Cronologia (V)

2011

27 febrer.- Flor de Card atorga el Card d’Or a Francesca Duran, Recona, per la seva participació en diversos moviments populars del municipi durant més de seixanta anys: boleros, ximbomba, cors parroquial, Coral llorencina, teatre… (FC).

16 març.- S’inaugura l’escoleta del CP Mestre Guillem Galmés, al camí del Purgatori. Acollirà els infants d’entre 3 i 6 anys (FC).

20 març.- S’inaugura el Centre de dia de Son Carrió. Està ubicat a l’antic convent de les monges franciscanes i compta amb tres plantes: a la baixa hi ha el menjador, la sala d’estar, un despatx i la capella; al primer pis, un gimnàs, despatxos i una sala multiús; al segon, la biblioteca (FC). Continua

Maria

Sovint, com avui ha fet el polític Pablo Casado amenaçant al president de la Generalitat amb “que no li passi el mateix que Lluís Companys” i com també fan, impunement i amb el favor dels diferents governs, els qui acudeixen a manifestacions feixistes, es menysprea i es fa no res, el genocidi que portà a terme el colp d’estat del 1936. Els qui no el condemnen et diuen que exageres, “que sabràs tu del que va passar”, que hi havia dos bàndols (ells consideren els que defensaven el govern escollit a les urnes com un bàndol, i els que feren el colp d’estat com a iguals a una mateixa balança)… mentiders.

Tot seguit vull compartir amb vosaltres l’experiència que visqué la meva padrina durant el colp d’estat a Manacor i que em comptà de viva veu no fa gaire:

Mon pare dormia després d’haver dinat i es presentaren dos feixistes, li posaren els canons de les escopetes davall la boca i el feren aixecar. Tot seguir rastrejaren per tota la casa i després se’l varen manar. De camí s’aturaren a cercar a un altre que li deien el “corder” i els se’n varen dur tots dos emmanillats cap a la presó, que llavors estava situada a on ara hi ha els jutjats al carrer Muntaner. Continua

Flor de Card 45 (XII)

1983

Després d’haver-ho repassat de dalt a baix diverses vegades, he de reconèixer que, segons la meva opinió, aquell any no vàrem publicar gaire articles que destacassin partdamunt els altres, si exceptuam l’àmplia informació que desplegàrem en motiu de les segones eleccions municipals de la democràcia. Com s’ha dit, l’evolució dels primers quatre anys no es va correspondre amb les expectatives que ens havíem fet, amb un ajuntament que tenia el batle socialista, però que estava controlat per UCD, i amb tota la llista dels independents que havia renunciat a l’escó, llevat del seu capdavanter, en Mateu Girart. Continua

Cronologia (III)

2009

27 febrer.- Flor de Card atorga el Card d’Or al cor parroquial, representat per la seva directora Antònia Ordines (FC).

Abril.- Uns lladres entren a l’església de Sant Llorenç i roben dos àngels del retaule de la Mare de Déu Trobada i alguns canelobres (FC).

7 juny.- A les eleccions europees s’han donat els següents resultats, en el terme municipal de Sant Llorenç: PP, 819 vots; PSOE, 545; Unió Mallorquina, 215; Esquerra Republicana, 68; Esquerra Unida, 31 (FC).

12 juny.- S’inaugura la rehabilitació de l’estació de tren de Sant Llorenç (FC). Continua

Cronologia (II)

2008

18 gener.- L’Institut Nacional d’Estadística publica les xifres demogràfiques de l’Estat espanyol corresponents al 2007. A Sant Llorenç hi ha 8.095 empadronats, 2.341 dels quals són estrangers, el que representa un 28’92% del total. D’aquests estrangers 1.786 són europeus; 226, africans; 271, americans; 57 asiàtics; i 1, d’Oceania (FC).

23 febrer.- En el seu tradicional sopar d’aniversari, Flor de Card entrega el Card d’Or a Joan Font, Mendia, en representació de la Germandat de Donants de Sang (FC).

9 març.- A les eleccions generals es donen els següents resultats, al conjunt de les taules del municipi de Sant Llorenç: PP, 1.497 vots; PSOE, 1.241 vots; Unitat (PSM+UM), 313 vots; altres, 135 vots (FC). Continua

Flor de Card 45 (XI)

 

1982

1982 va esser un any de canvis importants per Flor de Card, tant pel que afectava a la imatge de la revista com a la capa legal que li donava suport.

