Arrimadas i l’Orgull
No pot ser que amb una mà
vulguis alçar una bandera
i amb l’altra mà, per darrere,
te’n duguisVox a l’altar.
Si hi vas just per provocar
a ningú ja no despistes. Continua
La glosa de Maribel Servera (192)
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
La llengua recula
I més reflexions sobre una llengua que recula!. ¿Resulten suficients les actituds personals per mitigar la reculada? (el que tu i jo, amable lector, hi poguem fer). ¿Basta la ferma actitud d’ús, mai valorada de manera suficient, de les institucions en l’àmbit local (ajuntament, escola, associacions…) Continua
Mots perduts: deixar pixar es mul
Es clar, el mul o la mula ja no són bísties d’ús habitual. Parar la feina, el caminar, per deixar-lo pixar, si no hi ha muls, resulta una acció perduda. Com deixa constància en Pau en el comentari de diumenge passat resta encara l’expressió, això si mig perduda. Continua
Mot perduts: empedrat
Un suggeriment del nostre President. Si ens fixam amb les “Fotografies antigues…” veurem múltiples imatges on hi apareix el que aleshores es deia “s’empedrat”. Cal situar el mot en una època de carrers sense asfaltar i sense cotxes on es considerava que “sa carrera” era una part més, i propietat compartida, de la casa (s’hi podia passar si no hi pelaven ametles, brodaven, feien matances o s’hi prenia la fresca). Per això moltes cases empedraven l’acera parcialment o al llarg de la façana. Continua
La glosa de Maribel Servera (191)
La mort d’Europa
Com és que hem de mantenir
qualque dirigent que cobra
just per dir que a la gent pobra
val més deixar-la morir?
I no hi ha ningú per dir
que això no es pot tolerar?
Sí, però en l’aspecte humà,
Europa va a la deriva,
i és tan cruel que encativa
la gent que la vol salvar. Continua
Mots perduts: torcaboques
Es un del mots (conversa a la fresca amb Rafel Duran) clarament desplaçats pel corresponent castellanisme: servilleta.
Els nostres pares encara empraven torcaboques de de diversos tipus de tela. Continua
Sant Pere (Josep Antoni Grimalt)
“Basant-me en el Nou Testament, jo m’imagín que sa seva vida degué transcórrer més o manco com explicaré: Sant Pere va néixer a Betsaida, un poblet de mariners situat a a sa vorera de la mar de Tiberíades.
De ben petit, ja era de s’ui des vent, no n’hi havia d’altre amb més poca son. Tot d’una que va haver deixat s’escola, essent encara un al·lotell, acompanyava sa mare a vendre es peix que sa barca de son pare havia agafat. I ja l’hauríeu vist darrera es carreret, tocant es corn i cridant “ala, dones, alatxa que bota!”, i bones cantades de “Desde Jericó a Betsaida vengo por toda la orilla…”. Continua
La glosa de Maribel Servera (190)
Les coses
Viure per anar a comprar.
Fer moltes hores de feina
per tenir la millor eina
i el model més bo i més car.
Comprar avui: tirar demà. Continua
Mots perduts: pa amb…
En la conversa amb en Rafel Duran, ja comentada en altres entrades, també sorgiren altres exemples de mots perduts, substituïts pels pertinents barbarismes com és el cas de “bocadillo”.
El concepte entrepà, en el nostre poble, no va arribar fins a la normalització, amb l’arribada del català a l’escola dels anys 80, abans els infants berenàvem de pa amb…coses variades. Continua
RME – Crítica
La primera passa, sempre és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, no hi ha res a fer!. Ho deia adesiara Rogovsky en els seus tallers de Desenvolupament Organitzacional. ¿I com te’n pots adonar si no és mitjançant l’anàlisi d’una reflexió crítica?.
