Gratant per internet he trobat la següent notícia sobre Sant Llorenç, que publicà
el diari Última Hora del 8 d’octubre de 1909:
«Anoche, el Sr. Gobernador civil recibió una notificación participándole que el capitán de la guardia civil Sr. Moreno supo, por confidencias, que en el predio Son Barbot del término de San Lorenzo había fallecido al parecer violentamente el anciano Miguel Gelabert Pascual.
Pujava pel vell camí dels horts de Balafi. Un camí que desde es Sebel·lins anava als horts. Camí que es transfigurà pel seu tardà asfaltatge. Les persones, a vegades, som com els animals, no anam pel camí més curt sinó pel més còmode.
Deia que pujava pel camí amb una canya llarga. Ell davant, les cabres darrera. Utilitzava la canya per espolsar les garroves que guaitane en el camí… Continua
Preparant un tema nou per als meus alumnes sobre la Guierra Civil (o una situació d’aprenentatge que en diuen ara) he descobert dos punts d’informació referents a Mallorca que potser no conegueu (jo no els coneixia): un llibre i una mapa interactiu . Us ho compartesc, idò: Continua
El Diario de Mallorca d’avui mostra una llarga entrevista a na Maria Eugènia Jaume on tracta del seu camp d’estudi, els treballs i condicions dels presos del 36. Continua
El dia 11 de gener l’Ajuntament de Sant Llorenç va publicar al BOIB el següent anunci: «Exposició pública de l’expedient d’atorgament del títol de fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar al Sr. Antoni Riera Melis.
Mitjançant la Resolució de la Batlia número 2023/10, de 10 de gener, es va incoar expedient d’atorgament del títol de fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar al Sr. Antoni Riera Melis.
L’expedient se sotmet a informació pública durant un termini de quinze dies, comptat a partir de l’endemà de la publicació de l’edicte al BOIB, perquè totes les persones interessades puguin presentar les observacions que creguin oportunes».
L’anunci respon a la proposta que que l’OCB i Flor de Card varen fer a l’Ajuntament fa alguns mesos, que ha estat acollida favorablement per part de l’Ajuntament.
Si hi ha una persona en el poble que mereix esser nomenada Fill Il·lustre és sens dubte Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, el llorencí més conegut arreu d’Europa pels seus mèrits com investigador de la història no només de Mallorca, sinó de tots els Països Catalans.
Vegem la seva biografia, que forçosament ha d’esser abreujada perquè sinó ocuparia massa espai a les pàgines de Card.cat. Continua
L’anecdotari llorencí es centra, avui, en la plaça Nova
Tots els topònims porten un missatge implícit. “Sa plaça Nova” és un d’aquells que evidència l’existència d’una plaça anterior. Continua
Des del Partit Popular de Sant Llorenç volem donar les gràcies a Ses Majestats Reials que com cada any venen d’Orient per omplir d’il·lusions les cases de tots els nins i nines de Sant Llorenç des Cardassar.
“Molts d’anys Majestats i fins l’any que ve!”
Si es fes una consulta a les persones que ronden els setanta-cinc anys sobre la seva primera experiència laboral, segurament un bon grapat contestaria “anar a collir ametles a Pocafarina”.
Acceptaven els nous collidors i collidores a partir d’haver fet la primera comunió. Certament se’n començava a parlar una mica abans (-”Ja t’has apuntat? – Jo hi aniré amb sa caminona d’en Bernat Xaret!” -a Calicant- o “-Jo hi aniré emb el camió d’en Llavorim!” -dins la caixa del camió, a Pocafarina-). El dilluns de Sant Llorenç començava la tasca. Continua
Cercant informacions complementàries sobre camins el cercador de Google em va portar a la deliciosa pàgina “Llorencins” d’Antoni Genovart Espinosa (Datada el 2002, amb actualització de 2010). Clicant sobre diversos conceptes vaig gaudir una estona del dia de Cap d’Any. Alhora, la lectura de la pàgina em portà a la reflexió sobre possibles transcendències, ofertes i presentacions de feines fetes. Continua
1 gener.- Jaume Soler, Barbot, passa a esser el president del comitè local del Partit Popular (Card).
7 gener.- Es cala foc la biblioteca de Josep Cortès, que havia estat director de Flor de Card entre 1977 i 2012.
1 febrer.- A partir d’avui, per portar objectes de reciclatge al Punt verd, es necessitarà disposar de la targeta que l’Ajuntament ha facilitat a tots els habitatges del poble (Card).
