Mots perduts: esveiar, exsecallar

Hi ha acord total. En la comunicació humana un i un no son dos, sinó molts més. Un mot suggereix una idea, idea que es transforma en nou mots…i així es va desfent la troca.
Es el cas; un mot de fora vila enceta la curiositat d’un lector que fa preguntes. Preguntes que es traslladen a la taula del cafè i…
“Aquí es deia esveiar…a Son Carrió també li deien exsecallar. No, podar no; podar sols era amb tisores i a sa vinya o empelts joves, ses partides,,,” Continua

“Un paso sucedido”

Anem a contar un pas succeït.

El 25 de juliol de 2017 vaig presentar una reclamació a la direcció general de Consum de la conselleria de Salut, que, en resum, deia el següent: “L’any 2013 vaig traslladar tota la meva operativa telefònica a Movistar (telèfon fix, ADSL i dos mòbils), i la companyia, sense comunicar-m’ho ni jo haver-ho sol·licitat, em va assignar també un altre número de telèfon, per al qual em cobrava una quantitat mensual, que ha anat augmentant cada any. Des d’aleshores fins a començaments de 2017, tal com assenyala l’extracte de comptes bancari, Movistar m’ha cobrat per aquest número 447’03 euros, encara que no hagi efectuat ni rebut cap cridada en tots aquests anys, entre d’altres motius perquè no sabia que el tenia. Continua

Mots perduts: ambosta

Que el cervell ens enganya és una evidència. A vegades ens fa recordar coses que no són del tot certes, de la mateixa manera que podem interpretar un text que no és tal, com és el cas de la imatge.
El comentari deriva de la demanda d’explicacions sobre el significat a una teringa de paraules de dies anteriors. Llavors…
Embast?, no, no en varem parlar. No sé que és. Devia ser ambosta. Continua