Mot perduts: empedrat

Un suggeriment del nostre President. Si ens fixam amb les “Fotografies antigues…” veurem múltiples imatges on hi apareix el que aleshores es deia “s’empedrat”. Cal situar el mot en una època de carrers sense asfaltar i sense cotxes on es considerava que “sa carrera” era una part més, i propietat compartida, de la casa (s’hi podia passar si no hi pelaven ametles, brodaven, feien matances o s’hi prenia la fresca). Per això moltes cases empedraven l’acera parcialment o al llarg de la façana.  Continua

La glosa de Maribel Servera (191)

La mort d’Europa

Com és que hem de mantenir
qualque dirigent que cobra
just per dir que a la gent pobra
val més deixar-la morir?
I no hi ha ningú per dir
que això no es pot tolerar?
Sí, però en l’aspecte humà,
Europa va a la deriva,
i és tan cruel que encativa
la gent que la vol salvar. Continua

Sant Pere (Josep Antoni Grimalt)

“Basant-me en el Nou Testament, jo m’imagín que sa seva vida degué transcórrer més o manco com explicaré: Sant Pere va néixer a Betsaida, un poblet de mariners situat a a sa vorera de la mar de Tiberíades.

De ben petit, ja era de s’ui des vent, no n’hi havia d’altre amb més poca son. Tot d’una que va haver deixat s’escola, essent encara un al·lotell, acompanyava sa mare a vendre es peix que sa barca de son pare havia agafat. I ja l’hauríeu vist darrera es carreret, tocant es corn i cridant “ala, dones, alatxa que bota!”, i bones cantades de “Desde Jericó a Betsaida vengo por toda la orilla…”. Continua

Mots perduts: pa amb…

En la conversa amb en Rafel Duran, ja comentada en altres entrades, també sorgiren altres exemples de mots perduts, substituïts pels pertinents barbarismes com és el cas de “bocadillo”.
El concepte entrepà, en el nostre poble, no va arribar fins a la normalització, amb l’arribada del català a l’escola dels anys 80, abans els infants berenàvem de pa amb…coses variades. Continua

Mots perduts: baga

Le’m va suggerir el tècnic que muntava el fil de telefonia a casa: “s’ha d’anar alerta a fer una curva perquè aquest fil es bo de rompre”. Mon pare, que no parlava anglès ni en sabia res de telefonia, hagués dit “alerta que no faci baga!”. Ho deia mente esteniem fils de ferro per estirar les reixetes del galliner. Sabia que, a la llarga, una baga era punt de ruptura. Una vegada muntat el fil, voluntariament en feia alguna de grossa que servia de tensor. Continua

RME – Declaració

Del llatí declaratio vol dir “acció i efecte de deixar quelcom ben clar”.

El DIEC mostra una variant complementària: Acció de declarar o de declarar-se; l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat.
L’Alcover-Moll a la definició del verb declarar mostra: Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc./ Manifestar clarament. Continua

Mots perduts: moixina

Aquelles estades temporals i estivenques a la barraca de Portopetro formen part de l’imaginari infantil de na Caterina. Adesiara en fa referència, i conta les riealles que féren amb na Maria de Son Sans i els seus germans parlant de la “muxina” -que és així com es pronúncia a Santanyi- per amunt i per avall.
Molt de temps vaig pensar que era un mot inventat perquè, aquí, mai no l’havia sentit anomenar. Però no!. Com moltes altres vegades, anava errat. Continua

Mots perduts: feixina

Al llarg de la conversa amb en Rafel, de banda els castellanismes, també sorgiren altres mots, com el concepte feixina que aquí a Sant Llorenç era concepte utilitzat per descriure “feines manuals de voluntariat -o semi voluntariat si es considera la pressió social- fetes en grup i orientades al bé públic”.
Per exemple l’Escola Nova sembla que es va fer a força de feixines, En feixines s’arreglaven els camins o els ponts dels camins…i així. Resulta evident que s’ha perdut tant el mot com l’acció, la manera de fer. Continua

RME – Ètica

RME – Etica
El diccionari DCVB defineix l’etica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”
Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit.
Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”. Continua

Mots perduts: pollastre, indiot, vedella…

En parlàrem assenguts a la fresca, a sa Plaça, després de la interessant presentació del llibre de na Maria Eugènia.
Rafel Duran va fer una teringa de mots que si bé no s’han perdut del tot, porten bona marxa. De fet l’és social ja els ha perdut, o millor substituit pel seu corresponent castellanisme.
(Després ens contaràn romanços sobre adoctrinaments!)
Feia referència a mots tan habituals com pollastre, indiot, vedella… que has passat a ser “pollo”, “pavo”, “ternera”… (aquest darrer amb pronúncia mallorquinitzada) Continua

Mots perduts: grenyal

També hi ha mots que per l’ús habitual tenen cert caràcter personal o familiar. No faig referència a les repeticions -que fins i tot poden arribar a atorgar el malnom- sinó a aquells mots que la gent d’edat va aprendre de jove i encara conserva malgrat les modes i els nous usos.
Un exemple és el cas que es presenta avui. Per a la majoria el blant que encara no és madur serà verd. Per alguns altres, pocs, serà grenyal. Continua