Farines ecològiques i Bellver Ric

Sovint palpes el mòbil una hora i no en treus res de profit, però en altres ocasions amb un sol clic descobreixes  coses (fins i tot prop de ca teva com en aquesta ocasió) més que interessants que s’interconnecten entre si. Va ser el cas del passat divendres, quan un amic de Son Carrió, en Toni Vicento (gran aficionat a l’agricultura i, sobretot, a l’apicultura) me va fer arribar un enllaç d’una entrevista d’un agricultor que prop d’aquí (a Bellver Ric) produïa varietats de farines ecològiques. En aquest sol article s’ajuntà la desconeixença d’aquesta explotació agrícola ben veïnat de Sant Llorenç; una aproximació interessant a aquest tipus de farines  que darrerament sents anomenar als forns (espelta, xeixa…); el descobriment d’una finca veïna, i els seus paratges corresponents, amb jaciments arqueològics inclosos; i el misteri d’un camí antic medieval empedrat que unia Sant Llorenç amb Manacor (que encara ara no he solucionat, si algun il·lustrat lector em vol ajudar). Continua

Activitats al Parc natural de Llevant

Per rememorar el temps de la república volem fer un recorregut pels diferents escenaris per explicar les històries reals que passaren aquí, en el Parc. De la mà de Jaume Morey coneixerem els que varen sobreviure escapant de la guerra per les nostres muntanyes. I també les històries del temps dels abscondits o les dels presos del camp de concentració.

Els diferents escenaris de la guerra al Parc natural:
Continua

L’expedició catalana a Mallorca. De la gènesi a la retirada. Josep Massot i Muntaner

 

Demà, dilluns, 29 de març, a les 19 h, a la Sala de Dalt del Teatre de Manacor, s’emetrà la conferència enregistrada de Josep Massot i Muntaner, assagista, historiador i filòleg. El títol és “L’expedició catalana a Mallorca. De la gènesi a la retirada”.

Aquesta lliçó sobre la història de Mallorca també es podrà seguir pel canal de YouTube de l’Ajuntament de Manacor   Continua

Sobre les causes de la germania mallorquina

Guillem Morro, historiador, ha escrit aquest article per a la Xarxa territorial de l’Obra Cultural Balear en el marc de la commemoració dels 500 anys de la revolta social.

SOBRE LES CAUSES DE LA GERMANIA MALLORQUINA

La Germania fou un moviment social que, per l’impacte que va produir en la societat mallorquina, es pot considerar una vertadera revolució, una fita en la història baix-medieval de Mallorca que marca un abans i un després. Tot i que en una primera fase es manifestàs com una revolta, efecte d’un malcontentament secular de profundes arrels econòmiques i fiscals, al llarg del procés va derivar en revolució.

En esclatar la Germania (1521) feia més de 130 anys que els efectes traumàtics
del deute públic pesaven com una llosa sobre l’estament popular sense que cap de les
resolucions reials (estatuts, pragmàtiques, regiments…) hagués aconseguit alleugerir-ne, significativament, el seu volum. L’any 1390 el deute s’apropava a les 300.000 lliures, en esclatar la Germania superava les 400.000. Ni els forans ni els menestrals podien explicar-se com era possible tal paradoxa. Les classes populars pagaven les imposicions i contribucions municipals, i no obstant, el nivell del deute lluny de rebaixar-se, creixia. Continua

Batles democrátics (i VI)

MATEU PUIGRÒS SUREDA
Maig de 1995 – Novembre de 2021

La participació de Mateu Puigròs en les tasques municipals llorencines ha batut tots els rècords d’ençà que el municipi se separà de Manacor, el 1892: ha format part de l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals de 1979 (42 anys); ha estat el batle que més ha durat en el càrrec, entre 1995 i 2021 –si els pactes amb el PSOE es compleixen– (26 anys); i ha estat el primer carrioner en ostentar la batlia. Són unes dades que difícilment es tornaran repetir. Continua

Un any de l’Estat d’Alarma per la Covid-19…però en bones mans

Ja és història, que el primer cas de COVID-19 a Espanya va ser diagnosticat el 31 de gener de 2020 a la Gomera.

