Mots perduts: misser

Seguint la línia de l’altre dia amb “apotecari” d’oficis que van perdent el seu nom per d’altres d’ús més general, avui proposam “misser/-a”. Actualment se sent poc i quasi tothom ja l’anomena “advocat/-ada” (o pitjor encara, el castellanisme “abogat/ada”).

Però la cosa no acaba aquí i fins i tot l’adjectiu “misser/a”, referit a una persona massa primmirada, de cada pic també se sent manco, almanco entre la gent jove, substituït per altres de caràcter més general com “pom/-a, mimat/-ada…  Continua

Mots perduts: restrènyer

Es un altre dels mots que, relatius al tractament dels cereals, va sortir en la conversa amb en Pedro Mesquida.
Es un mot en moltes accepcions, en la conversa feia referència a un apartat de la tercera que l’Alcover-Moll situa a Mallorca.

Mot ben viu abans de la mecanització de les feines de fora vila. Ara mateix i per raons òbvies. de banda espectacles de fira, resultaria ben difícil restrènyer una garba.

Continua

Mots perduts: falcada (i altres)

La conversa amb en Pere Mesquida sobre els vencills i la llentura, derivà cap els mots lligats a l’acte de segar, gairebé avui tots perduts. Avui es presenten alguns d’aquests mots de forma encadenada: falcada, gavella i garba.

A manera de curiositat, el món de les imatges de Google també dóna pistes sobre la vigència dels mots. Si demanes imatges d’un mot, per exemple “haz” i surt de tot menys una garba, deu resultar tot un missatge!. Continua

Mots perduts: amerar o amarar

És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa).  La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys,  substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo).  Continua

Mots perduts: túmul

Acaramullava llenya. Sense parar-hi esment el caramull va sortir alt, llarguer i rodonenc a la part superior. El pensament, que mai descansa, va fer present una idea: “pareix un túmul”. Em va portar al record d’aquelles estructures de fusta cobertes amb un domàs negre voltat de canalobres que es posava, en els anys cinquanta del segle passat, davant l’altar major, els dies de funeral. Segons la categoria -i el preu- del funeral el túmul es feia més gros o més petitó.
La litúrgia dels funerals, com molts altres costums, han canviat de fotma radical en una sola generació. Continua

RME Llibertat

Crec que es pot generalitzar, a tothom li agrada reclamar la “seva” llibertat. Adesiara, a més s’entèn llibertat com “aquella cosa que -pel motiu que sigui- em convé” .
Son tòpics tant allò de “veiem si a ca nostra no farem el que voldrem!”, com les imposicions que, sota el “volem llibertat per…”, s’intenten implantar a nivell ideològic, comercial, de llengua i cultura… Continua

Mots perduts: llenturar

Un dels mots lligats a la pagesia i a l’economia de subsistència que s’ha perdut.

Per a mi pertany al grup dels desconeguts, no recordava haver-lo sentit mai. L’aportació, idò d’en Pere Mesquida resulta doblement interessant: el mot (de caràcter ben local, l’Alcover-Moll el referix a Manacor) i la llargària dels vencills.

Realment amb el mots passa quelcom semblant a les persones, hi ha aquells més propers, els que s’usen regularment, en un altre nivell aquells que saps que hi son però que s’usen poc o gens. I després hi ha el nosmbros grups dels mots desconeguts, dels absents, dels que ni has setit ni usat mai. Llenturar, per a mi, era d’aquests darrer grup. Continua

Mots perduts: entrescador

Aquesta vegada és n’Antoni Font, entre altres coses amant i col·leccionista d’eines i instruments del passat, qui ens ofereix una imatge i ens recorda un mot perdut.

Les serres (verducs, xerracs…) ja no són les mateixen d’antany, s’han imposat altres models en teoria més fins i eficients. L’eina que entrescava les puntes, una cap aquí i una cap allà, ha perdut, idò, la seva utilitat. Continua

Mots perduts: ajocar-se

Des de fa temps, supòs que empès per la meva vocació de filòleg català, tenc l’afició d’anar recollint en una carpeta algunes paraules curioses que té el nostre dialecte llorencí (algunes d’us ben local, d’altres un poc més generals) que not com desapareixen a causa del canvi generacional. Que millor que un professor de Secundària, com és el meu cas, amb contacte permanent amb els adolescents per descobrir les paraules que ja han deixat d’usar (i han substituït per un vocable d’ús més general o directament per un castellanisme) i que, en canvi la gent més gran, encara usa.  Continua