentaristes més singulars que apareixen per Card.cat, el Pare Bernat Romeguera, exprior de Sant Salvador (sí, Libèl·lula, és així; no te posis gelosa). Llegesc sempre atentament els seus savis comentaris, plens de reflexió i experiència, i mirau per on, l’altre dia, revisant un dels films antics que més inquietud m’han provocat (juntament amb Psicosis), The Night of the Hunter (La Nit del Caçador, 1955, Charles Laughton), va aparèixer una escena que reproduïa talment el comentari bíblic “dels falsos profetes” que el Pare Bernat havia citat aquí, a la nostra revista (enllaç).
Per això he considerat oportú reproduir aquesta escena en el seu honor. Continua
