Després d’una setmana d’absència retorn a la meva col·laboració en aquesta secció de llengua. I no, a pesar del nom del titular, no m’ocup en aquesta entrega de cap referència a la Setmana Santa (de la qual ja vam fer un bon repàs lèxic l’any passat en un altre article).
Aquest pic el mot judio (també pronunciat jodio) que recuper fa referència a “un tipus de burla”, que antigament es deia d’aquesta manera. Jo encara l’he sentit alguna vegada (sobretot quan era petit… com ara “no me facis jodios”), però ara s’ha perdut a favor de mots més generals (i elegants, en aquest cas) com ganyota, burla… A diferència d’altres vegades no reivindicarem la recuperació d’aquesta expressió (amb connotacions evidents de racisme), però sí deixar-ne constància, que és la nostra tasca. I és que el llenguatge, no ho oblidem, és, i sempre serà, el reflex d’una societat. En tenim altres proves (de racisme lingüístic vull dir) en altres expressions, com el color pell (també comentat en un altre article), el mot foraster (per persones, pedres, fruita…), moro (despectiu i que, a més, a pesar de la seva referència geogràfica als del nord d’Àfrica nosaltres feim extensiu a tot musulmà que veim), negre… Continua →
