Conferència del professor José Mateos referent a l’activitat pastoral del capellà Pere Llull

El pròxim 17 de juny, a les 20.00 h, la Institució Alcover serà l’escenari de la nova conferència dels Dilluns de l’Obra, aquesta vegada dedicada al capellà Pere Llull, una de les figures cabdals de la societat manacorina de finals del segle XVIII i principis del XIX que el ponent convidat, el professor José Mateos, pretén reivindicar. La conferència durà per títol El capellà Pere, un gran desconegut i consistirà en un repàs de la seva activitat pastoral, dividida en dos vessants: el de predicador eminent i el de persona entregada al servici de la població més necessitada. Continua

Festes de Sant Joan Pelut 2019

Ja podeu consultar el programa de festes de Sant Joan pelut 2019.

El diumenge, 23 de juny, a les 20.00 h., es durà a terme la penjada del quadre de Sant Joan a l’Església i encesa de les torradores.

A les 20.30 h., hi haurà ball de bot amb el grup NiraBé!, els Sonadors de Sant Joan Pelut i trobada de sonadors de pagès.

Seguidament, sopar de pa i taleca a la pl. Nova (cadascú ha de dur el seu sopar, plats i tassons). Sant Joan lliure de plàstics. A més els Amics de Sant Joan convidaran a ensaïmada i mistela! Continua

Fosses de 2018-2019: Els casos del Pla de Son Mas i Son Coletes 

Dilluns dia 10 de juny, a les 20.00 h, el bar Xarop acollirà una nova conferència organitzada per l’Obra Cultural Balear de Manacor. Com el títol mateix indica, “Resultats de les intervencions a Manacor emmarcades en el Pla d’Actuacions de Fosses de 2018-2019: Els casos del Pla de Son Mas i Son Coletes”,  Continua

Presentació del llibre “Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)”

El proper dissabte, 1 de juny, a les 20.00 h, a la Biblioteca Municipal Salvador Galmés, es durà a terme la presentació del llibre Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942), de la llorencina Maria Eugènia Jaume Esteva. A més, l’acte comptarà amb la presència Jaume Claret, doctor en història, que presentarà l’acte.  Continua

El sorgiment de nous estats a l’Europa del segle XX

Dilluns qui ve, dia 6 de maig, a les 20.00 h, tendrà lloc al bar Xarop de Manacor (plaça de Ramon Llull, 18) una nova conferència dels Dilluns de l’Obra. En aquesta ocasió, en Martí Janer Torrens, donarà a  conèixer, a través de la conferència Noves nacions a l’Europa del segle XX, les circumstàncies que varen permetre el sorgiment de nous estats a l’Europa del  segle XX, Continua

Això era… i no és (XII)

La informació sobre aquest carrer m’ha estat facilitada per de Francesca “Recona”

Com ja s’ha esmentat abans, el carrer de la Mar es va obrir el setembre de 1905 i, segons exposa Jaume Salas en el “Llibre del Centenari”, es plantejaren dues possibilitats: construir unes grans escalonades per salvar el desnivell fins el carrer del Pou o deixar-lo tal com està avui en dia, amb la costa d’en Corem. Es decantaren per la segona opció per facilitar el pas dels carros i per donar una sortida directa des de la plaça cap al camí de Son Carrió.

El seu nom ha sofert diversos canvis al llarg dels anys. El primer que tengué va esser “de la Mar”, que el 1921 rebatiaren com “Rafel Blanes”, en reconeixement a la tasca d’aquell artanenc que havia estat l’impulsor de la línia de tren Manacor-Artà, inaugurada el març d’aquell mateix any; el 1931 el canviaren per “Manuel Azaña”, president de la II República; el 1936, després del reembarcament de Bayo, li tornaren posar “de la Mar”; el 1973, a rel de l’atemptat d’ETA que va acabar amb la vida del president del Govern, el canviaren per “Carrero Blanco”, que alguns opositors del règim anomenaven “carreró blanc”; finalment, el 1980 recuperà el seu nom popular, que encara ara conserva. Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (IV)

