Mots perduts: mans fentes

Novetat

No sé si és perdut del tot. La meva mare, que era carrionera, i el padrins l’utilitzaven adesiara. La familia de part de para utilitzava més sovint els “mans plegades”.

Tant a una banda com a l’altra es valorava l’acció, l’activitat. Vull dir que s’utilitzava el mot en la seva consideració negativa: “no estiguins mans fentes!” Continua

Refranys: De lo que…

De lo que costa poc, donar-ne molt

Bona part dels refranys són polisèmics, el seu significat, dependrà, idò, del context i de la intenció del qui l’usa. Es dona el cas que el nombre de refranys que es coneixen i s’usen en un entorn familiar concret sempre és limitat; això fa que no sempre s’apliquin amb la intenció concreta en que es van popularitzar. Continua

Mots perduts: bigalot

Des del confinament ençà no havíem parlat més. Potser per això la retrobada amb n’Antoni “Cus”, guardant les distàncies, això si, va resultar singularment afable. Gairebé al final de la conversa em digué, -en sé una, bigalot!. I així em va contar que en la seva infantesa cada casa tenia una manera de fer els bigalots, era un cert signe de distinció. Veien el bigalot sabien d’on era la cussa eivissenca. Continua

Mots perduts: estiramuixell/tiramuixell

Un mot que ja no sent dir gens és aquest d’estiramuixell (i totes les seves variants). A les rondalles surt més d’un pic i també l’he trobat documentat  a les entrevistes etnològiques i antropològiques de la revista manacorina Cent per cent, en aquest cas al llorencí  que fan a la gent major al llorencí Jaume Massanet Melis, Cerol (Sant Llorenç del Cardassar, 1923-2015), prova que era un mot dit al poble. Per cert, aprofit per recoamanr la lectura de l’entrevista sencera! Continua

Mots perduts: faltriquera

L’havia sentit en la seva versió dialectat, faldriguera, que aquí, segons mostra Salvador Galmés, es veu que no era mot perdut.
A dir ver, el concepte que m’havia arribat en l’ús familiar, segurament per extensió, no era el que mostra el diccionari “Butxaca”, sinó els baixos, els faldars de la camisa que, a vegades surten dels calçons i que, adesiara, també s’usava per posar-hi petites coses. La mateixa funció que, a vegades, feien els davantals de les dones. Continua

Mots perduts: envitricollar

No sé si és qüestió generacional, però és un mot que entre els de la meva edat ja no deim, i manco entre els més joves. De totes maneres navegant per internet l’he trobat escrit amb més freqüència del que em pensava, la qual cosa ens pot dur a pensar que sí és generacional o és que directament a la nostra zona el mot s’ha degradat més que en altres (és ver que els articles que vaig poder visitar no eren del Llevant mallorquí). Si algú ens en pot donar informació, serà benvinguda! Continua

Refranys: Bon dinar…

Bon dinar, bon esperar fa.

Així es com el mostra el DCVB amb el significat: “es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d’esperar-la si es té la seguretat d’obtenir-la”
A l’entorn familiar l’havia sentit encapçalat per la preposició a.

La capacitat (o voluntat) de postergar les recompenses es un indicador de maduresa i de confiança que, a la llarga i segons sembla, es converteix en indicador de felicitat. Continua

Mots perduts: empriu

El coneixia. L’havia sentit a l’entorn familiar, si la memòria no em falla en les accepcions 2 i 3.. Quan les persones de la generació anterior contaven eixides ( “Els roters hi tenien empriu”, “els hortolans tenien empriu d’aigua”…)

Contar detingudament fets succeïts també, en bona part, s’ha perdut. Les presses, la televisió, les sèries de les diverses plataformes…han reduït el temps de contar i/o escoltar.  Continua

Refranys: L’experiència….

L’experiència és la mare de la ciència

Segons mostra el DCVB és un refrany arrelat en tot l’àmbit de parla catalana. També l’he vist en el refranyer en llengua castellana i, algunes vegades, amb una variant substancial, es canvia la paraula experiència per paciència. I dic substancial perquè mentre el primer empeny a l’acció, l’altra, la variant paciència, suggereix l’espera -una espera d’altra banda necessària per poder avaluar bona part dels processos d”acció-. Continua

Mots perduts: empariolar

Amb un dia de retard, ho reconec, vos present el meu mot perdut (i ben perdut que és aquest): EMPARIOLAR (o el seu adjectiu  EMPARIOLAT).

Ni jo record haver-lo sentit, però sí l’he trobat ben documentat a l’inabastable diccionari d’Alcover i a les seves fidedignes rondalles mallorquines. Descobriguem els secrets, idò, que amaga tan entranyable mot:  Continua

Comença la temporada a l’Auditori sa Màniga

El 25 de setembre s’inicia la vint-i-dosena temporada a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor. L’Ajuntament de Sant Llorenç hi presenta un ambiciós programa de música, dansa, teatre, conferències, visites guiades, formació i tallers en aquest destacat centre cultural, en funcionament des de 1999.  Continua

Refranys: Quan es cap de baix…

Quan es cap de baix s’engalaverna, es de dalt no governa.

Certament la consideració del refrany no entrava en el programa inicial de “recreació de refranys” que pretén cercar caires positius i de desenvolupament. Les vegades que l’havia sentit era per justificar alguna andanada de tipus sexual i masclista: si el cap de dalt no governa, algú podria entendre que justificació allò de tot és permès.

Vaig recordar el refrany quan llegia els experiments sobre comportament humà en cas d’excitació de Dan Ariely i George Loewenstein a la universitat de California (Berkeley 2001). Continua