Enregistrament de Rodrigo Rodríguez de música i audiovisuals a la Pedrera de Sa Real Nova

En una remota i misteriosa pedrera abandonada del municipi de Sant Llorenç des Cardassar, Rodrigo Rodríguez, virtuós de la flauta shakuhachi, se submergeix en un enregistrament únic que transcendeix el temps i l’espai. L’antiga pedrera, amb les parets de pedra desgastada i la seva atmosfera carregada d’història, serveix com a escenari perfecte per a l’obra escollida per Rodrigo, aquesta obra va ser anomenada “The Lament of the Earth” i va ser composta per Kohachiro Miyata el 1985. Continua

Xerrada de l’antropòleg Sebastià Vicens “10 anys amb els dimonis de Sa Coma”

Dimarts dia 9 de gener de 2024, es va inaugurar l’exposició organitzada per Maria Barragan a l’Auditori Sa Màniga “10 anys amb els dimonis de sa Coma” que va incloure la xerrada de l’antropòleg Sebastià Vicens Prohens.

XERRADA “10 anys amb els dimonis de Sa Coma”
Bon vespre a tots i totes. Abans de res, vull agrair sincerament la convidada a en Toni i na Maria, perquè avui és una d’aquelles ocasions que més me satisfan professionalment. M’explicaré. Continua

Apunts científics (Els molins i l’horta de Palma)

Un dels darrers articles que he llegit a la revista científica  Mètode, de la Universitat de València, és un de Joan Mayol, excap del Servei de Protecció d’Espècies del Govern de les Illes Balears, el qual m’ha ajudat a donar llum a unes imatges llunyanes i borroses que tenia de la meva infància de l’horta i els molins de Palma. I és que record quan anava amb el cotxe amb els meus pares cap a Ciutat i quedava embadalit mirant a través de la finestra  les extenses planures plenes de molins, alguns conservats i altres no tant.

Aquella imatge, com vos dic llunyana i segurament idealitzada, sempre em va cridar l’atenció i ara, gràcies a Joan Mayol, puc entendre què representava tot allò i per què s’ha perdut. I de la mateixa manera intentaré transmetre-vos-ho a vosaltres. Continua

Mn. Salvador Galmés. Arrels familiars

Gràcies a la singular generositat de Miquel Font, s’han pogut esbrinar, en part, les arrels familiars de Mn. Salvador Galmés.

De la llarga estada de la familia paterna a ses Sitges, de la imprevista mort del pare, Pere Antoni Galmés Femenies,  d’unes segones núpcies de la seva mare, la serverina  Apol·lònia Sanxo amb Bartomeu Umbert “Capirró”, també vidu. I també la justificació de la seva experiència laboral com a fuster abans d’entrar en el Seminari. Continua

Els dilluns de l’Obra: Antoni Soler, el mallorquí. Biografia d’un pistoler.

Dilluns qui ve, 27 de novembre, l’Obra Cultural Balear de Manacor organitza la presentació del llibre “Antoni Soler EL MALLORQUÍ (1882-1920), Biografia d’un pistoler”, escrit d’En Josep Cortès Servera. El llibre és la biografia de N’Antoni Soler, que va viure els darrers anys de la seva vida com a mà dreta den Bravo Portillo i del baró König, dos dirigents d’una banda de pistolers al servei de la patronal, amb l’encàrrec d’apallissar o assassinar sindicalistes de la CNT. Continua

La Basílica de Son Peretó s’ha excavat en la seva totalitat i es podrà visitar-ne l’interior

Finalitza el projecte de restauració i posada en valor de la Basílica de Son Peretó, que ha localitzat nous mosaics i tombes.
Les tasques de restauració i posada en valor de la Basílica de Son Peretó han conclòs el passat mes d’octubre, després de sis mesos de feina emmarcada en el projecte presentat per l’Ajuntament de Manacor i que ha comptat amb la subvenció de l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Continua

Dues voltes al cas “el Mallorquí”

La lectura de la interessant i recent aportació de Josep Cortès “Antoni Soler. El MALLORQUI (1882-1920). Biografia d’un pistoler”  pot suggerir un feix d’interrogants, i de qüestions de present que resten obertes: ¿Com pot passar un infant llorencí, fill de moliners a ser pistoler professional? ¿Quines condicions de l’entorn el portaren a ser com era?.

Continua

Antoni Soler Esteve, un pistoler llorencí

Antoni Soler Esteve va esser un llorencí que va viure entre 1882 i 1920. Després d’una infància i adolescència en què va destacar com a lladre, va passar els dos darrers anys de la seva vida a Barcelona com a mà dreta, primer de l’expolicia Manuel Bravo Portillo i després de Rudolf Stallmann, conegut com ‘El Baró König’. Ambdós dirigien una banda de pistolers al servei de la patronal, amb l’encàrrec d’apallissar i en alguns cassos assassinar sindicalistes de la CNT, a més de provocar aldarulls a la Ciutat Comtal, durant els anys anomenats ‘del pistolerisme’. Pel seu origen, a Soler se’l coneixia com ‘El Mallorquí’.

AL43 Classes socials (i llenguatge)

Una aproximació (intuïtiva) a l’estructura social del Sant Llorenç preturístic.

Al “no hi havia manera de guanyar un duro” referit a l’esforç amb minsos resultats dels pagesos, se li oposa allò “qui tocava calaix marxava bé” referit a botiguers i menestrals usant expressions de n’Antoni Pascual. Continua

Anecdotari llorencí. Tancament

Tot el que comença, acaba. Després d’una quarentena d’entrades referides a anècdotes dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, del segle passat, es posa punt. (Encara que, per la seva condició digital sempre resta oberta a possibles modificacions i ampliacions).

Per tancar el tema, es fa una lectura interpretativa del que, fonamentalment, ens ha contat n’Antopi Pasqual. Continua

AL40 Sexe!

Aquesta vegada l’Anecdotari enfoca un tema molts anys i encara ara tapat: relacions sexuals en els anys quaranta i cinquanta del segle passat, amb fort desequilibri entre homes i dones.

El canvi de costums i cerences que possibilita una edat primerenca d’inici de relacions i la seva llibertat és, lal vegada, si mes no de forma aparent, un dels aspectes més rellevants de la “revolució turística”. Encara que segons indiquen estudis de la UIB, els models que arriben via pàgines pornogràfiques d’internet, no són ni encertats ni gens igualitaris. Continua

AL39 Papers

Adesiata s’assenyala que les persones som “polièdriques”. No existeix una Maria, un Toni o un Guillem sinó multiples i variades maries, tonis i guillems. Despendrà dels suggeriments i espai que ens deixin les altres persones, les que ens volten i amb qui compartim experiències.

L’anècdota d’aquesta setmana va d’això, del rols o papers que vam tenir a l’adolescència i també dels que ara tenim. Continua