Una vegada decidida la candidatura definitiva, calia fer feina en el programa electoral i, com que volíem sebre quines eren les prioritats de la gent, acordàrem fer una enquesta a tot el nucli urbà de Sant Llorenç, així que el dividírem en quatre sectors, que serien visitats pels candidats: El primer comprenia la carretera d’Artà i totes les cases que queien a la seva esquerra, anant cap al Llevant; els encarregats d’aquest sector foren en Mateu Girart, en Guillem Soler i en Pep “Treufoc”. El segon, el tram comprès entre la carretera d’Artà i els carrers Verge Trobada i Major, que anàren a càrrec d’en Guillem Quina, en Joan Tous i n’Antònia Servera. El tercer, comprenia el triangle entre els carrers Major, Sant Llorenç i la carretera de Son Servera, del qual se’n cuidaren n’Antònia Garcia, en Tomeu “de ses Sitgetes” i n’Antoni Sansó. Finalment, el quart integraria el tram que va del carrer de Sant Llorenç fins el de la Verge Trobada, anant de cap al Llevant, que agafaren en Joan Riera, na Margalida Jaume i n’Andreu Amer. Continua

La II República a Manacor. Una ocasió perduda

Dilluns que ve, dia 29 d’abril, a les 20.00 h, l’investigador i periodista Antoni Tugores Manresa oferirà la conferència “La II República a Manacor. Una ocasió perduda”, que és un repàs als sis anys de la II República, tant en l’aspecte polític, com econòmic, social, cultural, lúdic, una crònica d’un temps convuls i de grans canvis, amb una gran crisi econòmica com a rerefons. Continua

Fil a l’agulla a l’arxiu de Sant Llorenç

La revista CentxCent de Manacor ha dedicat un article a l’àrdua tasca realitzada per a recuperar l’arxiu municipal que es va veure afectat per la torrentada del passat mes d’octubre.

Podeu visualitzar l’entrevista realitzada per Marcel Pich al següent enllaç on Catalina Ferrer i Núria Llull expliquen totes les actuacions i intervencions que van dur a terme.  Continua

El judes de Coripe

Tanta sort!. A diferència del poble sevillà de Coripe no vàrem disposar de cap il·luminat que proposàs allò de “anar a matar jueus” com a festa d’Interès Turístic Nacional.
Perquè no digueu, això de declarar per votació entre un grup de pares un “judes”, per després fer-ne befa i afusellar-lo mentre els espectadors, veïns del poble, fan alulea, tant en la forma com en el fons, no sigui, avui ridícul i desafortunat.

Continua

Això era… i no és (X)

La plaça de l’Església també ha tengut diversos noms d’ençà que es va establir, el 1905. Primer es va dir la plaça Nova, en contraposició a la Vella, que hi havia, com s’ha esmentat abans, a l’encreuament entre els carrers Major i Sant Llorenç/Fermesa; el 1932 la rebatiaren com plaça de la República, denominació que el novembre de 1936 canviaren per plaça del General Franco; finalment, l’abril de 1980 li posaren el nom actual, plaça de l’Església.

Al fons de la plaça, a l’esquerra, hi havia dos establiments públics propietat de la mateixa família, els “Corem”: un casino i una barberia, tots dos oberts el 1944. El casino va tenir diversos casiners, però la barberia la portaven en Pep “Corem” i n’Antoni Ballester, el “Sord”. Posteriorment, quan tancaren la barberia, tota la planta baixa es va dedicar a bar i li posaren com a nom les inicials dels dos propietaris VB (Vaquer-Ballester). Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (II)

De les altres candidatures no en parlaré perquè no dispòs de suficient informació per contar la manera com s’organitzaren, però sí de la del Grup Independent de Sant Llorenç, ja que jo n’era el secretari i el seu representant davant la Junta Electoral de Manacor, per la qual cosa apuntava en una espècie d’acta informal tot el que es tractava a les nombroses reunions que duguérem a terme.

