Quan en Rafel Duran comentava per als “mots perduts” que les dones d’abans, al referir-se al bullir de l’olla en deien glec-glec, vaig recordar de seguida que així ho deia ma mare i la meva padrina.
En aquest cas, la visita al diccionari ha enriquit la proposta.
En tot cas, sigui glec-glec o xup-xup, és el que hi ha a la vila, en aquests moments prelectorals. Continua
Recreació de mots essencials: Participació
Talment com acostuma a passar cada quatre anys, el programes del diversos partits que es reparteixen per les cases, molts d’ells farcits d’exageracions, per dir-ho d’alguna manera, assenyalen la necessitat de fomentar, incrementar, afavorir… la participació, la participació ciutadana.
Arribats aquí, i després de recordar que s’acostuma a proposar de futur o demanar el que no es té, potser no és de més recordar el que el mot significa. Continua
L’altre dia en un debat, el conservador Gonzalez Pons, de rebot, manifestà una certa defensa del valencià com a llengua de la Comunitat Europea. Segurament l’amarava un cert desig de tergiversació, manipulació o electoralisme (em nego a considerar tan alt grau de desinformació).
La qüestió es que la seva intervenciçó motivà una interessant, afinada, alliçonadora i divertida resposta del sempre encertat Sebastià Alzamora a l’arabalears.cat. Continua
A vegades es troben coses que no es cerquen, serendipia en diuen. Es el cas. Quan na Maria del Mar va proposar el mot era perquè li agradava. El coneixia per l’ús que en fan a Menorca. Al iniciar la recerca hom se n’adona que també era usat a Mallorca (i a altres indrets), amb altres i interessants sentits. La màgia de la llengua!. Continua
Recreació de mots essencials: Democràcia
Estem en una nova fase de preparació d’eleccions, potser és adient enfocar el mot “democràcia”.
La Viquipèdia mostra:
“El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος (“poble”) i κρατω (“governar”). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble.
Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l’antiguitat grega. Concretament, la democràcia s’establí com a forma de govern en l’Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 aC), que possibilità l’accés al poder dels pobres lliures..” Continua
A vegades l’havia sentit en el seu sentit negatiu “no te delit”, “ha perdut el delit”, en referència a persona desganada, sense ànim… establint-se una certa confusió amb “desig”. Però no. no és el mateix, delit implica intensitat…
Dues idees d’aquest cap de semana que m’han portat a la reflexió.
Una de Bel Zabala a Vilaweb, referida a la llengua:
Si cada dues setmanes es mor una llengua al món, vol dir que cada dues setmanes desapareix una manera d’entendre la realitat. No únicament un mecanisme de comunicació, sinó també una cultura, un sistema de pensament, de comprensió i coneixement. Una identitat. Una manera d’entendre la vida, els seus valors i relacions. Continua
On juguen els nins?
És que la tecnologia
els té enganxats i tancats?
És que fan activitats
extraescolars tot lo dia?
On s’amaga l’alegria? Continua
Posicionament.
M’agradarà encetar un nou camí de feina. Es un repte llargament covat, realment des que vaig llegir el programa de Lideratge, Transformació i Management (2000). Em va costar moltíssim entendre el seu contingut. El llenguatge era tan afinat que defugia radicalment del costum de les converses habituals en l’entorn laboral.
La família, l’entorn relacional, l’escola…amb el llenguatge indiquen patrons de conducta que després adaptam al nostre relat vital. Tots ens configuram una història personal farcida de paradoxes que orienta i justifica les nostres decisions. Continua
Avui, festa del treball, un de curt i ben nostre Continua
Intentava empényer una porta amb tirador, per això en Pere li va dir “Tomeu has perdut s’eima!, quan una porta du tirador és per estirar”. Un comentari com qualsevol altre on el to, la cadència de la veu, l’expressió de la cara evidencien presència, consideració i respecte. En Tomeu segurament va entendre bé el sentit de la frase d’en Pere: “Estic content de que siguis aquí i poguem compartir aquest moment” Continua
La política i la gent
Si la gent fos responsable
i per votar s’informàs,
si ningú només triàs
el més guapo o el més amable; Continua
Es un mot pagès, el podriem col·locar idò en el grup dels mots que van perdent l’ús, encara que mentre hi hagi ovelles que pasturin n’hi haurà alguna de baciva.
Amb l’aportació del mot es vol assenyalar avui aquell ús incorrecte, o si més no dubtós, que per extensió, a vegades donam als mots. “Justament ara que l’haviem bacivada l’hem perduda” era l’expressió de la qual en vaig treure el mot. Feia referència a una acció de reedreçament de la situació. Una cosa anava malament, ara és al seu lloc, i justament ara desapareix.
El verb bacivar -passar sense criar- s’utilitzà com a sinònim d’ordenar, arreglar, desar… No se si l’ús era personal, familiar de grup…però semblà que els interlocutors n’aglapiren el sentit. Continua
Era una conversa de sopar. Nosaltres aquí diem “s’encuentro”, així directament en castellà, en altres indrets, com Felanitx, parlen d’encontrada…però ¿quina deu ser la forma correcta?.
L’avantatge de disposar d’un mòbil amb cobertura, fa que alguns d’aquests dubtes es resolguin de forma ràpida. No va ser el cas. Vam temptejar mots fins a trobar el camí. Continua
Fer panades
Una tasca manual,
una estona de conversa;
la família junta, immersa
en l’activitat grupal. Continua
A vegades el mots venen sols. Mires i escoltes a mitges un d’aquests debats electorals actuals i els mots apareixen, de cop, en el pensar: “vaja borboll de bajanades!”. Uep!, “borboll”, feia temps que no el sentia. Ja disposam d’un altre mot gairebé perdut… Continua
Notre-Dame
Més de set-cents anys d’història
esvaïts en un sol jorn.
El dia de no retorn
quedarà dins la memòria.
La flama condemnatòria
fa tornar cendra l’ahir. Continua
Mot gairebé perdut. En alguna de les accepcions ja no resulta útil. Ningú ja no fa escarades de segar amb la fals!.
Però en altres accepcions encara és un mot a recuperar. No sempre sabem trobar el camí més adient i els dubtes ens porten al no fer o, encara pitjor, al fer incorrecte (Accepció 3). I encara, adesiara, ens empatissam els dits (Accepció 2)
De banda suggeriments diversos, a vegades els “mots perduts” es senten en una conversa o es llegeixen en un text, tal és el cas. Grabriel Janer Manila l’altre dia, en el seu escrit setmanal de “Diario de Mallorca”, manifestà sentir-se estafaril·lat. Continua
Joves eivissencs
Només parlen català
amb els pares, dins ca seva;
com una petita treva
dins un món en castellà. Continua