Durant poc més d’un any s’estima que la pandèmia ha causat a Espanya més de 80.000 morts, dels quals més de 51.000 han estat confirmats mitjançant la prova PCR. Davant la ràpida expansió del virus, el 14 de març de 2020 el Govern Espanyol va decretar l’estat d’alarma a tot el territori nacional i, emparat en aquesta mesura, va limitar la lliure circulació dels ciutadans a actes essencials com l’adquisició d’aliments i medicaments o acudir a centres mèdics o al lloc de treball; un confinament de la població en els seus llocs de residència. Continua

Cicle de conferències. Obrir per tancar. Monogràfic de memòria històrica

L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha organitzat un cicle de conferències i activitats amb el títol Obrir per tancar. Es tracta d’un monogràfic sobre memòria històrica que ha estat coordinat per Antoni Tugores Manresa, investigador i periodista.

Les sessions es desenvoluparan al Teatre de Manacor. Es poden recollir les entrades per a cada conferència Continua

Batles democràtics (V)

MIQUEL VAQUER MELIS
Maig de 1991 – Maig de 1995

Com ja es va explicar a l’article dedicat a Bartomeu Brunet, el juny de 1970 Tomàs Rosselló, que havia estat batle de Sant Llorenç des del setembre de 1953, va presentar la dimissió i el governador d’aleshores, Víctor Hellín, nomenà Miquel Vaquer per substituir-lo, quan comptava amb 47 anys d’edat. Com era habitual en aquells anys i gràcies a la seva fidelitat al governador, el març de 1974 va esser nomenat diputat de la Diputació Provincial.

Els seus primers nou anys com a batle, a les acaballes del franquisme, varen esser més o manco tranquils i coincidiren amb l’expansió del turisme, sobretot a sa Coma. Així, el 1970 s’aprovà el sanejament de Cala Millor, s’inaugurà l’actual edifici de l’Ajuntament (1971), s’aprovà el servei de recollida de fems (1971), es normalitzà el nom del poble: Sant Llorenç des Cardassar, que abans s’anomenava oficialment San Lorenzo de Descardazar (1974) i s’inauguraren els primers establiments hotelers de sa Coma, els apartaments Hausmann (1978). Continua

Batles democràtics (IV)

BARTOMEU PONT ESTELRICH
Juny de 1987 – Maig de 1991

La participació de Bartomeu Pont en la política local li venia del febrer de 1961, quan a les «eleccions» municipals fou elegit regidor pel terç d’Entitats. Fent un incís, en aquells anys figurava que feien eleccions municipals, encara que els regidors fossin elegits a dit pel batle: dividien la corporació en tres terços, el Familiar, el Sindical i el d’Entitats i en aquest darrer hi solien col·locar empresaris. Aleshores el batle era Tomàs Rosselló, que li encarregà l’organització de les festes de Sant Llorenç, una època en què Antonio Machín i José Guardiola protagonitzaren unes de les verbenes més populars de Mallorca.

El 1974, Josep Melià es presentà a les eleccions a Procuradors en Corts, recolzat pels sectors més progressistes del règim –Miquel Herrero de Miñón, Pío Cabanillas…– i s’enfrontà a Julio Barrado, que estava proposat per la part més immobilista del règim. El batle d’aleshores, Miquel Vaquer, es va posicionar obertament a favor de Barrado, mentres que Bartomeu Pont va fer costat a Josep Melià, a qui estava agraït per unes gestions particulars que l’advocat havia fet en relació al seu negoci. Continua

Batles democràtics (III)

BARTOMEU BRUNET RIERA
Maig de 1983 – Juny de 1987

L’interès de Bartomeu Brunet per esser batle li venia de tretze anys enrere, quan ja havia intentat que el nomenassin l’any 1970, recolzat per l’antiquari manacorí Jaume Bover, un amic íntim del seu germà Nofre que estava ben relacionat amb els cercles de poder de Madrid –deien que quan Carmen Polo, la dona del dictador, venia a Mallorca, l’anava a veure–, però en aquells anys l’expansió del turisme estava desbordada i va tenir més influència Miquel Vaquer, que comptava amb el suport de Jaume Llinàs i fou l’elegit per substituir Tomàs Rosselló, quan aquest va presentar la dimissió. Continua

Sant Llorenç rebrà una subvenció per exhumar la fossa de Sa Torre Nova

Segons informacions d el’agència EFE, Sant Llorenç des Cardassar rebrà una subvenció del govern espanyol ha concedit una subvenció a les Balears per exhumar la fossa de Sa Torre Nova. No hi ha informació de la quantitat adjudicada al nostre municipi d’un total de 750.000 euros a repartir entre totes les comunitats autònomes.

