Si no vaig errat Joan Umbert l’havia proposat com a “llevanya” que crec que és com s’acostuma a dir en el nostre entorn. Però llevanya té, en el DCVB, un significat curt i aplicat a Eivissa. Després d’uns quants rebots: llevanya, llavanya…s’ha trobal el que es cercava. Continua
Els dilluns toca Recreació de Mots Essencials i avui, dia gris i plujos, el tema de la frustració. De trobar-se malament per no poder arribar a les metes previstes. Continua
Una d’aquestes expressions gracioses que encara me diu mon pare quan s’assacia de mi, però sense perdre l’humor: “Radell, que te posaré en berlina”. No crec, però, que els joves d’ara la usin gaire. Per això cal reivindicar-la!
Significat:
1. Situació exposada al ridícul o a l’escarni. Posar en berlina: posar algú en mala fama o en espectacle ridícul. Continua
Jo (i crec que molts de la meva generació) senzillament coneixem les variants “senalló” i “senalla”, però resulta que antigament al senalló amb tapadora per portar-hi el menjar i les eines es deia “barxa”. Cada dia se pot aprendre un mot nou! Continua
-Podem anar a collir taronges?
-Si anau-hi, però deixau la barrera tancada i no faceu belandrines.
L’altre dia en Joan Umbert també ens facilità una nova llista de mots perduts. Entre ells n’hi havia un de ben usual en la infantesa preturística i que feia temps que no sentia: “fer belandrines”. Era un reclam que feien els majors als infants. No en sabiem el significat, semblava una malifeta infantil sense gaire malícia.
El mot no ha resultat fàcil. L’hem localitzat gràcies al “Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines” de n’Antoni Lull. I es que que les belandrines són bel·landines. Continua
Continiant amb la recreació dels mots esencials, avui surt el tema del cost. Tot té un cost, encara que no en volguem ser conscients. Continua
Avui vos present un mot de to despectiu que de petit sentia dir pel poble (sobretot en l’expressió popular “això pareix can bum”) però que ara ja se sent ben poc substituït per altres més generals com “borratxo” o “gat”. Si bé és ver que d’infant no tenia consciència que es referís al “fet de beure massa” sinó que senzillament el percebia com un mot despectiu en general. Continua
A vegades, tant de la perspectiva pràctica com teòrica, s’ha comentat el tema de la complexitat de la comunicació i aprenentatges humans. Per sintetitzar es podria dir que ens trobam totalment enxarxats tant amb les altres persones com amb l’entorn on ens desenvolupam.
La riquesa d’accepcions de la “pala de metre”, de forma atzarosa i de rebot, va suggerir a Tomàs Martinez l’exemple del pa, mot ben viu però amb múltiples accepcions i varietats, si mes no parcialment, oblidades. Continua
Potser sigui un mot que encara se senti, però no gaire entre el jovent que prefereix el castellà “zumbar”; i referit a “fer via” encara manco.
Significat:
1. Fer remor fosca i seguida produïda per la velocitat del moviment (Mall.); cast. zumbar.
|| 2. Anar a gran velocitat (Mallorca); cast. volar.
Grafies documentades: “Corre més que depressa…! Brun, com la bala”!, Alcover Rond. ii, 285.
Etimologia: d’una rel onomatopeica brn-, expressiva de la remor produïda per un cos en moviment molt ràpid.
Curiositats: Hi ha les varietats formals o sinònims com brumir, brunzir, rumir, brunyir.
(Font: diccionari Alcover-Moll)
Avui, Dia de Reis, Ahir dia d’il·lusió, a vegades barrejada amb una mica de por, per a tots els infants. I també, en el nostre entorn, dia d’escarafalls, de poder mostrar obertament el desig d’ostentacióo de pares i padrins, els valors de les famílies i la força subtil de la publicitat.. Continua
Es una d’aquelles múltiples paraules que en el seu ús habitual, ve determinat per entorns i famílies. No es pot considerar perduda del tot, però paraules germanes com por o espant, al perdre els matisos -torba profundament-, van ocupant el seu lloc. Continua
Pedro Servera ens envia aquesta col·laboració en la nostra secció de mots perduts: PEIX.
Certament el mot és ben viu: “du sa pala”, “pose-ho dins sa pala”, “amb quatre palades”.. però ha perdut part del mot. Resta la generalitat i s’ha perdut la concreció. Segurament deriva de que els nostres padrins utilitzaven, de forma generalitzada diversos tipus de pales. Continua
Rafel Perellò, a centxcent, l’altre dia de pagès, feu una sucosa entrevista etoantropològica a la centenària llorencina Bel “Pisca”. Tot un homenatge i recordança a les nostres arrels. Continua
CONTINUA LA CAMPANYA EN DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS PACIENTS. L’OBRA CULTURAL BALEAR DE MANACOR PRESENTA EL PRIMER FEIX DE FIRMES
El passat divendres 27 de desembre, el president de l’Obra Cultural Balear de Manacor, Serafí Lliteres; els dos secretaris, Antoni Martiáñez i Jordi Caldentey; i el tresorer, Aleix Alcover, presentaren el primer lliurament d’instàncies al registre de la Delegació manacorina de la Conselleria de Salut per denunciar que les cites i les notificacions que envia l’Ibsalut per SMS als pacients de la xarxa d’hospitals públics de les Balears estan escrites únicament i exclusiva en castellà. Continua
La darrera recració de mots d’enguany. Crisi i canvi. Dia de propostes de canvi sense esforç. Propostes efímeres. Continua
Enguany, amb aquest Nadal tan calent, es podria considerar mot inexistent.
Amb tot i amb això, no és mot perdut del tot. Fins i tot de forma no del tot correcte. Essent aixi que quan, el matins, fa fredor, encara que sigui sense vent, adesiara es pot sentir allò de “vaja celistret que fa”. Continua
N’hi ha de maneres antigues de dir “beneit” a la gent… De fet, en aquesta secció ja en duim més d’una i avui hi afegim la forma “begot” (amb les seves variants “abegot/abagot” o directament “bagot”). Personalment la desconeixia, no així com a insecte. Continua
Continuant amb la recreació del que consideram mots essencials, avui es tracta el tema de la por. Tema que sacseja bona part de les nostres vides. A vegades la por és lògia, previsora… però moltes altres és imaginària i destructora. Continua
Surt, avui, un mot bell i ben nostre. La referència de l’Alcover-Moll al mot es basa en una frase de Mn. Galmés a Flor de card. Alhora ens remet a traspuar, deixar passar un líquid a través dels porus. Per a les persones d’edat d’aquí no és un mot perdut del tot, el dies d’humitat, les parets encara saünyen. Continua