Ja hem topat amb un dels mots desvistuats! Continua
Mots perduts: baga
Le’m va suggerir el tècnic que muntava el fil de telefonia a casa: “s’ha d’anar alerta a fer una curva perquè aquest fil es bo de rompre”. Mon pare, que no parlava anglès ni en sabia res de telefonia, hagués dit “alerta que no faci baga!”. Ho deia mente esteniem fils de ferro per estirar les reixetes del galliner. Sabia que, a la llarga, una baga era punt de ruptura. Una vegada muntat el fil, voluntariament en feia alguna de grossa que servia de tensor. Continua
Mots perduts: borretxo/borratxo
Nosaltres en diem “burretxo”, per això no ha resultat fàcil de trobar. Sort de les consultes obertes a Optimot!
Nosaltres, la gent gran, féiem “burretxos”, ara els infants fan “un borron”
RME – Declaració
Del llatí declaratio vol dir “acció i efecte de deixar quelcom ben clar”.
El DIEC mostra una variant complementària: Acció de declarar o de declarar-se; l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat.
L’Alcover-Moll a la definició del verb declarar mostra: Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc./ Manifestar clarament. Continua
Mots perduts: moixina
Aquelles estades temporals i estivenques a la barraca de Portopetro formen part de l’imaginari infantil de na Caterina. Adesiara en fa referència, i conta les riealles que féren amb na Maria de Son Sans i els seus germans parlant de la “muxina” -que és així com es pronúncia a Santanyi- per amunt i per avall.
Molt de temps vaig pensar que era un mot inventat perquè, aquí, mai no l’havia sentit anomenar. Però no!. Com moltes altres vegades, anava errat. Continua
La glosa de Maribel Servera (189)
Romput
Perquè els pagesos se’n van,
i els senyors no ho saben fer,
enguany no hi haurà vimer
el dia de Sant Joan.
Les branques no aferreran,
les arrels s’hauran perdut, Continua
Mots perduts: mon pare, ma mare, padrina jove…
I en la conversa de la taringa de mots que deixam perdre per invasió dels castellanismes, sorgiren els mots més íntims i familiats: papá, mama, padrino, madrina…que han desbancat els tradicionals mon pare, ma mare, padrí jove, padrina jove… Continua
Mots perduts: feixina
Al llarg de la conversa amb en Rafel, de banda els castellanismes, també sorgiren altres mots, com el concepte feixina que aquí a Sant Llorenç era concepte utilitzat per descriure “feines manuals de voluntariat -o semi voluntariat si es considera la pressió social- fetes en grup i orientades al bé públic”.
Per exemple l’Escola Nova sembla que es va fer a força de feixines, En feixines s’arreglaven els camins o els ponts dels camins…i així. Resulta evident que s’ha perdut tant el mot com l’acció, la manera de fer. Continua
RME – Ètica
RME – Etica
El diccionari DCVB defineix l’etica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”
Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit.
Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”. Continua
Mots perduts: pollastre, indiot, vedella…
En parlàrem assenguts a la fresca, a sa Plaça, després de la interessant presentació del llibre de na Maria Eugènia.
Rafel Duran va fer una teringa de mots que si bé no s’han perdut del tot, porten bona marxa. De fet l’és social ja els ha perdut, o millor substituit pel seu corresponent castellanisme.
(Després ens contaràn romanços sobre adoctrinaments!)
Feia referència a mots tan habituals com pollastre, indiot, vedella… que has passat a ser “pollo”, “pavo”, “ternera”… (aquest darrer amb pronúncia mallorquinitzada) Continua
Mots perduts: grenyal
També hi ha mots que per l’ús habitual tenen cert caràcter personal o familiar. No faig referència a les repeticions -que fins i tot poden arribar a atorgar el malnom- sinó a aquells mots que la gent d’edat va aprendre de jove i encara conserva malgrat les modes i els nous usos.
Un exemple és el cas que es presenta avui. Per a la majoria el blant que encara no és madur serà verd. Per alguns altres, pocs, serà grenyal. Continua