El Grup Independent de Sant Llorenç va néixer a l’entorn del grup de joves que editaven la revista Flor de Card. De fet, gairebé un any i mig abans de què se celebrassin, el desembre de 1977, ja vaig publicar un article sobre les eleccions municipals i al llarg de 1978 i 1979 també en publicarien Ignasi Umbert, Guillem Pont, Guillem Soler, Antoni Sansó, Gaspar Soler… a més de nombrosos editorials, portades i un monogràfic –el març de 1979–, amb una enquesta a totes les candidatures, exceptuant UCD, que no va voler contestar. Continua

Això era… i no és (VIII)

A la primera casa del carrer Santa Maria de Bellver (que, com s’ha esmentat, primer es va dir “de la Fosca”, més tard, “de la Fermesa” i després del cop d’estat, “Primo de Rivera”), a mà esquerra hi havia un portal que donava al casino de cas Pinxo, per on, encara que avui sembli estrany, hi entraven les dones, que s’asseien a un quartet que hi havia al fons, a mà dreta, separades dels homes. Aquest costum de què els casinos tenguessin un espai reservat per a les dones, estava bastant estès en el poble; també, que a l’església les dones s’asseiessin a l’esquerre i els homes a la dreta i tampoc no fa molts anys que, en els funerals, homes i dones passen per davant tots els parents del difunt, ja que abans només donaven el condol als del mateix sexe. Parlant de reservats, els casinos també solien tenir un quartet discret –però que tothom conexia– on es jugava a cartes, en els temps en què aquests jocs estaven prohibits. Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (I)

Aquest mes d’abril fa quaranta anys que se celebraren les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, que les havia eliminat del panorama polític durant gairebé 43 anys. En aquells anys foscs, els batles eren nomenats pels governadors i eren ells els qui triaven els regidors, que sovint sorgien de les pròpies amistats o dels grups de pressió que aleshores hi pogués haver en el poble, encara que la Llei de Bases de Règim Local de 1945 assenyalàs que havien de sorgir de tres grups: el terç familiar, format per caps de família, sempre homes; el terç sindical, agafat del Sindicat Vertical franquista, aleshores l’únic autoritzat; i el terç d’entitats, format per homes provinents d’entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi. El batle havia de sotmetre aquests nomenaments al governador, que normalment hi donava el seu vist-i-plau. Continua

Visita al Campament dels Presos del Parc Natural de Llevant

Visita al Campament dels Presos del Parc Natural de Llevant.

Aquest passat dissabte, acompanyats per en Jaume Morey visitàrem les runes del Campament del Presos, camp de concentració franquista creat per a la construcció d’un camí per accedir a la Talaia Moreia, on es volia instal·lar un canó. Continua

Això era… i no és (VII)

Per aquest capítol hem comptat també amb la informació oral de Magdalena Sansó, “Pisca”

A ca na Baiona, confrontant amb l’Espai36, durant la segona dècada del segle passat hi havia la sala Vella, a una dependència de la qual hi feia escola Antònia Campins. En el primer pis, durant un temps hi va tenir la seu la Falange, que va arribar a comptar amb 297 afiliats només a Sant Llorenç, sense incloure-hi els carrioners.

On avui hi ha Sa Nostra hi havia la sabateria de Francesc “Pocapalla”, pare d’en Paco “Punta”, que anys més tard també en posaria una altra al carrer del Puig. Continua

Això era… i no és (VI)

A l’altra banda del carrer, confrontant amb el casino de Can Salvador, hi havia el forn “de les pedres llises”, que portava Miquel Caldentey, “Pioro”. Rebia aquest nom per les grans pedres que conformaven el llindar de l’entrada, que estaven ben polides de tant trepitjar-les.

Al seu costat, on avui hi ha l’hotelet de Can Solaies, en Joan “Solaies” hi tenia una barberia. El seu fill Miquel feia de caminer, un ofici, creat el segle XVIII, que s’encarregava de mantenir les carreteres en bon estat.

La casa següent era d’Antoni Sureda Salas “Lucio”, pare del que va esser batle de Sant Llorenç entre el març i el juliol de 1936, per la qual cosa fou empresonat durant poc més de tres anys. A caseva venien graneres i altres objectes de corda i espart, a més de calç per emblanquinar, ja que aleshores no s’usava emprar la pintura per a les parets. Els “Teulers” o “Lucios” i els “Solaies” eren dues famílies que s’alternaren en la direcció de la banda de música entre 1887 i 1975, quan passaren la batuta a Francesc Sapiña. Continua