La fossa de Sa Torre Nova és una de les catalogades al mapa Continua

Obrir per tancar, un monogràfic de memòria històrica amb el punt de partida de les excavacions de Son Coletes

Comunicat. L’Escola Municipal de Mallorquí organitza el cicle monogràfic de memòria històrica ‘Obrir per tancar’, que tindrà lloc entre el 15 de març i l’11 de maig al Teatre de Manacor. El cicle ha comptat amb la coordinació de l’investigador i periodista Antoni Tugores. Continua

Batles democràtics (II)

IGNASI UMBERT ROIG
Abril de 1979 – Maig de 1983

Fins allà on sé, Ignasi Umbert va esser el primer llorencí que es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol des de la mort de Francisco Franco. Va fer el primer mitin de l’actual democràcia, el 17 de desembre de 1976 i, dos mesos més tard, va obrir un local del PSOE; treballant al ram de l’hostaleria, l’any següent, també en el mes de febrer, va instaurar una delegació local de la UGT.

Quan es convocaren les primeres eleccions municipals, es va oferir per integrar-se en el Grup Independent de Sant Llorenç, amb les sigles del seu partit, però aquest grup va rebutjar la proposta perquè, essent molt heterogeni, hi havia un sector que no se sentia identificat amb els postulats socialistes. Llavors, va decidir presentar-se amb les sigles del PSOE, posant Pere Bauçà «Mauri» en el segon lloc de la candidatura, ja que aquest havia intentat sense èxit figurar entre els primers llocs de l’esmentat Grup Independent. Continua

Cinc noves “stolperstein” a Sant Llorenç

Avui s’han col·locat cinc noves stolperstein (pedres que recorden els assasinats pel feixisme) originals de Gunter Demnig. Les dues primeres s’han posat damunt l’empedrat, davant l’església de Son Carrió i estaven dedicades a Magdalena Bassa i Jaume Fontpella; les altres tres, davant l’Ajuntament de Sant Llorenç, en recordança de Llorenç Llull, Miquel Riera i Guillem Pasqual.

L’acte estava presidit per Marc Andreu Herrera, director general de Memòria Democràtica, i per Jaume Bassa i Pep Jaume en representació de l’Ajuntament. També hi estaven convidats diversos familiars dels republicans assassinats. Josep Cortès ha llegit una breu biografia de cada un dels homenatjats: Continua

Batles democràtics

Des que es va proclamar la Segona República ençà –és a dir, en els darrers noranta anys–, a Sant Llorenç només hi ha hagut sis batles que hagin estat elegits democràticament; els altres sis –aquí no hi compt els que exerciren el càrrec de manera interina– varen esser nomenats pel governador civil de torn, en funció de les afinitats ideològiques o dels grups de pressió que tengueren prou força per obligar-lo a decantar-se per un o altre candidat. Durant aquests noranta anys, hi ha hagut dos batles que han ostentat el càrrec gairebé durant tant de temps com els deu restants: Tomàs Rosselló, que ho va esser entre el setembre de 1953 i el juny de 1970, i Mateu Puigròs, que, si els pactes es compleixen, ho haurà estat entre el maig de 1995 i el novembre de 2021. És a dir, 17 anys el primer i 26 el segon, una circumstància que difícilment es tornarà repetir en el futur.

En temps de pandèmia, en què un està obligat a cercar la manera com passar els dies, m’he entretengut dibuixant i cercant un poc d’informació sobre els sis que varen esser elegits mitjançant els vots. Vet-aquí el que he pogut arreplegar. Continua

Entrevista a Joan Ballester Femenias “Monseriu”

Sempre és un plaer sentir xerrar a la gent major del nostre poble ja que de la seva saviesa i experiència en podem aprendre molt. No és una excepció aquesta brillant entrevista que feren des de Cent per cent  al llorencí Joan Ballester Femenias, “Monseriu” (1932-2020). Podeu llegir-la a continuació: Continua

500 anys de la Germania mallorquina

Aquest mes de febrer, concretament dia 7, es complirà el cinquè centenari de l’inici de
la Germania mallorquina. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la
societat illenca, en la primera meitat del segle XVI, està d’aniversari. Aquest, és un capítol de la nostra història bastant desconegut i, per posar-hi remei, institucions com el Consell Insular de Mallorca o l’Ajuntament de Palma i diverses entitats, treballen perquè la celebració de efemèride, tengui el reconeixement que es mereix. Continua

Cronologia 2020

20 gener.- A rel de la tempesta Gloria, cauen a Sant Llorenç 230 l/m2, es desborda el torrent de sa Blanquera i s’han de tallar diversos camins del municipi. Com que també afecta la mar, les ones se’n duen una bona part de l’arena de Cala Millor –que haurà d’esser regenerada per l’Ajuntament–, deixant al descobert els fonaments dels nius de metralladora (Card).
Continua