Mots perduts: nombre (o maneig/2)

Novetat

El savi Maturana assenyalà que en la reflexió s’aprèn…i com s’aprèn?, reflexionant, fent amb altres, completava. Vaig pensar amb la sentència maturanenca quan de Tomeu Gili, d’Artà, em va fer un comentari ampliant el concepte de “maneig”.  Així, de banda el concepte “particular” assenyalat per Jaume “Garbeta” (referit al pagès pobre que al retirar-se es desfà dels ormejos habituals de feina), cal afegir-hi el concepte “empresarial” aportat per Tomeu Gili i referit a “tots els bens que eren propietat de l’amo de la posessió”, fossin olles, bísties o altre mobiliari i que se’n portava en cas de canviar de lloc de residència, sempre el dia de la Mare de Déu de setembre. Es diferenciaven dels bens i objectes propietat del senyor que eren “de nombre” i havien que quedar a la possessió. Continua

Mots perduts: maneig

En Jaume, avui amb un bonet de punt al cap, passa per davant la taula de cafè i em diu –En sé una que, tal vegada, ja l’has posada!, -Quina és?, li dic, i ell em contesta: –maneig, el conjunt de bístia, carro i ormejos que tenien els pagesos. Quan es retiraven, llevaven el maneig. -Ha regalat o venut el maneig!, deien…  Continua

Mots perduts: un efilall

En un dels darrers exemplars de CentxCent, Rafel Perellò mostra una entrevista feta a Josep Bauçà, l’home més vell de Mallorca. Una delícia.
Al final presenta una explicació de l’enfilall de preciosos mots perduts que surten en la conversa.

Vegeu l’entrevista i els mots

(La imatge, també de Rafel Perelló, és la que acompanya l’entrevista)

Mots perduts: ja m’aconseguiràs!

Aquesta és una de les tres que arreplegà na Caterina a la vetlada curiablanquera de l’altre dia. Més que mot és expressió perduda. . Actualment per aquí diem: “jo començo a caminar, tú ja vendràs” en comptes del “ja m’aconseguiràs” d’abans.. Com si de les diverses accepcions del verb que mostra el DCVB s’haguéssim perdut les dues primeres. Continua

Mots perduts: devessei

Parlar de mots perduts és un joc com qualsevol altre. Es tracta de furgar en la memòria per recordar mots habituals que fa temps que no has escoltat.
Si l’activitat es fa en grup es produeix sinèrgia memorística.
Tal és el cas de la vetlada de l’altre dia a s’Alqueria Blanca, entre na Catrina i varies amigues d’infantesa….en sorgiren tres de noves. Continua

Pere Orpí, premi Aina Moll de l’OCB

Dissabte que ve, dia 22, l’Obra Cultural Balear distingirà Pere Orpí Ferrer amb uns dels Premis 31 de Desembre, l’Aina Moll, destinat a una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic.

Pere Orpí va esser proposat a aquest guardó per la delegació de l’OCB a Sant Llorenç, presidida per Tomàs Martínez, en reconeixement a tota la seva trajectòria, sobretot en el camp de la poesia: Encara que no em donin la paraula (1975), Entorn de la paraula (1978), A contrallum (1979), A cara i creu (1986), Simfonia en blau major (1995), Fent camí amb el poble (2002) i Versos per cantar (2018). Aquest darrer llibre, presentat dijous passat a Ciutat en un acte que presidí el bisbe, inclou totes les cançons d’església que ha fet al llarg de la seva vida, la majoria de les quals s’han cantat a Sant Llorenç sense que els feligresos sabessin qui n’era l’autor. Continua

Conferència de Fanny Tur i Festa de Cap d’Any amb Tomeu Matamalas

Conferència de Fanny Tur en el pròxim Dilluns de l’Obra i Festa de Cap d’Any amb Tomeu Matamalas per dir adeu al 2018

La Delegació de Manacor de l’Obra Cultural Balear convida el públic manacorí (i tothom qui hi estigui interessat) a assistir a la conferència “Dones i memòria democràtica”, a càrrec de la historiadora i també consellera de Cultura, Participació i Esports, Francesca Tur. Continua

Dites i refranys dels padrins

Passats dos mesos des de la tràgica torrentada, potser ja es poden plantejar una sèrie de “Qüestions obertes” relatives al tema.

La primera que volem plantejar fa referència al que podríem anomenar cultura del torrent. La finalitat concreta seria complementar una relació de dites, refranys i cançons que es poden localitzar a les rondaies,o a la xarxa.

La qüestió que avui es planteja és:El padrí o la padrina tenien o senyalaven adesiara alguna dita referida al torrent?. Quina?