14 febrer.- S’estrena l’obra de teatre “Un vespre per morir-te de riure”, de Pau Quina, formada per tres peces de microteatre (Card). Continua
Quan arribam a les acaballes de l’any sempre és bo fer-ne una introspecció i poder veure allòque hem anat perdent però també d’allò que hem aconseguit i tenim, és allò del que diuenveure sempre el tassó mig ple i ans el contrari de veure sempre la part mig buida.
I aquesta introspecció és interessant fer-la a nivell individual i personal però també de manera col·lectiva com a membres d’un lloc en concret i veïns d’un mateix municipi que alhora fa que visquem baix el mateix sostre. Continua
En Tomas Martínez i Miró ens presentarà demà dia 21 de desembre a la Institució Alcover el seu nou llibre “Cada cosa a son temps i per Nadal, neules“.
La presentació del llibre serà a les 19:00h, però de les 17:00h a les 19:00h, a la mateixa institució, hi haurà un taller per aprendre a confeccionar-ne (els interessats han d’aportar el material que s’indica al cartell). Continua
L’Ajuntament de Manacor ha rebut una subvenció dels Fons Next Generation per valor de 2 milions d’euros per dur a terme el projecte per a la creació i gestió sostenible d’un parc d’escull artificial i arqueologia submarina a Porto Cristo. Continua
Som de l’opinió, segurament compartida per alguns dels lectors, que les modes, totes les modes potser nascudes a un altre cap de món, acaben arribant a tots i cada un dels nostres pobles. Potser tard i un tant aigualides, però acaben arribant.
Es parla de modes en sentit genèric, pot afectar al menjar, al vestir, al moure’s i , fins i tot, al pensar.
Ningú es pot alliberar de la relació amb el altres, ni amb els mitjans de comunicació. Continua
Conten que ca Madò Anita, en el carrer Major, va ser una de les primeres cases del poble on hi va fer feina un guixaire, un especialista en posar guix que venia de Palma. Abans hi havia costum d’emprar arenat de ciment per fer l’acabat fi de les parets. Era una obra feta pel mestre es Sord i un poc especial. Madò Anita i la seba botiga també ho eren un tant singulars a l’entorn llorencí. La seva filla, que destacà per la seva bellesa, es va casar amb un advocat de Manacor, més concretament de Llodrà, que quan feia classe a La Salle es feia dir Don Lorenzo Wenceslao Femenias de Duran. Continua
Les seves mans plenes i calloses amarraven la palanca de la manxa de l’orgue de l’església parroquial amb suavitat i, alhora, seguretat. Amb el seu invariable ritme personal, amorosenc i constant, assegut sobre la caixa, anava alçant i baixant la palanca, treball inevitable per carregar d’aire la manxa, el dipòsit que donant sortida a l’aire possibilitava el so excepcional i majestuós dels canons de l’orgue parroquial.
La seva cara rodonenca, en aquest punt que es situa entre la seriositat i el somriure, transmetia tranquil·litat, bonhomia i serenor. Continua
No tenia el nom gens original, la majoria dels verros de les possessions, quan aquestes encara eren centres d’ocupació i rendibilitat agrícola responien al nom de Ramell. El de Son Cardaix, també.
Els noms dels animals a les possessions s’anaven repetint segons certa tradició: en Roig pel mul, en Virat pel moix, en Ramell pel verro… en els cavalls hi havia més varietat. Les ovelles, les gallines, conills… i altres animals, en general, no solien tenir nom, però sempre s’han de considerar les excepcions com, per exemple, la dels mens pujats amb viveró Continua
Jaume Claret, doctor en Història i especialista en l’època de la República i Guerra Civil, ens va oferir una conferència diàfana, emocionant i didàctica sobre aquest època tan curta, però tan intensa, com va ser la Segon República. Continua
El concepte “picador” ho sofert una radical transformació. En els anys setanta era aquella persona, home, que “anava d’estrangeres” tot aprofitant la diferència de costums, en l’àmbit sexual, entre les turistes i la restrictiva moral local.
Abans, però el concepte “picador” era un altre ben diferent. Després de la guerra picaren pedra els presos fent camins: “Esclaus oblidats” segons publicació de Maria Eugènia Jaume Esteva. En altres indrets picar i traginar pedres és una tasca d’infants, de descarada explotació infantil. Continua
De nou estam amb tots vosaltres, estimats lectors, per atracar-vos la cultura a través de les nostres conferències. Serà aquest divendres a l’Espai 36 a les 20 hores quan Jaume Claret ens parlarà de la Segona República. Continua