El canvi d’imatge va esser radical, perquè començàrem a editar-la amb el sistema offset, que suposava imprimir-la a dues cares i poder incloure-hi fotografies. Això millorava considerablement el seu aspecte, que ara ja s’assemblava més a les revistes tradicionals que es venien als quioscs, encara que, per a nosaltres, comportàs un petit esforç addicional, perquè el nombre de pàgines havia d’esser múltiple de quatre, la qual cosa ens obligava a cercar articles nous si els que ens havien enviat els col·laboradors no bastaven per omplir les pàgines que teníem programades. Els primers anys la tiràvem a Petra, a la impremta casolana que havia muntat el pare Salustiano Vicedo en el convent dels franciscans; més tard, quan el traslladaren a València, ens passàrem a la impremta Muntaner, de Manacor, on hi romanguérem fins que la revista va deixar de sortir al carrer. Continua

Cronologia (I)

Fa una partida de mesos, alguns membres de la delegació llorencina de l’Obra Cultural Balear –en Tomàs, en Guillem i jo– ens reunírem per veure si organitzàvem alguna cosa en motiu dels 125 anys de la independència municipal i, després de pensar-nos-ho, sorgiren tres propostes, que traslladàrem a l’Ajuntament: celebració d’un acte institucional per part de l’Ajuntament, el dia 3 de juliol; organització de diverses conferències sobre el que han estat aquests darrers 25 anys; i edició d’un llibre amb un extracte de les esmentades conferències, que vendria a esser una espècie de continuació del Llibre del Centenari. Entre els possibles temes a tractar, entre d’altres, pensàrem en els següents: Com s’ha resolt el tema de l’urbanisme (embelliments dels cascs urbans, mobilitat, normatives…); els efectes de la multiculturalitat (immigrants, estrangers, relacions amb els llorencins tradicionals…); com ens ha afectat la integració a la Unió Europea (1985) i la implantació de l’euro (2002); què ha suposat la creació de la col·lecció de llibres Es Pou Vell; pros i contres de l’estabilitat municipal, amb 22 anys del mateix batle i amb un equip de govern semblant; el turisme rural com a complement/alternativa als hotels tradicionals; el paper de l’auditòrium Sa Màniga com a dinamització de la cultura; la relació entre els pares i les escoles; la toponímia del municipi; com ens agradaria que fos Sant Llorenç d’aquí a 25 anys més; etc. El llibre es complementaria amb una enquesta entre la població, que tractaria sobre diversos temes d’interès general. Continua

Flor de Card 45 (X)

1981

Aquell any, segons la meva opinió, no hi va haver cap esdeveniment que sobresortís partdamunt els altres a les pàgines de Flor de Card, encara que n’hi va haver que tengueren la seva importància, alguns només entre els lectors interessats, altres perquè provocaren un cert rebombori en el poble, i uns altres que només eren per deixar constància d’alguns fets esdevinguts en el poble. Continua

Pregó de les festes de 2017 de Sant Llorenç a càrrec de Gaspar Valero

L’historiador Gaspar Valero pronuncià ahir el pregó de les festes de la vila, a on féu un extens repàs a la història del poble, però és centrà especialment amb els estira-i-arronsa amb la parròquia Manacorina tant per la independència del poble com per la importància que aquesta li donava a la parròquia. Continua

Els poetes i la memòria històrica

Per novè any consecutiu, en el marc de les festes de Sant Llorenç, es celebra l’acte poètic, “ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA”  a l’Estació de Sant Llorenç des Cardassar.

