De Paris
1
Arxiu de la categoria: De París
Faust i Don Juan
Faust: primera etapa, adolescència (que pot durar fins als 24, com diuen els psicòlegs de 2018), teoria del món de les Idees: totes les dones en una o un fragment de la Dona en cadascuna.
Don Joan: segona etapa, joventut, pràctica desenfrenada: la coŀlecció desordenada (venus, sílfides i més d’una grassota en el mateix calaix).
De Paris: Sobre-viure
Potser si els humans no fossin tan nombrosos. Sabíeu que la nostra espècie va estar a punt de desparèixer? Com els dinosaures. El que salvà el sapiens sapiens fou tenir més capacitat per a emetre sons, gust per la comunitat (els homes de Neanderthal vivien en grups molt petits, mentre que el sapiens ja feien com a poblets), anar més alerta i tenir més curiositat. Erem uns 3000 en total (com avui els tigres), i si abans l’homo sapiens caçava llançant llances, o sia, d’enfora, els neanderthalians s’acostaven massa a les feres i molts de caçadors acabaven devorats. Sobretot, si sobrevisquérem, fou gràcies a la nostra curiositat (la mateixa que féu que Adam i Eva es perdessin i fossin tan mortals com nosaltres), i menjaren coses que no havien menjat mai, com ara musclos… Continua
Centenari de Jordi Pere Cerdà
Vaig tenir la sort de sentir-lo parlar i dir els seus propis poemes al Centre d’Études Catalanes de París d’ara no record quin any ni on tenc la plagueta (en dec tenir un centenar) on en vaig deixar constància al meu diari manuscrit, que duc dia sí i dia també com d’altres duen xigarrets o copes i del qual vaig penjar aquí mateix un fragment, sens dubte massa llarg per al lector de card.cat, corresponent al meu primer confinament a Sanllo). El presentà Marie-Claire Zimmermann (amb qui vaig seure a l’autocar que ens duia de València a Gandia pel sisè centenari del naixement Ausias March (1997), consolant-la pels atacs indirectes que li acabava de fer en un diari Joan Ferraté,
Ramon Llull i París
Llull féu, a diferents èpoques, diverses estades a la capital francesa. Fins i tot el seu nom figura en un dels volums d’escriptors en llengua llatina confeccionat al segle XIX.
A partir del munt de notes que n’he pres del 1987 ençà, voldria presentar-vos avui un grapadet de pàgines en net sobre el fundador del català literari i un dels pocs catalans a parlar les llengües dels tres Savis monoteistes confrontats amb un Gentil o pagà. Continua
De Paris: Al cor de la tardor
CANT DE TARDOR Continua
De Paris: Centenari de Joan Perucho
Començaré aquest homenatge, si no vos sap greu, amb l’extracte d’una carta
que li vaig enviar fa quasi un quart de segle, i en la qual evoc, per una banda, la nostra única (n’hi hagué una segona, però no compta) conversa mantinguda feia un any i mig, i,per una altra, el poemari que acabava de publicar:.
Continua
De Paris: Armistici i salvació
Avui, dia de sant Martí, l’antic soldat hongarès de l’Imperi romà que a Amiens xapà la seva capa per compartir-la amb un pobre, coincideix amb l’armistici de la Primera Guerra Mundial. El 2018, al cementeri del Père-Lachaise, vaig assistir a un centenari memorable, un espectacle nocturn, amb els murs del camp sant com un llibre gegant amb TOTS els noms dels poilus (peluts: dins les trinxeres no s’afaitaven) o com una pantalla de pedra reflectint moments històrics. Avui, dos anys més tard, per al 102è aniversari, el president Macron ha fet entrar l’escriptor i soldat de la guerra de 14, Maurice Genevoix, al Panthéon, aquella església desacralitzada consagrada al descans dels GRANS HOMES.
Ahir també, el nom de Marcel Pinte ha estat inscrit damunt el monument als morts d’Aixe-sur-Vienne, devora Limoges. Durant la guerra, aquest combatent mort a l’edat de SIS anys, madurat abans d’hora, havia après tot sol el llenguatge morse, i portava missages dins la camisa al maquis per al centre de resistència creat per son pare.
De Paris: Solixent parisenc
LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA
Que ho és de bell el Sol quan ben fresquet es lleva
llançant-nos el Bon dia com una explosió!
– Benaurat qui podrà saludar ple d’amor,
més gloriosa que un somni, la posta seva!
Jo me’n record…! Flor, font, solc –ho he vist molts de pics–
desmaiant-se al seu ull com un cor que batega…
– Moguem vers l’horitzó, és tard, ràpida brega
per poder atrapar almenys un dels seus raigs oblics!
Debades perseguesc el Déu quan es retira;
la irresistible Nit el seu regne estira,
negra, humida, funesta i plena de calfreds;
una olor de tomba per les tenebres flota,
i ran de l’aiguamoll, amb por, la meva pota
calàpets imprevists aixafa i llimacs freds.
Charles Baudelaire
De París. De Ses Sitges d’avui a l’Alemanya d’ahir
De PARÍS
Iniciï avui aquesta nova secció que esper poder dur a terme amb periodicitat setmanal (i, sempre que hi pensi, el dimecres entre les 14 i les 16h). És possible que de vegades parli de Sant Llorenç (hi acab de passar sis mesos seguits, cosa que no s’esdevenia des del 1998) o d’altres llocs del planeta. En aquests casos, l’escrit no parlaria (gens o gaire) de París, però sí que vindria sempre de París, com els nins (i les nines, que llavors m’atupen!).
Jaume Galmés
- DE SES SITGES D’AVUI A L’ALEMANYA D’AHIR
El text de Guillem Pont aparegut a card.cat a les deu del dematí del 20 d’aquest mes (1), o sia una hora després d’haver tornat del nostre passeig on em fotografià davant la casa natal de Salvador Galmés (aclarint-me que amb tota probabilitat degué néixer a la finestra que hi ha a l’esquerra del portal), aquest text, em deman, si, conscientment o no, té a veure amb la nostra passejada.
Aquell diumenge m’havia mostrat i demostrat que les ovelles també eren “humanes”, ja que de la seva guarda n’hi hagué que preferiren la verdesca fresca a la civada collida feia temps; aquell mateix dia, a l’escrit esmentat, qualifica, al seu torn, els humans d'”irracionals”. Continua