Enguany es llegiran poemes de Felip Cid, Josep Maria Espinàs, Xavier Amorós, Joan Teixidor i Joan Perucho, recitats per  Clara Santandreu, Jaume Galmés, Tomàs Martínez, Antònia Santandreu i Bàrbara Servera, acompanyats Continua

Visita del conseller Romeva i la consellera Tur a sa Coma

El Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, la Consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, acompanyats del director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana i del batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, han realitzat una visita a sa Coma per veure la zona on hi ha les fosses dels republicans afusellats, probablement al voltant de cinc-cents, la majoria catalans, després del reembarcament del capità Bayo el 4 de setembre de 1936. Continua

Flor de Card 45 (IX)

1980

En el mes de febrer hi ha un article de cinc pàgines, en el qual l’Escola de mallorquí (que entre els mestres només comptava amb en Guillem Pont i jo), proposava uns determinats criteris a l’hora de canviar els noms dels carrers del poble, ja que en el plenari del mes passat s’havia acordat admetre propostes en aquest sentit. Algunes de les que proposàrem eren les següents: Posar-los a tots en català estàndard, conservant només la forma salada en els de caràcter popular, com per exemple Carrer d’es Pou; eliminar tots els que feien referència a la Guerra Civil, tant de persones com de símbols (Franco, Carrero Blanco, Victòria, Belchite…); conservar els relacionats amb la història i la cultura de Mallorca i afegir-hi els d’alguns personatges que hi manquen (Rei Sanç, Antoni Maria Alcover, Costa i Llobera…); conservar els de caràcter religiós que ja s’han convertit en populars (Carrer de la Creu…); conservar els de personatges locals que s’hagin distingit en algun aspecte (Salvador Galmés, Jaume Llinàs…). Val a dir que moltes de les nostres propostes foren acceptades per l’Ajuntament. Continua

Josep Cortès: “Considerava com un deure reivindicar la memòria del meu padrí jove i la de les altres víctimes”

En Josep Cortès, Mosca, ha estat d’actualitat aquests dies per haver presentant el seu llibre sobre la Guerra Civil a Son Carrió (ja ho va fer fa unes setmanes a Sant Llorenç). Per això trobam oportú fer-li una entrevista que podeu llegir a continuació: Continua

Presentació a Son Carrió del llibre La Guerra Civil a Sant Llorenç, de Josep Cortès

Catalina Rafela ha fet una exhaustiva crònica de la presentació del llibre del nostre col·laborador  i editor Josep Cortès sobre la Guerra Civil a Sant Llorenç.

A continuació teniu l’enllaç a la crònica i algunes imatges: Continua

Cent vint-i-cinc anys com a municipi independent

Avui fa cent vint-i-cinc anys que Sant Llorenç va separar-se definitivament de Manacor, per tant, també en fa vint-i-cinc que celebràrem el Centenari de la nostra independència com a municipi. Aquell dia, el 3 de juliol de 1992, hi va haver festa grossa en el poble i jo en vaig fer una crònica per Flor de Card. Pels que no la llegiren o ja no se’n recorden, consider que, en una data tan assenyalada, no està malament recordar-la, encara que sigui més llarga que les que solem publicar a Card.cat. Vet-l’ací:

-Una festada, et dic que va ser una festada. Aquest pic la gent va respondre i va sortir una vetlada gairebé rodona, encara que les principals autoritats autonòmiques fossin de viatge a Sevilla.
-Com que hi havia refresc…
-No ho crec. Un dia així, tots els llorencins que s’hi senten havien de comparèixer a fer acte de presència, maldament no hi hagués hagut refresc. En aquests casos, el qui no se sent el cuquet és que és un descastat que ha perdut les senyes d’identitat. Continua

Entranyable retrobament

50 anys després (que es diu aviat) Miquel “Fornés” i Tomeu “Xerafí” es retrobaren al poble de Sant Llorenç. Entremig, una postguerra, la transició i l’arribada de la democràcia. Però la casualitat va voler que els dos vells amics es retrobassin. Però coneguem un poc millor la història. Continua

Flor de Card 45 (VIII)

1979

Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.

La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua

Flor de Card 45 (VII)

1978

A la revista del gener d’aquell any, a més de començar a fer boca de cara a les primeres eleccions municipals després de la Dictadura –que ja se suponien més o manco properes–, hi ha tres articles que reivindiquen la nostra llengua i la nostra cultura. Un és del rector Joan Rosselló, titulat “Qui era la Balenguera”, un altre de Guillem Pont sobre “Catalanismes” i un tercer de Pere Josep Llull, que parla del “Català, idioma oficial”. En aquells anys, gairebé cada mes hi havia articles semblants, intentant posar el nostre granet d’arena de cara a la normalització de l’ús del català i del coneixement de la nostra història. Continua